S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bé,
semla ser que la iniciativa presa en anys anteriors té continuitat, i ja podeu trobar més informació d’aquesta original cursa tot fent un clic aquí
Lagartija molt be el primer programa, ne més has de ser tu mateixa, crec que el teu caràcter i forma de ser es un dels perfils que busquen.
Endevant campiona.
Estarem atents al programa.
Salut i milles.
AbelProposta per avui,
en les hores i lloc habituals:
escalfament 20′
15 sèries de 500 metres forts i 500 m suaus
trot suau 20′
estiramentsSi som molts, ocuparem tot l’ample de la canalització.
Depen del tamany dels pocs que siguem… també! 😉Gràcies Eli, però jo, a més de marejar-me, m’he acoll..it. Com ens ho farem per saltar les cases com fa el paio de la bandereta?.
Ostres Homedferro ❗ ❗ ❗ , per un dia feiner que potser em podia apropar cap allà a les 20:00h. per tornar a rodar en companyia heu triat un menú que deu n’hi do ❗ ❗ ❗
15 sèries de 1000 m
: : :No sé, no sé……….
A mi començar a les 20:00h ja em va bé.
Hache no et preocupis pel menú, normalment quan hi ha sèries jo no aguanto l’entrenament complet, pero aixó no m’impedeix d’intentar-ho, i la majoria de dies la cosa va bastant bé…
A més crec que les sèries són més fàcils si es podem fer acompanyats.
Rodar tot sol una horeta es pot fer bé, pero sèries en solitari… Buuuf!!
Confirmeu l’hora si us plau.
Bones companys i companyes!
Sento moltíssim haver-me endarrerit en ficar-me en contacte amb vosaltres, pero com ja sabeu només tinc ordinador a la feina i aquesta setmana sent-hi festiu dimarts m’ha estat im-po-ssi-ble!
A mida que passen els dies ens "apreten" una mica més… Justament avui jo començo a notar una mica de cansament, suposo que l’increment dels quilòmetres, haver-ne començat a fer pujades i series suposa una adaptació que encara no m’ha arrivat 😳 Algú em pot dir que puc pendre per no donar "positiu" de dopping? Ahir anava altíssima de polsacions tot just a l’escalfament! Suposo que es cansament?
M’agraden les vostres opinions. Gràcies pels ànims Adolfo i cargol. Jo no tinc TDT, així que confio en el vostre criteri. Opineu i rectifiqueu tant com vulgueu. Gràcies. L’únic criteri que fins ara segueixo es estar jo mateixa. No tinc res a perdre, oi???? 🙄Us faig una mica de resum del cap de setmana passat (semblant als altres, com no…):
Divendres: Surto de Lleida. M’ofereixen el sopar al tren…. "No gràcies, soparé en un no-res i estic a dieta, penso" Arrivo a Barcelona. Caos de retorn/inici de vacances. No vindran a buscar-me a l’estació. Agafo rodalies fins l’aeroport. En teoria vindrà el bus de l’hotel a buscar-me. Espero. 45 minuts. Ningú. Em truquen. On ets?!!! A l’aeroport!!. Agafa un taxi que et porti. Desprès m’assabento que el bus de l’hotel m’hagués vingut a buscar si algú l’hagués avisat. Pero tothom estava sopant i no van pensar… Arrivo a l’hotel. 23:00 hores. Quina gana! Sopar fred a la habitació. Amanida gegant, plat de embotits varis (el formatge desapareix tot just aixecar la tapa), fruita, iogurt i tes. Crec que faig pudor. A la dutxa! I al llit!
Dissabte: Gimnàs. Classe de "body-pump", "Pilates", Tècniques de relaxació i automassatge 🙄 i massatge 😆 . Li demano a Xavi, el massatgista que es casi amb jo. Hi ha cua. No podrà ser. En una altra vida pot ser. Dinar. Ja han canviat els "menus". Jupi! De segon sempre hi ha algun plat per la "vegetariana": Lasaña de bolets!!!! I també tenen llet de soja!!! La propera setmana li demano al cuiner que es casi amb jo!!! 😆 Avui ja tinc "el cupo" cobert.
Tornem a l’hotel. Dutxa i maquillatge. Lleguirem i contestarem els mails (davant la camara, evidentment) rebuts. Mails de gent que no conec!! Els companys de feina, el papa i la mama! Tothom m’anima moltíssim. Estic molt contenta. Estic esgotada… Pero val la pena!!!, penso.
Sopar (poquet, demà toca pes).
Diumenge: No matinem. Tanta "tranquil.litat" ens acollona! Piscina al matí. 16:00 H: 20 kilòmetres. 4 grups. Avui sols. Hem d’aprendre a mantindre els ritmes i controlar distàncies. Jo al grup 4 rodarem a 6. Ni més ni menys. No pots arrivar abans, encara que puguis… Temps: 1:59:55 hores.
