S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys:
Tenim aquesta marató de muntanya aquí al costat que vol emular la francesa del Mèdoc amb recorregut entre vinyes, cellers i tast de vins. Es fa en dissabte i amb un desnivell positiu de 1.300 m.
Es pot anar disfressat i en grups.
Com que hi ha un descompte per a grups de 4, he pensat que igual algú de vosaltres s’anima.
Ja us pronunciareu.
Us deixo el link:Salut i milles pel Priorat
AbelAbans de degustar al novembre el vi d’Oporto, anirem unes setmanes abans a tastar els del
Priorat i Montsant.
Si algú més s’anima:Salut i milles pel priorat
AbelBon dia,
Ruta resseguint el Segre molt agradable, al final 32 km i a les 10 h ja estàvem dutxats a casa.
Nova cita:
Dijous a les 7.30 davant l’estàtua de Juli César, a la canalització.
Qui vindrà?
De moment
Juli
CritTenim previst tornar a sortir dissabte a la mateixa hora, ja ho confirmarem.
Bon vespre,
Demà dissabte, i hi tornem.
Hora: 7.30 a Juli César
Intenció: Lleida – Mas Matxerri – Mas de Melons – Aspa – Alfés? – Lleida
Uns 50 km
Som-hi, cada dia som més.
Salutacions
Bon dia,
Els wassaps són molt tancats, les xarxes efímeres, així que penjarem aquí totes les rutes que anem fent.
Som-hi, pengeu les vostres.
Salutacions
Bon dia,
Comencem amb les sortides que hem anat fent.
Ens va costar una mica, vam tastar un parell de camins, vam buscar un pont per creuar el canal però al final vam arribar a Utxesa, compteu si pot anar més ràpid del que vam anar, i més recte. Arribar a Utxesa és especial, proveu-ho.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14178931 (Lleida- Utxesa-Lleida) en #wikiloc
El dia que vam arribar a Mas Matxerri i Mas de melons, vam començar a mirar el món d’una altra manera, ruta molt interessant, amb parada a Puigverd i pas per Artesa.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14264658 (Lleida- Mas Matxerri – Mas de melons – Puigverd – Artesa – Lleida) a #wikiloc
Tocava una mica de pla, resseguint riu, olorant fruita, bona ruta, i bona companyia.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14291951 (Lleida-torres-lleida) en #wikiloc
Aquest dia vam canviar de costat, una mica d’asfalt per sortir de la ciutat i una tornada molt ràpida.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14317516 (Lleida- La Cerdera) a #wikiloc
Apa, aquí ho teniu, si voleu riure, parlar, pedalar amb amics, ritme tranquil ja ho sabeu. Seguiu-nos.
Ei!!!
Demà diumenge 04-09-2016 a les 8,00h serem al Mirador amb ganes de fer una rodada curta i suau .
🐢🐌🐢🐌🐌🐢🐢
Salut!!!Inscripcions obertes . Preu promoció fins a les 12,00h de divendres 16-09-2016 : 30€ .
Tots els que vam dir que no la fariem més ja ens podem inscriure . (Alguns ja ho hem fet)
Com que Falset està aprop de Lleida, aquesta vegada no cal dormir fora i havent matinat i esmorçat, surtim cap a la capital del Priorat on arribem sobre les 8 del matí, a temps de recollir el dorsal amb xip incorporat (119 inscrits. A la mitja van passar dels 300) i la bossa de regals que contenía, com no, una ampolla de bon vi (Lo Foc del Castell), samarreta i gorra tèniques marca Salomon.
Una mica d’escalfament i em fico la disfressa de rateta vermella (un tutú i una diadema amb orelles), ja que l’organització animava a fer-ho per donar un toc més ludic a la cursa (a l’estil de la del Medoc a França).
A les 9 en punt i després de donar un tomb entre les botes del celler moderniste de la Cooperativa de Falset, al so dels trabucaires I batukada, es dona la sortida. Els de la mitja ho faràn 30′ més tard.
