S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Mil gràcies per aquestes super afotos.
Quina sort tenim de JFK i Aureli.
FORÇA VIDA ALS CRACS DE LA CÀMERA DIGITAL.
:laugh: 
cargol ha escrit:
Quote:Crec que no ha de cundir el pànic, sembla que l’agressor es una persona mermada de les seves facultats mentals.
Esperem que no hi hagi gaires d’aquestos perseguint i ficant-se amb els runners.Els autors d’aquests tipus de fets sempre son gent amb les seves facultats mentals mermades, o si mes no, esbiaixades… No per això deixen de ser menys perillosos…
S’ha d’anar amb compte…
Les noies tenen que evitar en la mesura de lo possible anar a llocs poc transitats i sense il·luminar, soles i amb auriculars posats…
El fet que hagi pasat a plena llum i al migdia no és habitual. Per la canalització de Lleida sola durant el dia no es el mateix que un camí o la mitjana sola, per exemple.
El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…Ànims companyes runners…!!!
El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…
Ànims companyes runners…!!![/quote]
Això exactament és el que crec jo i és el que feia habitualment però sí que algun dissabte me n’anava a Albatarrec sola…i clar, ara ja no ho faré…
Però com molt bé diu Icaro no pot decaure (el poc que hi ha almenys en aquest fòrum) l’esperit runner femení, jajajaja:P
Vinga noies, totes a córrer amb aquests “machotes” que tenim per aquí!! a veure si podem fer un grupet ben majo!!!
Hola a tothom.
Nois…Algun dia tenia que passar.
M´he trencat el dit petit del peu i ara toca repòs i descans.
:blush:
No podré participar a la tant mítica Marató de Donostia que tant bé n´he sentit a parlar.
Semblava que tot anava rodó, els entrenaments i els resultats de les últimes curses em feien pensar que a Donosti podria fer un bon paper, malauradament no podré ser-hi i hauré de deixar les curses una temporadeta( desitjo que sigui una mini-temporadeta).
Aprofito per desitjar molta sort al nostre company Benet que debuta als 42.195 a la Marató de Donostia i segur que li anirá d´allò més bé.
Salut i força a tothom.Ostras ultim!!!
Quina mala sort…amb la bona preparacio q portaves…
Be, de ben segur que et recuperaras relativament aviat i podras tornar a rodar.
Anims!!! I aqui ens tens per seguir-nos i entretindre’t mentrestant…
Vinga!! Fins aviat!!!
Em sap greu l´1_tim…
Espero que aviat poguem retrobar-te a les curses… Es una llàstima aquesta lesió, ja que portaves una progressió espectacular…!!!
I ara, a fer bondad i repós, que ja no cura tant aviat com quan teniem 20 anys…
Una abraçada de Teletubi
Txema
Hola,
Feia molts dies que no entrava al fòrum i ara veig aquest fil. És com un deja vu, diria que ja hi havia estat abans…
Jo no puc opinar amb molt coneixement perquè físicament comparteixo poques experiències amb molts de vosaltres. Ja m’agradaria sortir a córrer els diumenges amb tota una colla i petar la xerrada, etc. També he deixat de fer curses. Creia que aquestes trobades conjuntes potser suplien la comunicació telemàtica, però des de casa considero que tot va a una altra velocitat i es poden pensar les coses i reflexionar-ne. I compartir i debatre educadament. No cal estar les vint-i-quatre hores enganxat, però de tant en tant no costa gaire treure el cap, llegir i escriure quelcom.
