S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
No os desitjo sort perquè no la necessiteu (bèsties pardes
), que vagi Mooooooolt bé per Castelló i os seguirem amb el cor desde Lleida, a GAUDIR-LA I MOLTA FORÇA KOMANDO KM0,esperem les vostres cròniques del vostre èxit.Companys/es, un autèntic plaer compartir quilòmetres amb vosaltres.
De tornada uns valents han anat a pujar la Seu Vella (quan ja en devíem portar més de 20). Com aquell qui res…
El súper Jordi Codony i un servidor hem seguit una estona més en mode “flow” i quan m’he quedat sol he anat fent la meva fins que n’he tingut prou (concretament fins les 11:07, hora oficial Toyota :S)
Ara esperar notícies fresques i ventoses des de Castelló!!!!:woohoo: :silly: 😆
Gran família Km0 Ponent
Salut i kms
psssssst!
estem tots per aquí…
ja anirem passant…
de moment:
[img size=350]https://fbcdn-sphotos-c-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/v/t1.0-9/s526x296/988434_10203045092430507_358818284828722540_n.jpg?oh=2a6c84efdec2cc8a6a4a96c590d31d81&oe=5507F3E3&__gda__=1426572689_33ff78b870b8d879d26437b4e8c35778[/img]
[img size=350]https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpf1/v/t1.0-9/10455091_10203052133966541_1499899197784575317_n.jpg?oh=d3f815cc668974d3d78bed1648c475b0&oe=550BD61E&__gda__=1425944929_da0d2805debd49dc9c999d2907f26b77[/img]
HACHE 3:29:03
Homedferro 3:40:55
Kepasaneng 3:46:38I l’Hèctor paga les dos B’s… birres i braves!
(Res, juguesques d’última hora…:lol: :woohoo: )
apa!a veure, tornem a repassar…
– CARLOS
– JRamon30
– JNavarro
– JMolins
– kepasaneng
– Agulletaman
– Homedferro
– JORDI CODONY
– numovi
– Luigi
– Neus
– Jordip
– Flo
– Redman
– Albert Nogues
– Benet
– Hache
– Xavi19
– Regina Hortal
– Caragolet (30kms)I no se, no se, me dona a mi que encara falta algú…
salut!
Uns dies més tard ja toca fer la crònica.
Castelló em devia una. Una febre el dia abans em va impedir viatjar l’any passat, així que aquest any estava marcada en vermell al calendari. Aquest any, però, no tenia l’estat de forma de l’any passat…
La marató la vaig viure diferent. Vam baixar tota la familia a passar el pont a Castelló, juntament amb 3 families més d’amics d’Alpicat. Total 8 adults i 7 nens de 4 anys el que més. Els 3 nois debutaven i tot es va convertir en un monotema.
Però a l’hora de la veritat no semblava que ningú portés el meu ritme, uns els veia més forts i altres en teoria sortien més lents. Així que el plantejament va ser aguantar una mica amb els de davant i després ja fer la meva guerra en solitari, procurant no morir-me pel camí.
Així les coses surto amb l’Hache i l’aguantaré el que pugui. Els primers kms es fan fàcil i el ritme és còmode. Al final enganxem a la llebre de 3:30 i ens arrecerem a darrera a la vora d’un grup enorme. Ens hem juntat amb un noi de l’Ekke, un dels fondistes de Tàrrega i un del triatló Lleida (Ponent Power).
Del 16 al 24 és la pitjor zona. Un descampat en linia recta de 4k d’anada i 4k de tornada que, entre desolat i el ventet que fa, és millor no passar-lo sol. Per això segueixo al grup tot i que no veig que pugui aguantar massa més. De fet al k20 decideixo que he de frenar i començar la meva aventura en solitari. De fet he de parar a pixar i ja se m’escapen tots.
La mitja la passo just per sota de 1:45, no vaig malament pel tems que calculo fer, 3:35-3:40, tinc marge per reduir. I redueixo. Començo a fer kms just per sobre de 5’/km. Vaig bé. Però llavors, cap al 27, el bessó comença a molestar, i ja al 30 el cos em diu que això avui costarà.
I vaja si costa. Cada km el veig més costa amunt que l’anterior. Al 37.5 hi ha creu roja, paro a posar reflex, i veig la meta taaant lluny. Engego, vaig a trote reumàtic. Em passa l’homedferro amb el seu habitual ritme que no el solta ni que fossin 100km els que portés a les cames.
Del 38 al 40 són els kilòmetres més llargs que he fet mai. Al meu cap només pensava arribar al 40 i després estava convençut que ja podria, però quan estava al 38 no em veia capaç. Llavors vaig pensar en el meu fill gran. El dia de la mitja de Lleida em vaig retirar i ell no va entrar amb mi. Estava molt trist. No podia tornar a passar. Així que mica a mica, pas a pas, engego. Passo el 40. Ara ja no paro. A estones veig un 7 a davant del Garmin (no és que el miri molt tampoc ara…) però enfilo finalment la recta d’arribada. El meu fill ve corrent i m’agafa de la mà. Entrem junts. Alegria desbordant.
A l’arribada, després d’una estona molt llarga, puc contactar amb la meva dona i “tornar” el meu fill. Ara puc asseure’m finalment, perquè les cames no m’aguanten. I llavors ploro, per primer cop en una marató. Em surt tot i m’esfonso. S’ha patit. Molt. La segona mitja ha estat en 2:01, això ja ho diu tot.
M’encanta aquesta prova, en la seva bellesa i la seva duresa, l’una sense l’altra no s’entenen.
Agrair com sempre a la família el seu suport. Aquest cop, més que mai, puc dir que sense ells no ho hauria aconseguit.
P.D. Pago la birra efectivament homedferro. Que sapigueu que a la MCD portaré barba per això… es veu que és efectiva.
Aquesta vegada t’ha tocat veure la cara més dura d’aquesta prova, el que fa que valoris molt més el mèrit que té fer una marató.
Patida però una més al sac
Felicitats Hèctor !!
Caram “neng” quina marató més emotiva.
Sembla mentida la força que ens pot donar un pensament, una mirada, la mà d’un nen. És molt meritori que acabessis aquesta dura cursa, el temps en finalitzar-la de vegades no té cap importancia.
Imagino la rialla del teu fill al entrar a meta amb tu, aixó és millor que baixar de 3h 30´ .
Et felicito pel gran esforç realitzat, per la moral que tens a prova de ferro i….:dry: :dry: penso que també em deixaré barba per la marató de Tarragona:laugh:
