S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Salut companys,
Quines vacances atlèticament més desaprofitades!!! A vegades quantes més expectatives tens en alguna cosa, més et fallen. Tenia 15 dies de sol i platja, un luxe del qual no puc disposar la resta de l’any, sobretot per entrenar descansat, fora del horari laboral. El genoll em va dir que a fer punyetes uns dies abans de començar-les. Molts de vosaltres haureu passat per la impotència i la frustració que se sent. Res es valora més que no poder fer allò que es vol, o al menys tenir la possibilitat de fer-ho.
Potser si m’hagués trobat bé hauria entrenat menys del que penso, això sol passar, però quan desitges fer una cosa i n’estàs impossibilitat, t’envaeix una mala llet, tanta, que es fa difícil d’empassar. Tenim el mal costum de valorar la salut quan ens falta, considerem normal el estar bé i prometem el que no està escrit per tal de recuperar-nos i que no es torni a repetir el contratemps.
Sí que m’ha permés gaudir d’unes fantàstiques etapes del Tour com feia anys que no disfrutava. El ciclisme, un esport cosí germà que entre uns i altres s’acabaran carregant. Molts interessos i molta hipocresia en aquests assumptes tèrbols del dopatge. És molt trist que s’estigui parlant que el COI es planteja excloure’l dels Jocs Olímpics.
Potser ha arribat el moment que el cos humà diu prou a tot el que li demanem, esforços titànics dels que no es pot recuperar un amb un còctel vitamínic per molt ben preparat que estigui. Si és així, no demanem als ciclistes el que no ens poden oferir. Ni per l’espectacle, ni pels patrocinadors, ni pel Pare Sant, hi ha uns límits que no es poden superar.
Que no es canviïn els criteris segons uns interessos i que s’estableixi una manera de mesurar que valgui per tots, i sobretot dintre de la comunitat esportiva, per què aquesta persecució a un dels més sacrificats?
Als tramposos que se’ls apliqui el càstig que correspongui, però quin mal a la vista fa veure com detenen un ciclista amb el munt de gent que hi ha que fa coses pitjor i campa més feliç que un gínjol. No és que no mereixi la sanció que li toqui, però sembla desproporcionat el tracte que els dóna la llei vist com fa aquesta la màniga ampla en molts altres casos.
Amb el que demanem als esportistes avui dia, només hi hauria d’haver una manera de mesurar. Tot el que estigui provat científicament que no repercutirà negativament a la salut dels esportistes, endavant!!! Tot el que pugui repercutir negativament o presenti el més petit dubte, fora!!! I tot a l’abast de tots i les mateixes possibilitats per tots.
Una abraçada a tots.
Enric
Moltes gràcies per la lliçó de franc que ens has donat. Jo, quan parlen els mestres, callo i prenc nota.Bé, bé, això promet !
A veure, com a participants tenim a en ROMA34 i col·legues.
Com a equip de suport:
Arctos (sí, no?)
FRANK ?
MARTA ??
Jo mateixDiumenge abans de les 10 ja estaré pul·lulant per Sant Llorenç, amb la meva Peugeot platejada, i d’allí amunt i avall animant els triatletes.
Ens hi veiem !!
Coincidint amb Festes Majors, principalment, a l’estiu hi ha una revifada de curses a Lleida.
Són curses de curta llargària (la calor es fa notar), molt populars, molt agradables, que sempre et deixen un bon regust.
Jo és probable que participi si no a totes, sí a la majoria, a saber:
-Arbeca
-Albesa
-Maials
-Vilagrassa
-Cerverai disculpeu si me’n deixo alguna més.
Voldria esmentar l’èxit d’enguany de la "Nua Tal Qual", a Mollerussa fa pocs dies. 15 participants contra 3 de l’any passat, en una prova d’aquestes característiques, amb dues dones i tot (bravo, noies !) suposa una fita remarcable.
N’anirem parlant, d’aquestes curses.
Molta sort a tots!!! (participants i claques diverses
)si l’enveja fos verda ara seria com l’increible Hulk!
😉Jo avui he participat activament com a espectador en aquesta triatló.
No n’havia presenciat mai cap d’aprop i ha valgut molt la pena. He coincidit amb un company ciclista que venia d’Agramunt, i sort d’això, perqué no he vist a ningú més conegut.Però tant és, m’ho hagués passat pipa igualment, animant a tort i a dret.
És potser difícil entendre que un s’ho pot passar tan bé animant un nedador, un ciclista, un corredor, sense participar. O potser no tan difícil, perqué un sap com es pot trobar l’esportista que veus davant teu, què pot estar pensant, quasi només en veure’l, ficar-se sota la seva pell.Ens hem esperat fins que gairebé tothom ha sortit del pantà abans d’anar a Gerb, on ens hem col·locat en un punt estratègic des d’on controlar l’arribada dels bikers i un pas 👿 una mica perillós de vehicles. La idea no era estar-s’hi tanta estona, però el degoteig de bicis era continu, i els més endarrerits tenien tant o més dret que els primers a rebre ànims.
