S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Gran mati ahir per terres tarragonines. Una marato que naix amb un gran potencial.
Una organitzacio molt correcta i crec que tots els aspectes imprescindibles que ha de tenir una cursa d’aquestes caracteristiques estaven ben cobertes.
Considero que es una cursa molt plana, tret del pas de la primera mitja marato que pica amunt. La resta pla, pla. El circuit no es gaire atractiu pero si tens acompanyants pots arribar a saludar-te com a minim quatre vegades.
Vam tenir la sort que va fer un temps molt bo i fins i tot vam acabar amb calor.
Tenia por de veure que em trobaria, per allo que era la primera edicio i aquestes coses, pero el resultat final va ser molt satisfactori.
Enhorabona a tots els participants i tambe a la organitzacio.
Salut i kms
Un parell de Fotos que m’ha passat Lo Jordi
Abans de la marató
El dia següent
Es comenta que el temps de xip no va ser real, sinó oficial
A mi m’ha semblat que del resultat em “sobraven” com a mínim una desena llarga de segons
Quina opinió en teniu? Teniu la mateixa percepció?
De totes maneres, no vindrà ara d’aquí, però ja que et fan pagar per l’artilugi aquest que cal lligar a les sabates…
Hola a tots i felicitats als maratonians.
Jo vaig córrer la cursa de 10 km per preparar la mitja de Tarragona. I vaig acabar molt content i amb bones sensacions, vaig poder guanyar la cursa i amb un crono que no ho esperava, 31:38. Es un circuit força ràpid, amb un desnivell negatiu (cursa de 10 km), i que ens va fer córrer amb molta intensitat des de el principi.
Moltes samarretes de km 0, estan a tot arreu, dona gust poder animar a gent amiga.
Us fico els meus parcials del primer 5000:
3:12 – 6:28 – 9:30 – 12:30 – 15:45
El segon el vaig fer en 15:53.M’està picant el “gusanillo” de la marató, qui sap quan faré la primera.
Felicitats a tots.
estigueu tranquils per el temps , es pot fer . Lo mes important es que disfruteu d’aquesta cursa i que totom tingui un bon regust . Aixi doncs anims , es durrilla, pero es pot fer . Ja queda poc
Em toca, no podré superar el relat del Redman, però explicaré com ho vaig viure jo.
Sortim de Lleida animats, Redman, Flo i Albert Nogués, cadascun explica la seva estratègia, ritme que intentarà portar, companyia, anècdotes en altres curses… jo ja els ho deixo clar: tenia clar que seria la primera marató que competiria, mai ho havia fet excepte la primera, però a les altres sols les anava a fer, aquest cop tenia clar que aniria a per temps. Objectiu anar a 4:30, i estic mentalitzat que aniré sol.
Arribem després d’algun tomb per algun hotel de port-aventura que no tocava, la infracció de tràfic és fictícia (hi ha mossos entre els runners que llegiran això, jeje).
Saludem altres km0, tothom està animat i amb bona cara, gels, vaselines, estratègies,… Homedferro, Sime, Carlos, Ton, Molins, Xavi19, Codony,… tot fantàstic excepte el xip, quin conyàs, o jo que sóc poca traça.. :blush: :dry: :laugh:Comencem, i tal com creia, sol des del primer km. Em trobo bé i la idea és anar una mica per sota dels 4:30 al km, i me’n vaig sortint. Els kms van caient, em ralla una mica la recta i el fet d’anar sol no ajuda, però vaig fent, tinc al cap arribar a la mitja “fresc”… recta i més recta, vaig veient els color llampant del Flo i Redman que m’ajuda a veure que no els tinc tant lluny. Gir, ens anem creuant, saludo Molins que va com un tiro i els cracks del meu cotxe, i després Xavi19, Amata, Albert Nogués,…
Mitja, no estic malament, segueixo per sota, 4:24 de mitja, vaig rutllant… tot i que les cames em donen algun síntoma de que porto algun que altre km… Molins em creua i em diu que va petat “Cabron penso… petat i segur que farà sub3, i efectivament…”, jeje!!
