S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bones:
Aquest any l’espardenyada ha tingut sabor Japonés.
MATSUMOTO de camí cap a la Ribagorça va fer una aturada a la Pobla per participar (i guanyar) a l’espardenyada. Em consta que també va gaudir força de la Festa dels Raiers.
El seu blog:http://ameblo.jp/tsumagoi-cabbage/entry-11292659134.html
Jo no vaig poder anar-hi per temes de feina, però hi va haver una bona representació trempolina que va tornar molt satisfeta.
L’any vinent no m’ho perdo…
Classificacions:https://www.inscripcions.cat/access.php?page=operacions%2Fclassificacions.php&codi_cursa=espardenyada2012
SalutIeep!!
Molt bona descripció Jordi,ja saps, l’any vinen no pots fallar!!
434 valents varem desafiar la calor el dissabte a Pobla per a disfrutar dels paisatges i del nou recorregut per als corredors, en la primera prova del Correpallars, amb victòria exòtica de l’atleta japonès Dai matsumoto en homes i de la local Anna Quintana en dones.
Felicitar a tots els que vau venir i animar-vos per la propera als que no vareu poder. Recordar-vos que la segona prova del Correpallars tindrà lloc el 21 de juliol en el municipi de conca de dalt , a la població d’Aramunt, en l’ascens a la muntanya de Sant Corneli “Camí a les Trinxeres”.
http://www.camialestrinxeres.cat/
Ens veiem pels pallars!!
Una experiència mes!!!
Carros de Foc es una ruta excursionista creada per la agrupació de Refugis del Parc Nacional d’Aigües Tortes amb d’intenció d’atreure a mes visitants. Es una ruta circular pels 9 refugis del Parc Nacional, passant per uns paratges espectaculars, rierols, Llacs, Muntanyes, collades, truites, Isards, voltors i una vegetació i flora que s’ha anat adapten e les alçades des de els pics de mes de 3000 metres fins a les fondalades de 1300m.
Fa un parell d’anys una grup de 6 o 7 corredors del KM0 Ponent, el Bru, Redman, Pitit, Coro, JNavarro i Jmolins uns amb poca experiència amb Muntanya i d’altres amb una mica mes coneixement de l’entorn ens va començar a rodar pel cap el fer el Syk Runner de Carros de Foc que consisteix en donar la volta a tots els Refugis de la ruta en menys de 24 Hores. Per que us feu una idea la Ruta té mes de 60Km y un desnivell acumulat de 9.500 metes, no era cap objectiu excepcional, hi ha molta gent que ho fa, però per nosaltres havia arribat el moment de proposar-nos-ho.
Com som homes de seny, el plantejament del 2011 va ser fer la ruta en dos dies, sortida del refugi de la Restanca a Valarties per fer nit al refugi de Josep Maria Blanc a sobre d’Espot i al dia següent tornar fins a la Restanca. L’experiència va resultar dura però a l’hora molt enriquidora a nivell de convivència, al finalitzar el dos dies estàvem tant cansats que ens semblava impossible que algú ho puges fer tot de cop, tres dies mes tard quan les cames ja no estàvem tant cansades els projecte de fer-ho amb menys de 24 hores ja ens tornava a barrinar pel cap.A primers de febrer ja vam reservar refugi per dormir i desprès de la Marató de Barcelona els entrenos han estat enfocats a acostumar a les cames a treballar amb pujades i baixades. Sant Ana, Camarasa, Prades, Vilaller, Espot, han estat uns bons lloc per entrenar, també amb gaudit de curses impressionants com la de Les Carenes de Tremp, El Calvari d’Anglesola, La Marató d’Escornalbou a Riudecanyes, tot per arribar em bones condicions. En el interí el Redman no ha pogut preparar-se i s’hi a afegit, un magnífic company com es el Sergi Solé de Puigverd.
– La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un refugi al que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.
– La segona etapa ens porta al refugi de l’Estany Llong passant pel Coll del Contraix, 2750m (es el mes alt de la ruta, on malauradament el meteoròleg i muntanyenc Toni Nadal), dos pedreres impressionants i una baixada de 1000m de desnivell, sort que això si que ho varem planificar bé i el vam passat a les 9 del matí.