La temperatura es de 15º i cel està ennuvolat.
Enfilem el camí de la GR-174 amb força gent disfressada i amb ganes de gaudir de la ruta. Els primers quilometres anem bastant junts fins arribar al 6’5 a Bellmunt del Priorat,on tenim el primer tast de vi en copa de vidre (blanc o negre) al celler Mas Martinet, on baixem 4 plantes per unes escales visitant les diferents dependències de la bodega, també visitem el celler La Casa Gran.
Continuem atravessant el riu Siurana per pistes i senders en mig de vinyes on trovem gent veremant, també passem per pinars, exceptuant algún petit tram de carretera amb la serra del Montsant al fons.
Al km. 11 arribem a Gratallops amb tast al celler Buil & Gené. Llavors hi ha un tram una mica tècnic, on rellisco i ensopego, caient damunt d’una planta amb punxes, clavant-me unes quantes, rascant-me una cama i perdent les orelles de la disfressa.
Em recupero i ja som al 19 a La Vilella Alta, tot es un puja/baixa..
Passo la mitja amb 2h 15′ i ha surtit el sol que ha escalfat la temperatura fins a més de 25º, molt tranquil, caminant totes les pujades em reservo pel tram final que s’augura fortet.
Al 23,5 som a Torroja del Priorat.
Molts corredors van amb camelbag i jo em preguntava que perqué, si hi ha avituallaments quasi cada 2-3 kms. Però 3 km de muntanya poden supossar 30′ o més i llavors l’hidratació dels avituallaments pot resultar insuficient. Per aixó, seguint el consell d’algú experimentat, aquí agafo una ampolla buida de litre d’Aquarius, la mig omplo d’aigua i a l’esquena fins al final de la cursa, ja que el proper punt no es fins al km. 30.
A pessar de la bona senyalització, em perdo en una crüilla de camins i agafo uns 300 m de baixada, al no veure ningú per devant ni darrera, ni tampoc marques, dono mig tomb i giro cua (600 m “regalats”) i trovo 2 companys que també s’han passat el cami correcte. Retrovem les marques (amb aquestes alçades, no estem per a regalar cap cm).
Al km. 32,5 després d’una gran baixada som a Porrera. Trago al celler Sangenís Vaqué. 4 hores ja de cursa i falta el pitjor, el temut mur en forma de pujada vertical, ja que a partir d’ara tot serà pujar i pujar. Passo els kms. 36 i 37 a més de 15′ cada un i llavors al punt més alt de la cursa a 532 m., darrer punt per beure i omplo l’ampolla de nou.
Baixem un tram, arribant a la carretera que torna a enfilar-se, quan s’acaba un cami que també puja i arribem a les afores de Falset, també cap a munt. No sé quant de temps porto caminant, ja escolto la megafonía al lluny i els carrers es fan planers, arribant per fi a meta amb 5h 32′, si be el meu Tom-Tom em marca que he fet 41.700 m amb els 600 que m’equivocat. També el desnivell em surt una mica més que el que diu l’organització (1750 m).
Guanyador Albert Giné amb 3h 30′, total 103 arribats, sense categories (¿?).
Medalla de metraquilat, arrós o entrepà, molta hidratació, salutació a coneguts, dutxa i cap a casa.
Una cursa dura, però agraida pel paisatge, espectaculars vistes de les terrasses plenes de vinyes amb el raim a punt de collir. A partir d’ara valoraré les legendes de les ampolles de vi d’aquesta D.O., quan parlen de terrenys de pissarra, roques calcàrees, sorra, argila, etc., que veritablement he trepitjat.
I d’aquí unes setmanes, a canviar de vi, ara toca l’Oporto.
Us deixo 4 fotos:
https://goo.gl/photos/awUnrgn6qvGYi9eKASalut I milles.
AbelDIVENDRES 4 DE NOVEMBRE
Surtim amb la Su des de Barcelona amb Ryanair cap a Oporto. 2 hores de vol i a l’arribar hem d’atrassar una hora els rellotges.
