S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Avui la presnsa local es fa bon resó de la marxa, EL SEGRE i LA MAÑANA mab foto i estadistiques inclosses, havent superat la barrera dels 900.
Salut i milta marxa.
AbelDissabte faré nit a ca la mare. Durant la tarda em dedico a negociar.
Tinc una idea tan folla com il·lusionant al cap, de fa temps. Si tot surt bé diumenge serà un fet. He volgut venir d’espectador-animador. A la meva manera. Després d’estudiar el recorregut de la marató crec que entre l’Av. Meridiana i Felip II puc trobar un bon lloc. Un bon punt, al voltant de la mitja. Estratègic.
Negociacions complexes i diverses, a l’horabaixa tanco allò que sembla un bon acord amb Jony Bar. Tinc no un, sinó dos! punts de llum a la meva disposició per demà. A dormir tranquil.
La meva idea ja l’heu revelat. Jo ja en vaig donar bastantes pistes anteriorment. Des de fa un temps m’ha donat per esgarrapar les cordes d’una guitarra elèctrica. Escales, acords, compassos… tot això arribarà. Ara com ara em sento bé només per tenir-la entre les mans i extreure’n algun tipus de sons electrificats, amplificats, distorsionats… Improvisaré i ja està !
La idea nua és aquesta: si jo corrés la marató i hi hagués un paio maldestre barallant-se amb un instrument que ni de llarg domina però que pot transmetre alguna cosa que servís per fer-me el pas per allí millor… per mi seria suficient i ho agraïria.
També pot ser que amb tal de sentir-me el mínim temps imprescindible tothom passi més ràpid per aquest punt on jo estic. Si és així, encara és millor ! :laugh:
Els maratonians són gent molt agraïda i m’ho van demostrar un cop més. Gestos, paraules, mirades, fotos !, rebo moltíssim més del que jo puc oferir-los.
________________________________________________________A les 8 del matí surto confiat des d’un pis de l’Eixample. Tinc temps i Barcelona encara dorm. A Pça. Espanya, però, hi deu haver màxima ebullició.
Els carrers on jo vaig encara no estan tallats. Aparco en plena vorera davant Jony Bar. És tancat i oh! sorpresa desagradable: el rètol és encés però cap dels dos punts de llum promesos té corrent. Contrarietat, nervis no. Negocio infructuosament algunes altres noves possibilitats fins que se m’acut que el pas de mitja és ben a prop. Allà sens dubte hi ha d’haver la sol·lució. Me n’hi vaig. La Guàrdia Urbana ja no és tan cortés com una estona abans, algun membre sembla emprenyat per haver de treballar en diumenge per una cosa com això…
Trobo a terra una base “professional” amb un punt lliure. Els meus ulls es claven en ell !!! Li pregunto al noi que controla amb fotos o video (no ho sé) el pas de mitja. És estranger, no anglés però amb anglés ens entenem. Per ell no hi ha cap problema, els de la catifa tampoc no em poden dir gran cosa més i sí m’animen a fer-ho. La sol·lució era tan senzilla com això, cony !
Corro a aparcar bé el cotxe (trobo un bon lloc!) i carrego amb la guitarra, l’ampli i els 20 metres de cable per si de cas.
Ara ve el pitjor. No en sóc conscient fins que no polso la primera nota de prova i em sembla que sona escandalosamente alta. Em sembla que tots (no gaire a prop) al meu voltant són força indulgents amb les meves proves. Com a mínim no se me’n riuen ni s’allunyen més. Porto un “quitamiedos” a la butxaca del darrera del pantaló en forma de petaqueta de bon escocés. En faig una mica d’ús.
Amb tant temps com tenia, el primer grup de corredors arriba ja. Cap a quarts de 10. Compacte, uns 20. Aplaudiments cortesos per a ells i per a tots els gairebé tan ràpids al darrera. No intentaré tocar fins començar a veure als més populars arribar a la meva alçada, un anar-i-tornar.
M’hi llenço. Sento certa vergonya però no hi ha marxa enrera. Maltracto les cordes però hi ha gent al meu costat. No dec ser tan insuportable, no ?