km30, millor del que em pensava, no estic rallat, estic positiu tot i que els quadriceps se’m van carregant, segueixo a bon ritme. Passo la 2a dona,i parlo amb el noi de la bici, crec que era la primera conversa amb algú en tota la marató,…Però al 33 ja veig que és impossible fer una marató i no patir, tot d’una el cansament se’m multiplica… i penso en el millor dels madridistes, HACHE “sóc del teu club, la última que faig…”. Segueixo a 4:30, però ja bastant al límit. Veig el Nogués que sembla que vagi tant tranquil… i em creuo amb l’homedferro per allà al 35 que em diu “tens el Flo a 500 metres!!!”, fouf penso, encara queden 500 metres sols per agafar el Flo, i 7kms més… :unsure: :S
I aleshores, tothom té les seves paranoies, Kilian Jornet sempre diu “sense lluitar no es sent res a l’arribar, si no has lluitat la cursa no te la fas teva”, buf, començo a pensar lluita Roger, lluita… em cremen les cames… km 37 i tot i saber que he baixat el ritme, segueixo lluitant. Arribo a l’alçada del Flo, em diu que tiri, per mi ja era un triomf anar amb ell, però veig que quasi m’obra pas,i segueixo… altre cop sol, tota la marató sol…
Em rallo molt al km41, em peten les cuixes de dolor i a més no el veig indicat tot i que el forerunner me’l marca, com pot ser? Han allargat la cursa? Cabrons…
:laugh:
Bracejo molt per donar-me força, arribo al 42, per aquí ja hi he passat una pujada i arribo, i el sr. Redman ja m’espera i em diu que faré un “tiempazo”, que corri, que ja arribo… i així és, entro com sempre ho he fet amb totes les maratons, indicant amb els dits de la mà el número de maratons que porto 4, 4º marató. Al final 3:11:53, 4:30 de mitja clavats em marca :woohoo:Just a l’arribar em posen la medalla, la puta, com pesa…
Van arribant: Flo, Xavi19, Nogués, un de Tàrrega… tothom satisfet, petat, però satisfet.
Recollim bosses, i anem veient altra gent: Codony (ell com sempre s’ha sentit bé i sembla que vingui de no fer res), Molins i el seu sub3 com si res, homedferro amb el seu sprint final, Sime que va explicant el seu final, Carlos, Agulletaman,…I després d’alguna que altra parada de retorn :silly: , toca una gran migdiada…
:cheer:Enhorabona, de ben segur que es una experiència formidable que tot atleta ha de fer ua vegada a la vida i on l’atleta popular el fan sentir com si fos de l’èlit.
Salut i milles.
AbelEiiiiii Xavvier aixó del cotxe escombra m’agrada
,ara fa dies que no faig cap cursa per culpa de les lesions ho puc intentar aveure si m’animo i faig la inscripció i ens veiem per allí…..Hola companys:
El dissabte amb la Suvarem anar ja a Salou i pasem per la fira, recollim pitral, dorsal, xip i bossa i ens quedem a la tertulia que fa l’organització amb Martín Fiz, Jose Luis Blanco i altres cracks.
Ens quedem a dormir a casa els meus pares i al matí després de esmorçar i seguir el protocol precursa (tirites, cremes, xip de cartró ben lligat, gels, …) anem cap a la sortida i començem a trovar Km0’s, quin goig, mai haviem sigut tants en una marató.
Temperatura ideal, 12º, cel tapat i una lleugera brisa.
Sortim junts amb els de 10 kms, l’idea es fer 3h 30′ i anar amb la llebre i la resta de companys que cercan aquesta marca, però començem a correr i les malaides sensacions em fan tirar endevant i em trovo al km 6 quan giren cua els del 10 que vaig be i segueixo a bon ritme. S’en fa extrany fer corrent aquest recorregut que he fet tantes vegades en cotxe a 10 km/hora en ple estiu i es agradable sentir l’olor i el soroll del mar tant a prop.
Arribem a Cambrils i girem per primer cop mentalitzat de que hem de tornar a passar per aquí un altre cop i llavors ja no aniré tant be, ja novament a Saloiu passo la mitja amb 1h 38 i al tornar cap a Cambrils al 24 sento que patirem i s’agraiex sentir la campaneta animant de la Su.
Es agradable trovar-se companys que van al devant i al darrera i tens una bona referència de com vas tú i els altres.
M’engatxo varis kms. a un valencià que va fent “la goma”, l’atrapo, xerrem una mica, es para, em torna a agafar i finalment al girar de nou a Cambrils el deixo, ara ja conec el camí de tornada i toca patir de valent.
A 4 kms. de l’arribada em trovo als meus pares i enfilo el passeig Jaume I a ritme constant, encara puc fer sub 3’30.
Content pel crono però trintxat, arribo amb 3h 28’34”
Com ja sabeu soc col.leccionista de maratons i menos mal que aquesta ja la tinc i la tatxo.
Al ser la primera edició es disculpa algun que altra falo de l’organització, però s’han de pulir moltes coses i sobre tot el circuit, com a dit algú té molt potencial la MCD.
Ha sigut fantàstic poder compartir entrenos i cursa amb tots vosaltres.
Ara a descansar i a pensar en la 18.
