S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Doncs vinga, una mica de crònica…
Per mi ha estat un gran dia, on he pogut gaudir intensament d’aquest esport que tant ens agrada i de molt bona companyia…
…però primer de tot, donar les gràcies al By Keds
que m’ha cedit desinteressadament el seu pitrall. Al principi em sentia una mica extrany que m’animessin amb un “vinga Albert”, però després he vist que la situació a més a més de còmica era totalment positiva, doncs l’Albert segur que m’estava donant ànims ell també 
Tenia els meus dubtes de com enfocar la cursa, després de treballar aquests últims mesos ritmes ultramaratonians i sentir-me al final derrotat
quan dissabte passat no vaig participar als 100 kms de St.Esteve, que era l’objectiu, per culpa dels problemes al piramidal :angry:L’homedferro m’havia proposat sortir a 5.20 amb el Sime i més gent, anar fent i a partir del km 30… Dios dirá, o també Dios repartirá suerte… Així doncs, sortim conjuntament un grupet nodrit de Ponent que al km3 ja marxem a 5 pelats, un prodigi doncs de la logística maratoniana pactada… però per contra, anem fent conya distesament
, tot i que sembla com si li haguem perdut el respecte a la senyora marató, quan segons els cànons, això no pot ser coi!!! :silly:A partir del km 15 més o menys, el grup es va relaxant però em sento bé i segueixo al davant amb en Jesús del Reus Ploms i un altre company de km0. Aquest noi de Reus va amb la idea del sub3h30min i a mi ja em sembla bé si no he de forçar, que avui no toca. Passats uns minuts m’aturo a pixar, on m’estic més d’1 minut (per culpa d’un nus a la cinta de les malles, no penseu malament, eh!!!) i aleshores em quedo a terra de ningú… no ho tenia previst pas de córrer sol, però de fet, és el que sempre faig, vés per on… decideixo donar caça als de davant, però em costa un bon esforç i els enxampo passada la mitja, després d’una pujada que té la seva miga si vas en progressió. Amb l’embranzida decideixo continuar guanyant terreny i intentar donar caça al grup de la llebre dels 3h30min, amb el que ja perdíem més d’1 minut, un grup que sembla que vagi en autobús però sense l’autobús :ohmy: En Jesús m’acompanya i ens animem, tot i que ja veig que avui això de “no desgastar-se” nanai…
A partir del km 32 em quedo sol al davant, segueixo amb la progressió i ara l’adelantat autobús sense autobús (de mica en mica es va buidant) de la llebre 3h30min s’aproxima per darrera -tot i que ara ja portem un coixí de més d’1 minut a favor nostre!!!- i decideixo pujar un puntet perquè no m’enganxin… els últims 6 kms han estat de lo milloret que he viscut els últims mesos, amb un mal a les cames terrible i molt intens però a la vegada aquella sensació que t’estàs esforçant i et superes a tu mateix, vaja, que em treia l’espina del dissabte passat, i tot plegat improvisant i sense cap objectiu definit, només gaudint de la distància màgica.
Novament m’ha sortit la segona mitja més ràpida que la primera i en tot moment ha set una experiència divertida. A l’arribada sincerament m’he emocionat una miqueta doncs de debò que la marató té quelcom especial i sempre et dóna molt més del que tu li ofereixes a canvi
Per altra banda s’ha d’agrair la bona tasca de Runnersworld Tarragona com a organitzadors, molt atents i tot molt ben muntat, encara que potser el recorregut no és d’una gran bellesa
CLASSIFICACIONS:
http://www.maratocostadaurada.com/documentacion/clasificacion_general_mcd.pdf
I MOLT AVIAT FOTOS I CRÓNICA.
Salut i milles.
AbelEp!!!
Jmolins 02:59:40
Redman 03:07:50
Elmuro 03:07:50
Cucudrulu 03:10:14
Pitit 03:12:05
Flo 03:13:42
Xavi19 03:14:18
Albert Nogués Noguera 03:16:00
Dani 03:17:22
JORDI CODONY 03:18:32
Jordi 03:22:56
Lo quique 03:25:20
Lefox 03:26:19
Josep Antoni 03:26:41
Cargol 03:28:34
Luigi 03:29:35
Amata 03:31:22
Fiti 03:33:23
Homedferro 03:35:37
Agulletaman 03:36:06
CARLOS 03:36:47
Ton 03:36:47
Edu 03:38:58
TXUS 03:39:23
Daniel 03:40:49
Tonick 03:40:51
Xavi46 03:42:30
Pomponio 03:43:14
Sime 03:47:33
Mesigual 03:49:19
Jotace 03:55:10
Alexvica 04:01:46Cursa de 10.000
Ivan 00:31:38
Xavinsa 00:31:44
Mireia 00:37:42Enhorabona a tothom!!!
