S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Bon vespre,
Benvolgut diari,
Ahir la Timoneda respirava calma, els ametllers florien amb força i la resta de fruiters em deien que esperarien a dimecres a treure flor, que demà farà fred.
També era al Tossal i li deia que tranquil, que d’aquí a mitja hora arribarien un parell de marxaires. Lleida es veia a tocar i els Pirineus a besar.
Els ocells m’avisaven, digues-li al Luigi que no vingui amb presses, que el volem veure.
Avui, estimat diari, hi hem tornat ben acompanyat. Hi ha un nou tram a la Marxa cap al km 3 o km 4 que sembla fet a mida per nosaltres. Hem trobat uns quants caminants i hem cremat els darrers fulletons que ens quedaven.
566 places per trencar la barrera dels 1000.
Volem i podem. I tu ens hi pots ajudar, perquè és la teua marxa.
Salut
Demaneu crònaques. Aquí teniu la meva, la d’un debutant que ha comés tots els errors dels debutants.
El matí ha començat bé. A les set del matí en un taxi que m’ha portat fins a la Plaça Espanya. La cosa ha anat així:
Taxista: ¿A que hora empieza la carrera”
Menda lerenda: A las 8:30
T: ¡Joder! ¡Y cuanto dura!
ML: Bueno, son 42 km. Los buenos, dos horas hay gente que hasta tarda cinco….Somos 12.000
T:¡Joder, que ganas! ¡Correr! ¡12.000! ¡Qué locos! Toda lña mañana el trafico cortado.
ML: ¡Bueno hombre! La mitad son guiris. Si te vas a los hoteles, seguro que pillas alguno…
T: ¡Buena idea!Després de solucionar-li la jornada laboral a l’amic taxista, arribo a la zona de guardarropia. No hi ha gaire gent. Arriba Artur 42 i intercanviem sensacions. Aviat arriben els comoanys de l’autocar. Anem a fer-nos fotos. Ja passen pocs minuts de les vuit i anem alas calaixos.
He canviat el calaix de sortida. Em crec amb forces de fer entre 3.30 i 3.45 encara que quan vaig començar a entrenar em conformava amb menys de 4h. Em sento bé i ambiciós i surto amb en Homedeferro, Sime, J.Codony i Roger. Anem rient i feliços a un bon ritme.
Em trobo bé, massa. Passem per la primera mitja a 1.43, tal i com m’havia suggerit el meu entrenador. Abans del 30 em començo a despenjar. Vull guardar forces a partir del 30. Veig al Sime parat i em diu que té problemes (algú sap com està?).
A partir del 33 noto tibantor a les cames. Perdo ritme. La situació es complica. M’he pegat el gran batacasso contra el mur. Paro uns segons després de passar per Arc de Triomf.
Tinc les cames agarrotades però continuo corrent. Mentalment em trobo bé, molt bé. Se que acaberé però dec fer una cara extranya. Moltissima gent m’anima cridant el meu nom! És una de les coses que més m’agradat de la cursa.
En arribar a Drassanes estic completament petat. Al km 40 em passa la Cargolet. Em sembla que va com una bala. Hauria d’haver estat menys ambiciós i sortir amb ella penso. Ho estic passant fatal però em sento feliç. Sembla extrany. Els dos últims km, l’escalf del púlic em porta a meta. La creuo. Ja està. Ja soc maratonià. Sento ua gran pau interior.
Em menjo i em bec tot el que em donen. Pantera Rosa inclosa. Trobo als companys i comentem la jugada. Tothom està content.
Ha estat una gran experiència. Molt instructiva. Ja penso en la marató del 2011.
Felicitats a tots.
Anims Sime!!
Ostres, si el més ràpid vaig ser jo, que el vaig obrir fa un any! :laugh:
La crònica un altre dia, que és tard. Estic molt content i satisfet, avui a Barcelona s’han alineat molts planetes per a que tot surti perfecte. Tothom es mereix un 10, la ciutat també.
