S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Lo de Vinokourov va ser molt fort, però la imatge de la gendarmerie emportant-se un ciclista de l’hotel com si fos un assassí…
La guinda del pastís va ser el positiu d’Iban Mayo. Qui serà el pròxim?. Penseu que el Tour -el ciclisme professional- ha mort?.Jo crec que ja no tornarà a ser el mateix.
Bé, ja han passat uns quants dies però encara em sento amb les ganes -i el deure- d’escriure quatre ratlles de la Mitja del Llop. Francament, quan em vaig deixar enredar per participar-hi vaig tenir molts dubtes, però em tranquilitzava el fet que donessin 3 hores i mitja per fer-la. Gairebé la pots fer caminant -vaig pensar-.
El que no podia imaginar és que aquesta cursa i, sobretot, el que la va envoltar, em provocaria tantes satisfaccions. A mi i la meva família.
Per començar ens van trobar uns quants Km0 la nit abans per fer una mini-festa-party. Hi havia ganes de tornar a parlar de Templers…
Diumenge esmorzar ben d’horeta i cap al passeig. Sortida neutralitzada -de propina- que ens situa a la sortida oficial empapats de suor.Reconec que el perfil de la mitja del Llop em feia molt de respecte. No era por, però saber que em trobaria amb rampes del 14 per cent, tampoc era molt encoratjador. Així que vaig sortir molt prudent -27’40" al km5 i 59’12" al km10-. I amb gairebé una hora a les cames, COMENÇA LA FESTA!. Fa por mirar cap amunt!. 👿
Però curiosament com més pujo, més bé m’hi trobo, sobretot al km15, on ens esperen les animadores. No paro de passar gent, molts caminant. Jo també camino uns metres cada avituallament per poder beure tranquil. Al 18 trobo al Cargol bastant fotut, però segueix pujant. Arribat al 19, quan sembla que ja no pots més, s’obren les portes del Caro i t’adones de lo bonica que és aquesta prova. Passo la pancarta i la Júlia corre a abraçarme…també la Sílvia i la família del Km0. Tots em feliciten, i jo també estic content amb la cursa que he fet, anant de menys a més i disfrutant l’últim tram.
El millor de tot estava per arribar. El dinar post-cursa no l’oblidaré. Demanavem que el Llop fos una festa de celebració de Templers…i va ser rodona.Si algú té curiositat, aquests són els meus parcials quilomètrics del Llop:
1- 5’09
11- 6’51
2- 5’26
12- 7’02
3- 5’53
13- 6’26
4- 5’33
14- 6’30
5- 5’38
15- 7’19
6- 5’57
16- 7’26
7- 6’09
17- 7’27
8- 6’12
18- 6’36
9- 6’22
19- 7’46
10-6’50
20- 5’48
21.095………. 4’30 aprox. Temps total 2h14′Salut i bon estiu
Uieps,
Ens vam passar temps sentint-lo de ben lluny: auuuuuu… Si t’ho mires bé, potser érem nosaltres qui el cridàvem.
Ara a cop de foto, de crònica tardana, l’heu tornat a despertar: auuuuuuuuuuuuuuuuuu, desconec si el so ens arriba del passat o del futur 😉
salut i merci, jove, per fer-nos reviure el moment. Els parcials? No res, vas pujar al mateix ritme que els 10 primers. 🙄
Bones,
Per avui dimecres la cosa queda així:
19.45 al km0 per trotar fins les 20.00 que arribarà el jmarkala.
Apa, que passarem per l’ombra…
salut
Massa , cada dia entenc pq fas tanta publicitat dels trail francesos.
Tot just els he probat, i realment puc dir que en sabem molt i molt.
El meu cap de setmana a la Plagne, com per tornar-hi . Només hi ha 8 hores per autopista.
Dissabte, recollida de dorsal i dinar a la terrasseta de les pistes de Bellecote , al mateix temps que arribaven els corredors del Trail dels dos Llacs. El espiquer, espectacular, cada corredor arribat homenatjat com si fos el primer.
A les 18:30 hores Pasta Party en Plagne Centre. Semblava que no hi havia ningú, però a l’hora en punt més de 700 començals menjaven a la sala Polivalent.
Diumenge . La 6000D comença a les 08:00 h, gairebé 1000 corredors inicient l’aventura. La cursa és de semi-autosuficiència, 4 avituallaments sólids i set de líquids. La Camel a l’esquena i cap amunt. Un helicòpter fa tot el seguiment de la cursa.
Els desnivells són rampes del 25 al 30%, del 5 al l’11 pugem un 1400 metres positius. m’ho plantejo com lo més dur. Lo més dur fins a l’11 es clar. El temps el previst 1h 40′. Em van pasant molt corredors, pero no mi estresso.
