S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bones,
Us animeu? Surten uns quants equips d’aquí dins?
Informació i inscripcions (límit 30 equips)
Salut a tots
Crit
Bones!!!
Fa uns quatre anys l’homedferro escribia en aquest foro sobre les sensacions d’acompanyar un germà que s’estrena en una marató. Es referia a quan ell va acompanyar el Redman en la seva estrena i jo estava a punt de ser acompanyat per l’Artur42 en la meva primera marató. Després d’aquestos anys s’ha de córrer molt per poder acompanyar el Redman i jo he passat a ser qui ha acompanyat al germà debutant i estic totalment d’acord que és una gran experiència.
La Marató de Berlín comença i acaba al Tiergarden, un parc de més de 200 hectàrees en ple centre de la ciutat , el gran pulmó de Berlin.
L’accés als calaixos de sortida va ser una mica caòtic ,normal amb més de 40.000 corredors :kiss::S :blink: :silly::ohmy: :huh:
, però bonic i divertit.
Després que enlairessin milers de globus blaus vam sortir , caminant casi fins a la linea de sortida però de seguida vam començar a trotar , vam passar junt a la Columna de la Victòria i poc després vam girar a la dreta envoltant el parc per anar en direcció Oest , cap al barri de Mitte , el més céntric de la ciutat, sempre per grans avingudes com la Karl Marx Alee on es feien les desfilades de tancs de l’exercit de l’Est durant la guerra freda , que acabaven en Alexanderplatz , on teniem l’hotel i on hi ha la Fernsehturm , una torre de televisió que té un mirador i un restaurant a 200 m d’alçada i que passa dels 300m per lo que es pot veure des de qualsevol lloc de Berlín . Aquestos dies a Alexanderplatz havia l’Oktoberfest de la que ja us ha parlat l’Artur
.El recorregut continua sempre per avingudes molt amples i és totalment pla. A més a tot arreu hi ha públic que anima i grups musicals de tota mena : indis , orquestres a l’estil Glen Miller , petits grups , algun solista amb la seva guitarra que ens va fer pensar en el gran Albertbo ,batucades…
L’arribada és lo millor. Travessar la porta de Brandenburg , enfilar els últims 400m fins a la meta tot totalment abarrotat de públic és espectacular.
I després de provar la isotònica recien feta en un cosi de rentar la roba , barrejant el pols amb un estri d’aquells per batre ous :S (horrible) i la cervesa servida per unes noies que les posaven de 2 en 2 , amb els 3 dits d’escuma reglamentaris (excelent Erdinger alkoholfrei)
,passem a recollir la bossa del corredor que no recordo molt bé el que portava dins però era una bossa d’aquelles que et donen als “xinos” amb el que has comprat (algú ho havia de dir). Ah i la samarreta , si la volies , la havies de comprar (30euros) (Austeritat?)Les dutxes com ja ha dit l’Artur les han copiat de les de l’Espluga , encara que aqui que fa més fresca les hi posen una tenda a sobre.:lol:
I ara a pensar en la propera
Salut!
Bon dia !
Jo no he fet aquesta Marató i només et puc dir que el Danubi no és blau pero la ciutat és una de les més boniques que he vist.
Pel que puc recordar em sembla que han fet un recorregur planet per la vora del riu i la antiga Pest (el que era Buda és molt més costerut)Disfruteu molt de la Marató i d’aquesta fantàstica ciutat i a la tornada ens ho expliques.
Que vagi tot molt bé!
Salut!
Moltíssimes felicitats als germans Peguera i en especial al debutant. Sé que encara et durarà el somriure a la cara…i per dies. Es valora i molt aconseguir una fita com aquesta. Perquè per aquí estem acostumats a parlar d’aquesta o aquella marató, però tots sabem el que costa.No deixem mai de valorar-ho.
I ja no cal parlar del fet d’haver-la corregut tres germans junts. Això encara la fa més especial, per no dir única.
Lo dit, enhorabona i per la següent, que ja comencen a baixar els assistents a les tirades domingueres :blink:
Salut.Malgrat que normalment no la necessites, que TINGUIS MOLTA SORT!!!!! que sempre va bé
Que sigui una bona experiència i que ens la expliquis!!!
Molts ànims Jordi, pren bona nota per explicar-nos una bona crònica creuant de Buda a Pest, ja que aquesta la tinc a la llista.
Molta sort campió.
Salut i milles
AbelEl nostre company JORDI MOLINSha volat pels pont de la ciutat imperial, acabant en el lloc 156, i el 13 de la seva categoría amb un temps de 3h 08′ 58”.
Enhorabona.Bones,
Res? Avui a Linyola era el tema de conversa, sembla repetiran els clàssics: Montblanc, Pons, i km0?? Cap equipet?
Salut
Lo Sorro de Rosselló
una altra vegada té
ganes de fer esport!!
I l’Ajuntament de Rosselló amb Ekke Triatló Lleida
li ha organitzat de nou una duatló pels camins de Rosselló, el dia
28 d’Octubre
a les 10 del matí
a l’Avinguda
Guillem de Rosselló.
Distancies:
6 km a peu
20 km de BTT
3 km a peu
A mes tindrem Castell inflable
pels nens, botifarrada final,
bossa de regals per tots els corredors
amb barret de bany TURBO, trofeus
per totes les categories i sorteig de
regals, entre ells unes
NEWTON gentilesa de ULTRA Lleida!!
No hi pots faltar!!
http://duatlopopularderossello.blogspot.com.es/
http://clubtriatlolleida.blogs [img size=200]https://www.km0.cat/images/fbfiles/images/Gorro_turbo_1.JPG[/img]D’acord, aquest és un fòrum d’atletisme popular però molt obert a qualsevol altra cosa que passi al país.
Aquest no és un fil del fòrum més per parlar de curses, marques, entrenaments… Estic bastant sorprès, potser pel motiu que això del córrer ja em queda bastant llunyà, que ningú no piuli res.
Ah, sí!, és clar, us espereu a les eleccions. És normal en democràcia. Aquesta vegada votarem d’una punyetera vegada per ser nosaltres mateixos o continuarem com sempre supeditats a totes aquelles falses i mentideres rodes de moli que ens continuen fent combregar com a poble una vegada rera l’altra contra el terra ?
Sóc de mena pacífic, pacíficament expresso que els dirigents del govern espanyol i mitjans de comunicació afins espanyolistes no entenen (potser no volen entendre) res de res: contra la voluntat d’un poble, que encara està per mesurar en un referèndum que als llops no-demòcrates vestits de corderets els fa tanta por, no valen ni Constitucions ni hòsties. És una llàstima, però encara cal recordar que “democràcia” vol dir “govern del poble” ?
De debò, em provoca molta pena veure que no hi ha arguments més enllà de preveure l’apocalipsi si Catalunya esdevé independent d’Espanya. Sóc tan respectuós com per no ficar-me a riure amb aquesta bajanada.
Se’ns dóna dia rera dia arguments per la independència a cabassos. Els dirigents actuals són tan curts de gambals com els anteriors, tots són o han estat qualsevol cosa menys intel·ligents amb Catalunya.
El meu límit personal de paciència i de comprensió política va arribar al topall ja fa uns quants anys. L’esquerrania de mena esdevingué independentisme clar, a força dels fets.
Kilian Jornet sólo tardó ocho horas y 42 minutos en recorrer los 84,2 kilómetros, con 6.098 metros de desnivel positivo, del Cavalls del Vent, en el parque natural Cadí-Moixeró. Òscar Figueras precisó 22 horas y 42 minutos en salvar la misma distancia, en un fin de semana, el último de septiembre, de lluvia, frío y viento. Los cada vez más populares ultramaratones de montaña, como el Cavalls del Vent, reúnen a un heterogéneo grupo de corredores, desde superatletas como Jornet hasta aficionados con más o menos experiencia en busca de sensaciones extremas. ¿Están todos preparados para aguantar, física y mentalmente, un día entero corriendo?
El espectacular boom de los ultratrails y desgraciados accidentes han llevado a las federaciones a acelerar el proceso para reglamentar estas pruebas y exigir que todos los participantes avalen con un certificado médico que reúnen las condiciones para afrontar retos impensables para la mayoría de los mortales. Goyo Larrañaga, director del área de carreras de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (Fedme), apunta que el año que viene los ultratrails ya tendrán un reglamento. La norma, entre otras cuestiones, exigirá “un completo certificado médico; prohibir a alguien que siga corriendo si la organización detecta que no está bien; establecer un recorrido alternativo en caso de mal tiempo y, quizás, pedir experiencia en otras carreras”, detalla Larrañaga. Actualmente, y en general, no se solicita que los participantes acrediten un cierto nivel ni tampoco que presenten un examen médico que minimice el riesgo de accidentes fatales.