Més de 10.000 arribats…
Jo dec ser el Km 0 que ha anat a Barcelona més descansat de tots, però també necessito una miqueteta de temps per ordenar mentalment tota la voràgine de sensacions del cap de setmana (des de la banda d’espectador-animador “sui generis” en que em trobava).
Això sí, d’entrada molt però que molt impressionat amb els tan bons temps que la majoria heu fet. No us segueixo gaire però sembla que algunes pistes hi havien, al respecte. Bona feina, nois ! El dia era francament bo per intentar anar més enllà, algunes marques són senzillament de traca i mocador. No individualitzo.
Ep!!!
joan 02:34:52
Dordric Battlehammer 02:40:04
la guineu 02:48:27
danistal 02:48:46
Danic 02:53:10
marparjo 02:53:11
Albert Herrero 02:56:18
voraç 02:57:45
Bru 02:58:45
Coro 02:59:08
Jmolins 02:59:28
Flo 03:04:50
Arctos 03:06:30
Kabu 03:09:32
jorfer 03:11:11
Vaker 03:14:17
baldato 03:14:44
Ton 03:15:35
Artur42 03:15:56
agus 03:16:12
DX52FMB 03:17:20
Xavi46 03:17:48
Jordi 03:20:40
Albert Nogués i Noguera 03:21:50
Buff!! 03:22:35
Jordi Codony 03:23:55
Amata 03:23:58
SergiR 03:25:01
Kimi 03:25:10
Homedferro 03:26:04
Pitit 03:26:17
CARLOS 03:27:23
Agulletaman 03:31:15
Bernaus 03:38:46
Caragolet 03:41:43
Hache 03:43:13
alexoro 03:44:09
mesigual 03:45:27
Kaiser 03:46:48
Frederic 03:54:08
Bodi 03:57:45
Mireieta 03:59:01
Montserrat 03:59:39
Xeix 04:02:57
Arcadi 04:03:10
XaviPapell 04:03:42
wasp 04:03:48
Alexvica 04:05:43
Pomponio 04:09:39
roma34 04:54:28
Pucurull 04:57:32Enhorabona a tots!!!
Afegiu i esmeneu, segons convingui!Tingueu paciència per les cròniques, alguns encara estem així:
[video]http://www.youtube.com/watch?v=m-hCuYjvw2I[/video]
(video penjat al fòrum dels correcats)
La meva primera marató. Realment quan m’hi vaig inscriure, no ho tenia gaire clar però, amb la complicitat dels meus companys de Guissona, he anat portant un entrenament amb l’objectiu clar d’acabar-la sense tenir en compte el temps.
Ahir a la sortida, em sentia bé i amb ganes de començar a córrer. Un cop sona el tret i passo per sota la volta, l’aiguabarreig dels xiulets dels xips i els crits d’ànim del públic m’emocionen sensiblement i noto la pell de gallina que envaeix els meus braços. Aquesta sensació em reafirma el que ja m’havien explicat de les sensacions de Barcelona i estic content d’haver vingut.
Al km 2 o 3 sento algú que em crida per darrera. M’alegra reconèixer a un grupet del km0 que porta un ritme bastant més alt i m’avancen amb alegria. De seguida l’Homedeferro, sabedor del meu debut, em llença uns consells bàsics de com afrontar la proba (immensament agraït Homedeferro!). En menys d’un minut els perdo el rastre entre la gent.
Al km 12, inexplicablement, sento dolor al quàdriceps dret i em sorprèn. Per sort aviat desapareix i els km continuen sumant amb la companyia de 2 amics dels Fondistes de Tàrrega. El fet de poder gaudir de la companyia d’algú conegut una bona estona, alleugereix la càrrega moral que he vist que és imprescindible en una marató.
