[Pucurull]

El món de l’atletisme popular de la comunitat de Madrid i altres llocs de la resta de l’Estat, està revolucionat per la manca de difusió que ha tingut la mort d’una corredora en la passada marató de Madrid.

Hi ha queixes a través d’internet en alguns blogs i en els fòrums de webs d’atletisme (carreraspopulares la què més), del silenci amb que s’està duent aquest tràgic succés. Però cap mitjà de comunicació ha dit una sola paraula del que hagués estat, en certa manera, una forma de reconeixement pòstum.

Pel que sembla, a prop de km 35, Najat Tijani, una corredora popular magrebina establerta a Espanya, va patir una aturada cardiorespiratoria; va ser atesa per l’assistència, però va morir al arribar a l’hospital.

Ningú sap per quina raó s’ha ocultat aquesta mort.

El diari Marca va dir l’endemà que dos corredors havien estat atesos durant la prova i traslladats a un hospital…i res més

Ho trobo tan lamentable com la inversa: l’enorme soroll que fan els mitjans quan un succés semblant li passa a algun corredor conegut, atribuint-li al córrer tots els mals del món. Només cal recordar tot el que es va dir per la mort sobtada de la novia de’n Bekele mentre entrenava no fa massa, o la de’n Diego García fa uns anys…

Per què, excepte a internet, no s’ha dit res enlloc? Perquè era una corredora anònima?

Em solidaritzo amb els què es queixen de l’estrany silenci, entre els quals, amargament, els seus familiars, com es pot veure per la carta oberta que han penjat a carreraspopulares.

MUERE CHICA MAPOMA 2008

Hola a todos los corredores. Soy la cuñada de NAJAT TIJANI, la protagonista de esta tristísima noticia. Sólo quería agradecer todas las muestras de cariño que estamos recibiendo por vuestra parte.

He de decir, que fue atendida rápidamente y recuperada en el momento, pero por desgracia no llegó al hospital con vida. Tuvo una segunda parada que no pudo remontar.

Estas cosas pasan desgraciadamente, y ella era una corredora súper experimentada. Sabía muy bien lo que hacía, y dónde estaba su límite. Pero cuando el corazón falla…

El único pero de esta triste historia, es que a mi hermano Ismael que él si que pudo acabar la maratón, no le avisó nadie de lo que había sucedido. El llevaba los dos teléfonos encima (el suyo y el de Najat) y absolutamente nadie se puso en contacto con él. A las tres horas consiguió localizarla en un hospital.

No sé muy bien por qué, pero no me gusta el modo en el que "no" se trata esta noticia en ningún medio. Ni si quiera mencionan su nombre, y ahora eso es sólo lo que podemos hacer, mencionar su nombre y decir que NAJAT TIJANI nos dejó haciendo lo que más le gustaba.

Gracias.

Najat Tijani al voltant del km 15 a la marató de Madrid de 2008

Tant de bo, si veuen que parlem d’ella, els serveixi d’una mica de consol.

Miquel Pucurull

[Pucurull]

A través d’internet ha estat molta gent qui ha denunciat la manca d’informació dels mitjans de la tràgica mort d’aquesta maratoniana.

El sotasignat també ho ha criticat.

Ara, però, voldria constatar que un d’aquests mitjans: la web de la revista runner’s, també se’n ha fet ressò, i àmpliament, en la seva portada.

http://runners.es/Noticias/najat-tijani-muerte-maraton-madrid-kw-noticia.jsp%3Fid%3D3638

Val més tard que mai.

Pucurull

[Hache]

Almenys Pucurull, aprofitant la grandesa d’internet des d’aquí li podem retre el nostre sentit homenatge.

Si més no, com diu la carta de la seva família va morir fent el que més li agradava.

Descansi en pau Najat Tijani

[Autor]

Entrades