Riuades de gent amunt i avall. Clisso alguns Km 0’s, alguns Km 0’s em clissen a mi. Poquetes paraules, mantinc molta circumspecció concentrat en no tocar massa malament del tot. No ajuda que els dits se’m vagin entumint pel fred. Just després de les 11 tanco la paradeta com tenia previst, mentre van passant poc a poc els cuers.
A partir d’aquí jo no tenia cap pla. Em sembla que és massa aviat per tornar a ca la mare. Decideixo que baixaré al centre. Faig alguna excursioneta per barris com La Sagrera i La Verneda, coses dels talls de trànsit.
Finalment arribo a l’alçada de Rda. Sant Pere i enllaço amb la cursa. Penso que seria fantàstic topar-me amb en kaiser, l’acompanyaria fins al final. Però no.
Per a qui no arribo tard és per a l’alexvica (grat record de la tirada a Sant Guim) i Pomponio, nova coneixença. Vaig al costat d’ambdós durant dos breus trams.
Ara segueixo reculant buscant amb la mirada cares conegudes. En passen i em maregen moltes, MOLTES, però totes desconegudes. A Arc de Triomf sé immediatament on vull anar ara però no sé ben bé que m’hi puc trobar ni com en puc reaccionar.
Efectivament l’organització ha disposat al punt fatídic del Pg. Circumval·lació música cèltica i una bandera irlandesa força visible. També veig un arbre amb una altra bandereta, i veig una fotografia i dos rams de flors en l’arbre, i veig l’escorça d’ aquest arbre gravada amb dates i paraules com “Mom” i “Dad”. I veig que la família sens dubte ha visitat el lloc.
Jo realment no sé que fer, aquestes coses m’imposen molt respecte. Si cregués potser pregaria per l’ànima d’en Colin. Esmaperdut, vagarejant una mica per aquí i per allà, em recolzo en la paret amb un nus a la gola i llàgrimes a punt de brollar. Que hi farem !, hom és un xic sensible. Creia que havia estat bona idea ser en aquest precís instant aquí, ara potser no, jo que sé !…
Jo i les meves cabòries veuen de sobte aparéixer la samarreta taronja d’en… … … Pucurull !
Foto un bot i sense demanar permís m’empego a ell. Desfaig amb ell part del camí que havia fet fins ara. Aquest home és increïble, fins i tot a aquestes alçades de la marató té el cap clar, la conversa interessant i la xispa d’un xaval, tot amb un ritmet de cursa ben maco. En principi la intenció seria acompanyar-lo fins on he deixat el cotxe però m’allargo fins la Pça. de la Catedral, on l’espera un extraordinari punt d’animació Correcat. Alguns metres abans jo m’en retiro discretament tot animant-lo.
Tota una experiència, a Pça. Catalunya ell augmentava el ritme i tot !
Ara sí. Vaig allunyant-me del circuit no sens abans aturar-me una estoneta a veure actuar “Luz Verde”. Em fixo molt en els dos guitarristes, je, je…
Hola Km0’s…!!!
Enhorabona a tots.
Les vostres cròniques son un regal… :woohoo: :woohoo:
Gràcies per compartir-les amb nosaltres
Txema
P.D Ens veiem el diumenge, companys…
Hola Km0’s.
Se’ns acumulen les bones notícies….
A més a més de ja haver superat clarament les 900 inscripcions a la web, tenim una nova incorporació a l’equip de voluntaris….
És un plaer donar la benvinguda a la Martina, amiga de la Júlia, que també ens donara un cop de mà a l’avituallament de l’aeròdrom….
Crec que la notícia és tant bona…..que dona per tornar a editar el comunicat anterior dirigit als voluntaris, incloent aquest cop la nova incorporació.
MISSATGE MOLT IMPORTANT PER A TOTS ELS VOLUNTARIS QUE EL PROPER DIUMENGE FARAN DE VOLUNTARIS AL CIRCUIT DURANT LA MARXA.Aquesta és una proposta inicial, ja bastant definitiva (je-je) de com podrien anar les coses…..
