S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Quote:Hache, al córrer baixes molt el cap i la tècnica no es bona. 😥
Això pot produir falta de reg, confusió mental i urticària al clatell com si t’ haguessin fotut una colleja, igual igual. 😡
Solució: millorar la tècnica i escoltar a les persones que et poden portar per el bon camí. L’ urticària, es que pica molt. 😈
Jo es que soc com un reactiu i aquestes irritacions les porto amb mi, si em veus per la canalització, vigila.
🙄
PetonetsOstres Enric, a veure si tot el que tinc és a causa de la meva mala tècnica 😆 😆 😆 .
De totes formes la idea era que algú donés canya a onze ànimes en pena que es van arrossegar pel Bernabéu, no que em donin canya a mi 😥 😥 😥
Si et veig per la canalització correré tant com pugui, però en sentit contrari. 😈 😈 😈
Una abraçada 😉
Quote:Personalment us diré, molt sincerament, que la primera cosa que faig cada matí quan em desperto, fins i tot abans d’anar al w.c., és donar gràcies a Déu nostre senyor per no haver-me fet seguidor del Real Madrid.Salutacions.
Però, tant mala gent som???????
😈 😈 😈
A més a més By Keds, no et feia "futbolero"
Una abraçada catxondo,
Ps. Gràcies Bru per la felicitació encara que sigui amb la boca/lletra petita.
Per cert, que al preu que està el combustible, si algú puja des de Lleida i vol compartir viatge que es manifesti, o que calli per sempre.
Jo en principi vaig sol.
Salut,
Jose
Hola, Manu, si Puigverd va ser la teva segona cursa i ja comences a voltar món amb mitges, n’esperem molt de tu !
Però serà difícil igualar en Redman, que sembla que es va saltar el pas ortodoxament obligat de la mitja abans d’enfrontar-se (amb gran nota) a la marató.
Ens llegim.
Bon dia,
Bé, merci pels ànims, la lluitarem al màxim sense fer-nos mal i en un marc inimaginable. Tinc la confiança que el temps ens farà matar els nervis el dissabte i diumenge ens deixarà fer.
Au, fins dilluns, comporteu-vos, eh? I bona festa major als de Lleida.
Crit
By Keds, a mi em passa semblant. Podríem muntar una religió tipus cienciologia però els capellans amb la samarreta del Bojan i els bisbes la del Pujol.
Hache, gràcies per decidir el tipus d’ entrenament que faré en el futur: series de velocitat.
Un aclariment: el By Keds no es futbolero, es bona persona, un concepte que ja t’ explicarem quan t’ atrapi, i seguirem la pedagogia aquella tan efectiva de fa uns anys ("la letra con no se que entra")
Jo també vaig ficar una felicitació, i amb lletres grans però el fons era de color groc, que hi farem.
Només et perdonaré si vas amb malles vermelles… i samarreta del Barça
😥 NO SE SI EL TEMPS ACOMPANYARA GAIRE….. 😥
PERO EL QUE SI PORTARE ES ………ELS ANIMS DEL PONENT.
(ja marxo avui, al ultim ave, dema a les 10 ja demanen que estem alli, dorsals i reglament…. colocar els nostres aliments, com si acampesim en un camping!!!, roba de recanvi,cremes, gels….mil coses…… mitjons ,fa fresca i ploura…. 😯 no plou en tot l´any i ara ploura, diu el del temps fins diumenge nit….!molt be pels pantans…. pero!….. mala sort!!!😆 mirare en positiu, pitjo seria una calor de tumbar!!!!!!!!).
a les dotze es dona la sortida, i sera llarg, pero com un caragolet….poc a poquet…. km a km…
i…….. 🙄 ja es veura el resultat………..
GRACIES.
ESTEFI 😉Molta sort a tots els que aneu Berga !!!
A veure si el temps us respecta i si la gallina al final resulta que es un pollet (eh madjoker?
)No em puc estar de respondre a la crida de l’Hache. Jo això del futbol m’ho prenc amb molta tranquil•litat, vull que guanyin els meus, però mai no he celebrat cap victòria ni cap derrota.
El que té el futbol és que els que avui estan contents demà estaran tristos i a l’inrevés. "La risa va por barrios". Per això crec que s’ha de ser prudent, si avui aixeques molt el cap per una victòria, demà potser rebràs un bon clatellot per una derrota.
Dit això, si ets merengue saps que a la llarga et portaràs més alegries i menys decepcions que la resta d’aficionats. És una inversió segura. Si la racionalitat tinguès alguna cosa a veure amb això de triar equip, no hi hauria dubte: jo ja "porto" 20 lligues i 4 copes d’Europa. Qui pot millorar això?
Com que allò de triar equip no va amb la raó sinó amb els sentiments, jo sóc de l’equip del meu poble. Ara, quina casualitat que l’equip del meu poble sigui el millor del món.
Quote:Molta sort a tots els que aneu Berga !!!A veure si el temps us respecta i si la gallina al final resulta que es un pollet (eh madjoker?
)Si amb bon temps la gallina,ja em va semblar un tiranossaurus,amb moll i tempesta,no vull ni imaginar-me-la…..
