Syk Runner de Carros de Foc 29 i 30 de juny 2012
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Una experiència mes!!!
Carros de Foc es una ruta excursionista creada per la agrupació de Refugis del Parc Nacional d’Aigües Tortes amb d’intenció d’atreure a mes visitants. Es una ruta circular pels 9 refugis del Parc Nacional, passant per uns paratges espectaculars, rierols, Llacs, Muntanyes, collades, truites, Isards, voltors i una vegetació i flora que s’ha anat adapten e les alçades des de els pics de mes de 3000 metres fins a les fondalades de 1300m.
Fa un parell d’anys una grup de 6 o 7 corredors del KM0 Ponent, el Bru, Redman, Pitit, Coro, JNavarro i Jmolins uns amb poca experiència amb Muntanya i d’altres amb una mica mes coneixement de l’entorn ens va començar a rodar pel cap el fer el Syk Runner de Carros de Foc que consisteix en donar la volta a tots els Refugis de la ruta en menys de 24 Hores. Per que us feu una idea la Ruta té mes de 60Km y un desnivell acumulat de 9.500 metes, no era cap objectiu excepcional, hi ha molta gent que ho fa, però per nosaltres havia arribat el moment de proposar-nos-ho.
Com som homes de seny, el plantejament del 2011 va ser fer la ruta en dos dies, sortida del refugi de la Restanca a Valarties per fer nit al refugi de Josep Maria Blanc a sobre d’Espot i al dia següent tornar fins a la Restanca. L’experiència va resultar dura però a l’hora molt enriquidora a nivell de convivència, al finalitzar el dos dies estàvem tant cansats que ens semblava impossible que algú ho puges fer tot de cop, tres dies mes tard quan les cames ja no estàvem tant cansades els projecte de fer-ho amb menys de 24 hores ja ens tornava a barrinar pel cap.A primers de febrer ja vam reservar refugi per dormir i desprès de la Marató de Barcelona els entrenos han estat enfocats a acostumar a les cames a treballar amb pujades i baixades. Sant Ana, Camarasa, Prades, Vilaller, Espot, han estat uns bons lloc per entrenar, també amb gaudit de curses impressionants com la de Les Carenes de Tremp, El Calvari d’Anglesola, La Marató d’Escornalbou a Riudecanyes, tot per arribar em bones condicions. En el interí el Redman no ha pogut preparar-se i s’hi a afegit, un magnífic company com es el Sergi Solé de Puigverd.
– La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un refugi al que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.
– La segona etapa ens porta al refugi de l’Estany Llong passant pel Coll del Contraix, 2750m (es el mes alt de la ruta, on malauradament el meteoròleg i muntanyenc Toni Nadal), dos pedreres impressionants i una baixada de 1000m de desnivell, sort que això si que ho varem planificar bé i el vam passat a les 9 del matí.
– Del refugi de l’Estany Llong al refugi de Colomina, es la etapa mes llarga, 13 km entre refugis, però no massa desnivell un 600 m que fem al passar per la collada de Dellui, es una de les parts mes corredores, passa per llacs bastant grans com son el Mortó, Castieso, Cubieso, Mariolo i Tort podeu arribar a aquesta zona amb el telefèric de l’Estany Gento a la vall Fosca, aquí la calor començava a apretar, i el Pitit desprès de un parell de cops amb pedres i tortes començava a no tenir cal si podia seguir.
– Son les 13:21h i ara enfoquem cap al refugi del Josep Maria Blanc, passant pel pas del Os i el Coll de Saburó, mig hora abans d’arribar ens trobem una de les millors vistes del Parc Nacional es el Llac Tort de Peguera i en mig d’una entrada que fa terra al llac com si fos una petita illa el refugi del Josep Maria Blanc, fet i fotut les 15:25 hora de dinar, 15 minuts i a córrer, el Pitit decideix retirar-se ja que no es trobà del tot bé.– La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.
– Aquestes alçades del dia, els cos comença a estat esgotat, cada moment, veient aigua, isostar, cocacola, menjant, plàtans, barretes energètiques, gels, etc, , i tens la sensació que tot el que menges no ho acabes d’assimilar, per mi aquest tram fins al refugi d’Amitges el mes dur, serà per que tot es pista, i els meus companys la majoria mes jovenots tenen mes potencia i casi no els puc ni seguir, sort del JNavarro que es compadir de mi, je,je, total les 19:18 hores.