Afegiu i esmeneu, segons convingui!
H:)la kmtres vull apuntar-me a la cursa Ultra Trail Arbeca peró aquest temps per mi es poc 4:30h uffff no se em limíta una mica XAFATOLL es poc el temps …..
Enhorabona als 3.
Montoliu, com sempre, d’un altre planeta.
Hache, gran gran gran crònica; expliques a la perfecció com és aquesta cursa.Hola gent, la veritat és que és la millor experiència que puguis tenir com a corredor. Sí que és cert que res és comparable a l’instant en que travesses la meta a la teva primera marató -en el meu cas, a Barcelona 2009-, crec que aquell moment no el tornaré a viure. Ara bé, el sentiment que tens durant tota la marató de NY és descomunal. Tens la sensació d’anar en un núvol permanentment. Estàs sobrepassat tota la cursa… música per tot arreu, ànims per tot arreu, soroll per tot arreu, en un circuit gairebé tancat en la seva totalitat. Hi ha un moment difícil d’explicar, quan deixes tota la sorollada per endisar-te en el pont de Queensboro, que uneix Brooklin amb Manhattan. De sobte es fa el silenci, i l’únic que s’scolta són les teves petjades que fan ritme amb les dels altres corredors/corredores. Aquell pont es fa etern, sol fa que pujar, pujar i pujar, i et ve al cap l’estupidesa d’aturar-te. Allí és on va tancar la seva carrera en Haile. Després s’acaba el pont i entres a Manhattan, primera avinguda, tota tallada, els sis o set carrils -com aquí, vaja-.
Crida molt l’atenció els contrasts durant la cursa. Al començament de Brooklin, zones residencials multirracials i bandes de rock; després una zona jueva amb molta gent però sense música i sense animar; després Manhattan amb rock i varietat cultural; més endavant, el Bronx, amb música negra, hip-hop, etc; i després, Manhattan, ja ple de turistes.
L’organització és impressionant.
Ara bé, no és una cursa per fer marca. Entre el “madrugón” que t’has de pegar, les contínues pujades i baixades, el fred, el vent, i que els dies previs t’has patejat la ciutat de dalt a baix, és difícil portar un ritme constant. Però estic content, al final, 3.14.05, que és més o menys el que havia previst. Si hi torno, l’aniré a disfrutar.
Vull donar les gràcies al xavithai, “el cunyao”, per fer-me costat durant aquests dies.Va roser,
Anirem els dos, ens animem un l-altre i negociem amb el cotxe escombra 30 minutets +:angry: .
Pot ser ho podem fer:P , no deu ser massa dur com una normal de muntanya de camins de cabra i plens de pedres:dry: .
Jo, ja no puc fer=me enrera :side: .
Hola Km0’s…!!!
Una mica tard, pero tinc un pel By Keds:
Un matrimoni cumpleix 25 anys de casats y la esposa li
pregunta al marit: – Amor meu, que em penses regalar per les nostres noces de plata?
– Un viatge a la Xina – li respón el seu marit.
La dona, sorpresa per la magnitud del regal, li torna a preguntar:
– Pero amor meu, si pels 25 anys em regales això… ¿Que faras quan fem els 50?
– Doncs t’aniré a buscar !!! – respón el marit… :laugh: :laugh: :laugh: 😆 😆
Acudits a part…
ENHORABONA… QUINS TEMPS!!!! :blush: :blush: :huh: :blink: :blink:
QUINES MÀQUINES…!!!
Txema
.
L’enhorabona als que heu acabat la marató. A més a més, els temps que heu fet tots són molt bons.Per molts anys, amics de Km0!
Pucurull
Bona tarda:
Primer vull felicitar a l’organització per la matinal atlètica d’ahir, IMPRESIONANT!! MOLTES FELICITATS!!.:laugh:
Vaig fer el calentament a veura com anava la fascitis i vaig comprobar que la tindrie en tota la cursa i així no correria sol.
A la sortida hem saluda el Cargol 😆 que feia molt de temps que no ens veiem.
Tenía molta por i molts nervis per fer-le, encara portava el síndrome d’Empúries.:blush:
Tret dels primers 6 km que corriem junts amb els de 10 km vaig fer sól com un mussol els 36 km, aixó si acompanyat de la fascitis i un dolor a la ingle.
