S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Perdoneu si no m’he explicat prou bé, les dades que em demaneu són:
– Alçada: 1.77
– Les pulsacions les medeixo amb un rellotge polar amb corretja al pitPel que fa a la història esportiva, he acostumat a fer esport d’equip totalment amateur i algunes temporades d’inactivitat, mai abans havia fet exclusivament correr però si altres exports que demandaven molt com ara rubgy.
Ara he tornat a agafar el fil i crec que ja porto al voltant de 2 anys corrent, i des del passat juny amb el pulsòmetre sempre i el primer dia que el vaig utilitzar em vaig adonar que sempre corria a pulsacions molt altes i el pulsòmetre em va ajudar a ficar-hi límit, però com ja us deia, el límit l’he ficat a 185 per fer els 10.000. Ja he pensat en fer la prova d’eforç espero poder treure conclusions.
Quan vaig comprar-me el polsòmetre, els primer cops vaig intentar estar al voltant dels 165 als 10000 però us asseguro que era com caminar, de fet vaig passar de fer temps de 50-51 minuts a 56-57.
Vaig perdut la veritat.
Jo el que faria es una prova d’ esforç. Crec que en Redman i Arctos t’ han aconsellat molt bé.
De fet, tothom hi hauria de passar
Força Vida!
A veure,
en el meu cas deu fer entre 4 i 5 anys q vaig corrent. Per posar números reals, us diré q avui mateix he fet una sortida de 28 km’s amb una FC mitjana de 171 i jo he anat bé. Llegeixo per aquí gent q diu q no cal passar de 140-145, doncs bé, jo a aquesta FC no podria ni anar a comprar el diari!!!!. Jo només començar a trotar ja em poso a 160. Tothom té el cos q té i cada persona és un mon.
Cal dir q al començament, de control cap ni un i això q la meva primera cursa de templers vaig arribar a 210 pulsacions (a veure qui ho iguala això!!!!). Ara fa mig any vaig fer-me un prova d’esforç+ecocardiograma+holter i em van dir q cap problema per córrer. Ara abans de la marató de Roma tornaré a fer-me una revisió a veure què tal.
Jordi, jo crec q el primer q has de fer si fas 1,77 i 85 kg, és perdre algun “kilillo” i veuràs com et trobes molt millor. A partir d’aquí anar sortint i poc a poc veuràs com les pulsacions van baixant, i si no mira el q he posat jo, de 210 en un 10000 al començament de córrer a 185 de mitjana en 28km’s a ritme de 4’35”/km.
Per cert Arctos, més q d’acord amb tu q els futbolistes són màquines, però no pas a nivell de preparació física. De ben segur q faries patir a la gran majoria d’aquests vividors.
Apa!!!
En tenc el límit és unes pulsacions que no es poden passar mai, si el límit general són de 200 atansar-hi ja és perillós, però amb 40 anys deuen ser unes 180 més o menys. Si aneu a 180 durant 10 kilòmetres ho trobo molt fort i per no guanyar res encara pitjor.
El més perillós parar un mes per causes les que siguin i tornar a rodar a 200 altre cop.
Vosaltres si que sou màquines.
:unsure:
Llegit tot el que heu escrit,
Avui he sortit un altre dia a passejar pels camins de Tàrrega.
5,5 km.
9 km/hora Velocitat mitja
142 mitja bpm
151 màxima bpmAra estic desentrenat però quan estic en forma són de mitja 145 a 150 amb 11 a 12 km hora i és quan rendeixo més a les curses que puc arribar a fer una mitja de 155 a 160 en curses de 10 o menys de 10. També faig sortides llargues de més de 16 kilòmetres amb mitjana de 130 a 140 pulsacions. Amb mitja de 160 en 10 kilòmetres em surt uns 48 minuts i amb 200 pulsacions no acabaria la cursa seguríssim :unsure: .
La trail Arbeca, no tenia el gps però no vaig passar de 150 pulsacions si vaig passar seria poquet, la mitjana deu estar a 145 pulsacions per fer 37 kilòmetres en 3:50 més o menys. És molt cert que no vaig patir gens.
Teniu un cor de pedra!
M’ho prenc molt en calma ja que no puc forçar més. Si vosaltres creieu que és saludable córrer amb mitjanes de 185 entrenant i el vostre cor ho aguanta, millor per vosaltres. Malauradament també ho havia fet temps enrera.
El meu error va ser no fer-me una prova d’esforç abans.
:woohoo:
Jo m’ho miro com en Saltamartí.
Ahir, 10,3 km a 5min20s el km (11,3 km/h) amb unes pulsacions mitjanes de 143 i sense passar de 150. Si estic en forma la velocitat puja fins al 12 km/h, però no més.