Com que no sé si es penjaràn en un altra lloc, us deixo unes quantes fotos de la Su:Salut i milles.
després d’una xerrada amb l’edu i sense temps per pensar-m’ho dos cops, faig la inscripció i just en aquell moment, em venen al cap els records del viatge de tornada de barcelona just després de la marató del 2008, i penso que allò no ha de tornar a passar de cap manera
llavors he de fer un pla d’entrenament des del primer fins a l’últim dia, és per això que començo a entrenar als matinals els dies que la feina m’ho permet, amb el mateix edu, el josep antoni, lo quique i l’ada,(per cert, els vull agrair l’ajuda que m’han donat durant tota la preparació) i els diumenges les tirades llargues amb els companys de km’0, intentant no pèrdrem cap entrenament planificat
el dia d, ens trobem al pàrquing de port aventura, comencem a saludar km’0 sense parar, com ja és habitual, per una cosa o per altra, (avui la culpa la tenen els cafès) ens perdem la foto oficial, i les no oficials
durant les tirades llargues anteriors, havíem parlat el ritme que cadascú tenia intenció de portar, i llavors a la sortida em trobo en redman i en flo, jo ja m’imaginava que no aniria amb ells, tampoc amb el pitit, ja que els tres tenien fites més altes, i surto amb l’amata, que és qui té les mateixes intencions que jo, és a dir 4:40 fins al mur i després tot dependrà de les forces de cadascú, he de dir que vam tenir la sort de comptar amb una llebre, l’albert nogués
donat que la sortida és molt favorable, i que després tot el terreny és pla fins a la tornada de cambrils, comencem a tirar a ritmes una mica més alts que els que teníem previst, però jo vec que em trobo bé, i continuo amb ells, l’albert no para de parlar durant tot el camí, explicant històries i fent-nos riure en moltes ocasions, fins i tot més d’un de la organització feia conya amb nosaltres preguntant-nos si estàvem corrent una marató o havíem vingut a passejar
quan fem el primer gir al port de cambrils, veiem que el jordi codony ens té molt a prop i que en qualsevol moment s’afegirà al grup, i així anem els quatre plegats fins al final del passeig marítim de salou, abans de començar a fer la primera pujada
quan comencem a pujar, me n’adono que vaig bé i que provaré d’anar una miqueta més ràpid, passo la mitja marató a 1:37, i penso que fent la segona una mica més lent, puc arribar a l’objectiu inicial, 3:15-3:20, se’m fa una mica llarga la pujada fins que per fi donem la volta a la rotonda i comencem a enfilar la baixada fins a cambrils
he d’anar dossificant durant la baixada, perquè els peus van molt ràpid i això es pot pagar més endavant, un cop arribat al passeig marítim, em trobo el cargol, aquest home té un reprise impressionant i sempre surt rapidíssim, i després de saludar-lo, hauré d’anar ja tot sol fins a l’arribada
un cop a cambrils, em trobo al josep maria i la carme del sícoris que havien fet la cursa de 10 animant-me i això em dona forces per arribar al segon gir de cambrils, que malauradament i per tal de poder arribar als 42.195, l’havien allargat fins a la següent rotonda, allà va caure el segon gel que portava a sobre, els quilòmetres anaven caient i m’estava adonant que el ritme no l’afluixava, només feia que avançar corredors, a l’alçada del 36 aproximadament, arribo fins a la segona dona, i entre que la puc enxampar i la deixo, passa aproximadament un km, arribo novament sol a salou, i vec la marisol, m’anima molt i em diu que em veu molt bé, (gràcies per acompanyar-me ja que saps que és molt important per a mí, per la teva paciència i el teu ajut durant aquests últims tres mesos)
continuo sense afluixar i quan estic a punt d’arribar al final del passeig marítim, noto que m’estan animant amb més força que la resta de persones, miro i vec la maria jose i el pepe, no han vingut a córrer, simplement han vingut a veure la cursa i animar els amics de lleida, gràcies també, a aquella alçada he passat el 40 i sé que el 41 ha d’estar a prop, però com tothom amb qui he parlat, no el vec, la veritat és que no hi és, només hi ha la línia pintada al terra, una noia de l’organització em diu que només falten 500 metres, intento apretar ja que vec que l’objectiu es a prop, quan passo per l’arribada, ho puc afirmar, ho he aconseguit, el mur no l’he vist per enlloc i he fet la segona mitja en el mateix temps que la primera, les sensacions increïbles, tot i el patiment que comporta, avui he guanyat jo a la marató i no ella a mí com va passar al 2008 a barcelona, (per cert, barcelona, encara tinc un compte pendent amb tú, algun dia tornaré, encara no sé quan)
m’ha agradat molt aquesta cursa, per la gran organització, el recorregut pla tot i que una mica avorrit a aquestes alçades de l’any, el clima i la temperatura també han acompanyat, si fos una mitja ara mateix ja dic que tornaria, però una marató ja és més difícil de dir-ho
per últim només dir que el viatge de tornada cap a lleida a estat molt ràpid, jo diria que no hem trigat més d’una hora
moltes gràcies a tots els companys que han fet possible que en aquests moments pugui escriure aquesta crònica tan positiva i felicitar a tots els que us heu pogut penjar la medalla de la primera edició de la marató de la costa daurada MCD
salut
:silly:
