S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
II MARATÓ VIA VERDA “OJOS NEGROS” 10-04-2016
Aquesta marató serà recordada segurament per la tragedia i fatalitat.
Dissabte 9, a punt de surtir de Lleida, truca el pare de la Susana per comunicar-li la mort de la mare d’una cunyada. Canvi de plans, decideixo oblidar-me de la cursa i acompanyar-la a l’enterro que es a Barcelona a l’endemà, però no em deixa, ja que no la coneixía i la vida té que continuar, per tant començo sol el viatge.
A la tarda arribo al poble de Navajas, a la comarca castellonenca del Alto Palancia. Acudeixo al pabelló municipal on es fa l’entrega de dorsals. Agafo la bossa amb sudadera I altres detalls.
Continuo ruta fins al poble de Jérica que està al costat, ja que es on haviem reservat habitació. Visita cultural, sopar i a dormir d’hora.Diumenge 10, esmorço a l’habitació i marxo cap a el polig. industrial de Navajas, on s’ha habilitat el parquing, el furgó de guardarroba i des de on a les 7,15 surten els autocars cap a la sortida.
Recorrem per autovía el trajecte i veiem que fa pujada.
Arribem al poble de Barracas a les 8 del matí, la temperatura es de 8º i fa sol. Mirem de passar l’hora que queda fins la sorida dins dels paradors que hi han a peu de carretera I on fem el darrer café.A les 9 en punt, devant de l’Ajuntament es dona la sortida. Estem a 1.000 m. d’alçada a la serra de Javalambre i em de baixar fins a 400 m.
Després de donar uns tombs pel poble entrem de ple a la via verda que es la més llarga d’Espanya amb 180 kms.
A finals del segle XIX es crea un tren que surtía des de la mina de ferro de Ojos Negros a Terol i arribava fins al port de Sagunt, va paral.lela a l’actual vía férrea en us Saragossa-València.El ferm es d’asfalt desgastat amb petites voreres de terra. Els primers kms. Son plans fins arribar a una zona amb molins de vent, passant pel costat i sentint el soroll ensordidor dels generadors eòlics, a partir d’aquí comença una lleugera baixada.
Passem al costat del pobles de Viver i Caudiel, a la vora de pinars i oliveres, gaudint de les olors de timó i romaní. En alguns trams la via passa per congostos de fins a 10 m d’alçada, guanyants a la roca.
Vaig un rato acompanyant a un corredor que va amb una bandera espanyola amb l’inscipció “MELILLA SIEMPRE ESPAÑOLA”, recordant els temps de la “mili” que vaig fer allí fa 35 anys.Passo la mitja amb 1h 47′ sense adonar-me i al km. 28 passsem el primer tunnel dels 15 que vaig comptar i que tenen de 100 a fins 600 m. de llargaria, ben il.luminats, també passem per varis viaductes.
Vaig a ritme com una vella locomotora, empassant quilòmetres que estàn marcats en sentit invers, es a dir que s’aprofiten per les curses de 10 kms i mitja marató.
Passem per l’interior del poble de Jèrica amb el marcador “faltan 10 kms” i una petita pujada fins tornar a agafar la via verda, anant baixant fins a la meta.
Aquí ja em paro als avituallaments i inclús camino algún tram.
Finalment ja es veu al fons el poble de Navajas i se sent la megafonía, arribada amb una forta baixada atravessant una llarga catifa vermella i varis arcs.Temps final: 3h 47′ 18” en el lloc 163 de 429 arribats. Ha caigut la 34.
El guanyador masculí va ser Hugo Figueras amb 2h 35′ i la primera dona Hannah Oldroyd (4ª absoluta) amb 2h 50′.
En total amb la marató, la mitja i els 10 kms es van aplegar uns 2.500 corredors.No m’espero a veure classificacions ni entrega de trofeus, i sense dutxar-me, torno al parquing per recollir el cotxe, ja que tinc un dinar a Benicassim (a una hora de camí) amb varis companys que varem coincidir a Atenes fa uns mesos.
Una bona paella i tornada a casa on arribo a la nit, em conecto a internet per veure els resultats que encara no estàn penjats i quina sorpresa m’entero de que han mort 2 corredors de la marató (¿¿¿???), pel que s’ha suspés l’acte d’entrega de trofeus en senyal de dol.La veritat es que jo no em vaig adonar de res.
Sembla que un corredor de 57 anys d’Alacant, Fco. Amat anava amb 2 companys més del club Corre Birres i a l’arribar a la mitja els va fer marxar i va afluixar, plegant-se al 23 (infart de cor fulminant), sense que els sanitaris puguesin fer res per la seva vida.
L’altra corredor era Joan Barros de 45 anys i de Vilafranca del Penedés que curiosament va entrar just (segons he vist a les classificacions) darrera meu. Una vegada ja a l’hotel a Segorbe i estirat al llit li van agafar convulsions. Tampoc van poder fer res per reanimar-lo.
Tots 2 eren maratonians experts.Després de aquestes desgràcies, els mitjants de comunicació han comentat extensament la necesitat de controlar la salut dels participants. Com ja sabeu a Italia, França i altres països no et deixen inscriure si no aportes un certificat metge recent. Doncs penso que aquí acabarem igual.
Ja ho sabeu mireu de fer-vos una prova d’esforç a l’any.
En aquesta ocasió no acompanyo fotos, ja que no tenía a la reportera, però us deixo un link d’imatges de la via verda perque us feu una idea del paisatge, ponts, tunels, etc.:
Salut, molta salut i milles.
AbelGràcies per la crònica…
Una marató de baixada… mmmmmm temptador!!
Enhorabona Abel… 34 !!! Fiuuuuuuuu… Vaya tela, quin palmarés noi!!!
Una abraçada
Txema
Demá a les 8,00h serem al Mirador amb ganes de fer una tirada llarga a ritme tranquil. Us animeu? 😊😀😁😄🐢🐢🐢🐢🐇🐇🐇🐤🐤🐤🐕🐕🐕🐈🐈🐈
Hola companys:
Sembla que aquesta marató tindrà força representació de KM 0.
Es tractaa d’una marató olímpica que es fa a principis de juny, un dissabte a les 12 del migdía (tenen 20 hores de llum per aquella épòca de l’any).
De moment anem 14 persones (8 corredors) de Lleida.
Si algú més s’anima, us deixo el link:http://www.stockholmmarathon.se/Start/index.cfm?Lan_ID=3
Salut i milles per Scandinavia.
AbelDemà és festiu a Lleida, és Festa Major, per tant quina millor forma que quedant a les 8:00 al Mirador. Encara que plogui
Salut i km’s
alexriu
Demà diumenge 15-05-2016 . Un bon dia per correr . A les 8.00h serem al Mirador
La idea es fer una tiradeta llarga a ritme 🐢🐢🐢🐢🐢🐢 o 🐌🐌🐌🐌🐌🐌 pero si algu prefereix 🐇🐇 o 🐆🐆 cap problema
Demà diumenge 22-05-2016 serem a les 8,00h al Mirador. Volem fer un Montoliu a ritme saludable .
😊😊😊😊😊😊😊
Hola companys!
Maletes a punt . Ara a dormir una estona i ens posem en marxa.
Els pronóstics són bons i tot sembla que té bon aspecte.
Ja us ho explicarem! 😊😊😊
Salut!
Divendres 3 de juny: A les 7 del matí ens trovem a l’aeroport de Barcelona amb la resta de companys, total 14, que agafem un vol de NORWEGIAN i en qüasi 4 hores ens plantem a la capital de Suècia.
De l’aeroport al centre hi han 40 km. i agafem 2 taxis que ens repartirán a les diferents destinacions.
Aquí tenim el primer contacte amb la moneda local, les SEK o corones sueques, que al canvi venía a estar com a 1 Euro = 10 SEK, per tant, ne més cal treure un 0 als preus i ja ho tenim convertit amb Euros.
La majoría estem allotjats molt aprop al centric barri de SODERMALM, la Su i jo hem llogat un petit i encantador apartament en un edifici amb pati interior del segle XVIII on anem a deixar les maletes i instalar-nos per després agafar el metro que tenim al costat i anar cap a la Fira del corredor, que està al barri de OSTERMALM a tocar de l’estadi on es van fer les olimpiades de l’any 1912 (http://www.stockholm.se/stadion).
Fira fluixeta on recollim el dorsal i propaganda d’altres maratons. Per cert Catalunya tenía un estand compartit amb Canaries, en canvi la pasta party molt bona, abundant i amb música en directe.
Tornem al centre i donem un tomb per GAMLA STAN (barri antic) ple de carrers pavimentats amb pedra, plens de botigues, esglesies i edificis històrics que està en una de les 14 illes que formen la ciutat, també anonemnada la “Venecia del nord”, ja que està plagada de ponts i canals.
Sopem a una pizzería aprop de l’apartament i anem a intentar dormir, ja que en aquesta època de l’any, no es fa fosc fins passades les 11 de la nit i es fa de día sobre les 3 del matí, a més a més aquesta gent no té persianes ni cortines.Dissabte 4 de juny: Es fa estrany esmorçar el día de marató a una hora normal i preparar-se amb tota la calma del mon. Cap a les 10 del matí agafo el metro (avui gratuit per tots els que portin dorsal) i vaig cap a la zona de sortida, situada darrera de l’estadi, a una pista d’atletisme contigüa, on em retrobo amb els companys de KM 0 i altres de Lleida.
Hi han 2 oleades de sortida, una a les 12 fins el calaix M i un altra a les 12,10 fins al calaix J. Si be jo tenía que surtir a les 12, renuncío ja que vull anar amb la resta de compis que es van inscriure sense acreditar marca i son al darrer calaix, ja que prefereixo fer la cursa tranquil i en companyía.
A les 12,10 amb sol i 17º sortim molt lents i esquivant gent durant molts quilometres. La cursa consta de 2 tombs, un de 18 kms i l’altra una mica més extens, retrovant-se al 28 que coincideix amb el 3 de la primera volta.
Al km. 3 ja estem al costat del mar Baltic, primera salutació de la Su. En aquesta zona al 1973 es va robar un banc amb ostatges d’on es deriva el famós “Sindrom d’Estocolm” en el que les víctimes defensen als captors.
Km 5 en ple casc antic passem al costat del Palau Reial, al 6 al “nostre barri”, al 8 ve un dels repetxons de la cursa, ja que si be es plana hi ha varis ponts que pujem fins a 30 metres, però després gran baixada. Anem plegats els 3 germans Perera i jo, gaudint de la ciutat, la gent que anima dient “HEJA” (pronunciat Jella) i cada 2 kms. grup d’animació musical (pop, rock, dixiland, i com no ABBA, al 12 tornem a veure a la Su.
Els avituallaments estàn força be, però el ferm no tant, ja que està molt botarut i a més les marques de terra (passos zebra, línies discontínues i de carril bici) tenen un relleu de 1 cm i pots ensopegar.
Continuem avançant i sense donar-nos compte ja som al km 12 i passem al costat del monument més representatiu de la ciutat, l’Ajuntament amb una torre de més de 100 m.
Al km. 13 passem al costat de l’estació central i al barri de Astrid Lindgren, creadora de PIPPI LONGSTOCKING. Ja em superat el globus de les 4 hores i al poc temps superem un de 4 h 15′(¿?), sembla que cada oleada tenía els seus propis globus i es diferencien pel color.
Al km. 15 passem per l’esglessia de ENGELBREKTSYKRAN que es la que apareix aquest any a la medalla de finisher i ens reb un nutrit grup de godspel.
Al 18 passem al costat de l’estadi i començem la segona volta, ens dirigim a LADUGARDSGARDET, una inmensa zona verda on passem al costat d’un hipodrom i llanures plenes de cavalls. Ja som a la mitja que passem a 1h 54′. L’avituallament aquí es de … pepinillos amb vinagre (quin fàstic), sembla que deuen donar molta energía.
Km. 24 passem per una torre de comunicacions (la més alta del nord d’Europa) on al pis 28 té un restaurant i creuem a l’illa de DJURGARDEN, que ve a ser com l’illa de l’oci, ja que aquí hi han moltes zones verdes, zoo, museus, i també ens deleiten unes sueques al ritme de batukada i vestides de brasileres.
A partir del km. 28 fem el mateix recorregut que el primer tomb i al 29 veiem de nou a la Su.
Li donem una patada al mur del 30 que està al barri antic i al 32, lis dic als companys que tirin que vull afluixar, al 34 torna la pujada i baixada del pont i coneixedor ja del circuit, em prenc els avituallaments amb calma i passo sota de les dutxes habilitades, cercant sempre l’ombra, ja que el sol es abrassador.
Al 37, darrera vegada que vec a la Su que em dona ja plegadeta l’estelada per l’arribada, petonets i endevant. Ja som al 40 devant de l’esglessia i “recollint cadavers” pel camí, ja ensumo l’estadi talisman on s’han batut 81 records mundials d’atletisme i allí arribo desglegant la nostra insignia i aconseguint baixar de les 4 hores.
La cursa la va guanyar el kenyata Stanley Kipchirchir Koech amb 2h 10′ 58” amb récord de la prova vigent des del 1983. En dones va guanyar la també kenyata Jane Moraa Onyangui amb 2h 31′ 46”. Un total de 12.887 arribats (9.482 homes i 3.395 dones), dels qual 335 sub 3h.
Caminem fins la pista on hem surtit i retornem el xip i recollim la samarreta de finisher, una bossa amb una pepsi, fruits secs, panses i altrs coses i un bidón personalitzat de la cursa ple d’aigua.
La postcursa es una festa amb cervesa (sense alcohol) isotònics, pastisssos tipics de canyella, platans, hot-dogs, etc.
Torno caminant cap al metro i retorno a l’apartament no m’espera la Su.
A la nit quedem amb tot el grup a un restaurant del casc antic per felicitar-nos mutuament i fer la moviola de la cursa. Degustem plats típics com arengades, carn de ren, mandonguilles (com les d’Ikea), etc. I ho reguem amb cervesa a 7,5 Euros la copa, si be l’aigua es gratuita. Aacabem fent un gelat al carrer.Diumenge 5 de juny: Quedem amb el grup al matí i amb transbordador anem a Djurgarden, concretament al MUSEU VASA (http://www.vasamuseet.se/en), que es el nom d’un galeó que es va fletar al 1628 i minuts després de sortir del port es va enfonsar per problemes de disseny amb més de 700 talles de fusta . Al 1961, 333 anys després es va començar a reflotar i ha estat restaurat durant qüasi 50 anys, havent-se conservat el 98% de peces originals. Es impressionant veure com aquesta “càpsula del temps” ha pogut conservar tantes coses del segle XVII. Es va construir tot un edifici al seu voltant en el que es poden veure els mastils que sobresurten i es pot divissar des de lluny.
Després passem al costat de SKANSEN (http://www.skansen.se/sv) que es parc temátic de l’historia sueca i que també conté un zoo i el primer museu a l’aire lliure del mon (1891).
Molt aprop també hi ha el MUSEU ABBA (http://www.abbathemuseum.com/) en el que ens fem una foto a l’entrada amb els seus components. I també hi ha el MUSEU JUNIBACKEN (http://www.junibacken.se/lang/english) dedicat als mons de fantasía infantil de l’autora de PIPI CALZASLARGAS.
Després de dinar a les 4 anem a l’AJUNTAMENT (http://international.stockholm.se/the-city-hall/), on varem reservar una visita guiada per tot el grup. Es el lloc més emblemàtic de la ciutat que destaca per la seva torre de 106 m. i les seves 3 corones daurades rematant-la. Es van utilitzar més de 8 milions de totxos vermells en la seva construcció al 1923. Aquí visitem el saló blau on cada 10 de desembre es fa el sopar de gala en l’entrega dels premis Nobel. La sala de plens, passadissos enormes i el fantàstic saló daurat imitant l’estil bizantí ple de mosaics.
Després anem uns quants a un bar de gel (http://www.icebarstockholm.se/en/), un lloc en el que per entrar et deixen un pontxo amb caputxa i manoples, ja que dins estàs a -7º i rodejat de taules, bancs i escultures totes de gel, igual que els gots on serveixen combinats de la marca local de vodka Absolut. Una grata experiència, si be no aguantes gaira rato.
Ens despedim del grup que marxen demà i tornem caminant cap a l’apartament,Dilluns 6 de juny: Avui es festiu, ja que es la díada nacional i tota la ciutat està plena de banderes sueques i actes per tot arreu. Aprofitem i ens arribem al PALAU REIAL (http://www.kungahuset.se/royalcourt/visittheroyalpalaces/theroyalpalace.4.396160511584257f218000138.html) que té portes obertes, un dels més grans d’Europa i també assistim al migdía al canvi de guardia.
Després anem al HISTORISKA MUSEU (http://historiska.se/home/), avui gratuit on descubrim el mon i la cultura dels vikings.
Per la tarda passegem en un vaixell sense surtir de la ciutat, ja que la zona anomenada l’Arxipelag està formada per unes 30.000 illes, illots i esculls. Podem veure grans velers i creuers.
Fem un FIKA, costum sueca de fer un café amb un pastis dolç.Dimarts, 7 de juny: Fem la maleta i surtim a fer les darreres compres, entre els souvenirs que podem trovar està tot el relacionat amb els vikings, caballets de fusta, antiguitats, dolços, etc.
A les 12 agafem el vol de tornada a Barcelona i fin del viatge.Marató i ciutat molt recomanable, sobre tot quan vas en colla. Us deixo unes quantes fotos:
https://goo.gl/photos/A4taos1VGwHdAWra9Salut I milles escandinaves.
AbelHe tingut problemes per entrar a la Web, ara sembla que ja ho puc fer.
La marató d’Estocolm és una de les mês maques que he fet mai. Pel recorregut, per la gent força animada i amable, pels serveis, pel bon temps que ens va fer (aixó és casualitat), i pel grupet d’amics de Lleida que hi varem coincidir.
Jo vaig fer un temps molt discret, peró ja sabem que en aquests tipus de maratons, no fas mai marca, (a més ja començo a tenir una edat).
Una de les coses més maques va ser entrar a meta a l’estadi olímpic amb caragolet, els dos a l’hora.
Una marató molt recomanable aprofitant el desplaçament per fer una mica de turisme per aquella magnífica ciutat.
Fins aviat.
Sortiu demà?
Manifesteu-vos si pensàveu venir, perquè si no, amb aquesta calor, adaptarem la sortida dominical a l’horari d’estiu.
Salut!!!Hola companys:
Ja tenim aquí la següent, fa molt bona pinta com a cursa i com a ciutat, a més a més, el vol i allotjament surten molt be de preu.
No he trovat cap crònica al respecte, i no sé si algú l’ha feta mai, per aixó teniu referències al respecte, quedaría molt agrait dels vostres comentaris.
I si us animeu, per allí ens veurem escoltant fados.
Us deixo el link:http://www.maratonadoporto.com/
Salut i milles per Lusitania.
Abel