– Del refugi de l’Estany Llong al refugi de Colomina, es la etapa mes llarga, 13 km entre refugis, però no massa desnivell un 600 m que fem al passar per la collada de Dellui, es una de les parts mes corredores, passa per llacs bastant grans com son el Mortó, Castieso, Cubieso, Mariolo i Tort podeu arribar a aquesta zona amb el telefèric de l’Estany Gento a la vall Fosca, aquí la calor començava a apretar, i el Pitit desprès de un parell de cops amb pedres i tortes començava a no tenir cal si podia seguir.
– Son les 13:21h i ara enfoquem cap al refugi del Josep Maria Blanc, passant pel pas del Os i el Coll de Saburó, mig hora abans d’arribar ens trobem una de les millors vistes del Parc Nacional es el Llac Tort de Peguera i en mig d’una entrada que fa terra al llac com si fos una petita illa el refugi del Josep Maria Blanc, fet i fotut les 15:25 hora de dinar, 15 minuts i a córrer, el Pitit decideix retirar-se ja que no es trobà del tot bé.– La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.
– Aquestes alçades del dia, els cos comença a estat esgotat, cada moment, veient aigua, isostar, cocacola, menjant, plàtans, barretes energètiques, gels, etc, , i tens la sensació que tot el que menges no ho acabes d’assimilar, per mi aquest tram fins al refugi d’Amitges el mes dur, serà per que tot es pista, i els meus companys la majoria mes jovenots tenen mes potencia i casi no els puc ni seguir, sort del JNavarro que es compadir de mi, je,je, total les 19:18 hores.
– El tram d’Amiges al refugi de Saboredo passa pel port de Ratera, al Costat del Tuc de Ratera, d’on es pot veure una molt bona preceptiva de la zona lacustre de Colomers i la Vall d’Aran, arribem a les 20:51 amb l’alegria de trobar-nos la Cali un company de Km0 que volia començar la ruta a la matinada següent.– Es fa de nit, ja sabem que no arribarem de dia però no val a badar com mes tram fem amb llum millor!, al creuar el coll de Sendrosa ens fem una foto amb una magnifica posta del sol al fons del Montardo, però foto i marxar, aquí se’ns afegeixen dos runners de Valls, arribem al refugi de Colomers, fosc, a les 22:31.
– A partir d’aquest punt amb la llum limitada del frontal, cansats, faltos de coordinació a les cames, comencem a caminar, lents però amb pas segur, per pujar l’últim collat que ens queda, el coll de Caldes, un petit repetxonet i la baixada del collat de Cretada fins al refugi de la Restanca, allò que amb llum ens hagués costat 1h ½ en va costar 3 h 1/4 eren la 1:44 del 30 de Juliol.
Al final objectiu aconseguit!19 hores 44 minuts de passar calor i fred, de caminar, trotar, córrer, conviure i riure, xerrar i calcular amb els companys, que a estat mes dur el esgotament físic o psíquic, com la vida mateixa, una lluita constant, una experiència mes que segur m’ajudarà a créixer.
Ja començo a pensar amb les errades d’estratègia que vam tenir, amb que es fàcil millorar el temps i patir menys, en dos dies la pregunta, tornaré a la Sky runner de Carros? Ja tinc al 50%.
Voldria Agrair molt molt a l’equip (Bru, Redman, Pitit, Coro, JNavarro , Juanjo, Sergi Solé) el haver-me donat l’oportunitat que gaudir d’aquest mix de dues de les meves grans passions.
Salut
Jordi
Ieeees,
Amb aquesta genial cronica del super crack d’en molins, poca cosa mes puc afegir…per mi, a banda del gran repte que teniem davant i haver-lo aconseguit amb èxit, em quedo amb la satisfacció d’haver format part d’un gran, grandissim grup de persones que, estant al seu costat, feient fàcil allò que semblava impossible.
Des d’aquí, vull donar les gràcies al Joan, Carles, Jordi, Sergi i el gran Roger, que per una inoportuna caiguda, ens va haver d’abandonar.
Salut i l’any vinent…si voleu, allà ens veiem!!
