S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Demaneu crònaques. Aquí teniu la meva, la d’un debutant que ha comés tots els errors dels debutants.
El matí ha començat bé. A les set del matí en un taxi que m’ha portat fins a la Plaça Espanya. La cosa ha anat així:
Taxista: ¿A que hora empieza la carrera”
Menda lerenda: A las 8:30
T: ¡Joder! ¡Y cuanto dura!
ML: Bueno, son 42 km. Los buenos, dos horas hay gente que hasta tarda cinco….Somos 12.000
T:¡Joder, que ganas! ¡Correr! ¡12.000! ¡Qué locos! Toda lña mañana el trafico cortado.
ML: ¡Bueno hombre! La mitad son guiris. Si te vas a los hoteles, seguro que pillas alguno…
T: ¡Buena idea!Després de solucionar-li la jornada laboral a l’amic taxista, arribo a la zona de guardarropia. No hi ha gaire gent. Arriba Artur 42 i intercanviem sensacions. Aviat arriben els comoanys de l’autocar. Anem a fer-nos fotos. Ja passen pocs minuts de les vuit i anem alas calaixos.
He canviat el calaix de sortida. Em crec amb forces de fer entre 3.30 i 3.45 encara que quan vaig començar a entrenar em conformava amb menys de 4h. Em sento bé i ambiciós i surto amb en Homedeferro, Sime, J.Codony i Roger. Anem rient i feliços a un bon ritme.
Em trobo bé, massa. Passem per la primera mitja a 1.43, tal i com m’havia suggerit el meu entrenador. Abans del 30 em començo a despenjar. Vull guardar forces a partir del 30. Veig al Sime parat i em diu que té problemes (algú sap com està?).
A partir del 33 noto tibantor a les cames. Perdo ritme. La situació es complica. M’he pegat el gran batacasso contra el mur. Paro uns segons després de passar per Arc de Triomf.
Tinc les cames agarrotades però continuo corrent. Mentalment em trobo bé, molt bé. Se que acaberé però dec fer una cara extranya. Moltissima gent m’anima cridant el meu nom! És una de les coses que més m’agradat de la cursa.
En arribar a Drassanes estic completament petat. Al km 40 em passa la Cargolet. Em sembla que va com una bala. Hauria d’haver estat menys ambiciós i sortir amb ella penso. Ho estic passant fatal però em sento feliç. Sembla extrany. Els dos últims km, l’escalf del púlic em porta a meta. La creuo. Ja està. Ja soc maratonià. Sento ua gran pau interior.
Em menjo i em bec tot el que em donen. Pantera Rosa inclosa. Trobo als companys i comentem la jugada. Tothom està content.
Ha estat una gran experiència. Molt instructiva. Ja penso en la marató del 2011.
Felicitats a tots.
Anims Sime!!
Si us plau, sapigueu que encara que no apareguin ni els botons de les emoticones ni les altres opcions d’escriptura, es poden fer servirO sigui…
POC FRED , SENSE PASSAR CALOR, FINS 15º
SOL
RISC DE PLUJA MOLT BAIX
i segur que SENSE VENT
Eolo, Gaia, Helios i amics, teniu una inscripció de franc!
Bones companys!!
Avui estic rebentada però molt feliceta!!
El dissabte creia que ni podria estar a la sortida, entre febre, tos i moquitos, i mira ara, ja soc marotaniana! Tot i que no vaig poder assolir el temps que em rondava pel capet, em sento molt orgullosa d’haver-la finalitzat.
Agrair-li especialment al Kaisser la seua paciència en la meua crisis vírica (és molt xungo que no t’arribi prou aire!!), i el ànims que em va donar durant força part del recorregut (el qual per cert, fantàstic!: la visió pletòrica de la Sagrada Família, i l’ambientazo sota la Torre Agbar no tenen preu; i com ja heu comentat, el que cridin el teu nom, tot un subidón!).
Però sobretot agrair-vos a tots els companys d’aventura (tant els de l’autocar com la resta als que vaig conèixer durant el magnífic dinar, tant pel menjar com per la companyia) la bona acollida que vareu fer a aquesta forastera.
Espero estar amb vosaltres en noves fites (no estaria malament ser KM 0); si em va bé potser començant per diumenge a la caminada.
Felicitats a tots els corredors per les marques aconseguides, i gràcies als/les acompanyants pel ànims i logística.
Ah! Lo del bus maratonià un 10 ( puntual, molt còmode i evitant preocupacions d’aparcament i conducció).
Mireieta
Gran carrera la de ahir. Ho dic per tothom. Crec que el gran ambient que hi va haver ens va fotre cohets a les sabates a tots. Jo em trobo mig commocionat i no acabo de donar crèdit al resultat aconseguit. Avui sòc molt feliç.
Per cert, em sap greu no haver-vos trobat a la sortida. En carrera vaig poder saludar a alguns de vosaltres. Enhorabona a tots!Felicitats Voraç, ja ho veus , marxem a Sevilla, Valencia i ara tenim aquí a Barcelona una senyora marató.
salut
Impressionant representacio de Km0 a Bcn !!! Molt be companys/es, sou tremendos! Enhorabona a tots/es
Gran alegria pel debut d’una futura Km0 com la Mireieta. Ni t’ho pensis dues vegades d’associar-te, aquesta gent estan fets de la millor pasta. T’ho diu un que en coneix uns quants…
Salut i kms !!!