“Para asegurar la excelencia de los organizadores quizás deberíamos plantearnos pedir a los corredores marcas, experiencia en otras carreras, además de superar una prueba de esfuerzo por temporada. Lo que está claro es que no se pueden saltar peldaños, no se puede pasar de golpe de una carrera de 10 kilómetros a una de 80”, opina Juanjo Garra, director técnico de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Garra considera que cada año hay un nivel más alto, “pero hay que tener en cuenta que este es quizás el único deporte en el que los profesionales, cracks como Kilian Jornet, compiten con modestos aficionados”.
La conveniencia de poner filtros no logra el consenso. El propio Jornet considera que es el participante el que debe realizar un acto de autorresponsabilidad, ser sincero consigo mismo y ver hasta dónde puede llegar. Lo que pasa es que cuando el cuerpo y la mente están al límite no es tan fácil tomar decisiones sensatas. “Cuando salimos a la montaña no buscamos la muerte, pero ya decía Reinhold Messner que la montaña no es justa ni injusta, es peligrosa”. El escenario es lo que marca la diferencia, no es lo mismo correr un maratón urbano que salvar desniveles de vértigo en un terreno pedregoso a 2.000 metros de altura, de noche y en medio de ninguna parte. “Hay que saber escuchar a la montaña, en este entorno cada carrera es distinta. ¿Pedir puntos? En el ultratrail del Montblanc los piden y mucha gente los consigue participando en carreras cerca de París. Y claro, llegan a Chamonix muy fuertes físicamente, pero sin conocer el medio. Esta gente sí es peligrosa”, afirma Jornet. Para este corredor, considerado el mejor del mundo y que está a punto de cumplir los 25 años, “la mejor arma de seguridad es el miedo y escucharse a uno mismo”.
A juicio de Jornet, la política que se debe seguir para reducir riesgos consiste en la educación y la formación. “La gente flipa mucho y enseguida quiere apuntarse a pruebas de 100 kilómetros antes de correr un maratón, y la experiencia, en el medio en que nos movemos, es determinante”. Jornet contestaba las preguntas de La Vanguardia este sábado a más de 4.000 metros de altura, mientras descendía el monte Montblanc, en uno de sus exigentes entrenamientos.
De la misma opinión es el doctor Daniel Brotons, especialista en medicina del deporte. “Más que de poner filtros, se trata de sensibilizar a la gente asumiendo que no se puede controlar todo al 100%. El reto de los médicos es reducir los elementos que generan riesgos cardiovasculares, pero aunque pongas límites siempre pueden producirse accidentes”, indica Brotons. En los ultratrails, a juicio de Brotons, juegan tres factores decisivos: el atleta, la organización logística del sistema sanitario y la montaña. “Podemos buscar la excelencia en los dos primeros, controlando al deportista con electrocardiogramas y un buen entrenamiento, y diseñando un gran dispositivo de seguridad, pero siempre nos queda el entorno, que es incontrolable. Las fatalidades pueden pasar”. Teresa Farriol, experimentada corredora, murió en el último Cavalls del Vent tras sufrir una hipotermia en una jornada de frío y lluvia. Los 673 abandonos del total de 896 participantes evidencian la dureza de una prueba por un factor incontrolable, el tiempo.
Josep Pera, de 45 años, sí acabó y fue testigo del extremo sufrimiento de mucha gente, “que llegaba muy mal y temblando al refugio de Prat d’Aguiló, cuando todavía faltaban otros dos para el final. La montaña es peligrosa y algunas personas iban mal equipadas, creo que hay que poner filtros”. Pera corre ultratrails desde hace diez años y sabe que en este entorno, cambiante e incierto, la experiencia es un grado: “Tenía frío, pero llevaba ropa seca y pude cambiarme, si no, no hubiera seguido, y siempre iba con alguien al lado, de noche es básico”.
Rosa M. BoschPer Llegir més:
http://juanjogarra.wordpress.com/Durant 300 anys mai era el moment, però crec que ara sí, de forma pacífica i amb el “seny” que ens carateritza, si Espanya no ens deixa, la Comunitat Internacional ens donarà la raó i hauràn d’acceptar-ho.
Les amenaçes i pors que a diari sentim, ne més fan que reforçar el sentiment sobiranista.
Aixó ja no hi ha qui ho pari.
Som-hi.Com diu Albertbo aquest es un foro per parlar sobre de correr, però també de tot el que ens inquieta i interessa, dins del respecte a totes les opinions que podeu expresar sense por, aquesta es la essència de la Democràcia.
