S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Felicitats Cargol!!!
de la manera que ens ho expliques sembla que estem corrent tots.
una altra a la colecció!!
Interessant crònica cargol i bona marató
Me l’apunto
A Andorra fa anys també t’atipaven de valent i et tractaven fabulosament al Circuit de curses de muntanya. Està clar que a l’estranger tenim pedigrí
Ahi van les fotos promesses i mercés pels vostres comentaris:
Aqui teniu les resultats de la 11 Mitja Marato de la Calçotada i la 4 Cursa del calçot. http://www.facvac.com/resultats
Campió !!!!!
Enhorabona i endavant amb la representació del km0, que tots hi som (i uns altres correu)
Carles (cali)
Km0 Ponent present en totes les contrades del món corrent.
Enhorabona cargol!! Per la marató i pels grans ànims també que ens vas donar ahi a Barcelona!!
Salut!!
Els reptes:
1r: ACABAR-LA
2n: NO PARAR
3r: PER SOTA DE 4hEl resultat:
El dissabte a la nit abans d’anar a dormir vam repassar la ruta amb alexriu i us he de confessar que EM VAIG CAGAR !!! El meu pare m’havia trucat unes hores abans per fer-me la pregunta de si m’ho havia pensat bé, que al diari sortia la ruta i travessava Barcelona de punta a punta, i a la nit ho vaig sentir clar: ÉS MOLT !!!
El meu fill Marc es va acomiadar a la nit dient-me: ACABA-LA !! (si algun cop ell fa una Marató li diré el mateix i podrà entendre el que em va dir, en positiu i en negatiu). Potser el seu missatge era un pre…. del que passaria.
Dormida malament, error de despertador i dormim no una, sinó dos hores menys, arribada a BCN encara de nit pel canvi horari, trobada amb Km0, foto, cremetes, ….. protocol.
Anem cap a calaixos i em dono compte que m’he equivocat agafant +4h, doncs estem al darrere de tot i haurem de fer massa slalom (al final no caldrà i no va ser un error). Ens trobem amb kaiser, Rubén Rosell i luigi (ell pot entrar al calaix 3h30′ i el perdem). Passem per arc de sortida uns 18′ més tard.
A la mateixa Plaça Espanya el genoll dret comença a avisar amb punxades que la cursa no serà tal i com l’havia entrenat, així que serem prudents i anirem xino-xano per poder acabar-la i disfrutar-la. Anem a un ritme suau, a 6′, i arribem a la MM amb un temps de 2h6′ (pitjor marca de MM), lluny del previst, però amb molt bona companyia, això si. En Rubén va rebre un cop al quàdriceps jugant un partit de futbol (esport de risc) i ell també té molèsties.
Les cames comencen a dir que poden tirar més i que aquest ritme em passarà factura, així que tiro un xic més ràpid pensant que “potser” puc arribar a veure la llebre de 4h i m’engresco a agafar-la. Així vaig tirant fins que els genolls tornen a avisar (ara els dos) de que si ho intento ho pagaré força car, així que tornem a conservar i a tirar.
Els quilòmetres van passant i el cap està força bé (és clar que amb aquest ritme serà difícil que el temut home del mazo m’agafi). Km 30 i tot bé, …. 32 i també …. ara ara, ja veuràs com el cap comença a qüestionar ….. 33, 34, 35, 36, …… QUÈ PASSA!!!!! COM ÉS QUE NO PASSA RES? Veus gent que para, camina, plora, estira, abandona, i de moment no em passa res.