Ara estic a cota 2100, baixem fins a 2000 i hem torno mentalitzar per arribar a cota 2700, allí trobaré a la familia. L’organització facilta als familiars un forfeit per pujar amb el telefèric fins al glaciar, cota 3000. Tot un espectacle pels acompanyants i poder seguir la proba de ben a prop.
A la cota 2700 hi ha la Roche de Mio allí hi ha una animació impresionant. El silenci de la muntanya t’ho deixa escoltar des de lluny.
Poc abans de la Roche hi ha una pista que deu tenir uns 500 m de recorregut, però hi ha l’opció de pujar per la muntanya camp a través, des de baix es veu la processó. Amb les cames no n’hi ha prou, ens em d’ajudar de les mans, la pendent es molt pronunciada i les pedres no estan gaire fixades.Ja soc d’alt, el somriure de la familia em dona ales per continuar, doncs ara toca el glaciar. Porto 21 km, i 2200 positius.
Descendrem 200 metres i pujarem 500 positius amb 4 km.Quan estic cansat miro enrera, la fila que fan els que pugen impresiona.
Arribo al glaciar torno a rebre ànims, cota 3050, trobar a gent animanant a 3000 metres no es massa habitual. Km 29, 2700 positius i 3h58′ de cursa.
A partir d’aquí comença la cursa fàcil, la única dificultat, els km que em falten i vigilar de no caure. Travesem el glaciar , mig corrent, mig patinant i mig caient. Toto una aventura.
Km 44 arribo a Plage Belecote, baixant he pogut pasar a uns 20 corredors. Estem a cota 1900 és l’ultim avituallament sòlid. Un espiquer va anunciant els corredors que van passant, i l’animació no te res a envejar a la del Tour. Un passadís de gent amb crits de ALLER ALLER, que et fa humitejar els ulls. 5h 26′ de cursa.
Només falten 11 km, conto una horeta, menjo, bec i avall. Les forces em respecten i intento aproximar-me als corredors que veig davant. Al final en puc passar 21 més. Reflexiono, i em dic a mi mateix que pujo faltal.
Veig el llac, l’arribada està allí, sento el meu nom per megafonia, agafo la ma de l’Àurea ( la meva filla de 3 anys ) i travesso la meta. 6h 25′ .
Respiro, m’aturo i l’Aurea em pregunta. Papa perque puges per les pedres i la mama i jo àmb la cistelleta? .
La pregunta és senzilla, però la resposta queda en silenci.
Occo, que ataquen per aragó…
Es comencen a despertar !!
Avui m’ha donat per tornar-ho a provar, i ja hi ha un enllaç una mica operatiu. A http://www.maratonexpozaragoza2008.es se li pot començar a veure la cara a aquesta marató.
La pàgina no està acabada, però van avançant. Dades fonamentals ja hi són.Bufa nois!
Ahir quina collada! tot i semblar que ens mullariem, o que el vent se’ns enduria res de res, calor d’arrancada i xafogor per acabar
Entre quarts de vuit i les vuit, set valents vam sortir a desafiar les inclemències meteorològiques i vam donar la volteta "estandard" dels últims dies sense més pretencions que rodar una estona.
Tot i saltar-nos el primer avituallament, els altres ja no els vam perdonar!
Ritme suau, alguna esprintada de tant en quant i uns elegits vam acabar pujant a dalt de tot del Castell, a veure si hi feia més fresqueta…Tots els de Berlin vau ser recordats… marededeusinyó! preparar una marató en ple estiu! valents, que sou uns valents!!!! …
A dos mesos treuen la informació (els entrenaments de marató són de 3), no ho sé, regust de capital, es mengen Barbastre sense manies…
M’ho miraré de lluny i l’any vinent ja ho veurem, enguany a Barbastre.
Ja ens direu com ha anat.
Bones,
Mig país està de vacances però hauríem de començar a pensar en un dinar / sopar de caràcter anual de km0, obert al màxim de gent, molt més enllà de la vintena d’incondicionals.
Qüestions:
Dinar o sopar (jo voto dinar)
Dates:
2/09 (molt aviat)
9/09
11/09 (Diada nacional)
16/09
23/09
30/09 (berlín i festes de Lleida)
7/10
12/10 (m’hi nego, festa de…, alguns faran pont)
14/10 (alguns faran pont)
comença la boira
21/10 (mitja de mollerussa, és una opció)
28/10Tipus i lloc de trobada, ciutat.
Responsables
Crec que hi ha d’haver una petita comissió, de la qual jo no formaré part.
Necessitat
jo crec que sí.
Salut
Tal com havíem promès, ja hem publicat els resultats de l’enquesta sobre la triatló de Balaguer.
Al final no hem sortit tan mal parats. Això sí, el segment de BTT no ha deixa’t ningú indiferent: uns encantats i els altres emprenyats !
Això és bo, qui hi hagi alegria
Ens veiem l’any vinent,
Carles.