Al mateix aeroport “Francisco Sà Carneiro” molt modern, comprem la targeta ANDANTE TOUR 3, que per 15 € ens permetrà mour’ens durant 3 díes pels transports locals.
Agafem la línea lila del metro (en té 6) i ens dirigim al centre de la ciutat que està a uns10 kms.
Oporto es relativament petita, té 240.000 habitants, però té molta comarca.
La ciutat està assentada sobre 2 altiplans separats pel diu Douro (Duero) i conectats per 6 ponts.Els seus habitants tenen fama de treballadors (deuen ser els catalans de Portugal) i son el principal productor d’ingressos del país. Hi ha una dita popular que diu: “Coimbra canta, Braga prega, Lisboa presumeix i Porto treballa”.
Els portuenses son anomenats “tripeiros”, degut a que al segle X va surtir d’aquí una flota de vaixells per la conquesta de Ceuta I els seus habitants els van aprovissionar als soldats amb tots els seus ramats, quedant-se tant sol amb les “tripes” (budells).Aquí també neix el nom del país, ja que en temps de la Lusitania dels romans, una part del riu es deia Portus i l’altra Cale, després van venir els gots i els àrabs, fins que després de la reconquesta, es va formar el comptat de Porto-Cale => Portugal.
Des de la parada de metro, agafem un bus que ens deixa a la porta del nostre hotel. IF IPANEMA PARK, un dels recomanats per l’organització i amb tracte especial pels corredors.
Una vegada hem dinat i fet el check-in surtim a descobrir la ciutat, donant un tomb a peu fins arribar al riu i seguint el seu curs fem cap a l’estuari que forma la seva desembocadura a l’Atlàntic.
Estem al poble de Matosinhos, des don surt i arriba la marató.
Podem veure l’altra banda el poble de Vila Nova de Gaia, on estàn totes les bodegues de vi.
De tornada al centre agafem un tranvía antic de fusta que ens deixa a la porta del lloc on es fa la Fira del Corredor: Centro de Congressos de Alfandega (Duana) i on també hi ha el Museu de Transports, semblant a unes antigues ataraçanes. Recollim el dorsal i la bossa/motxilla amb una samarreta de màniga curta i varis productes (munyequera porta claus, revistes, pastilla de sabó artesà, etc.).
Al sortir caminem una mica pel centre i ens hem de aixoplugar del xàfeg que cau, es el que té el clima atlàntic, pot fer sol i al poc temps una gran pluja.LA ESTAÇAO DE SAO BENTO on surten i arriben ferrocarrils a tot el país des de principis del segle XX, decorada amb enormes i vistosos panels fets amb més de 20.000 rajoles pintades a mà de color blau (azulejos) amb temes histórics.
PRAÇA DA LIBERDADE presidida per una estatua del rei D. Pedro IV.
Sopem a un japonés a prop de l’hotel i cap a dormir.DISSABTE 5 DE NOVEMBRE
Gran esmorçar bufet a l’hotel i sortida cap el centre que va ser declarat al 1996 per l’UNESCO, Patrimoni Cultural de l’Humanitat .TORRE I IGREJA DOS CLÉRIGOS gènial obra del S. XVIII feta amb granit. Es un dels simbols de la ciutat amb la torre més alta de Portugal de 70 metres.
IGREJA DE SAN ILDEFONSO a la Praza da Batalha amb la façana de rajoles
SÉ CATEDRAL del S. XII, feta també amb granit, combina romànic i barroc. Per 3€ es pot visitar el claustre adornat amb rajoles de motius biblics, el palau arquebisbal i el tresor. Des d’aquí hi ha un mirador amb una de les millors vistes de la ciutat.
LLIBRERIA LELLO una de les més maques del mon i on es van filmar escenes de Harry Potter, amb altes estanteríes i doble escala en espiral de fusta.
CAFÉ MAJESTIC a la Rua Caterina que ens trasllada als anys 20, lloc de trobada antigament d’intelectuals.
CAPILLA DAS ÀNIMAS al mateix carrer també amb rajoles a l’exterior.
MERCADO DO BOLHAO molt semblant a la nostra Boquería.
Tota la ciutat es un trencacames, ja que puja i baixa, arribant al riu, o la ribera, on podem contemplar els 6 ponts que uneixen Porto amb Vila Nova de Gaia:
1.- PONTE DE LA ARRÁBIDA el més proper a la desembocadura de 1963 i amb l’arc de formigó més gran del mon.
2.- PONTE DE LUIZ I de metall i construit per un deixeble d’Eiffel de finals del segle XIX, es pot creuar per dalt (per on passa el metro) i per baix (ho creuarem d’anada I tornada el día de la marató).
3.- PONTE DE SAO JOAO de 1991.
4.- PONTE DE MARIA PIA de 1877, metàlic amb un arc de 350 m i construit també per l’empresa d’Eiffel
5.- PONTE INFANTE D. HENRIQUE de ciment i per on passa el metro.
6.- PONTE DO FREIXO de 1995
Comprobem que es un lloc molt peatonal on mai a la vida he vist més cotxes Smart junts, degut a que hi ha carrers molts estrets i pocs puestos per aparcar. Hi han un parell de funiculars que uneixen la part baixa i alta de la ciutat.
LA RIBEIRA al costat del riu es la zona d’oci i des d’on es veu l’altra part, a on passem creuant per sota el pont Luiz I i arribant al poble de Vila Nova de Gaia on a la seva ribeira està ple de venda ambulant d’artesanía, castanyes, restaurants i bodegues (que deixem per després de la cursa).
Des d’aquesta part del riu es pot veure Oporto amb el seu skyline de ponts i esglesies i a l’aigua els RABELOS que son les embarcacions típiques del Duero i on tradicionalment es transportaven botes de vi d’Oporto des de les vinyes fins a les bodegues, no té quilla i amb els fons pla, solen fer uns 20 m, de llarg i porten una vela quadrada.Dinem a un d’aquestos llocs i descubrim alguns plats de la gastronomía local. El nord de Portugal te fama de menjar be i abundant, tenen varis plats tipics:
TRIPAS A LA MODA DE PORTO que son com uns “callos”
FRANCESINHA sandwich gegant amb botifarra, llom i xoriço, recubert de formatge desfeta i banyat amb una salsa picant.
BACALHAU plat estrella amb més de 1000 receptes
SARDINAS fetes amb espeto
POLVO (pop semblant al galleg).
Per veure qualsevol vi (Vinho verde, Mateus, Madeira, Douro, etc.) o cervessa, hi han 2 locals molt bones, SAGRES i SUPER BOCK, sobre tot la negra o preta.Després de dinar creuem de nou el pont i anem a visitar un dels llocs més impressionats, on hem reservat una visita guiada:
PALACIO DA BOLSA data de 1842 propietat i seu de l’associació de comerciants de Porto amb un gran pati (de les Nacions) creat al lloc on havia sigut el claustre d’un antic convent i tancat amb una cúpúla metàlica, sala dels retrats (dels 6 darrers reis de Portugal) i altres grans salons entre els que destaquen la biblioteca, la sala del tribunal i el saló àrab (espectacular).Ja que som aprop, tornem al lloc de la fira, doncs avui hi ha la Pasta Party i concert de Fado.
Encara que sense gaira gana, agafem el plat de pasta, pa, poma, gelatina i birra, després allí mateix s’organitza un concert de FADO cant nostàlgic portugúes.De tornada a l’hotel sopem i a descansar.
DIUMENGE 6 DE NOVEMBRE
Avui toca matinar i des de la finestra de l’habitació on es deuría veure el riu, està cobert per una boira baixa típica de primera hora i que després anirà marxant.
A les 6,30 ens obren el menjador per esmorçar, hi ha de tot i no trovo a faltar res dels aliments que acostumo a pendre abans de la cursa i que moltes vegades he de portar perque no obren el menjador fins més tard o no hi pensen que els atletes els puguin pendre (plàtans, sucs, mel, fruits secs, pastes, café …).
Des de el mateix hotel surt un autocar fins a la sortida al poble de MATOSINHOS, allí al PARQUE DA CIDADE (el Central Park de la ciutat amb 90 Hª) escalfo, deixo la bossa a guarda-roba, vaig als lavabos, prenc café o té i pacientment esperem l’hora de surtida. Hi han 5 calaixos (èlít, sub 3h 15′, sub 3h’45, resta i els de la cursa de 15 kms. darrera de tot).
Poques maratons permeten coneixer el recorregut abans de la prova, però aquí a Oporto ens hem patejat el 60% del circuit i no es farà estrany, té una sola volta, però amb molts trams d’anada i tornada, per la qual cosa mai estàs sol. No hi ha marcada al terra la blu line, però està ben senyalitzat. El limit d’inscrits era de 7.500, si be no crec que hagin arribat i hi han també 56 nacionalitats diferents. Després dels portuguessos el gruix més important son els espanyols amb més de 600 corredors. Es la 1ª de Portugal i darrera li segueix Lisboa, més famosa per la seua mitja.
Estem a 10º tenim solet i una lleugera brisa, temps ideal.
Jo em col.loco al tercer calaix. Estem al costat de l’Atlàntic i envoltats de gavines joganeres. A les 9 en punt començem a tirar.
Ne més sortir ens trovem amb una gran rotonda que té al mig una estructura mòvil en forma de baldufa gegant i que veurem varies vegades, anomenada L’ANÉMONA. Els primers kms., son amb aquest poble mariner i portuari que també té una terminal de creuers.
Al km. 12 passem de nou pel lloc de sortida, devant de la platja pel CASTELO DE QUEIJO del S. XVII amb fossar i pont llevadís.
Al km. 15 ja entrem a Porto i bordejem el riu, passant pel CASTELO FOZ DO DOURO del S. XVI construit per defensar la ciutat.
Al km. 18 al costat del primer pont (Ponte da Arrabida) em trovo amb la Su i l’estelada, continuant camí cap el centre.
Bons avituallaments cada 5 kms amb aigua, esponges, isotònics i sòlids.
Al km. 20 atravessem el riu per la part de sota del Ponte Luiz I, es una part molt emocionant, ja que hi ha molta gent i quasi ens fan passadís, animant-nos per afrontar la petita pujada, ja som a Vila Nova de Gaia. En no res ja tenim la mitja (1h 44′, massa fort).
Si be hi ha molts trams amb llambordes, aquí son especialment dures i veus fileres de gent en els 2 sentits de la cursa corrent per la punta de la vorera, per tal d’evitar trepitjar aquestes peces de granit punxagudes i que a la llarga castiguen la planta dels peus. Aquesta zona es molt animada, degut als bars, restaurants i bodegues. Arribem quasi a la desembocadura i mitja volta.
Durant el trajecte hi han varis grups d’animació, trobant diferents estils, tuna, fado, rock i ritmes brasilers.
Tornem a atravessar el pont i som de nou a Oporto, si be ara girem a la dreta, on devant del Pont do Infante li donem un cop de peu al mur, som al km. 30, passem al costat del Ponte María Pia i el de Sao Joao, donant el tomb cap el 33 i ara si ja es tot camí de tornada, però en lloc de passar un tram al costat de la ribeira, ho fem pel centre amb més llambordes i esquivant els rails del tranvía. Passem també per un tunel d’uns 200 m que estava ple de pantalles i missatges encoratgadors.
Vaig be, però dossificant ja les forçes i recollint molta gent, si be no camino en cap moment. Ja està el 40 i al fons ja es veu de nou l’Anémona, gir i entrada amb catifa vermella, finalitzant amb 3h 47′, un altra al sac. Ens donen una samarreta Asics de màniga llarga de finisher i una gran medalla amb els 2 emblemes de la ciutat, la Torre dos Clérigos i el Ponte Luiz I.
Gran zona d’hidratació (aigua, isotònics, cola i cervessa), recullo la roba i vaig a buscar el bus que passant pel barri de BOAVISTA, ens deixarà de nou al’hotel, on ja m’espera la Susana.Anem a dinar i a les 4,30 tenim visita guiada a la bodega SANDEMAN, ara si que podem veure tant vi com volguem. Visita i degustació de 2 vins 6€.
El vi d’Oporto va neixer al S. XVI, els anglesos l’exportaven en vaixells, però degut al llarg trajecte, arribava agre i llavors van dedicir afegir-li aiguardent per fortificar-lo i evitar el procés de fermentació, va pujar la graduació, però ja no es picava.
A Oporto no hi ha cap vinya, aquestes estàn a 100 kms Duero amunt i estàn en terrasses que miren al riu. Abans baixaven el vi pel riu en els Rabelos fins a les bodegues, la majoría tenen noms anglesos (Ferreira, Ramos Pinto, Croft, Calem, Taylor’s, Graham’s, Offley, etc.).
Hi han 3 tipus principals que es prenen com a aperitiu o per acompanyar postres. Els més joves estàn fins a 6 anys en barriques de roure i els més vells arriben a 40 anys o més. Les 3 varietats principals son BRANCO, RUBY i TAWNY.
Al surtir per la ribeira està ple de paradetes i comprem algún record.
Hi ha molts articles artesans fets amb suro prim (bolsos, carteres, collars, etc,) les no menys tipiques estovalles, tovalloles, draps de cuina, etc.De tornada a l’hotel veiem molt d’ambient, ja que avui es juga el derby portugués, el Porto d’Iker Casillas (de blau) i el Benfica de Lisboa (de vermell). Van empatar 1-1.
També veiem molt joves amb capa negra, que es un distintiu dels estudiants universitaris.A l’endemà com el vol no surt fins la tarda, deixem l’hotel i fem el darrer volt per la ciutat amb les maletes i tornem cap a Barcelona.
En definitiva una marató MOLT RECOMANABLE, pel clima, el circuit pla al costat del mar i el riu, la gent, etc. Comparteix data amb Nova York, ja que es fa el segon diumenge de novembre.
Van guanyar els kenyates Samuel Mwaniki amb 2 h 11′ en homes i Loice Kiptoo amb 2h 29′ amb dones (récord del circuit). 202 sub 3h i 4.746 arribats (200 més que la passada edició).Us deixo l’enllaç de la cursa on podreu veure imatges d’aquest any i el recorregut amb càmara ràpida.
http://www.maratonadoporto.com/en/
També us deixo unes quantes fotos
https://goo.gl/photos/wVWKELJe6f5yTUrv7Salut i milles lusitanes.
AbelFa uns dies l’Abel em va fer recordar que es una bona costum fer 5 cèntims de les nostres experiències a les Maratons.
Tot venint de la Marató d’Atenes, amb el Joan Navarro vam començar a planificar la propera fita Europea FLORENCIA tenia tot allò que nosaltres demanem: Una marató prou atractiva, una ciutat culturalment rica i un viatge relativament curt.
Desprès de l’Ultra Pirineu del 24 de setembre, l’1 d’octubre començo la preparació, “dos mesets, es poc per poder agafar ritme”, donat que venia d’un treball més de força, dedico dos dies a la setmana a fer series, un dia llargues i l’altre curtes, dos curses de 10 Kms ( la Marató del Sicoris i el Sant Crist de Balaguer), La Marxa del riu Set i una tirada llarga i em presento a la Mitja de Lleida la setmana abans amb la intenció de fer-l’ha a un ritme controlat de 4’15″/km, cal cuidar les cames i no acabar massa cansat, la faig tota amb el Joan, i les sensacions son molt bones, em sembla que la marató me la puc plantejar per baixar de 3 hores, amb els dubte de com respondria el cos a la segona meitat de cursa, no em passin factura la precipitació dels entrenos.
26/11 Arribem a les 12:30 hores a Florencia i lo primer que fem es hotel i dinar, per la tarda el Joan, el David i Jo ens atansem a l’Estadi a buscar el dorsal, una Fira del Corredor petita però suficient per acollir el 8.300 corredors que vàrem participar a la prova, a la tornada a l’hotel vam agafar l’autobús que tocava però 23 parades després ens vam adonar que anàvem en sentit contrari “Encara riem ara”.
27/11 a les 8:10 h sortim de l’hotel amb el Joan, directes a escalfar, arribem a la plaça Novela, punt de trobada del tots els corredors, anem a l’entrada dels calaixos i ens desitgem sort amb el Joan, jo entro al calaix de sub 3 i em trobo al Pol i al Bernat Vaquè de Lleida, la sortida es al plaça Giovani, davant del Duomo, “Un lloc espectacular, d’aquest que retens en la memòria durant molts anys”.
Donen la sortida i durant els 3 primers kms males sensacions, em costa agafar el ritme, pulsacions massa altes, la cursa va llançada des del principi, les llebres del sub 3 van bastant per davant. Passem par la Fortaleza de Bossa i arribem al parc Delle Cascille, un bonic parc del km 5 al 15, la cursa es comença a calmar, passo a la llebre e intento concentrar-me en fer un ritme de 4’ 10”/km amb l’idea de passar per la mitja marató amb 1h 28’, creuem el riu Arno pel pont de la Vittoria i ens toca 5kms de lleugera pujada, passem per la Porta Romana, el Palau Pitti, tornem a creuar el riu, i em trobo al Joan (un Barceloní professor a La universitat de Saint Andrews, Escòcia) amb qui comparteixo uns 5 kms, passem la mitja marató amb 1h27’50”.
Enfilem cap a la Piazza S. Groce, on hi ha una de les esglésies mes boniques de Florència, el cap fa lo que l’hi toca fer, calcular i re calcular, donant sempre una visió positiva de la situació, i les cames també, l’objectiu es sempre agafar aquell corredor que tinc davant i veure-l’hi la cara, acompanyar-lo uns minuts i buscar un altre objectiu. Passem per l’Estadi Comunale, on juga la Fiorentina, km30 i continuo mantenint un ritme de 4’11”/km, ja penso que no es pot escapar.
Km36-39 passo per segona i tercera vegada pel Duomo, ritme 4’13”km en una cantonada em trobo la família i amics animant, 10 persones, fotos, vídeo i un “subidon que pa que”, Km39 penso ”em queda només una tirada com si fos al riu Segre dels ànecs als Instituts”, passem el famós Ponte Vecchio, i em passen les llebres, això em descol·loca, pels meus càlculs tenia prop de 3 minuts de marge, els torno a passar , i veig que ells es donen compte que van massa ràpid, frenen de sobte, a part jo anava 30” desquadrat, culpa de un parell o tres de ponts que vam passar per sota i el Garmin no va compta el temps.L’Últim km el vaig gaudir molt, rient amb un corredor italià, junts fins a Meta, a l’arribada ens vam abraçar com si ens coneguéssim de tota la vida, repte aconsegit una marató mes per sota de 3h.
Ens tapem i espero al Joan Navarro, que arriba sobre el temps previst i també amb molt bones sensacions, anem a buscar a la famili, comentant la cursa, davant del Duomo, i el Batistero ens fem unes fotos que de ven segur recordarem. I a dinar una bona Bistecca Fiorentina regada amb Chianti (vi de la Toscana).
La marató va acomplir totes les expectatives, molt ambient i públic del km 15 al 22 i del 35 al 42,195, bona organització.
Vam tenir sort amb el temps, es una zona que i plou molt a final de novembre i no va caure ni una gota. La Ciutat esplèndida, donades les dates, no va calgué fer cues ni a museus ni a monuments, si teniu algun dia mes molt recomanable atansar-vos a Siena i San Gimignano.
Ale fins la propera….
Jordi