Entrem al Paral·lel i el Km40 comença a dir que JA ESTÀ, QUE AQUESTA L’ACABO I SENSE PARAR. Però us he de confessar que al veure Plaça Espanya al fons no em va semblar que només hi haguessin 2km, i va aparèixer un petit dimoniet xiuxiuejant a cau d’orella que tampoc passaria res si parava una mica per agafar aire i “gaudir” dels darrers metres tot i no estar patint gens ni mica, que molta gent estava parant i que l’acabarien igualment i podrien fer igualment la seva crònica i explicar als seus fills que un dia van córrer una Marató. Però va aparèixer un angelet des de dins de tot (us puc assegurar que mooooooolt endins) que deia que si el teu fill t’havia demanat (exigit) que l’acabessis ho havies de fer, i que si podies SENSE PARAR així havia de ser, que li explicaries encara amb més dignitat, i fins i tot un dia ell entendrà que el cap lluita contra moltes coses, inclús contra el teu propi cos i SE’N SURT. l’Angelet va acabar dient que si parava, mai a la vida m’ho perdonaria, com tantes altres coses que no s’acaben. Va ser el moment de repassar els sacrificis que havia fet per arribar fins aquell km40: les nits corrent, els migdies a l’Institut en ple hivern i “duxant-me” amb una tovalloleta amb aigua freda per falta de pressupost pel termo, les matinades i trotades a sota zero, les lesions i les recuperacions, la gent que t’ha acompanyat en entrenaments (alexriu, homedeferro, vaquer, kepasaneng, malual, jmolins i tota la resta de km0; l’Eduard Roure per ser el company d’inici de l’etapa runner; en Patxi amb les seves pedalades per Alquezar; en redman que fa de les seves sessions de fisio alguna cosa més que ficar-te els músculs a lloc; als meus pares i germans, amics, companys de feina, però per sobre de tot a la MIREIA, que va entendre des del començament la importància que tenia per a mi el córrer aquesta Marató i la va fer seva, des de casa amb els nens en cada entrenament llarg, des del meu silenci en els dies difícils, des de la meva eufòria endorfínica que pot fer sentir incòmode al que no la sent. Ella és psicòloga i entén moltes d’aquestes coses, però cal compartir-les i acceptar-les, i per a això calen més coses que un títol penjat a la paret de l’estudi.
Moltes eren les coses que van passar en aquest darrers 2km, però al veure el punt de trobada pactat amb la Mireia, el Marc i l’Alba, que estaven amb un ja arribat alexriu pletòric (felicitats per la marca, cunyau) i la seva parella Noemí, allà van passar tots els mals. El Marc m’estava esperant amb la samarreta de la Marató ficada i a dins de pista, així que d’una revolada el vaig agafar de la ma i VAM ENTRAR JUNTS A META !!!!!!Un cop amb la medalla penjada del coll del Marc va ser el moment de petar. Us ho podeu imaginar, oi? Me’l vaig abraçar i va haver d’aguantar els meus plors una bona estona. Pobret. Ell ho havia demanat (exigit) i li dedicava i havia de “suportar-ho”. Ell demà no només podrà explicar que el seu pare i la seva mare van còrrer una Marató, sinó que a més a més, ell va fer els darrers metres. Això val més que una Nintendo (espero que entengui perquè encara no la té). Desitjo que vegi que les coses no són gratuïtes, que tenen un preu i que la recompensa és directament proporcional a l’esforç fet.
AL FINAL:
1r: ACABAR-LA
FET
2n: NO PARAR
FET — Bé, us he de confessar que 20m, si, heu llegit bé, 20m abans de l’arribada em va agafar una estrebada al quàdriceps esquerre i vaig haver de seure al terra….. res, 3” i recuperat. Ho carrego al fet de portar al Marc de la mà esquerra i fer torsió de cos.
3r: PER SOTA DE 4h —- 4h 17′ 40” i? QUÈ COLLONS M’IMPORTA.OEOEOEOEEEEE OEEEEEE OEEEEEE!!!!!
42 ANYS (justet, justet, a falta de 6 dies) 42 KM !!!!!
Gràcies KM0.
Sense aquesta gran família tampoc hagués estat possible.Des del cor i amb les cames i els genolls fets caldo,
Carles (cali)
cali
Em trec el barret amb l’estratègia de la teva cursa i tot el que expliques dels kms finals. Enhorabona!
Sobre l’arribada amb el teu fill i pel que jo he viscut a les curses amb la meva filla, hi ha fets que el llenguatge no explica i en canvi, sí ho fan els sentiments. I els fills petits prou ho entenen i en són conscients. És un petit gran miracle. Segur que per en Marc ahir tu vas ser el guanyador i el millor
El proper dissabte 14 d’abril, la Penya Ciclista Cervera organitza la IX Duatló de la Segarra a Sant Guim de Freixenet, prova puntuable pel Circuit Català de Duatló.
La competició s’iniciarà a les 15:00h davant del nou pabelló d’esports de la població.
La prova consta de 5,6km de cursa a peu, 21km de ciclisme i finalment 2,8km de cursa a peu.
Podeu consultar tota la info a http://www.pccervera.org.