Últimament és el que faig, he descobert que fent quilòmetres tranquil•lament vaig agafant la forma.
També és cert que això de les pulsacions és molt personal i varia molt, no hi ha regles universals.
Tot i que, amb caràcter general, en una persona que comença a córrer i a falta de més dades, se l’ha de dir que s’ho prengui amb calma.
Una cursa amb molta gent. Es difícil de coincidir amb la gent del propi equip a menys de que viatgis junts.
Vaig tenir la sort de trobar-me amb carlos i amb agulletman abans de la cursa. I mentres estava corrent vaig compartir kms amb petit i amb boldato (senyal de que jo estava corrent un puntet per sobre de la meva mitjana). També vaig veure gent de C.A. Borges.
A la cursa hi va haver de tot: gent, fred, pluja, algun que altre vianant jugant-se la vida (pròpia i la dels corredors) creuant, algun que altre espectador emprenyat amb la Guardia Urbana…
Per mi lo millor de tot va ser que per segon cop a la meva vida he baixat de la barrera de 1h30’ en MM, i també que vaig correr gran part de la cursa per devant d’”Abel Anton” i que només va poder treure’m un minutet pel seu canvi de ritme al km. 20. (no cal dir que ell corria una “patxanga” amb amics …).
Dutxa ben calenta i corrent (respectant els limits de velocitat) a dinar a casa i descansar durant la tarda.
Avui torno a “lo meu” que es diu entrenament per la Marató de Barcelona i que passa per la M.M. de Granoller de diumenge.
Salut
Jordi.
No sé si ho vareu llegir. Ahir, El Periódico va publicar un article de Joan Carles Armengol sobre l’assumpte del carnet del corredor.Són força explícits els títols de l’escrit, “Revolta popular” i “Els organitzadors catalans de carreres i l’Ajuntament de Barcelona es neguen a acceptar el carnet de corredor obligatori que imposa la federació.”
A més a més de l’article, el diari publica dues opinions contraposades sobre la qüestió del carnet: la d’un federatiu, que obviament està a favor i se sorprèn que a casa nostra ens hi oposem, i la meva.
No està a internet -si més no, no he trobat més que la pàgina del diari, difícil de poder llegir- però us transcric el text del comentari que em van demanar sobre el tema.
¡Com ens estima ara la federació!
Vist que els populars som cada vegada més, la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA) vol controlar i regular el boom i l’any passat es va inventar una mena de llicència per autoritzar-nos a córrer les proves del calendari nacional de curses en ruta.
Inicialment van dir que el carnet del corredor costaria 9 euros a l’any. Es va armar un bon sarau i van haver de rectificar i establir -qui sap si provisionalment- la seva gratuïtat. Gratuït, però obligatori, imposat, al més pur estil “ordeno y mando”. Els populars seguim qüestionant la necessitat del malaurat carnet. Dèiem i seguim dient-ho, que el nostre món va néixer lluny d’estaments, despatxos i llicències, per voluntat pròpia. I s’ha anat desenvolupant magníficament, sense estar subjecte a ordenances alienes, com ho demostra el constant augment del nombre de practicants, des dels anys vuitanta, i de manera espectacular en els últims cinc o sis anys. Un fenomen social de primer ordre.
Vet aquí, però, que la federació reclama al organitzadors que se’ls enviï la relació de participants, amb les dades personals de cadascú, per donar-los d’alta (tossut que tossut) en el dissortat carnet. Se sospita que darrere d’aquest sobtat desig de resguardar-nos sota el seu afectuós paraigua hi ha l’afany de tenir les referències de milers d’atletes anònims, per, com a mínim, assetjar-los amb ofertes comercials per part dels seus patrocinadors oficials.
Afortunadament, alguns organitzadors s’han negat en rodó a facilitar les dades per preservar la privacitat dels inscrits. La conseqüència és que han estat exclosos del calendari de la federació. I jo em pregunto: i què? Un servidor, que ja fa molts anys que està involucrat en aquest moviment popular, no es podia imaginar ni en somnis que la RFEA ens arribaria a estimar tant per desitjar tenir-nos sota la seva ègida protectora.
Miquel Pucurull
Felicitats Jordi pel temps aconseguit, als demes tambe
i al Josep maria pels seus 1.19.35 M.M.P esperem croni
cas,vinga nois sou uns craks.El primer que vull dir és que no em considero la persona més sociable del mon, però va ser un total encert compartir viatge amb la Mireieta, l’1_tim i el kepasaneng, va ser tot un plaer
malgrat la hora de sortida amb la que vam coincidir al Barris Nord amb la gent que es retirava de “La fiebre del Sábado Noche”:side:En quant a la cursa en si, coses a millorar;
1- No havia un trist lloc a cobert on poder canviar-te
2- Vaig saber exactament el que senten les sardines quan les enllaunen, a l’hora d’entrar als calaixos de sortida per una minúscula porta que controlava un pobre senyor que prou feina tenia de no ser atropellat per la massa d’atletes.
