S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
EPPPP !!!!
RECTIFICO LES TALLES
bru 1 (talla 4), 1 (talla 6)
Icaro 1 (talla 4), 1 (talla 6)
alexoró 1 (talla
Enric 1 (talla 10), 1 (talla 12)No m’havia adonat que anaven parells i de dos en dos :blush: :blush: :blush: sorry…!!!
Hola companys!
Avui a les 14,30h al mirador del Km0. Nosaltres farem unes series : 20′ escalf. + 3X 3000 rec. 2′ parat (ritme 4’40-4’25) + 10′ trot
Qui es vulgui afegi, tant si vol fer el mateix, com si vol fer l’escalfament amb nosaltres i després un altra cosa, serà benvingut.:woohoo: :woohoo:
Salut
Apa, un més a aquesta bonica llista…
Pucurull
Voraç (per confirmar)
Lefox
Cucudrulu
CARLOS
Mesigual
Pomponio
Josap Antoni Font
Lo quique
Jotace
Edu
JORDI CODONY
Cargolet
Roma34
Artur42
Ton
Agulletaman
Cargol
Redman
Pitit
Alexvica
xavi19
wasp
fiti
jasp
ElmuroLa Costa Daurada serà llampant!
i més que en vindran…
Bon dia,
Tenim un problema de diners.
És ben senzill d’entrendre i resoldre, vam fer un llistat de reserva d’equipaments, els vam encarregar, recollir i pagar. Tenim a dia d’avui, uns 2000 euros en equipaments per estrenar.
Vinga, que se’n veuen moltes i és un orgull portar-les.
Salut a tots
km0
Ep!!!
Pels que ja heu anat venint (us estem molt agraïts :woohoo: ), i pels que la setmana passada no us anava bé,
avui i demà teniu una altra oportunitat de donar-nos el cop de ma que necessitem. Avui en assaig extraordinari i també en l’assaig de demà divendres.
Igualment, si voleu participar al concurs venint amb nosaltres, només cal que ens ho digueu!
Hi ha un lloc que porta el vostre nom!
Dijous 30/09/2010 de les 20:30 a les 22:30
Divendres 1/10/2010 de les 22:00 a les 24:00
Veniu!!! no us ho deixeu perdre! :silly:
ah! i en acabar, cervesa i pica-pica per tothom! … i gratis!
Més per menys? impossible! :whistle:
Hola companys:
Jo voldría agafar algún equipament, com ho puc fer?
Salutacions,
Halllllllllllllllllllll
En aquest tema jo navego en un mar de dubtes. Aquí van unes quantes idees soltes (un bon totxo, en realitat), sense que sigui capaç de aclarir-me.
Es evident que aquests taurons de les finances ens han fet una bona jugada, això de les hipoteques sub-prime, si llegiu un parell de coses sobre el particular, va resultar que no eren sinó el timo de la estampita, tal qual.
Però la gent normal del carrer, els que tenim uns ingressos normals, d’una nòmina o d’un petit negoci, els que ens queixem de que som nosaltres els que suportem tot el sistema, ens hem comportat com a nous rics. Evidentment parlo en general, però hem tingut comportament poc racionals, d’aquells que de ben segur desaprovarien els nostres padrins. Aquí uns exemples:
-Demanar crèdits per a despeses no essencials, com ara marxar de vacances (si la veïna a Nova York jo a Los Angeles), moblar l’habitació del nen (home, és que això d’Ikea és molt vulgar), fer un casament com els de les revistes i un viatge de noses a Bora Bora (és que la companya de la feina va marxar a les Seychelles), o comprar un cotxe més gran i luxós del que realment calia (sempre he volgut tenir un cotxe de categoria).
-Demanar una hipoteca que teòricament no podia superar el 85% del valor del pis i amb els diners del préstec després pagar el pis, els mobles i el viatge de noses.
-Pagar l’entrada d’un pis i al cap de sis mesos o un any com a màxim, vendre’l per guanyar uns bons milers d’euros i tornar a repetir la jugada, tot pensant que es podria repetir fins l’infinit.