KOMANDO SORTIDA/ARRIBADA.- Crit, Homedefrro, Sime, Enric, Kaiser,Artur42.
OBERTURA CURSA.- JFK (bicicleta), Adolfo (bicicleta).
1er. AVITUALLAMENT (Casa del Pi).- Kimi (cotxe),Bru i Joana (cotxe), Anna Keds, Ash.
KOMANDO TOSSAL .- Redman (cotxe), Flo, Sergi F. P., Albert Noguera.
2on. AVITUALLAMENT (Canal).- Loman, Espi (cotxe), Josep Keds.
3er. AVITUALLAMENT (Aeròdrom Alfés).- Silvia42, Júlia42, Martina, Jordi (petita furgoneta isotèrmica), Cris, Joker (cotxe), Albertbo, Icaro.
4rt. AVITUALLAMENT (Albatàrrec).- JMarkala, Cargol (cotxe), Su.
KOMANDO POLIVALENCIA CONTRASTADA.- Stomix (bicicleta).
TANCAMENT DE CURSA.- Estefi, Arnau “futur-ultra-fondista”
KOMANDO FURGONETA.- By Keds (furgoneta).
Més atenció : Tot i que molts de vosaltres estareu pel lloc de sortida molta estona abans..(probablement alguns des de les 6.00 h), a les 7,45 h., tots els que esteu en aquesta llista, a excepció dels de el “Komando sortida/arribada”, heu d’estar a baix, A LA CANALITZACIÓ, per preparar la caravana que sortirà cap a els avituallaments i altres destins.
Els que heu de portar cotxe també hi heu de ser amb el cotxe (i el maleter buit).Per qualsevol dubte, consulta o suggeriment…no dubteu en posar-os en contacte amb qui signa aquest escrit.
MOLTES GRÀCIES A TOTS.
SOU ELS MILLORS !!Salutacions & molta Marxa.[/quote]
Tot sortirà de conya.
Tots serem a lloc, ens farà un dia fantàstic i tota la gent sabrà respondre com sempre.
Oi ? :kiss:
Bona nit família,
tanquem inscripcions online amb 964, moltes gràcies per fer-ho possible!
Diumenge, amb les inscripcions in situ, caurà la xifra màgica.
.
Per al món del córrer a Catalunya és una molt bona notícia: més de 10.000 arribats a la marató de Barcelona 2010.Se sabia que el número d’inscrits a la marató del diumenge passat a Barcelona havia estat de 12.200, i era un rècord, però calia comprovar els que arribarien, que és el que realment té més valor. I passar de 10.000 era una fita; un número màgic.
Usualment, en les maratons multitudinàries, acostuma a haver aproximadament un 15% de diferència entre els inscrits i els arribats. És degut als que tot i estar inscrits no es presenten a la sortida; els que surten però no passen tots els controls; i els abandonaments. (A la de Barcelona de l’any passat el percentatge de tot plegat va ser del 17%).
Doncs, bé: el nombre d’arribats a la marató del diumenge passat ha estat de més de 10.000.
En concret, els participants que van passar tots els controls i van arribar a la meta de la Marató de BCN del 2010 han estat 10.042.
Si volem comparar-ho amb l’any passat:
Arribats Marató de BCN’2010
Total..: 10.042
Homes: 8.705
Dones..: 1.337Arribats Marató de BCN’2009
Total….: 8.129
Homes: 7.250
Dones….: 879Percentatge del 2010 respecte del 2009
Total….: + 24%
Homes: + 20%
Dones..: + 52%Pucurull
Bona nit,
Acabem de fer l’ultima passada al circuit amb moto l’Adolfo i el qui us escriu. Està tot ben senyalitzat: cinta, fletxes al terra i els punts quilomètrics.
Felicitats a tots als qui heu fet aquesta gran tasca!
Ara a sopar i fer “no non” que demà tenim un dia per disfrutar.
Arribarem als 1200??
Impresionany el 52% de les dones. A veure si poc a poc es dona la paritat, pero de forma natural.
Pucurull, felicitats.
