S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bona organització, temperatura (15º) i cursa. El circuit, ja ho sabem, tomb pel poble, pujada i baixada, però qué agradable es correr per la muntanya.
Llástima de la poca participació (50 arribats a la mitja).
Personalment amb bones sensacions per dintre unes setmanes a la marató.
Varem marxar carregats (samarreta técnica, de cotó, guants i fiambreres)i a sobre al sorteig em varem tocar 2 forfaits per Boi-Taüll
.
Un deixo les calssificacions:
http://www.upevents.es/files/mitjaelpontdesuert_2010.pdfUs deixo un link amb fotos fetes per la Su:
http://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=fabregatfotos&target=ALBUM&id=5518668352131089633&authkey=Gv1sRgCLXT5OiosKXhSg&invite=CPKrldkP&feat=emailSalut i milles.
AbelEnhorabona companys!
A veure si l’any vinent ens apropem a Pont i fem aquesta cursa que tan be parleu.
Salut i kms
Jo vaig correr els 10qm i anava preparat per la pluja, pel matí no va ploure gens però després de dinar van començar a caure gotes i va ploure bastant mentre feia la migdiada, però cap allà les 17:30 va deixar de ploure, només queien 4 gotes mal contades que mentre feia l’escalfament van parar de caure.
La cursa va estar bé, es un luxe poder correr per aquelles carreteres sense tindre que vigilar amb el trànsit, perquè sense arcen a la carretera no fa gracia correr, per mi, el pitjor van ser els 100 metros de túnel, no se, però no m’agrada passar per els túnels i ademés sense una sola llum a l’interior.
El detall de les fiambreres del barça va ser massa, sort que algú tembé ho va trobar bé, em pensava que era l’únic.
Ara em sembla que l’any vinent farem la mitja.
Fantàstica!!! No entenc com una cursa d’questes es queda amb una participació tan baixa. Apunteu-la a l’agenda per properes edicions, que avui en dia és dificil trobar una mitja on NO hi hagi estrés ni abans ni despres de correr.
Aquest any només he trobat a faltar la presència de les vaques a mitja cursa, totes unes espectadores de luxe.
Si no hi ha canvi de dates, segurament l’any vinent repetirem. Aquesta em queda bastant a prop de casa i no em cal matinar per fer-la.
Ha estat un plaer poder compartir aquesta cursa amb tants Km0.
Repeteixo: fantastic…
Salut
JordiPD: Molt bon reportatge. Cargol i Su gràcies per les fotos
ep!
Fiti 1:23:14
Joakim 1:23:34
Juanjo 1:33:22
Cargol 1:33:31
JORDI CODONY 1:34:06
Artur42 1:36:19
Jordi 1:37:29
Kimi 1:37:37
Vaker 1:40:30
CARLOS 1:43:26
Amata 1:44:15
Neus 1:47:23
Cargolet 1:49:11Enhorabona a tots!!!
Afegiu i esmeneu, segons convingui!
DPG MUN DXE
ATLETISMO MARATON
“Maratonman”: mi vida es fácil, me levanto y sólo tengo que correr 42 km
Bilbao, 20 sep (EFE).- “Mi vida es fácil: me levanto y sólo tengo que correr un maratón”, bromea Stefaan Engels, alias “Maratonman”, el hombre que se ha planteado el reto de correr 365 maratones seguidos, uno cada día del año.
Engels se despide hoy lunes de Bilbao, donde ha corrido una semana cumpliendo su 227 maratón consecutivo, de largo el récord mundial, inscrito en el “Guinness”. En la capital vizcaína este belga de 49 años charló sobre sus vivencias.
¿Cómo surgió la idea de correr un maratón cada día?
“Con diez años tenía asma, y los doctores me dijeron que no podía hacer deporte. Me apliqué mi propia medicina y empecé a correr, primero un kilómetro, luego cinco y luego un maratón. Llevo 25 años corriendo largas distancias y necesito retos, así que en el 2008 completé 20 triatlones de larga distancia en un año -también récord en el “Guiness”-. Mi talento no es tanto físico como mental; creo en mí mismo y me gustan los nuevos retos. Por eso corro estos maratones: mi mensaje es que si uno cree en sí mismo puede lograr cualquier reto”.
¿Ha tenido lesiones o problemas en estos 225 días?
“Mi primer problema fue que nadie había hecho este reto. Los doctores y los amigos no me animaban, me decían que iba a tener muchos efectos, me sentí solo, pero hay que superar los obstáculos.
En México -donde estuvo corriendo a primeros de septiembre- fue verdaderamente duro, corrí siete días por encima de los dos mil metros, muy despacio, iba treinta pulsaciones por encima de lo normal y tuve problemas de estómago. A partir de ahí no será tan difícil”.