Al km 22, el grupet es fracciona i a la petita pujadeta del pont de Calatrava, em sento una flaquesa a les cames que no esperava tant aviat i el company Jordi ens deixa endarrera. Continuem amb l’Eusebi fins el 28 on ell manté el ritme i jo ja em veig obligat a afluixar. Em sento cansat i m’alleugereix una mica l’ànim dels que feien spinning al mig del passeig i l’escalfor del públic que m’esperonava amb el meu nom al canvi de sentit del km 29.
No tinc paraules per descriure la meva odissea del km 32 al 39. Realment el mur existeix i estic convençut que l’organització de la cursa l’instal·la allí expressament ja que tothom l’ha vist. Em feia mal tots els muscles de les cames. Sentia recórrer per tot el meu cos el dolor de cada pas que donava. Recordo el meu patiment al pas pel ZOO de Barcelona. A l’entrada del passeig de l’Arc del Triomf, no puc més. Em queden 7 km i estic al fons d’un sac. Camino tota la recta del avituallament, veig l’Arc del Triomf al fons. Sento la gent animant sense parar. Menjo una mica de tot i agafo veure. Sé que he d’acabar i sense més excuses començo a córrer (dic córrer perquè és el que intentava, però més aviat semblava que m’arrossegués estant dret).
Passo per sota de l’Arc del Triomf i continuo amb un infra-ritme. De sobte algú que coneix la meva samarreta m’anima de ben a prop i la monotonia recupera la seva forma i vaig corrent poc a poc però sense deturar-me, la qual cosa ja és mitja victòria amb l’estat que em trobo. A la plaça de la Catedral em caça el globus de 03:45 i el meu petit món particular s’enfonsa una mica més. Inútilment intento aguantar-lo ja que entrant a la plaça Sant Jaume no aconsegueixo seguir-lo i s’allunya irremediablement.
Arribem a la Rambla i diviso Colom al fons. Queda poc i metafòricament començo a obrir els ulls. Entrem a l’última recta, 2 km per davant i em sento com si m’haguessin subministrat una injecció d’algun producte prohibit i començo a avançar gent. Molts corredors caminant, algun amb rampes. Inclús m’autoritzo a animar-ne algun que va bastant apurat (m’haguessin vist 1 km abans…). No sé que em passa i ja no sento dolor. El meu ritme augmenta inexplicablement i el més sorprenent és que em veig capaç d’aguantar-lo. De l’històric de la prova el meu km més ràpid és el 41. Realment, no ho entenc ni sé perquè. Veig com vaig guanyant distància al globus de 03:45 que abans m’havia abandonat. Arribo a Plaça Espanya i el meu crono marca 03:43 i veig que puc baixar el 03:45. Serro les dents i em lliuro gairebé a un esprín. Creuo meta a 03:44:55 del meu Forerunner (32” menys que el crono de Championchip, però poc m’importa la diferència). No m’ho puc creure i em sento feliç però a punt de defallir. El mal de cames és ja imparable i em tremolen d’una manera ridícula. Tot a acabat i em sento eufòric.
Una tortura consentida, però que m’ha satisfet i m’ha omplert del tot. Ja sóc maratonià i per a mi, la primera l’he acabat amb nota pel que fa a la meva marca personal.Salut!
kaiser ha escrit:
Quote:Tingueu paciència per les cròniques, alguns encara estem així:[video]http://www.youtube.com/watch?v=m-hCuYjvw2I[/video]
(video penjat al fòrum dels correcats)
Molt bo Kaiser… Plenament identificat en el meu cas:S
Hola, kms felicitats per tots es que vareu fer la maratò de Barcelona . Ahir la Neus i la Roser varem fer la marxa dels Castells de la Segarra va ser bastant durilla tot i així la varem acabar, amb l’inscripciò aquest any ens regalaven 4km de més es adir que vam fer 55km, vam arribar les dues juntes a meta, segones dones amb un temps de
6h i 37segons , el temps ens va a companyar ja que va fer més fred que no pas calor el que ens agrada a la gent que vivim a la muntanya……
Salut per tothom i força kms….
