S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Si voleu riure, que el gran Arctos penji les fotos de la depilada que li han fet aquset matí per tal de ficar-li el pulsometre a la prova d’ esforç…
I, tinc clarissim, clarissim del tot , que no feia cap, pero cap falta, depilar-lo. :woohoo:
Anna, penja la foto, porfaaaaa.
Força riure!
jmo ha escrit:
Quote:Xafardejant per internet he trobat aquesta foto, que crec que es de la marató de l’any passat (potser ja havia sortit…)Si!
és en loman, un Km0 volador!
salut!
agulletaman ha escrit:
Quote:Jo només demanar a tots els companys runners amb més experiència, amb menys, més contents pels seus resultats o menys…, doncs això un petit moment de reflexió pel company runner mort en la marató d’ahir i pels seus éssers estimats.Doncs com ha dit el company agulletaman, abans de que arribin cròniques, fotos, impressions, sentiments, etc., vull mostrar el màxim condol a la família d’aquest corredor que ens va deixar el passat diumenge, i és la segona en pocs anys en aquesta Marató. Davant desgràcies d’aquesta magnitud, deixen de tenir importància resultats, sensacions, projectes……..Això ha de fer-nos reflexionar. Malgrat tot, per sort o per desgràcia l’espectacle ha de continuar.
Descansi en pau.
Doncs sí, aquesta noticia la veritat es que et deixa un mal cos impressionant
Fico la crònica al fil de corresponent
El proper 21 de abril de 2013, l’Exc Ajuntament de Torrelameu i un grup de joves inquiets de la localitat organitzen la primera edició de la Cursa de la Noria , amb la col · laboració especial de ULTRA LLEIDA i l’ultrafondista arbequí Josep M. Romero. Es una cursa d’uns 10 km aproximadament mixta ( asfalt i camins de terra ) la qual coneixerem la singularitat del paisatge de la localitat, tal com la riba del riu Noguera Ribagorçana i la seva arribada al Parc de la Noria. Mes informacio :
Us comunico que el dilluns dia 25 de març s’obren les inscripcions per participar en aquesta cursa.
Ho dic perquè les 20.000 inscripcions “volen” en 2/3 dies.
Qui estigui interessat, que prengui nota i “aspabili”.
Salut!!!.Robert
Bones,
Enhorabona als organitzadors, moure 500 persones no ha de ser fàcil.
Un dia d’aquests començaré a marxar i aquesta no s’escaparà.
Salut
Marató molt especial per a mi, ja que era la 25 i la 1ª que repeteixo per cel.lebrar-ho.
Lluny queda aquell 2006 en la que era la meva 3ª marató i en la que passava la mitja a 1h 28′ i acabava en 3h 03′ fent fins al moment la MMP, compartint metres amb Critabans de crear-se Km 0 Ponent.
Els temps han canviat, he deixat enrrera la marquitis i he guanyat 5 kg.
Un matí enveijable, 12º, sense sol ni vent i alguna goteta.
Volía gaudir de la cursa i el proposit era baixar de 3h 30′, per aixó vaig surtir amb Hache i Malualesquivant molta gent els primers kilometres i un pel lent per a mi, fins que al km. 3 ens avança Juanjoi marxo amb ell cap el Nou Camp. A partir d’ara no ens despegarem fins l’arribada. Ell porta un mini ipad i va parant a fer fotos i les penja al moment al seu twiter.
Anem devorant kms a bon ritme i compartint l’ampolla d’aigüa als avituallament, ja que qüasi no se sua.
Veiem a la Su en varies ocasions, la qual va fer una sub-marató, anant a diferents parades de metro per estar a molts llocs amb la campaneta, cosa que li agraeixo.
Passem la mitja amb 1h 42′ i saludem als companys al creuarnos per La Meridiana.
Ve el 30 i el 35 i el muro no apareix, sembla que avui les coses van be i continuem per la part més avorrida del circuit i de seguida arriba la més divertida, Arc de Triunf (amb foto) i salutació a la familia i amics, Pl. Catalunya, Colón i ja estem al 40 sense adonar-nos ni defallir, adelantem decenes d’atletes i ens plantem a l’arribada (foto al km 42) i entrem amb 3h 26’i la sensació de que encara tens forçes.
Es d’agrair que cada vegada hi ha més públic als carrers i ajuden de debó al llegir el teu nom al dorsal, així com els 48 punts d’animació. En serio que tenim una marató de les millors del mon.
A l’arribada hidratació, massatge i al anar a buscar el bus per anar a les dutxes, veiem un atleta transportat amb camilla i amb la cara tapada per una manta térmica, cosa que ens va estranyar i més tard ens varem assabentar de la mort d’un company d’H’Lospitalet, de 45 anys i experimentat fondista, que després d’acabar en unes 4 h es va desmaiar i morir fent el que més li agradava (DEP).