-Fer comunions i bateigs com si fossin els de la família reial.
-Jugar en borsa com si això fos la loteria.
És cert que els bancs ens ficaven els diners pels ulls, tots hem rebut propaganda de nous crèdits interessantísims i una nova targeta cada mes que no havíem demanat. És cert, ens han provocat al crèdit per a impulsar el consum, ha estat una política ben planificada (els que parlen del lliure mercat ho planifiquen tot, per si de cas). Però en el fons, quan fèiem totes aquestes coses, ja sabíem que això no estava massa bé, que els nostres padrins ens haurien dit que havíem d’estalviar i no gastar tant.
D’altra banda tenim la demografia que juga molt en contra dels que pertanyem a la generació del baby boom, els nascuts entre 1955 i 1975, aproximadament. Mireu una piràmide de població, mireu quants som nosaltres i quants són els que ens han de pagar la pensió. Amb el fet agreujant de que els jubilats actuals van començar a treballar a una edat més jove que nosaltres i tenen una esperança de vida després de la jubilació més baixa de la que representa que ens tocarà. Es a dir, cotitzarem menys i cobrarem la pensió durant més temps. Com s’agafa tot plegat?
També s’ha de dir que avui s’arriba als 65 anys amb molt més bona salut que abans, per moltes feines encara es pot rendir més enllà dels 65.
L’edat mitjana de jubilació a Espanya crec que volta els 62 o 63 anys. Que passaria res si aquesta mitjana pugés un o dos anyets?
M’expliquen persones de confiança i per tant m’ho crec, que l’acomiadament més car d’Europa el tenim a Espanya.
Tots els que no som rics, es a dir la majoria, estem d’acord en apujar els impostos als rics. Però no s’ha d’oblidar que quan augmenta la pressió fiscal també augmenta el frau. Els que poden fer-ho, amaguen més diners i acaben pagant el mateix.
Què és el que no falla a l’hora de fer comptes un govern? El que cobren als assalariats. D’aquí poden cobrar tot el que vulguin perquè no ho podem amagar i així és fàcil fer números: “Tants milions de nòmines a tants euros cada nòmina surt un total de tants milions” (com l’1,2,3).
Més encara amb els empleats públics, sector al que pertanyo. Aquí, com que és el govern directament el que decideix el sou, pot fer el que vulgui. I com que tenim el lloc segur, la resta de treballadors no ho veuran malament. És la mesura d’estalvi més fàcil de totes, baixar o congelar el sou als treballadors del sector públic. Des dels darrers anys de Felipe González, portem una baixada de sou i tres congelacions (comptant amb la que ens faran al gener). Consti que no em queixo, la majoria ho hem acceptat sense queixes, a la feina no he sentit ningú especialment emprenyat. És el que hi ha.
Finalment, si no hi ha diners doncs no n’hi ha. Mireu la nostra renda per càpita, encara per sota dels grans països europeus, no ens podem comparar del tot. Fa quatre dies semblàvem rics i ens podíem permetre moltes alegries, ara ja no ho som tant i ens hem d’adaptar.
Ja veieu que sóc una mica fatalista, no serveixo jo per ser revolucionari.
Jo l’any passat e, vaig quedar sense dorsal, la vaig fer fa dos anys.
O sigui que aquest any ja estic inscritHola Km0’s.
Alvarfanyez…..Estic completament d’acord amb tu !
Si recordes…..”Ningú és innocent del tot”.Malgrat les “efervescències” jo tampoc serveixo per lider revolucionari…..i sóc pessimista de cara al futur…
Salutacions.
Això dels Castells és una cosa grandiosa. Si en alguna activitat popular es fa palesa la força de la unió, la força de molts granets d’arena que aconsegueixen aixecar una muntanya (un castell !), és en aquesta.
Jo, ignorant del tot, hi he estat alguns cops. És tan important la pinya com un dos o l’anxaneta. La qüestió és ser-hi i participar-hi. Unió “sensu estrictu”, entre tots es fa tot.