3- Al km. 5 només havia avituallament a un dels costats, per 8000 persones!!!!
4- Aquí no té culpa la organització (o si), però vull felicitar efusivament a tots els retalladors que amb la màxima de que“el camino más corto es la línea recta” es van estalviar una bona quantitat de metres, però el pitjor de tot és que havia zones en que els que passàvem per on tocava érem minoria. Els engegaria directament a pastar al camp però no ho faré, allà ells i la seva ètica.
5- Per la meva part es podien haver estalviat la medalla, no li trobo cap sentit en una mitja, de fet es podien estalviar la samarreta no només en aquesta cursa si no a totes, a canvi de millors serveis i millors preus.
6- Tornem al punt 1, no sé on se va dutxar el Jordi (suposo que a l’hotel), però un cop acabada la cursa i un pel mullats per la pluja, a tornar a canviar-se al carrer. Una mica tercermundista.Pel que fa a la meva cursa crec que els meus millors temps han passat però ho gaudeixo i pateixo igual, al final 1:36:22 que dono per bons, i fent la segona part de la cursa un pèl més ràpida que la primera. Amb els anys potser aprendré a còrrer i tot..
Al final content de passar una bona matinal fent una de les coses que més m’agrada i compartir-ho amb els tres cracks que m’acompanyaven que van aconseguir les seves fites i estaven més que contents.
Enhorabona a tots pels temps assolits (esperem llista oficial de l’homedferro), i fins la propera.
Jose H
Vaig baixar divendres a BCN i de pas vaig recollir el pitrall, però finalment diumenge no vaig baixar a fer la cursa
No tinc una bola de cristall, però ja m’esperava tot el que comenteu com a aspectes a millorar. Són ja diverses edicions que els corredors demanem millor atenció i sembla que la organització només vetlla per augmentar la venda de pitralls
A més a més, els que som de la província de BCN no podem recollir el pitrall el mateix dia de la cursa (jo visc a 70 kms de BCN…)
En fi, em sap greu perquè el circuit és molt bo i és tot un gust córrer per aquells carrers però amb mi ja hi poden deixar de comptar pels propers anys
Aquí acaba aquesta interessantíssima crònica :dry:
mkinator ha escrit:
Quote:Ja hi ha penjat 2 albums de la duatlo, sortida i trancisio i trialera del tossal, en breu penjarem les de la trialera de grao parc. Desitgem que hageu disfrutat de la cursa tant com nosaltres, salut i km’s!! Club excursionista AlpicatHauríes de dir on has penjat les fotos
Nois, q la cursa és el proper diumengei això està molt parat!!!
A veure no sé si hi ha algú q hi vagi el dia abans a buscar la bossa i el pritrall, però si ho fa algú li estaria molt agraït q recollís el meu si no li és molta molèstia.
Pel q fa al desplaçament, crec q estaria bé de fer cotxes, no??. Jo no tinc problema a agafar el meu.
A veure què dieu.
Apa!!!
Diumenge, 5:30 del matí. Quatre matats :S (no quatre de pocs, sino quatre de quatre) es troben al parquing del barris nord. Entre gent que surt de l’antic 4 valents vencen la son i la previsió metereològica per anar a córrer 21km a barcelona…
Sí, aquests 4 matats som la mireieta, l’1_ltim, l’hache i servidor. Sort de la bona companyia que ens va fer més amé el madrugón que ens van fotre!:blink:
Subscric la totalitat dels punts negatius del company hache. Tot i que aquest any la sortida la van canviar per evitar embussos, abans de la sortida tenia la sensació de que només em faltava l’escabeche per ser una sardina al 100%. Els embussos continuaven, sobretot baixant les rambles i el punt més dramàtic van ser els avituallaments, que tot i ser llargs eren un punt negre total.:angry:
De fet va ser en el segon avituallament on vaig deixar la companyia de la mirerieta, després de passar les pluges junts vam empendre camins separats a partir del km 10, tot que a la vista del temps finals no van ser gaire separats!
Al final, tot i la gent, les mancances de l’organització, el temps i la son… vaig arribar molt content per aconseguir el repte del dia, que era fer MMP. :cheer:
A l’arribada ens vam trobar també el Carlos, que ja havia arribat, i l’agulletaman que es va haver de retirar (a per la propera!)
En resum, tot i no ser la millor cursa… per mi, que me quiten “lo corrio”! :woohoo: I ja, a per la propera a Granollers!! :silly:
Salut!
