S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Felicitats David,
Ja t’ho diem en aquelles tiradetes llargues cap a Sudanell, que ho tenies fet!, pero sempre es té el dubte fins que no la tens al sac.
Ara ja l’has feta la teva primera Maratò i l’has gaudit com cal amb la familia amics, germà, es una vivencia que no oblidaràs però com diu el Jordi Codony t’en queden moltes més per disfrutales, potser cap altra serà com la primera, però tampoc cal que ho siguin!
Gaudeix del moment!! gracies per compartir-ho.
Salut
Jordi
Els guanyadors de les dues inscripcions per la Frutrail Aitona son:
Jaume Codina
Josep Mª BouFelicitats als guanyadors !!!
El que més m’agrada de les maratons és llegir les cròniques dels companys
, com sempre el Redman es supera a ell mateix.Felicitats per la décima:)
i per la teva prosa tan poètica!!!Una abraçada company!!!!
QUE GRAN ETS ARNAU:) .
Vas parar a Cevera en el moment adequat, de vegades costa prendre una decisió com aquesta. Endevinar-ho és la diferència entre gaudir o patir.Felicitats per saber gaudir !!!
Una altra marató al sac, una altra a Barcelona. Com molts de vosaltres, lloc del debut. Marató especial, emotiva, estupenda i a la vora de casa.
8 setmanes enrera escrivia una altra crònica després d’acabar la de Tarragona presa com una tirada llarga. Aquell dia, una de les motivacions per fer-la, va ser que era la novena… per així poder fer que Barcelona fos la desena. Número especial en lloc especial (Arnau, veig que coincidim!)
Aquest cop però, a diferència de les darreres maratons (Castelló i TGN), tenia 2 grans diferències. La primera és que em vaig prometre a mi mateix arribar en un estat de forma millor, i la segona és que la encarava amb un únic objectiu, que era portar a mon germà a poder fer la seva MMP. I així arribem al gran dia….
El dia comença com sempre a Barcelona. Fotos, abraçades al companys, nervis compartits i desitjos dels millors. Finalment sortim i la festa comença. Els primers kms passen volant, entre rialles i xerrades. Al grupet anem 3, amb els germans s’afegeix el Joan Vázquez, un crack que molts coneixeu pel seu pas durant molts anys com a monitor al Zenkiu. Ens anem controlant el ritme fins a l’alçada del Camp Nou. Aquí, amb la primera pujadeta, veiem que alguna cosa no rutlla. El Robert no fa bona cara… la cosa no pinta bé ja desde el principi.
Mirem de controlar el ritme, esperant que a la baixada cap a la plaça Espanya la cosa ja millori i s’estabilitzi, però no sembla pas que passi. Anem passant kms amb un ritme més o menys constant. Veiem per primer cop la familia que s’ha desplaçat i ens animen. Ho faran tot el recorregut i s’agraeix enormement. Pujant Gràcia veig que mon germà es va quedant, regulant esforços, i hem de començar a esperar-lo. Aprofito a l’acabar la pujada per apartar-me i fer la ja clàssica pixadeta maratoniana.
He d’apretar per tornar-los a agafar, especialment em costa perquè m’ha quedat el grup de les llebre del 3:30 al mig i em costa passar-los. A sobre em peten els 2 gels que portava al cinturó (mai més Nutrisport en una goma…), hauré d’esperar als GU dels avituallaments.
Segueixen els kms i el ritme es va fent més lent. Anem regulant perquè no ens distanciem. Ens ho passem de conya amb la GoPro que portem, gravant i dient tonteries tota l’estona, però mon germà es va quedant i l’alegria no pot ser complerta.
Anem fent la goma per anar estirant cames. La veritat és que les cames em demanen anar més ràpid, però hem vingut al que hem vingut i desitjo poder entrar en familia per la meta. Al km26, Torre Agbar, se’ns uneix un altre amic, l’Àlex, que entra a la marató per acompanyar-nos els darrers 14km. Un cop amb ell la goma que fem el Joan i jo comença a estirar-se més.
A l’arribar al litoral la goma s’estira del tot. Ens veiem obligats a parar i anar enrera per no perdre’ls, però inevitablement arriba el moment que havia estat intentant evitar. Mon germà no pot i ens obliga a marxar. No vull fer-ho, sincerament no vull, però ens coneixem i se que en aquell moment si estem a la vora fem més mal que be. Així que tirem. I al km34 comença una nova cursa. Fins llavors no em preocupava de res meu, no era la meva cursa, però llavors començava la meva marató.
Així que teniem 8km endavant per disfrutar. Les cames podien tirar i ho van fer. Comencem a marcar kms per sota de 5′, cosa que a aquelles alçades de cursa crec que no havia fet mai a Bcn. Passem molta gent. El Joan sembla que voli, els kms són per nosaltres els mortals. I així anem fent fins paralel. Allà, quan deuen quedar uns 700m per la meta, m’emociono i faig un canvi de ritme en plan sprint, per donar-ho ja tot, per celebrar que estic amb forces a aquelles alçades. Em dura 200m, una rampa em deixa mig coix. M’ho tinc ben merescut per fer tontades a aquelles alçades.
Gir a l’esquerra i recta final. Cinquè cop que faig aquesta recta i crec que cada cop la trobo més bonica. És una entrada perfecta per una marató. Qui m’ho anava a dir al 2010 quan vaig debutar, que en faria tantes i que hi disfrutaria tant.
Alegria agredolça. Alegria perquè he acabat més fort que mai i perquè he tornat a fer una marató de la que em sento orgullós com a corredor, pensant fins i tot què hagués passat d’haver sortir a fer el meu temps. Trist perquè l’objectiu principal no s’ha acomplert.
Com he dit alguna vegada, la marató es capaç de les millors alegries i de les pitjors tristeses, i a mon germà, com tots sabeu, aquesta prova li deu una i amb escreix.
Sou MOLT GRANS companys i es una delicia poder llegir aquestes cròniques plenes d’emotivitat, humanitat i vida.
Salut i milles.
AbelEnhorabona David, ja has destapat la llauna i després del merescut descans a pensar en la propera.
Però la primera vegada (com tot a la vida) no s’oblida mai. T’en recordaràs sempres de las sensacions viscudes aquest diumenge.
Salut i milles.
AbelFelicitats company !!!, i també al teu germà. Intentar-ho té el seu mèrit.
Com sempre una crònica que transmet altes dosis de realitat.Fins aviat.
Hola companys:
El proper 17 de maig, molt apropet de casa, tenim aquesta marató, que es fa per segona vegada i que va per una vía verda des de Horta de Sant Joan fins a Tortosa, amb un desnivell negativu de 400 metres, si be amb algúns tobogans pel camí, plagat de tunels, ponts i al costat de l’Ebre.
També hi ha mitja marató i 10 kms.
Ja estic inscrit i per si algú s’anima, aquí us deixo la web:http://www.maratonviasverdes.com/tarragona/
Salut i milles per la Terra Slta i el Baix Ebre.
AbelBones,
Aprofitant la festa de Maig, aprofitem i fem una escapada a Londres, on casualment el dia 10/05/2015 es corre la Vitaly Run Hackney Half Marathon ….. Inscrit!!
http://runhackney.com/
Salu2!