Per aquesta raó pensava que el fòrum podria ser un punt d’unió i també de coneixement i creixement personal com a corredors. Sempre s’aprenen coses, per molt de temps que portis. Desconec perquè la gent no participa, se m’escapa. Jo també penso com la Noemi, que potser hi ha molt sabelotodo. A més a més hi ha moltes revistes, molts pontificadors, twitters, feisbuks, un munt d’informació… però potser poca experiència personal, poca implicació i poques sinèrgies…
Jo sincerament vaig decidir deixar d’escriure. Per explicar batalletes ja tinc el meu blog i allà puc satisfer les meves cabòries. I entra qui vol. Aquí quan escrivia sovint acabava amb la sensació de “protagonisme” o quelcom similar, o la impressió que algú pensaria que cercava algun reconeixement, quan no sóc així ni molt menys. El fet és que des de fa temps sempre escriuen els mateixos. I la gent es cansa. És molt pobre entrar a un fil i llegir-te tu mateix: cap resposta, cap diàleg… a la fi, no ho entens!!!
I de deixar d’escriure a deixar de llegir hi ha tant sol un pas.
Potser és que a nivell general ja no hi ha implicació. Hi regna una gran indiferència. Tot i que a mi em costa de creure. Potser sóc massa romàntic… què-sé-jo!
També és cert que aquest tema abans em “preocupava” més
Disculpeu. Només volia explicar la meva modesta opinió
Sempre fa gràcia veure les fotos d’una cursa on surten coneguts i tu mateix.
Són com les postres d’un bon dinar.Gràcies als “retrateros” que ho fan possible.
Be… Una vegada mes i com no pot ser d’una altra manera, moltes gràcies Aureli i JFK…!!!
Les nostres curses ja no serien el mateix sense les vostres fotos… Com molt encertadament diu JORDI CODONY, son el postre ideal
Txema
SI señora!!
A veure si es fan convocatories que ho permetin!
Cada cop hi ha més noies que corren. a veure si també es planten aqui!
Força Vida
Noerunner ha escrit:
Quote:El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…Ànims companyes runners…!!!
Això exactament és el que crec jo i és el que feia habitualment però sí que algun dissabte me n’anava a Albatarrec sola…i clar, ara ja no ho faré…
Però com molt bé diu Icaro no pot decaure (el poc que hi ha almenys en aquest fòrum) l’esperit runner femení, jajajaja:P
Vinga noies, totes a córrer amb aquests “machotes” que tenim per aquí!! a veure si podem fer un grupet ben majo!!![/quote]
Fa 2 anys i 8 mesos l’ Artur i jo vam obrir aquest forum de 500, o el que és el mateix MIG MILEEERRRRR
Ara estem propers als 1000. I ara no estem contents.
Oue ha passat? O poder, que NO ha passat o no ESTÀ passant?
Canviem el títol del post i el comencem amb un aclaridor
RIP Km0,
d’acord?
A que fa mal?
Només depèn de nosaltres.
Força… VIDA
Cosas como esta han pasado, pasan y pasarán. Gente de esta siempre la hay y la verdad, bastante desgracia tienen.
Creo que cualquier actividad que realicemos tiene algún tipo de peligro en el que pensamos más cuando pasa algo.
A veces podemos elegir, otras (por ejemplo en el ámbito laboral) es más difícil.
Es complicado de decir, pero si intentamos eliminar al máximo todo riesgo de nuestra vida, es fácil que lleguemos a no poder hacer nada…
Esto no quiere decir que debamos meternos en la boca del lobo, pero creo que al final cada uno debe hacer aquello que le guste y le haga feliz en cada momento, eso si, intentando tomar cuantas precauciones sean posibles en cada momento.
Animos.Siento mucho que la lesión te aparte del objetivo común que teníamos. Pero ya se sabe que el maraton es cruel. Exige largas preparaciones, que a veces nos acercan al límite que podemos asimilar, y se puede perder “todo” en un momento.
Bueno, ahora ánimos y sobre todo paciencia, que hay más días que longanizas.
Hasta prontoDoncs sí que em sap greu l’1_tim
La veritat és que les lesions mai venen bé, pero amb l’estat de forma en el que estaves i amb la Marató tant a prop encara sap més greu.
Molts ànims i paciència!!!!
A més a més, el dit petit del peu!!!! encara em sembla més mala sort!!!
Una abraçada company!!!
Jose H