Recodeu el debat del Jorge Lorenzo? Per reflexionar també…
Avui, 9 de maig 2008, a La Vanguardia
Un matrimonio de japoneses de 83 y 78 años, la pareja más anciana que ha corrido una maratón
Shigetsugu Anan, de 83 años, y su mujer Miyoko, de 78, recibieron el certificado de récord Guinness, tras haber corrido en enero la maratón de Ibusuki NanohanaTokio. (EFE).- Un matrimonio de octogenarios japoneses de la prefectura de Kumamoto, en el suroeste de Japón, ha logrado el récord Guinness como "la pareja más anciana que ha corrido una maratón", según informó hoy el diario Asahi Shimbun.
Seguir leyendo noticia
Shigetsugu Anan, de 83 años, y su mujer Miyoko, de 78, recibieron el certificado del Libro Guinness de los Récords tras haber corrido en enero la maratón de Ibusuki Nanohana en la provincia de Kagoshima (sur de Japón).Este veterano matrimonio, que suma 161 años y 82 días, recorrió los 42,195 kilómetros en 7 horas y 36 minutos.
Shigetsugu, un decano corredor, dijo que no habría alcanzado la meta sin su mujer, con la que lleva 56 años casado y para quien era su primera carrera.
El pasado mes de abril, otro japonés de 71 años, Tomiyasu Ishikawa, logró también el récord Guinness como el alpinista más anciano del mundo en alcanzar los siete picos más altos de Asia, América del Sur, América del Norte, África, Europa, Oceanía y la Antártida.
By Keds,
El teu comentari religiós m’ha recordat aquest cartell penjat al túnel de sortida dels vestidors al Yankee Stadium (on juga l’equip de beisbol dels Yankees de New York, per si de cas).
He vist vídeos on els jugadors dels Yankees quan surten al camp, en passar per sota del cartell aixequen el braç per tocar-lo. M’agraden aquestes tradicions.
(Joe DiMaggio és una de les llegendes dels Yankees i va estar casat amb Marilyn Monroe, també per si de cas, ja em perdonareu).
El món de l’atletisme popular de la comunitat de Madrid i altres llocs de la resta de l’Estat, està revolucionat per la manca de difusió que ha tingut la mort d’una corredora en la passada marató de Madrid.
Hi ha queixes a través d’internet en alguns blogs i en els fòrums de webs d’atletisme (carreraspopulares la què més), del silenci amb que s’està duent aquest tràgic succés. Però cap mitjà de comunicació ha dit una sola paraula del que hagués estat, en certa manera, una forma de reconeixement pòstum.
Pel que sembla, a prop de km 35, Najat Tijani, una corredora popular magrebina establerta a Espanya, va patir una aturada cardiorespiratoria; va ser atesa per l’assistència, però va morir al arribar a l’hospital.
Ningú sap per quina raó s’ha ocultat aquesta mort.
El diari Marca va dir l’endemà que dos corredors havien estat atesos durant la prova i traslladats a un hospital…i res més
Ho trobo tan lamentable com la inversa: l’enorme soroll que fan els mitjans quan un succés semblant li passa a algun corredor conegut, atribuint-li al córrer tots els mals del món. Només cal recordar tot el que es va dir per la mort sobtada de la novia de’n Bekele mentre entrenava no fa massa, o la de’n Diego García fa uns anys…
Per què, excepte a internet, no s’ha dit res enlloc? Perquè era una corredora anònima?
Em solidaritzo amb els què es queixen de l’estrany silenci, entre els quals, amargament, els seus familiars, com es pot veure per la carta oberta que han penjat a carreraspopulares.
MUERE CHICA MAPOMA 2008
Hola a todos los corredores. Soy la cuñada de NAJAT TIJANI, la protagonista de esta tristísima noticia. Sólo quería agradecer todas las muestras de cariño que estamos recibiendo por vuestra parte.
He de decir, que fue atendida rápidamente y recuperada en el momento, pero por desgracia no llegó al hospital con vida. Tuvo una segunda parada que no pudo remontar.
Estas cosas pasan desgraciadamente, y ella era una corredora súper experimentada. Sabía muy bien lo que hacía, y dónde estaba su límite. Pero cuando el corazón falla…
El único pero de esta triste historia, es que a mi hermano Ismael que él si que pudo acabar la maratón, no le avisó nadie de lo que había sucedido. El llevaba los dos teléfonos encima (el suyo y el de Najat) y absolutamente nadie se puso en contacto con él. A las tres horas consiguió localizarla en un hospital.
No sé muy bien por qué, pero no me gusta el modo en el que "no" se trata esta noticia en ningún medio. Ni si quiera mencionan su nombre, y ahora eso es sólo lo que podemos hacer, mencionar su nombre y decir que NAJAT TIJANI nos dejó haciendo lo que más le gustaba.
Gracias.
Najat Tijani al voltant del km 15 a la marató de Madrid de 2008Tant de bo, si veuen que parlem d’ella, els serveixi d’una mica de consol.
Miquel Pucurull
