S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Una nova cursa prop de casa per a “volar”.
Ja estic inscrit.
Us deixpo el link:http://www.cursaalguaire.es/la-cursa/
Salut i milles pel Segrià.
AbelDoncs vinga, va, anirem!!!!
Torn de les 8:00h
– kepasaneng
– Homedferro
– HachePodríem començar fent una pujadeta a la Seu Vella, no? 👿
Algú més????
Sime ha escrit:
Quote:Artur42 ha escrit:Quote:Sime ha escrit:Quote:Perquè l’atletisme només surt a les notícies quan hi ha un rècord o un cas de dòping?Per què no mirem les notícies quan surt l’atletisme, encara que no hi hagi un cas de doping ni un rècord?
Quina? Aquesta?
Demagògia.
Templers es corre cap a endavant. Trobaràs unes quantes edicions a la mateixa web.Avui, sense anar més lluny, hem vist un complet reportatge de la Triatló. Ha estat la notícia més llarga de la secció d’esports.
Ho deixo aquí Sime.Bones,
Un plaer el poder compartir Km amb tanta gent coneguda.Lo Jordi,Que tinguis molta sort a Buenos Aires i gaudeix del viatge.
Kimi a seguir preparant la nostra marató de Novembre.
Jo demà dia 06/10/13 correré una nova , la mitja del Vendrell.
Salu2!Artur42 ha escrit:
Quote:Sime ha escrit:Quote:Artur42 ha escrit:Quote:Sime ha escrit:Quote:Perquè l’atletisme només surt a les notícies quan hi ha un rècord o un cas de dòping?Per què no mirem les notícies quan surt l’atletisme, encara que no hi hagi un cas de doping ni un rècord?
Quina? Aquesta?
Demagògia.
Templers es corre cap a endavant. Trobaràs unes quantes edicions a la mateixa web.Avui, sense anar més lluny, hem vist un complet reportatge de la Triatló. Ha estat la notícia més llarga de la secció d’esports.
Ho deixo aquí Sime.Bé, bona feina, res a dir, a mi m’encanta TV3.
Però no és demagògia, també és mala sort que justament fessis el comentari l’endemà de la notícia més “xorres” dels darrers mesos :S No és res personal però fa gràcia coi, busques la darrera notícia i et trobes aquella flipada :silly:
La pregunta no parla de televisió. Jo volia fer reflexionar sobre les notícies relacionades amb l’atletisme que apareixen habitualment a qualsevol mitjà generalista. Només cal fer una cerca i la majoria parlen de rècords o de dòping, a Catalunya, a Espanya i pel que vec també a altres països europeus.
I als diaris esportius les notícies d’atletisme tampoc són fàcils de trobar, el futbol mana, i normalment parlen de…
En aquest fil només vull plantejar preguntes, oferir dubtes que provoquin un punt de reflexió, provocació o ironia. Si motiva alguna reflexió, perfecte.
Segurament molts d’aquests dubtes donen per obrir un fil a part i engegar un debat però, com escriu poca gent pel forum, aquest format em va semblar suficient.
Val, potser sóc més punyent que divertit, no ho puc evitar (i m’auto-censuro molt), si vec alguna cosa que no m’encaixa, em pregunto perquè, però també escric alguna xorrada de tant en tant.
De totes maneres no em feu gaire cas, el que dic no té gaire importancia, en realitat soc un mar de dubtes.Vam arribar que ja era fosc.Un aeroport sobri. Una ciutat magnífica i austera. En un autocar ple de corredors i acompanyants,que ens porta a l’hotel, em sorprén pel vidre del darrera , la imatge llampant de l’àngel de la victòria: daurat, lluent, imponent , al fons d’una avinguda amplíssima. Aquí començarà la marató , i aqui acabarà.
Vaig fer la inscripció desprès de patir la darrera a Barcelona,amb un tendó d’Aquiles ja calcificat, esperant millors condicions. Quan havia de començar l’entrenament que tenia planificat, un esquinç al turmell em va capgirar els plans, i vaig dessistir … L’Arnau, quan em curava, em deia : “pèrò si tu córres amb el cap!!”. ( Si home !!….)Gràcies a ell, a l’Agost ,ja hi tornava. El turmell estava perfecte, però amb els kilòmetres també tornava el dolor del tendó, i amb ell les ones de xoc , i unes quantes tirades llargues massa curtes (però molt ben acompanyades ).
Tota la setmana anterior a la marató, vaig mentalitzant-me per a deixar-me d’estratègies i dresseres i córrer els 42 km . Això és el que vull , i això és el que faré. No ho intentaré. Ho faré.
Comença un bon dia, amb sol i fresca. A la sortida, tres quarts d’hora esperant i rient de tantes pessigolles a la panxa, de nervis i ” rasca”. M’he posat una samarreta de cotó al damunt,molt vella, de la pedalada del Segre. Me la vaig posar a la primera marató , per a llençar-la , i una noia me la va recollir i me la va tornar. Es quedarà a Berlin.
Sortim tranquils, el Jordi marxa. Passem per sota l’àngel daurat i entrem pels carrers del barri jueu. Una estelada.La primera. Visca la terra lluire !!!. Una rojigualda.La única. Saludo els veïns … Molts danesos, suíssos, francesos,algun japonés… Al km 10, prop de l’hotel, veig les nostres estelades i els meus amics com animen entusiasmats.Quina tropa més autèntica ! Els trobaré tres vegades en tota la cursa. Els he dit que no em deixin sortir si em veuen a la mitja, però ni se’m passa pel cap deixar-ho. El taló no existeix, no penso en el peu. La gent em porta. Corro amb un ritme suau però constant, amb el cap distret. Pensant en la història d’aquest poble. En tanta guerra i tanta mort. En tants europeus decadents ,corrent pesats, pel mateix tram on un africà lleuger com una ploma farà d’aquí a poc el nou récord del món de marató .
Música a dojo, monuments a cada cantonada, kilòmetres que passen. Sé que al 24 tindré un “baixón”, però porto un gel del Juanjo a la butxaca, i me’l prendré quan no pugui més. Al 24 veig que puc més i me’l guardo. Aigua i prou.Al 32, necessito alè del cel, i xuclo aquella glucosa dolça i pegalosa, que per mi ara és força directa de l’altra dimensió. Funciona !!…Que bé vaig!…; Quina presència …!!.Al 37 torno a veure els de casa. Toco la mà de la meva filla.Desprès del 41,el recorregut tomba cap a Under der Linden ( el passeig dels tilers…) i ja es veu la porta de Bradenburg. Quan passo per davall,amb la mà tiro un petó al cel ( igual que l’Hache a Castelló ), em trec el buf amb l’estelada i faig els darrers metres de cursa amb una emoció intenssísima a dins.Estic plorant.Miro enlaire, el cel és molt i molt blau, i el meu amic em mira i em pica l’ullet des de dalt.
Donen un plàstic per tapar-se i un bocí de poma. No agafo res. No sento fred, ni gana , ni set…
A l’explanada de gespa de davant del Reishtag, m’espera el Jordi somrient.Com sempre… Fa fresca. Em deixa un lloc davall del seu plàstic i m’hi escalfo. Compartim aigua i uns bastonets de pa. Això , amics meus,deu ser la felicitat….Impresionant Caragolet….no tinc paraules…quina gran crònica i quin sentiment…MOLTES MOLTES FELICITATS!!!
caragolet ha escrit:
Quote:…
A l’explanada de gespa de davant del Reishtag, m’espera el Jordi somrient. Fa fresca. Em deixa un lloc davall del seu plàstic. Compartim aigua i uns bastonets de pa. Això deu ser la felicitat….Segur que és ben bé això o una cosa molt semblant.
Enhorabona de nou campiona!