No en va vindre cap pajarón, solament vaig començar a tindre una mica de problemas als cuàdriceps els últims 3-4km.
La primera mitja la vaig fer en 1h 33′ i al final en 3h 10′.Salut
Hola companys/es,
Feia un any que no corria una marato i suposo que per aquest motiu en tenia força ganes. Be, ganes fins al quilometre 37, moment en que se’n van passar de cop.
Vaig arribar al dia amb bones sensacions, conscient que les curses anteriors havien anat be i que la preparacio, a grans trets, era bona. Per sort no vaig patir nervis fins a quarts de vuit del mati, moment en que el meu estomac va començar a notar aquelles pessigolles. No obstant, saber que correria amb en Flo em tranquil.litzava molt.
Amb alguna que altra imprudencia al cotxe d’en Pitit, arribem a lloc. Es moment de preparar-se a consciencia i sobretot, sobretot, visitar els fantastics WC’s de l’hotel de Port Aventura. Entre els nervis i els dos dies de dieta a base d’hidrats de carboni, tinc una bola a l’estomac que requereix urgentment ser evacuada. Perdoneu aquest detall pero tinc una obsessio amb aquest tema i per mi es absolutament imprescindible sortir a correr buit, ja m’enteneu.
Ens comencem a trobar tota la familia de Km0’s i abans d’escalfar ens fem les fotos pertinents. A partir de llavors comença lo bo.
Sortim en grup pero de seguida en Flo i jo ens posem al ritme que tenim decidit correr. Els primers kms surten una mica mes rapids, coincidint que estem frescs i que el terreny es favorable, pero a poc a poc anem trobant el ritme.
Trobem un grup de 4-5 corredors i decidim enganxar-nos perque anem practicament a un ritme igual. Es una bona manera de despreocupar-se del rellotge i deixar-se portar. A partir de la mitja el grup es desintegra pero en Flo i jo seguim junts. Que be! Passem la meitat de la cursa una mica per sota del previst i el temor es si ho pagarem al final. Pero decidim seguir amb un ritme que ens resulta comode i no preocupar-nos, el que sigui, sera.
Ens anem creuant amb molts Km0’s i em fa il.lusio perque ens animen amb força. Jo nomes els puc correspondre aixecant el dit polze en senyal de victoria. M’agradaria cridar-los a tots pero cada vegada que ho faig m’agafa “flato”, aixi que decideixo saludar-los. Em sap greu companys.
Arribem al punt fatidic de la marato. Cap alla al km 33 en Flo em diu que em seguira fins al 35 i que despres em deixara anar. Que? Com? Pero si ets tu el que em porta a mi! Em diu que no aguantara el ritme que portem gaire estona mes. Pero jo no vull perdre al meu company, vull acabar amb ell… pero de seguida entenc que no podra ser. Em sap realment greu i sense dir res li xoco la ma. Aprofito per dir que va ser un autentic plaer correr durant tants kms amb una persona tan gran com en Flo. D’aqui uns anys quan recordi aquesta marato no m’oblidare d’aixo. Gracies !!!
Sol com un mussol arribo al km 37. Estic cansat i tinc ganes d’arribar. Pero encara falten 5 kms. No se quin temps porto i en aquests moments m’importa ben poc. Veig de lluny a elMuro i la seva referencia sera clau per no afluixar excessivament el ritme, que ja comença a decaure progressivament. Em proposo mantenir la distancia amb ell pero m’adono que a poc a poc aquesta es va retallant. Vols dir que arribaras fins a ell?
A poc mes d’un km pel final aconsegueixo contactar amb elMuro. Quina il.lusio em fa trobar-me’l, pero em comenta que esta patint rampes. Es admirable la capacitat de patiment que te aquest home! No s’atura i em diu que avanci, que puc anar mes rapid. Ni parlar-ne! Per a mi sera un honor poder entrar amb aquest super crack. Junts passem la linia d’arribada i en acabar ens fem una forta abraçada. Aixo ja s’ha acabat!
Vull felicitar a tots els companys que van correr la marato i que van saber patir fins al final. Tambe unes paraules d’anim al by keds i Artur perque despres de preparar tota la marato es van quedar a les portes de correr-la. Per ells tambe es aquesta victoria.
Com sempre agrair el suport dels meus pares i amics, perque sense ells no seria el mateix. Donar tambe les gracies a tots els companys d’entrenaments perque preparar una marato amb vosaltres fa les coses molt mes facils. Finalment vull dedicar aquesta marato a la Eva.
Salut i kms