També hi ha moment divertits, com aquesta “pedida de mano”:https://www.youtube.com/watch?v=O9e9RWZF0sA
Després de la reparadora dutxa, dinar de germanor al KIKIRIKI explicant-nos les batalletes.
Força vida a la marató de Barcelona.
Salut i milles.
AbelLa meva crònica(una mica llargueta, però és que una marató bé s’ho mereix
)Quote:El dissabte al matí marxem amb la família cap a Barcelona. Anem directament cap a Montjuic per recollir el dorsal i donar un tomb per la fira del corredor. Aprofitem i entrem al pavelló de la “Pasta Party” a menjar un plat escàs de pasta que no ens evitarà tenir que buscar un restaurant per acabar d’atipar-nos.Per la tarda donem un tomb per la ciutat resseguint part del circuit de la cursa i anem a casa d’uns amics on passarem la nit. Un bon plat d’espaguetis per sopar i a dormir aviadet encara que sé perfectament que no podré dormir gaire. I efectivament així és, encara que comparada amb la nit que vaig passar a Donosti, la del dissabte em sembla una meravella
A les sis m’aixeco abans que soni el despertador. Una bona dutxa, esmorzar i cap al metro on poc a poc ja començo a respirar ambient de marató al veure com a cada parada pugen altres corredors que també han triat el transport públic per arribar a Plaça Espanya.La imatge de la sortida del metro em recorda al dies de partit de futbol quan tota la gent va camí de l’estadi.
A mesura que em vaig apropant a la font màgica, on hem quedat molts de Lleida per trobar-nos i fer la foto, els nervis van en augment. Curiós tenir aquest neguit per una simple cursa :huh:
Trobada amb els companys, fem la foto i amb l’1_team, el Benet i el Juan Manuel, anem tirant cap als calaixos de sortida que ja comencen a estar mig plens. Allà uns estiraments i una mica de moviment per escalfar una mica i les darreres fotos abans de la sortida.
La primera intenció que tenim és intentar que no se’ns escapin gaire les llebres de 3h15′, al menys fins a la MM i a partir d’aquí les forces ja ens ficaran al lloc que ens correspongui. La sortida esglaonada que han fet aquest any ajuda a que al principi no hi hagi molta aglomeració i sortim a un ritme fortet intentant agafar les llebres que ens porten uns quants metres de distancia. L’1_team i el Benet van una mica més forts ja des del començament per enganxar el grupet de seguida i el Juan Manuel i jo ens ho prenem amb més calma mantenint-los a la vista però un segons per darrera. De seguida vaig entrant en ritme i abans del km 5 ja m’uneixo al duet del davant i poc a poc anem deixant enrere al Juan Manuel.
Arribem a Avda Madrid i ens encaminem cap al Camp Nou ja dins del grupet de les 3h15′ on ens trobem molt còmodes amb el ritme que van marcant les llebres. Seguim així fins el km 15 on gairebé sense adornar-me vaig deixant poc a poc enrere l’l_team, el Benet i les llebres. Penso que es molt aviat però em trobo bé així es que decideixo tirar. Pugem Pg de Gràcia fins la Pedrera i encarem Rosselló fins a la Sagrada Família.
Em trobo realment bé i començo a capficar-me preguntant-me si seré capaç d’aguantar fins al final. Arribat a Meridiana em distrec una mica dels “mals pensaments” buscant la família i uns amics que tenien que estar per aquesta zona. Arribo fins a Fabra i Puig i ni rastre, i quan ja començo a perdre l’esperança els veig tot just abans d’arribar a la MM que passo en 1h36’30”
Enfilem cap el mar i en arribar al km 26-27 és quan començo el moment més difícil de tota la cursa, no tant a nivell físic, perquè els temps de pas per km segueixen sortint bé, sinó a nivell mental. I es que la part de Diagonal Mar (pujada fins a Torre Agbar i baixada de nou cap al mar) i la part del Fòrum se’m fan eteeeeernes. Només vaig pensant els kms que em falten fins arribar a Colon, des d’allà fins a la meta ja arribaré com pugui
.En arribar al parc de la Ciutadella, tot just a sota l’Arc del Triomf, tinc una agradable sorpresa al tornar a veure a la família. Una trobada del tot inesperada perquè havíem quedat que anirien directament a l’arriba i que em suposa una bona càrrega de moral per enfilar els darrers kms.
La veritat és que des d’aquest punt fins al Paral·lel torno a recuperar sensacions, en gran part ajudat també per la multitud de gent i l’ambient extraordinari que hi ha a tota la part de Plaça Catalunya, Portal de l’Angel i Via Laietana. I per fi arribo a Colon i diviso la pujada del Paral·lel. En aquest moment, encara que no he creuat la línia d’arribada, mentalment ja he acabat la cursa. Per davant queden poc més de dos kms per disfruitar-los intentant no perdre gaire temps i poder acabar amb una bona marca.