– El tram d’Amiges al refugi de Saboredo passa pel port de Ratera, al Costat del Tuc de Ratera, d’on es pot veure una molt bona preceptiva de la zona lacustre de Colomers i la Vall d’Aran, arribem a les 20:51 amb l’alegria de trobar-nos la Cali un company de Km0 que volia començar la ruta a la matinada següent.– Es fa de nit, ja sabem que no arribarem de dia però no val a badar com mes tram fem amb llum millor!, al creuar el coll de Sendrosa ens fem una foto amb una magnifica posta del sol al fons del Montardo, però foto i marxar, aquí se’ns afegeixen dos runners de Valls, arribem al refugi de Colomers, fosc, a les 22:31.
– A partir d’aquest punt amb la llum limitada del frontal, cansats, faltos de coordinació a les cames, comencem a caminar, lents però amb pas segur, per pujar l’últim collat que ens queda, el coll de Caldes, un petit repetxonet i la baixada del collat de Cretada fins al refugi de la Restanca, allò que amb llum ens hagués costat 1h ½ en va costar 3 h 1/4 eren la 1:44 del 30 de Juliol.
Al final objectiu aconseguit!19 hores 44 minuts de passar calor i fred, de caminar, trotar, córrer, conviure i riure, xerrar i calcular amb els companys, que a estat mes dur el esgotament físic o psíquic, com la vida mateixa, una lluita constant, una experiència mes que segur m’ajudarà a créixer.
Ja començo a pensar amb les errades d’estratègia que vam tenir, amb que es fàcil millorar el temps i patir menys, en dos dies la pregunta, tornaré a la Sky runner de Carros? Ja tinc al 50%.
Voldria Agrair molt molt a l’equip (Bru, Redman, Pitit, Coro, JNavarro , Juanjo, Sergi Solé) el haver-me donat l’oportunitat que gaudir d’aquest mix de dues de les meves grans passions.
Salut
Jordi
Ieeees,
Amb aquesta genial cronica del super crack d’en molins, poca cosa mes puc afegir…per mi, a banda del gran repte que teniem davant i haver-lo aconseguit amb èxit, em quedo amb la satisfacció d’haver format part d’un gran, grandissim grup de persones que, estant al seu costat, feient fàcil allò que semblava impossible.
Des d’aquí, vull donar les gràcies al Joan, Carles, Jordi, Sergi i el gran Roger, que per una inoportuna caiguda, ens va haver d’abandonar.
Salut i l’any vinent…si voleu, allà ens veiem!!
Ei… però què són tants agraiments, no m’he mort eh… :laugh: :silly: :woohoo:
Ah clar, ja ho entenc, l’agraiment és per haver-vos deixat i lliurar-vos de mi :cheer:
Merci nois, vaig disfrutar molt les hores que vaig passar al vostre costat. No vaig poder acabar, no tocava i segueixo pensant que vaig fer ben fet, el meu calendari és exigent i això sols era una etapa del meu estiu, però us he de dir que em vaig sentir molt content per vosaltres quan el Joan Navarro em va trucar i em va confirmar el que ja tenia clar: que ho havíeu aconseguit!!!!!!!
Decididament amb gent com vosaltres caldria crear la secció de muntanya de km0.
Felicitats skyrunners (Molins, Bru, Navarro, Oró, Sergi i en breu Arnau)
Veritablement, no es pot afegir ni treure res de la crònica del Molins… aquest home és molt gran!!! Com haureu pogut veure, es coneix pam a pam el Parc Nacional d’Aigües Tortes i tot el pirineu en general… i sort en varem tenir!!! ja que ens va guiar magistralment en mig de la foscor de les últimes hores…!!!
Només dir que vaig disfrutar moltíssim de poder aconseguir aquesta fita que ens havíem marcat ja feia un temps i sobretot vaig poder gaudir d’una companyia genial… boníssims skyrunners, però sobretot molt bona gent!!! Amb aquests companys, m’apunto on faci falta!!!Salut i fins la propera!!!
He tingut la sort de poder compartir moltes hores al seu costat (moltes menys de les que voldria) i per damunt de la seva qualitat atletica (que es immensa), en destaca la humana. I aixo, en un repte com la Skyrunning dels carros de foc, es fonamental per aconseguir la fita. Son un veritable equip!!!
El seu secret es tan dificil d’entendre com facil d’explicar: passio. A cada entrenament, cursa, excursio que fan, hi posen els cinc sentits i sempre marxen amb les butxaques plenes.
Aqui el meu petit homenatge a aquesta gran gent.
Moltes i moltes felicitats companys!!!
Salut i kms
Companys, enhorabona per la fita. Quina enveja!! :blush: (La carros de foc en la modalitat skyrunning està en la meva llista de futurs reptes a aconseguir, segurament d’aquí uns anys.)
Què això no pari!! Quin és el vostre proper repte?? Perquè aquí estem veient que les maratons es queden molt curtes per alguns… :woohoo: :woohoo:
Salut!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.