Vigileu
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Bones,
no sé si us n’heu assabentat, però ahir va estar a punt de passar una desgràcia majúscula a una noia que corria sola per la partida de Canet. Avui teniu els detalls al Segre.
Pel que vaig sentir és una noia d’Alpicat que la van intentar forçar i en no poder la van intentar matar ofegant-la al canal. Per sort, entre que no hi havia gaire aigua, que s’hi va ressistir i que va passar algú en aquell moment es va poder salvar en el darrer moment.
Per tant… vigileu per on aneu. Fa temps es va comentar algun atracament al camí del riu cap Albatàrrec si no recordo malament. Ara això què és molt pitjor. Al tanto que el món és ple de desgraciats.
Salut
Hola!! Bona tarda a tots!!
m’he quedat de pedra!!! esgarrifada és poc…
ja no em feia molta gràcia sortir sola però és que ara ja tinc por…ja fa un temps vaig escriure també un missatge que tractava sobre aquest tema…Jo he llegit la noticia sencera al diari i això va passar diumenge a les 12h del midgia, és a dir, en plena llum del dia, què fort!!! i quina por m’ha agafat!!
a partir d’ara crec que hauré de sortir en grup…
això no pot ser!!!normalment surto 2 dies a la setmana de 14h a 15h aprox…i després el cap de setmana o dissabte o diumenge, però es que ara segur que sortiré en grup, quan feu la convocatòria….
Fins aviat…:S
Usti!!
Pues yo sóc mooolt aficionat al camí del riu, en direcció Butsènit, es on he fet tots els entrenaments matinals per la Marató… Hauré de canviar el recorregut!
Crec que no ha de cundir el pànic, sembla que l’agressor es una persona mermada de les seves facultats mentals.
Esperem que no hi hagi gaires d’aquestos perseguint i ficant-se amb els runners.cargol ha escrit:
Quote:Crec que no ha de cundir el pànic, sembla que l’agressor es una persona mermada de les seves facultats mentals.
Esperem que no hi hagi gaires d’aquestos perseguint i ficant-se amb els runners.Els autors d’aquests tipus de fets sempre son gent amb les seves facultats mentals mermades, o si mes no, esbiaixades… No per això deixen de ser menys perillosos…
S’ha d’anar amb compte…
Les noies tenen que evitar en la mesura de lo possible anar a llocs poc transitats i sense il·luminar, soles i amb auriculars posats…
El fet que hagi pasat a plena llum i al migdia no és habitual. Per la canalització de Lleida sola durant el dia no es el mateix que un camí o la mitjana sola, per exemple.
El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…Ànims companyes runners…!!!
El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…
Ànims companyes runners…!!![/quote]
Això exactament és el que crec jo i és el que feia habitualment però sí que algun dissabte me n’anava a Albatarrec sola…i clar, ara ja no ho faré…
Però com molt bé diu Icaro no pot decaure (el poc que hi ha almenys en aquest fòrum) l’esperit runner femení, jajajaja:P
Vinga noies, totes a córrer amb aquests “machotes” que tenim per aquí!! a veure si podem fer un grupet ben majo!!!
SI señora!!
A veure si es fan convocatories que ho permetin!
Cada cop hi ha més noies que corren. a veure si també es planten aqui!
Força Vida
Noerunner ha escrit:
Quote:El que vull dir es que una dona pot correr sola perfectament… Pero sempre en amb mobil i en lloc, hora i recorregut prudent… Al menys és el que jo crec…Ànims companyes runners…!!!
Això exactament és el que crec jo i és el que feia habitualment però sí que algun dissabte me n’anava a Albatarrec sola…i clar, ara ja no ho faré…
Però com molt bé diu Icaro no pot decaure (el poc que hi ha almenys en aquest fòrum) l’esperit runner femení, jajajaja:P
Vinga noies, totes a córrer amb aquests “machotes” que tenim per aquí!! a veure si podem fer un grupet ben majo!!![/quote]
Cosas como esta han pasado, pasan y pasarán. Gente de esta siempre la hay y la verdad, bastante desgracia tienen.
Creo que cualquier actividad que realicemos tiene algún tipo de peligro en el que pensamos más cuando pasa algo.
A veces podemos elegir, otras (por ejemplo en el ámbito laboral) es más difícil.
Es complicado de decir, pero si intentamos eliminar al máximo todo riesgo de nuestra vida, es fácil que lleguemos a no poder hacer nada…
Esto no quiere decir que debamos meternos en la boca del lobo, pero creo que al final cada uno debe hacer aquello que le guste y le haga feliz en cada momento, eso si, intentando tomar cuantas precauciones sean posibles en cada momento.
Animos.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.