S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hooola!
Un cop més descansada però encara en el núvol de l’ambientàs viscut aquest cap de setmana Zegama, us passo les fotos perquè us en feu una idea.
Val la pena anar-hi encara que només sigui d’animadora com jo, la veritat és que m’ho vaig passar de conya, i això de sentir parlar tan i tan en euskera és fantàstic.
Bé doncs, a reveure, felicitats al Bodi pel què va fer, o no… (ja us ho explicarà ell extensament )
Una abraçada.
AssumptaUna recomanació per a aquells que van amb xip groc. És important portar el xip a la fira del corredor quan aneu a buscar el pitrall i comprovar que coincideixen les dades. De vegades podem tenir una sorpresa quan mirem les classificacíons i aquesta és la forma d’evitar-ho.
Salut
Quote:Crit, no t’accepto les correccions de homens, dillums i naltros i valtros ni asbarallar, acostipat, agitar-se ni granera i espill ni cap de les variacions ponentines que ja s’encarrega la globalització de que es vagin perdent. 😉Homedferro
Aquestes són les coses que diferencien la parla d’un que ha mamat un idioma i d’altre que l’après quan ja era gran. Quan escolto parlar a la gent d’aquí de tota la vida, sobretot als pobles, me n’adono que jo mai parlaré així.I pel que fa a l’ortografia, amb això del tancat i l’obert
, la doble ss o la geminada , moltes vegades em ve al cap això de: "estos catalanes… ¿Qué les costaría hablar normal, como todo el mundo?" 😉 😆Per escriure, jo me’n surto amb el corrector del Word, amb copiar i enganxar és molt senzill.
CONVOCATORIA
Companys:
Demà dimarts 25, de 20 a 20,30 us hi esperem a la plaçeta del C/General Britos, evant de EL SEGRE, per tal de fer-nos una foto i explicar una mica perqué a enm a Berlin.
Disculpeu, ja sé que es un xic precipitat, peró el noi d’esports que ens farà l’entrevista no podía cap mes día.
Prego feu correr la convocatoria als que estiguin interessats., per tal de que la gent sapigui que els corredors de Ponent no tenim fronteres.
Fins demà.
Salut i milles.
AbelOstres vam gaudir com criatures.!!
en massa increible companymes al blog
Quote:Bones, algú em podria recomanar algun club de triatló de Lleida ciutat o de les terres de Lleida??
Ja he mirat la pagina de triatlo.org i no he trobat a la ciutat de Lleida cap club, la cual cosa m’estranya pero……..ja se sap.
Agrairia a cualsevol que em pogues donar alguna direcció o informació en aquest aspecte.
Gracies.Hola..al Pont de Suert tenim un equip de Triatló que varen començar a competir l’estiu del 2005 justament a la triatló olímpica del Pont, actualment competeixen en totes les distàncies, sprint, olímpica i les de llarga distància com la B de Banyoles i Vitoria, l’IronCat de l’Ampolla, Home de Ferro a Eivissa (hi anem el 6 d’octubre) i l’IronMan de Lanzarote.
En aquest foro hi ha un triatleta registrat és el tripontarri, ell us ho explicarà millor…a veure si ho llegeix i contesta en cas contrari et puc facilitar el tel d’un d’ells en missatge privat, ja que no compten amb cap oficina.
Ah! i entre les millors triatletes n’hi ha una que és lleidatana, es diu Eva Ledesma.
Salut
Neuslagartija, has fet el millor que es pot fer sempre: allò que et diu la teva consciència. De maratons n’hi ha moltes, i les tens al teu abast. Ara has fet la primera amb el cap i amb el cor.
Molta sort i moltes felicitats per arribar més enllá de l’objectiu.Ieeeeps,
com sempre, bones fotos Assumta 😉
A l’anxaneta patxi, que descansi força…menys els dits 😉Salut
Bona familia hem fet a Ponent Crit, Bru, Artur42, madjocker, albertbo, lagartija, cargol, homedferro, estefi, Enric, a tots moltes gràcies pels ànims 😉
M’atreveixo a donar-vos un consell, si voleu una ordre….hi heu d’anar, tant si és a córrer, com si és a animar. És veure-ho per creure-ho E S P E C T A C U L A R, tant pel recorregut com per l’ambient. Si a més hi afegim l’himne dels segadors amb estelades al vent, ja és el "caguense".
Un cap de setmana genial, allotjats en una idíl·lica casa rural del segle divuit on les menges eren….bé ja ho sabeu com és allà, tot a "lo grande". Dissabte a la tarda també compartirem amb l’expedició de la selecció, on hi havia bona representació del km0, de fet ens vam anar veient més del que ens pensàvem 😉 NO US PERDEU TEMPS D’AVENTURA, dijous 21’30
La cursa ja ho sabeu E S P E C T A C U L A R, des de la sortida, amb el seu corresponent "aurresko" fins a l’arribada. Durant el recorregut, tret de la part inicial, sempre ple de gent, una gentada que quan circulaves per algun lloc on hi estaves sol, també era d’agrair. El circuit dur, molt dur, però preciós, compaginant boscos immensos, muntanyes de roca, corriols molt ràpids, pujades infernals, dures baixades amb el terra enfanguissat….per triar i remenar.
Jo…., doncs, jo…. 🙄 , "buenu", diguem que va poder més la il.lusió que res més. El que em feia més por era que les costelles em juguessin una mala passada, com a Térmens, i haver de plegar a les primeres de canvi. Però entre l’ibuprofeno i una magnífica sessió de massatge el divendres, vam tirar endavant.
Les costelles, es pot dir que no me les vaig sentir, i a la mitja hora de cursa ja sabria que per aquí ja ho tenia guanyat. Però aaaaamigo, hi havia un altre tema. Degut a les costelles el meu entrenament havia estat nul, exceptuant Térmens, que per les circumstàncies, no es pot ni contar. Per tant m’hi presentava….amb el dipòsit ben buit.
Vaig anar perdent "fuelle" a mida que passava la cursa, tot i el meu ritme prudent des del començament. Decideixo posar fi a la meva aventura al km20’5, abans de pujar l’Aizkorri, lloc anomenat Sancti Spiritu.
Encara tinc 1/2 de marge en el control, però no m’hi veig en cor tot i sabent que pujant l’Aizkorri, tindria la cursa gairebé al sac. Però tampoc vull arribar del últims, no estic fet per això ni la cursa s’ho mereix. No tempto més la sort, les costelles estan bé i he fet un dur entrenament de 3h26′.Queda pendent, ja ho sé, però també sé que caurà i caurà com es mereix, sentint picar les valles metàl.liques a l’arribada, potser sentint el teu nom per megafonia, empunyant l’estelada entre els aplaudiments de la gent i deixant anar alguna (això serà inevitable) llàgrima a l’arribada.
Així vull que sigui i quan i torni així ha de ser.Una abraçada a tota la família de Ponent, és un plaer poder compartir amb vosaltres 😉
Salut.