¿Cómo es su día a día?
“Mi vida es fácil -sonríe-, me levanto y sólo tengo que correr un maratón. Tardo entre cuatro y cinco horas en correr. Voy a entre cien y 110 pulsaciones, y me da igual la hora. En México corría a las siete de la mañana y en Bilbao a las cuatro y media de la tarde.
Más problema es el descanso, le dedico diez o doce horas. Ayer dormí catorce. Pierdo hasta seis mil calorías, cuando un hombre normal gasta la mitad, así que esto hace que coma mucho. Al principio, en tres meses adelgacé quince kilos y los doctores me dijeron que era un problema, pero ahora he conseguido estabilizar el peso. Como cuatro o cinco veces al día y, la gente no me cree, pero bebo hasta ocho litros de agua.
Cuando empecé pensé que tendría que comer algo especial, pero no. Obviamente hoy comeré pasta, necesito carbohidratos, pero anoche cené un gran bistec con patatas, mahonesa y vino.
La verdad es que no tengo mucha vida social, pero me gusta conocer la comida local, me gusta acabar el día con una buena cena.
¿Algún día al levantarse ha pensado: hoy no corro?
“No, no. Mi objetivo es correr 365 días; sí llega algún momento en un maratón que me digo qué hago aquí, pero estoy convencido de mi reto y espero terminarlo en febrero”.
¿Cuando acabe, tiene ya nuevos ideas en la cabeza?
“Quiero dar un descanso a mi cuerpo. Llevo 25 años corriendo, que los médicos me hagan pruebas. El año que viene me dedicaré a los amigos y la familia, y a que la gente conozca mis experiencias”. Hasta entonces, sólo le quedan casi 140 maratones. EFE
rc/jagBona cursa aquesta del Pont.
La gent molt agradable, el paisatge d’un verd intens (sense ploure), la calma que es respira del començament fins al final, etc…
Un bon grapat de kilometraires a la línia de sortida amb els equipatges llampants.Gràcies a la Su per les fotos!:cheer:
Nomes dir ahir era una agulleta tot el meu cos
pujant vaig tenir temps de veure bolets de xop
i baixant ens varem quedar q les fosques en un
tunel i despres la ultima pujadeta curta pero ja
anaves petat del tot,tot i aixo ja penso ferla l’any
que bé.
Bona organització, bon ambient, hauriam de anar
pensant en un xandal a joc amb l’equipació, bé
ens veiem aviat.Ep!!
La cursa de conya, molt bona organització i la meteorologia ens ha respectat (sort d’això, xq si arriba a fer calor a lo millor encara estaria a la carretera de Malpàs…).
En el meu cas, no pensava que la pujada fos tant exigent(no dic que ho fos molt, però pensava que encara ho era menys!!) :pinch:. Tot i això objectiu complert, entrenament de molta qualitat i el genoll de moment no es queixa.
Kimi, quina sort de veure bolets, jo el diumenge vaig anar a fer un tomb a veure si trobava alguna cosa i en vam trobar quatre, i quan dic quatre, vull dir quatre :angry:.
Apa!!
Inscrit, a veure com anirà.
Només l’he fet un cop i em va semblar un pelet “traidora”, però després de comprovar números en ma que la pendent és uns 7 cops inferior a la de Pont de Suert, crec que aquest any ja no m’ho semblarà.
Per cert, jo pujaré en cotxe i baixaré només acabar, si algú vol venir, només cal que ho digui.
Apa!
Ahir vaig correr la Treko de la Serra Bellmunt Almenara amb el meu fill Max, de set anys. Per als que tingueu canalla és una bona opció per portar-los a fer una activitat a l’aire lliure.
Es tracta d’orientar-se amb un mapa i tribar unes balisses i introduir-hi unna mena de xip que fa de control.
El recooregut era molt atractiu i fins i tot algunes de les balissee eren en antics bunkers restaurtas de la guerra civil. Per als petits, tota una aventura.
Ara bé, hi ha algunes coses que no em van agradar. Hi havia tres recorreguts 22 km, 15 km i 6 km. Aquest últim era d’iniciació i era on havia inscrita la majoria de nens i nenes. Doncs bé, els adults i els nens major de vuit anys pagaven 20 euros (10 els nens entre 3 i 8 anys) per participar fossi quin fossi el recorregut que fessin. No ho trobo massa coherent. No em va semblar un preu “popular” percisament, que tampoc estava compensat amb els avituallaments ni amb els regals, que no eren res de l’altre món.
Nosaltres van fer el recorregut curt pèrò els que vam fer els altres em van comentar que van disfrutar a la prova.