Arribo a la meta amb la sensació que ha tocat lluitar la cursa de valent, però l’esforç ha valgut la pena. La segona ja és al sac
Finalment 3h14’24” molt millor del que podia imaginar i ara a pensar quina serà la propera, possiblement Valencia al novembre.
Encara amb agulletes i gaudint de les felicitacions de “l’entorn” comentar algun detall.
Es increible el poder de difusió de la tele; vaig sortir arribant, en un primer pla, durant uns segons al 3/24 a les 20,30 i m’he sorprès pel grand resó que aixó a significat.
Felicitar a tots els companys del KM 0 Ponent, finishers o no, i donar les gràcies per les energies que dona saber que no estàs sol en aquestes “batalles”.
Era la quarta edició en que participava i encara que vaig dir que seria l’última, l’any que ve serà dificil que falli.
L’ambient, els companys del club, el públic, totalment recomanable. Tot i els mesos d’entrenaments no sempre ben assimilats.
Objectius cumplits; Finalitzat, conèixer nova gent, trobar el teu límit.
Enhorabona als corredors participants, tant els que van assolir les seves marques com els decebuts. Aquesta edició va ser una més. L’any que ve una altra. Ens veiem doncs el próxim 23 de març del 2014.
bona tarda,
per culpa de les preses i pels problemes d’aparcament no vaig poder arribar a la font per poder fer-me les fotos amb tos vosaltres, de tota manera he trobat alguna a la web de mundo deportivo
més endavant ja faré la crònica
salut
Ja la tenim aqui Quart i Mitja Marató de Tàrrega serà el proper 5 de Maig
**ANIMEU-VOS**
Recorregut Cursa Tàrrega
El circuit combina asfalt i terra i transcorre per carrers del centre urbà de Tàrrega i camins de l’Urgell, passant per la petita vila de Vilagrassa. D’altra banda, el recorregut de la Mitja ens porta en direcció al Talladell, La Mora i de tornada cap a Tàrrega. El recorregut ofereix magnífiques imatges de les nostres contrades, en una època en que els camps estan en el seu màxim esplendor. Un plaer sensorial per a tots els corredors que hi participen. La combinació entre l’asfalt i la terra ofereix un tret diferencial respecte a la gran majoria de mitges maratons que se celebren arreu. El recorregut no presenta grans desnivells i fa que sigui una cursa ràpida i apta per a tots els públics.
Sortida a les 9:30 hores al Parc Esportiu del Reguer-Pavelló Municipal d’Esports. Facilitat d’aparcament al costat mateix de la sortida de la cursa.
Tots els kilòmetres estan perfectament senyalitzats i mesurats amb el sistema MPM (metre per metre).
DETALLS TÈCNICS:
Quart de Marató (10,5 km)
trams>>
recorregut asfalt= 7 km
recorregut terra=3,5 km (camins en perfecte estat, però sense asfaltar)
altimetria >>
elevació mínima: 339 m /elevació maxima: 380 m/ elevació mitjana: 361 m.
Veure recorregut Quart de Marató en Google Earth
Mitja Marató (21,097 km)
trams>>
recorregut asfalt= 16 km
recorregut terra=4,5 km (camins en perfecte estat, però sense asfaltar)
altimetria >>
elevació mínima: 339 m /elevació maxima: 424 m/ elevació mitjana: 381 m.
Veure recorregut Mitja Marató en Google Earth
>> Quart de Marató (10,5 km) >> Tàrrega+Vilagrassa+Tàrrega
-Sortida carrer de Joan Brossa (Zona Esportiva del Reguer)
-C/Verge de Montserrrat
-Avda. Tarragona
-Avda. Josep Tarradellas
-Crta. de St. Martí
-Camí direcció Vilagrassa
-Pas pel centre de Vilagrassa
-Cami direcció a Tàrrega
-Avda. de Balaguer (passem per davant del monestir de Fàtima i anem fins a l’altura del Carrer Sta. Clara)
-Avda. Catalunya fins al pati cantonada xurreria
-Plaça del Carme (pas per davant de La Jijonenca)
-Carrer de Joan Maragall
-Pas pel pont del reguer i gir cantonada carrer Joan Brossa i arribada.
>> Mitja Marató (21,097 km) >> Tàrrega +Vilagrassa+Tàrrega+el Talladell+la Mora+el Talladell+Tàrrega
Es comparteix el recorregut del Quart de Marató. Itinerari que ens porta fins al poble del Talladell i pas per la Mora, tornada cap a Tàrrega.
Bones a tothom. Aquí va la meva crònica.
La història comença el 19 de novembre de 2012. Al dia següent d’acabar la marató de València ja sabia que correria la de Barcelona. Havia tingut bones sensacions i la “pressió mediàtica” em podria. Així que per què donar més tombs. A la feina. Setmaneta de descans (discutible si és prou…:huh: ) i em torno a ficar en mans de l’Iván Espílez que algo sap d’això. S’ha de dir que a l’Ekke és LA MARATÓ. Es prepara molt exhautivament i amb molta dedicació al grup de corredors que la volen fer.
De les 15 setmanes d’entrenament destaco tres coses: una, el boníssim ambient que tant al grup de l’Ekke com al Km0 hi ha hagut (com sempre, ja ho sé, però no està de més dir-ho); dos, el bon entrenament que em va sortir, inclòs el test de Gavela i la Mitja de Barcelona; i tres, les sortides de diumenge (és que són genials…:side: :woohoo: ).
Hi ha un quart factor que no puc oblidar: l’esquena m’anava avisant succesivament al llarg de l’entrenament de que algo no rutllava bé.
En aquestes que la setmana d’abans es comença a queixar a lo bèstia (ciàtica, inclosa). Ostres, no…penso. L’any passat ja em va passar una altra cosa i no la vaig poder córrer. El dijous dia 14, com la cosa no millora, decideixo no participar. Però vet aquí que el miracles existeixen, a vegades amb nom i cognoms. I el divendres, espelmeta inclosa, no em puc creure que estigui de sobte molt millor. Així que, amb prudència, “a la carga”.
Dissabte cap a Barcelona amb la dona, recollida de pitralls (encàrrecs inclosos), visita a la Fira -espectacular- i a dormir com es pugui. Sembla que l’esquena aguanta.
Diumenge cap a la sortida. Foto Km0 de rigor (gràcies com sempre, Aureli) i trobada amb els membres de la barqueta 3h30′. Vaja, sembla que ha punxat, doncs només som dos membres (L’Hache i jo) i a darrera hora hi puja el Cargol (coi, quina companyia, vaig pensar).
Comencem a córrer. A poc de començar el Cargol es troba amb un de la seva espècie (véase Juanjo Garra) i marxa amb ell. Normal. S’hagués avorrit un munt.
Bé, doncs “mano a mano” amb l’Hache. Al km 3 me n’adono que les cames no van bé. Em pesen moltíssim. No vaig sens suelto. I malgrat que l’Hache, que va tan tranquil, em va donant ànims, veig de seguida que tocarà patir (el cos és savi i sabia que no estava bé, m’ha dit algú que en sap molt. Cert.).
Els kms. passen i arribem a la Mitja. 1h 47′ (a 5.05′). No està tan malament, penso. Però les sensacions cada cop són pitjors. Poc després el meu company de barqueta s’allunya, gira el cap per buscar-me, però li dic que marxi. No estic per seguir-lo. Ja li he dit personalment, però quin tros de corredor i persona tenim entre nosaltres. Vaig gaudir moltíssim els kms. amb ell.
Toca patir. Sobre el km.26 començo a pensar en deixar-ho estar i abandonar. Queda moltíssim i vaig fatal. Les cames, les put..cames. Aquí és on em vaig fer més fort: busco totes les formes mentals d’animar-me i emplenar-me de pensaments positius, m’enrecordo de moltes persones que estaran pendents de mi i amb un parells de plàtans, un vas d’isotònica i un gel, reviscolo un munt. L’estratègia és clara: amb calma, anar fent, parar 10” als avituallaments a menjar i beure i continuar. I sí, així ho vaig fer. Pel camí encara vaig tenir temps d’animar alguns altres corredors i vaig gaudir molt els 12 últims kms. (sembla mentida). Al km. 40 se’m fa un nus a la gola d’emoció i quasi no puc respirar. Al 42 veig a la meva dona, paro i li dóno un petó ben gros. S’ho mereix, per moltes, moltíssimes raons que si començo a explicar no acabo. Entro a meta tot aixecant els braços i sent un home feliç, molt feliç.
Al final, 3h 45′ 47”, molt més del que tenia pensat, però m’és ben igual.
Una marató, la meva quarta, gaudida i patida a parts iguals, però que sens dubte m’ha fet més fort i més bon corredor.
Ara toca descansar una llaaargaaaa temporada de les maratons, que m’ho mereixo, què coi. Aixó sí, tinc el compromís personal amb el meu company de barqueta que tard o d’hora tornarem a atacar les 3h30′. I creu-me que ho farem.
Una felicitació ben forta a tots els que van ser.hi amb major o menor èxit, i un record especial pels que haguessin volgut estar i no van poder. També heu participat, que ho sapigueu.
Salut!!!.Robert