M’he sorprès en veure com la majoria t’ho agraïen. Em surt de dins, no puc limitar-me a mirar-los passar, alguns van cascats, un porta la roda punxada, altres pregunten quan queda…
El company se’n va, ja fa tard. Jo tiro cap a Balaguer, cap al tram final de cursa a peu. Els que encara donen voltes per allí se’ls veu ja molt cansats. La calor i la pallissa que porten fan estralls. Trio a l’atzar un lloc vora el riu i esgoto en un tres i no res les poques botelles d’aigua que em queden de la dotzena que portava (n’he donat alguna abans, ja).
Només veient la cara dels que accepten l’aigua, dibuixant-s’hi un somriure, sé per què estic allí i faig el que faig.No hem pogut venir a Balaguer, el sopar d’ahir es va allargar tant que aquest matí no ens hem pogut aixecar a l’hora, ni per entrenar!! 😳
Sap greu però un altre any serà i qui sap potser participant!! 😉
Bones,
Jo també he estat per allí animant a tothom…..avui tothom era un campió independentment del lloc que ocupes a la classificació, i es que la calor al circuit de mtb ha fet molt mal a la gent 😳 .
Per cert els meus dos amics han fet un super-triatló i hem sento tant orgullós d’ells que vaig escampant als quatre vents que la Mireia és per segon any consecutiu campiona de Catalunya de triatló de muntanya, i el Dani ha acabat quart demostrant la classe que té i que ningú ho diria per la seva modestia que ja podrien aprendre alguns pros…..hem trec el barret davant d’aquestes dos besties.
I felicitar a tothom que hagi participat en aquest esport tan èpic.
A veure si l’any que ve fem un bon grup de triatletes km0 😉 .Salut
Felicitats a tots, tant als animadors com als participants. A veure si l’any vinent podem convertir aquests animadors en triatletes !!!
Jo també he fet la cursa i he gaudit moooolt !
Ara mateix acabo de fer la portada de la nostra pàgina: http://www.pedala.cat
Agrairia molt als que hagueu participat que omplissiu l’enquesta que hem posat a la web, per tenir una mica de feedback i millorar l’any vinent.
Moltes gràcies!
Carles.
Des d’avui ja és oficial
ATLETISMO-IAAF
Ratificados los récords del mundo de Gebrselassie y Defar
Madrid, 30 jul (EFE).- La Federación Internacional de Atletismo (IAAF) ha informado hoy de la homologación de los récords del mundo batidos recientemente por el etíope Haile Gebrselassie, de la hora y de los 20 kilómetros, y por la también etíope Meseret Defar en los 5.000 metros.
Gebrselassie batió el récord del mundo de los 20 kilómetros el pasado 27 de junio en la localidad checa de Ostrava, con un tiempo de 56:26.0, mejorando el anterior registro en posesión del mexicano Arturo Barrios con 56:55.6, que lo estableció en la localidad francesa de La Fleche el 30 de marzo de 1991.
En la misma prueba, Gebrselassie también batió el récord de la hora con una distancia de 21.285 metros, lo que superó en 184 metros el anterior registro de Barrios, que lo estableció en la fecha y localidad anteriormente mencionada.
La IAAF también dio validez al registro mundial de la atleta etíope Meseret Defar en los 5.000 metros en los que paró el crono, el pasado 15 de junio en Oslo, en 14 minutos 16.63 segundos, rebajando en 7.90 segundos la anterior plusmarca que la misma atleta poseía desde que la estableció el 3 de junio de 2006 en Nueva York, Estados Unidos. EFEUieps,
Tinc un compromís, compto que ja estaré, si a les 19.45 no hi sóc, no m’espereu.
Miraré de ser-hi!
salut
FINISHER
TOT UN ÉXIT: NO M´HE OFEGAT!!!. L´EXPERIÉNCIA DE NADAR EN UN TRIATLÓ ÉS ESPECTACULAR, SURTEN NADADORS DE TOT ARREU, NO PARES DE XOCAR AMB ALTRES NADADORS. ÉS COM ELS AUTOS DE XOC PERÓ NADANT. EL CIRCUIT DE BICICLETA PEL MEU NIVELL MOLT DUR I TÉCNIC PERÓ N´HE SORTIT. TOT I QUE VA SORTIR LA CADENA 2 COPS I VAIG TENIR PROBLEMES AMB EL CANVI ELS ÚLTIMS KM. ABANS D´ARRIVAR AL CIRCUIT DE CORRER ENS VAN FER CREUAR 2 RIUS ON VAIG ENVIAR RECORDS ALS FAMILIARS DELS ORGANITÇADORS. 😈 EL CORRER VA SER PER MI UN DESASTRE PERQUÉ ALS 200 MTS VAIG COMENÇAR A TENIR CALAMBRES I VAIG TENIR QUE PARAR MOLTES VEGADES A ESTIRAR. EN RESUM : MOLT DUR, VAIG PATIR MOLT PERÓ QUE US HE D´EXPLICAR A VOSALTRES DE PATIR QUE SOU UNS ESPECIALISTES DEL SOFRIMENT. ENHORABONA ALS ORGANITZADORS I L´ANY 2008 SERÉ UN FINISHER SENSE CALAMBRES ………