Dilluns: Matí de relax. Sortim a estirar cames i pendre el sol. Fa calor. Aviat som a l’hotel. 12:00 H. Maquillatge i entrevista. Marta, la maquilladora fa miracles. És fantàstica. Entrevista. No se’n pot parlar d’aixó. És sorpresa "non grata" per algú/na… La propera setmana serem 9. Plors. Decepció. Se’n va. Ens deixa.
Aquesta propera setmana 1 o 2 més deixaran el programa. Potser…Aquesta setmana hem sento perduda i una mica decebuda. Potser desorientada. El company que ha marxat era la meva referència. El millor corredor (podia baixar de 3 hores a la marató), amb un carisma i sàpiguer fer indiscutibles. Potser per aixó… No és just! No prima el criteri esportiu. Ho tinc fotut, ho tinc clar. 👿 No es pessimisme, no llanço la tovallola. Soc realista. Em preparo per una realitat anomenada "reality-show". Esperarem la propera setmana.
Cada nit recordo alló que sempre repeteixo: "NADIE PUEDE QUITARTE LO QUE ES TUYO…"
Gràcies una setmana més pel vostre recolçament i les vostres paraules d’ànims. Son el meu "gasoil" per sortir i donar el millor.
Petons+petons+petons.
Sonia.Ieeeeps,
mmmm… 🙄 potser no les salta ja que el dia de la marató, faràn jornada de portes obertes a totes les cases 😉 😆
Salut
Sí, sí, MARTA, això ja ho feia, però en tornar a l’índex del fòrum seguia estant ocult.
Misteriosament, després de publicar el missatge on deia que havia perdut la identitat, el problema s’ha solventat.
Torno a ser jo !!!!
QUI VA SER EL LLEST QUE ES VA INGENIAR LES SÈRIES?????? 👿 👿
Ahir, valents com mai, el Sime, l’Hache i jo, tot seguint el pla de preparació, ens vam trobar a la canalització decidits a fer les sèries que tocaven. En principi podiem fer o 6 o 10 sèries de 500 metres forts i 500 suaus de recuperació.
Les dos primeres bé… a partir d’aquí a patir cada 500 metres.
Com que no patiem prou, la sisena i la setena (del total de 8 que vam fer) les vam fer amb la companyia de l’extraterrestre de Montoliu, per acabar de rebentar-nos… (Realment aquest homes és humà?)
També donem fe de la constància de la Marta i la Lagartija trotant i trotant dia si i dia també pel riu! Berlín i Nova York ja esperen!
Uns estiraments i 15 minuts de trot suau van ser el final de l’entrenament d’ahir.
Jo conec forces amics que hi van anar,dos bisbalencs,en Pep Matas i en Joan Mas que van fer 17h33′,en Josep Artigas que va tardar 17h40′ i en Ramon Anglada que va tardar 23h28′.
Enhorabona a tots ells.
Podeu veure les classificacions a http://www.carrosdefoc.com/ranquing.htm#
Porto 2 mesos sense fer res. Avui he fet 45 minuts ¿suaus? El cor a 160 passats i 3 hores després el genoll esquerra mes rígid que la pota del capitan Garfio. I a veure dema la tendinitis de l’ altre costat.
Lo de la marató de Donosti ho te un futur mes negre que el Moussanbani a la final dels 1500 lliures de la futura Olimpíada de Madrid del 3026.
Això costa massa i cada dia entro a la web i em feu MOLTA enveja i l’ enveja mai es sana. A partir d’ ara, quan aneu per la canalització, amb el meu tiraxines de competició faré assajos de punteria desde casa.
Al menys vosaltres ho passeu be, es un consol.
Fins ¿aviat?
Jo no volia parlar de política, però no em puc estar. Evidentment, respecto les posicions de tothom, només faltaria.
En aquests tipus d’anàlisis que se’n fan és molt habitual que se’n parli "d’allò que ens deixen o no ens deixen fer". Però s’acostuma a oblidar el primer pas: per que et neguin una cosa, primer l’has de demanar. Si em permeteu la broma, jo no puc dir que la Scarlett Johansson (Quin tros de dona!) es nega a sortir amb mi, perquè mai no s’ho he demanat.
El primer pas que algú negui la independència de Catalunya, em perdonareu la ximpleria, és que Catalunya la demani. Ja passo dels 40 "tacos" i això no ho he vist mai. Catalunya mai no ha dit que es vulgui separar d’Espanya. Quan el Parlament de Catalunya digui que vol una relació amb Espanya diferent a l’actual, llavors ja podrem dir si neguen o deixen de negar.
El principal problema que té hores d’ara l’independentisme a Catalunya no ve de fora. El principal problema és que la majoria dels catalans ja estem bé així i no tenim cap necessitat ni cap intenció de separar-nos de ningú. Quan l’independentisme sigui un corrent majoritari, llavors parlarem.