Hola maratonians,
Enhorabona a tots per la cursa i les bones marques que heu fet tots.
Anims Sime.A veure quan tinc jo el valor de intentar fer una….
Salut!!!!
Hola,
Roser
a la Marta també li va donar el Forerunner 55km
com a curiositat van sortir 1700 persones i a les 18h, una hora abans del tancament havien arribat 1390.
Tram final arribant a Cervera molt pesat:angry: :angry:Ens veiem a la Marxa del Segrià, la nostra:)
Ep!!!
n’afegeixo uns quants més…
joan 02:34:52
Dordric Battlehammer 02:40:04
Xavi Nadal 02:47:55
gordo 02:48:27
danistal 02:48:46
Danic 02:53:10
marparjo 02:53:11
Albert Herrero 02:56:18
la guineu 02:56:58
voraç 02:57:45
joakim 02:58:15
Bru 02:58:45
Coro 02:59:08
Jmolins 02:59:28
Angelina 03:02:09
Flo 03:04:50
Arctos 03:06:30
Kabu 03:09:32
jorfer 03:11:11
Vaker 03:14:17
baldato 03:14:44
Ton 03:15:35
Artur42 03:15:56
agus 03:16:12
DX52FMB 03:17:20
Xavi46 03:17:48
emi 03:20:18
Jordi 03:20:40
Albert Nogués i Noguera 03:21:50
Buff!! 03:22:35
Jordi Codony 03:23:55
Amata 03:23:58
SergiR 03:25:01
Kimi 03:25:10
Homedferro 03:26:04
Pitit 03:26:17
CARLOS 03:27:23
Agulletaman 03:31:15
Bernaus 03:38:46
Caragolet 03:41:43
Hache 03:43:13
alexoro 03:44:09
mesigual 03:45:27
Kaiser 03:46:48
Frederic 03:54:08
Bodi 03:57:45
Mireieta 03:59:01
Montserrat 03:59:39
Xeix 04:02:57
Arcadi 04:03:10
wasp 04:03:48
Alexvica 04:05:43
Pomponio 04:09:39
roma34 04:54:28
Pucurull 04:57:32Enhorabona a tots!!!
Afegiu i esmeneu, segons convingui!Ostres Danic quin troç de marca. Moltes felicitats.
És veritat. Vaja marató que tenim a casa.
Salut!Jo mes que una cronica voldria fer una felicitacio per la brillantissima idea del BUS.
La comoditat de dormir al teu llit, el caliu d’anada a la cursa. El dinar de recuperacio i la tornada reposant….
CHAPEAU
Moltes gracies a tots.
FELICITATS KM0
Jo vaig xalar molt.
Fins la propera i
Salut
De vegades el cap em juga males passades…tant pels atacs de migranya com per les crisis d’inseguretat.Així ho va fer , doncs , uns pocs dies abans d’aquesta marató, per a mí la tercera però la més consagrada.Tres dies abans del dia D em sentia físicament dèbil i inestable i psíquicament em debatia entre l’esquizofrènia i la depressió. No pensava en marques , ni en temps , sino en si realment sabia córrer o bé ho havia oblidat.El dijous al matí vaig sortir a córrer al carrer, una estona, i vaig haver de plegar al 30 minuts, incapaç d’anar a menys de 5:20.tota l’estona mirant el garmin. Vaig decidir abandonar el puto rellotget i me’n vaig anar a nedar, que és al lloc on sempre em sento bé (poster perquè m’aguanta l’aigua?).
Finalment , resignada a la meva condició de “nena patosetaquevalmoltpelsestudis”, va arribar el dia en que m’havia de quedar clavada al mig de la meridiana , sense forces, desorientada i amb la moral pel terra. Però no em vaig posar diners a la butxaca. Si paro, ja em plegaran!.
No em vaig emocionar a la sortida. No tenia cap nus a la panxa. No esperava res. No pensava res. Tampoc tenia ganes de córrer. Però vaig córrer. Gràcies a la Gemma, que va anar amb mí tota l’estona, pensant que jo la portava a ella. Una noia excel.lent, amb una gambada llarga i segura, que llençava totes les ampolles i les restes de gel a les papereres, que feia la seva primera marató amb reserva i il.lusió, que deia que allò era un somni, i que l’any que vé farà una marca que no se la creurà ni ella. Gràcies al Jordi, que crec que sabia el que em passava i no parava de fer el ruc i d’animar-me i que va córrer sense crono i mig lesionat , sense esperar res…sense pensar res…Gràcies a l’Ivan que no em tracta com si no valgués per això.Gràcies al Juanjo i a l’Ada, que van haver de mirar-ho des de internet per culpa del maleït cos que no respon als nostres desitjos , i no es deixa dominar del tot. Gràcies a la tíbia fracturada de la meva germana, que la manté immòvil a la força . Gràcies a tots els que no es poden moure , per una cosa o per una altra, per les cames, per la ment, o pels projectes de futur, que ens paralitzen.
En ells vaig acabar pensant , i per ells no vaig parar de córrer ni al km 40 ( Alex…). No corria per fer cap marca, que no la faria, ni per ser millor, ni per demostrar-me res, ni per c..llons, corria pels que no poden córrer. Perquè jo si que puc, i per molts anys…Moltíssimes gràcies KM 0 . Sou una gent fantàstica!