Ei… però què són tants agraiments, no m’he mort eh… :laugh: :silly: :woohoo:
Ah clar, ja ho entenc, l’agraiment és per haver-vos deixat i lliurar-vos de mi :cheer:
Merci nois, vaig disfrutar molt les hores que vaig passar al vostre costat. No vaig poder acabar, no tocava i segueixo pensant que vaig fer ben fet, el meu calendari és exigent i això sols era una etapa del meu estiu, però us he de dir que em vaig sentir molt content per vosaltres quan el Joan Navarro em va trucar i em va confirmar el que ja tenia clar: que ho havíeu aconseguit!!!!!!!
Decididament amb gent com vosaltres caldria crear la secció de muntanya de km0.
Felicitats skyrunners (Molins, Bru, Navarro, Oró, Sergi i en breu Arnau)
La participació a les curses populars segueix creixent a Catalunya de manera espectacular, semblant a com està ocorrent els darrers anys.
Les dades parlen per sí soles:
En el primer semestre de l’any, i respecte del mateix període de l’any passat, l’augment de corredors i corredores en 77 curses de ruta (potser n’hi han més, però són les que publiquen els seus resultats a les webs d’internet) ha estat del 19%.
Segons la distància, l’augment és:
Curses de 5 Km: + 34%
Curses de 10 Km: + 18%
Mitges maratons: + 18%
Maratons: + 25%
Altres distàncies + 7%A més a més, s’han engegat 26 curses noves, una altra dada que em sembla excepcional.
En detall, aquest és el nombre d’arribats en cadascuna de les curses celebrades de Gener a Juny de l’any passat i aquest:
I parlant de creixement, el de la participació de les dones en aquest tipus de curses és extraordinari.
Comparant les mateixes curses del primer semestre d’enguany amb les de l’any passat ha estat un 41% més alt.
(Cal dir, com a referència, que l’augment general (homes i dones) ha estat del 19%)
Segons la distància, l’increment ha estat:
Curses de 5 Km: + 45%
Curses de 10 Km: + 40%
Mitges maratons: + 49%
Maratons: + 43%
Altres distàncies + 15%Si algú es pregunta si el boom del còrrer declinarà aviat, com si es tractes d’una moda passatgera, la resposta, en la meva opinió, és que no, en absolut. A la vista d’aquestes dades i de les del creixement que també experimenta la participació dels homes, n’hi ha per estona. S’ha de tenir en compte que el nombre d’homes que han participat en les curses del primer semestre d’enguany -on les dones han estat 23.080- ha sigut de 99.524. La qual cosa vol dir que tot i que el percentatge d’augment d’elles d’un any a l’altre és molt alt (més que el d’ells, que ha estat del 15%), encara falta molt per a un acostament a un equilibri. És a dir que hi ha molt marge de creixement per part de les dones, i això em fa suposar que l’esmentat boom continuarà durant mol temps.
Detall de l’augment en cadascuna de les curses:
Pucurull
Hola companys,
només volia compartir amb vosaltres el mono que tinc d’anar a córrer ja que des de Templers no he pogut sortir més.
Vaig estar la setmana de Templers tossint dia i nit i no vaig ni poder entrenar i és clar, a Templers vaig patir molt a causa del magnífic refredat que m’acompanyava…el resultat va ser un dolor molt fort a les costelles del costat dret, amb el diagnòstic d’esguinç.
Em vaig tractar amb antiinflamatoris i antibiòtic i fisio però la tos no remetia fins que al final vaig fer un altre esguinç però al costat esquerre….la loteria no em tocarà no però això-…
:angry:Total que encara arrossego dolor al costat esquerre i no he fet res d’esport, he anat a la piscina i ni tan sols que nadat i clar, TINC UN MONNNOOOOOOOO!!!!!
Espero poder sortir aviat, però a veure com anirà…
En fi, gajes del oficio..
Veritablement, no es pot afegir ni treure res de la crònica del Molins… aquest home és molt gran!!! Com haureu pogut veure, es coneix pam a pam el Parc Nacional d’Aigües Tortes i tot el pirineu en general… i sort en varem tenir!!! ja que ens va guiar magistralment en mig de la foscor de les últimes hores…!!!
Només dir que vaig disfrutar moltíssim de poder aconseguir aquesta fita que ens havíem marcat ja feia un temps i sobretot vaig poder gaudir d’una companyia genial… boníssims skyrunners, però sobretot molt bona gent!!! Amb aquests companys, m’apunto on faci falta!!!Salut i fins la propera!!!
Fa poc que he comensat a corre per montanya, tipo trail, trialeres i senders amb pujades ben empinades, però ho faig amb les sabatilles de running, perquè abans de fer la inversió volia provar-ho, la veritat es que es xulisim i el més sorprenent es el mal de cames, res de res, pots pegarte un bon maxacon i el dia seguent només notat les cames carregade, cosa que corrent tipo running no hem passa, el dia que apreto molt vaig un dies amb molesties.
Però tornant amb el calçat, hem genere inestavilitat i ara vui comprar-me sabatilles bones per trail, llavors comensen les preguntes:
1 – Quines marques compro?
2 – Porto plantilles correctores per correr, tindre que posar-les també al calçat de muntanya?
3 – Correspon el mateix tallatge que les sabatilles de running, exemple: porto asics, el 43 de running sera el mateix 43 que el de trail?
4 – Alguna pagina que me les trega be de preu? No m’importa el preu, prefereixo que siguin de les millors però si m’estalvo algun dineret sempre es d’agrair.
Moltes gràcies i perdò pel rotllo.
Hola Enric,
ja és bona veritat el que dius!!!
però ara ja estic una mica aborrida i tinc dubtes de quan tonrar-hi…i a veure com estaré, si hauré perdut molt o q…en fi, de moment em portaré bé uns dies més i després sobre la marxa….
gràcies pel consell!!!
Hola Km0’s.
Mestre Pucurull, com sempre, un treball excel·lent !!!!
Recollir totes aquest xifres i endreçar-les és una gran feina que ens permet, a posteriori, opinar i debatre amb fonament…..científic.
Malgrat tot, en aquest món tan complicat que ens ha tocat viure, sempre hi ha motiu pel matís o per fer puntualitzacions que potser s’escapen de la aparent irrefutabilitat de les xifres.
Fa uns dies es va obrir en aquest fòrum un fil, plenament justificat des de el meu punt de vista, que es titulava “DAVALLADA D’INSCRIPCIONS EN ALGUNES CURSES” ,
on el nostre president argumentava :“Hi ha un fenomen comprovat que s’està comentant en algun fil del fòrum, i aquest és la davallada de les inscripcions en algunes curses de casa nostra, especialment les allunyades de la capital.
Obro el fil perquè cadascú hi faci les aportacions corresponents, hi faré les meues que en tinc així que tingui temps.
El fenomen és prou important per parlar-ne, crec que de l’intercanvi d’opinions podrem treure algunes conclusions que ens ajudin a sustentar un calendari que ha costat molt d’aixecar.”
Probablement no hi ha contradicció en els dos fets evidenciats.
L’atletisme popular continua gaudint de bona salut en termes absoluts ( més corredors, noves curses, manteniment encara d’una certa eufòria,….), però també és cert que hi ha alguns símptomes evidents, al menys a les terres de ponent, de que algunes coses estan canviat i probablement no en clau positiva (davallada d’inscripcions en moltes curses “rurals”, alguna cursa que desapareix, diverses potser a punt de fer-ho….etc.).
Segurament és un tema per fer-ne seguiment i veure cap a on evoluciona.Personalment crec que actualment el creixement que es produeix en el nostre esport és bàsicament “urbanita” i es genera entorn els grans “macro gimnasos” que tan s’han popularitzat els darrers anys en totes les ciutats més o menys grans.
Aquesta font de nous atletes populars, tan respectable com qualsevol altra, fa que de cara a la participació en les curses populars sigui molt més selectiva i es limiti molt a les curses de les ciutats grans, cada cop més multitudinàries o, en tot cas, en les curses més clàssiques i “famoses” del calendari.L’actual entorn de crisi econòmica generalitzada no ajuda tampoc gaire, i sobretot no ajuda gens a les precàries economies dels ajuntaments petits que són els que acostumen a estar al darrere de les tradicionals i entranyables “curses de poble” i que han sigut, i m’agradaria pensar que continuaran sent, un pilar i un referent del nostre esport.
Salutacions & curses populars.
