V Marató de Castelló 07/12/14

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3678
    Avatar
    kepasaneng
    Participant

    Uns dies més tard ja toca fer la crònica.

    Castelló em devia una. Una febre el dia abans em va impedir viatjar l’any passat, així que aquest any estava marcada en vermell al calendari. Aquest any, però, no tenia l’estat de forma de l’any passat…

    La marató la vaig viure diferent. Vam baixar tota la familia a passar el pont a Castelló, juntament amb 3 families més d’amics d’Alpicat. Total 8 adults i 7 nens de 4 anys el que més. Els 3 nois debutaven i tot es va convertir en un monotema.

    Però a l’hora de la veritat no semblava que ningú portés el meu ritme, uns els veia més forts i altres en teoria sortien més lents. Així que el plantejament va ser aguantar una mica amb els de davant i després ja fer la meva guerra en solitari, procurant no morir-me pel camí.

    Així les coses surto amb l’Hache i l’aguantaré el que pugui. Els primers kms es fan fàcil i el ritme és còmode. Al final enganxem a la llebre de 3:30 i ens arrecerem a darrera a la vora d’un grup enorme. Ens hem juntat amb un noi de l’Ekke, un dels fondistes de Tàrrega i un del triatló Lleida (Ponent Power).

    Del 16 al 24 és la pitjor zona. Un descampat en linia recta de 4k d’anada i 4k de tornada que, entre desolat i el ventet que fa, és millor no passar-lo sol. Per això segueixo al grup tot i que no veig que pugui aguantar massa més. De fet al k20 decideixo que he de frenar i començar la meva aventura en solitari. De fet he de parar a pixar i ja se m’escapen tots.

    La mitja la passo just per sota de 1:45, no vaig malament pel tems que calculo fer, 3:35-3:40, tinc marge per reduir. I redueixo. Començo a fer kms just per sobre de 5’/km. Vaig bé. Però llavors, cap al 27, el bessó comença a molestar, i ja al 30 el cos em diu que això avui costarà.

    I vaja si costa. Cada km el veig més costa amunt que l’anterior. Al 37.5 hi ha creu roja, paro a posar reflex, i veig la meta taaant lluny. Engego, vaig a trote reumàtic. Em passa l’homedferro amb el seu habitual ritme que no el solta ni que fossin 100km els que portés a les cames.

    Del 38 al 40 són els kilòmetres més llargs que he fet mai. Al meu cap només pensava arribar al 40 i després estava convençut que ja podria, però quan estava al 38 no em veia capaç. Llavors vaig pensar en el meu fill gran. El dia de la mitja de Lleida em vaig retirar i ell no va entrar amb mi. Estava molt trist. No podia tornar a passar. Així que mica a mica, pas a pas, engego. Passo el 40. Ara ja no paro. A estones veig un 7 a davant del Garmin (no és que el miri molt tampoc ara…) però enfilo finalment la recta d’arribada. El meu fill ve corrent i m’agafa de la mà. Entrem junts. Alegria desbordant.

    A l’arribada, després d’una estona molt llarga, puc contactar amb la meva dona i “tornar” el meu fill. Ara puc asseure’m finalment, perquè les cames no m’aguanten. I llavors ploro, per primer cop en una marató. Em surt tot i m’esfonso. S’ha patit. Molt. La segona mitja ha estat en 2:01, això ja ho diu tot.

    M’encanta aquesta prova, en la seva bellesa i la seva duresa, l’una sense l’altra no s’entenen.

    Agrair com sempre a la família el seu suport. Aquest cop, més que mai, puc dir que sense ells no ho hauria aconseguit.

    P.D. Pago la birra efectivament homedferro. Que sapigueu que a la MCD portaré barba per això… es veu que és efectiva.

    #37282
    Avatar
    numovi
    Gestor de comptes

    Aquesta vegada t’ha tocat veure la cara més dura d’aquesta prova, el que fa que valoris molt més el mèrit que té fer una marató.

    Patida però una més al sac :P

    Felicitats Hèctor !!

    #37283
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Caram “neng” quina marató més emotiva.
    Sembla mentida la força que ens pot donar un pensament, una mirada, la mà d’un nen. És molt meritori que acabessis aquesta dura cursa, el temps en finalitzar-la de vegades no té cap importancia.
    Imagino la rialla del teu fill al entrar a meta amb tu, aixó és millor que baixar de 3h 30´ .
    Et felicito pel gran esforç realitzat, per la moral que tens a prova de ferro i….:dry: :dry: penso que també em deixaré barba per la marató de Tarragona:laugh:

    #37288
    Avatar
    homedferro
    Gestor de comptes

    Ep!
    El despertador zona a les 4:10 del matí… hora de llevar-se. Ja està tot preparat d’avantmà… en a questes hores no es pot tenir el cap massa a lloc, i no convé deixar-se res que després es pugui trobar a faltar.
    A les 4:45 passa a recollir-me en Agulletaman i després de les salutacions, passem per la rotonda del cementiri a les 5:05 destí Castelló de la plana. Un viatget més ràpid del previst i amb uns forts vents que ens fan témer per una climatologia prou adversa…
    Passats dos quarts de vuit del matí entrem a Castelló, i amb ben poca estona en Kespasanen en dona les bosses del corredor que molt amablement ens havia recollit el dia anterior, doncs l’organització no facilitava la recollida el mateix dia de la cursa. Quatre missatges per telèfon amb l’Hache i quedem al cap d’una estona de trobar-nos tot quatre més els corredors que acompanyen a l’Hèctor per desplaçar-nos fins a la sortida.
    Esmorzar, unes visites obligades al Sr Roca i els preparatius habituals premarató…
    Parlant de preparació… faig esment a que no venia a aquesta cursa especialment preparat, si bé el primer mes va ser força bo, amb quilòmetres i fins i tot amb entrenaments de qualitat, els dos mesos següents s’han caracteritzat per pocs dies d’entrenament, pocs quilòmetres i la qualitat ha lluït per la seva absència… en fi. Amb aquests precedents, l’objectiu marcat era no passar de les quatre hores i intentar moure’m en una graella de les 3:45 i 3:55 hores, això si, mirant de gaudir-les totes.
    Havia estat en aquesta mateixa cursa dues edicions abans, i en guardo molt bon record, i em venia de gust tornar-hi.
    Un cop tots trobats i saludats encarem els dos carrers que separen el punt de trobada de la recta de sortida, tot copsant un agradable ambient de festa atlètica, que fa que fins i tot, n’hi ha que es fan fotos amb el ninot de la cursa…
    Sortosament el vent i ha parat, i tot i que tinc un fred de mil dimonis, no hi ha núvols i el sol es ben viu. Aquí ens separem de l’Hèctor i del Jose, que tenen diferent color de dorsal i objectius més ambiciosos i ens col·loquem en Fidel i jo al calaix pertinent de sortida.
    Un supermotivat speaker ens indica que som a punt de sortir, 3, 2, 1… au! Som a terres valencianes i aquí els castells de foc són de veritat. I Sortim entre una pluja de confeti, petards i olor de pólvora.
    L’estratègia avui és ben clara, anar fent.
    0-10
    Les primeres passes que fem són complicades, molta gent ens vol avançar, i ha un batibull amb les llebres portadores de globus que fan que per uns instants estiguem darrera de la de 4 hores però per davant de la de 3:45… caldran ben bé dos quilòmetres per solventar aquest petit desgavell.
    Molta gent i molta animació d’aquesta gent que està al carrer. Val a dir que és un circuit que passa molts cops pels mateixos carrers, cosa que fa que els espectadors sense desplaçar-se massa puguin veure vuit o nou cops als corredors. El primer avituallament ja marca tendència… Si som tres mil corredors hi ha set-mil ampolles d’aigua…
    La sortida es compartida amb els que participen del deu mil, però això també ho ha resolt l’organització fent que uns vagin CLARAMENT per un costat dels carrers que compartim i els de la marató, per l’altre.
    Passem els 10 primers i de moment va tot bé
    10-20
    Ens hem situat davant de la llebre de 3:45 i anem fent sense estridències, mirant de marcar ritmes constants. S’ha creat un grup espontani d’unes 10-12 persones que sembla que compartim ritme i objectiu. Ens quedem aquí. Els avituallament s següents continuen igual d’exuberants.
    Comença una de les dos rectes llargues que té aquest circuit i … merda! En Fidel es ressent del genoll dret i pren la valenta decisió de deixar-ho córrer. Bé, a mi ne diu que afluixa… però la seva cara diu que plega… Coi de genoll que li ha estat fent la guitza les últimes setmanes.
    Jo no em vull quedar tant aviat en terra de ningú i collo un pel el ritme per agafar aquell grupet en que anàvem. Són 4 del Club Parotet, una noia de barcelona que debuta i tres o quatre més (molt calladets); però el ritme és el que vull i allí al mig vaig fent.
    20-30
    Aix… per un moment em crec que sóc un superheroi de la marvel i penso que si vaig tant bé a aquestes alçades, es que puc anar a un ritme més viu… I això que sé que aquests pensament són sempre erronis… i que no puc al•legar inexperiència… i mil raonaments en sentit contrari… Però augmento el ritme creient-me ves a saber què!
    Així del 25 en endavant vaig més ràpid i deixo el grup on tant bé anava. Fins i tot, carallot de mi, penso en que si l’Hèctor no va tant fort com volia anar, potser hi puc contactar i tot! (Contactar amb l’Hache estava descartat d’entrada!)
    30-42.195
    Passo els trenta fins i tot amb certa soltura. La temperatura és bona, el circuit m’agrada, la gent anima, hi ha voluntaris i/o policies a totes les cruïlles, les aigües, begudes isotòniques (de l’Àrea de Guissona!!!), les mandarines i els gels brollen de tot arreu. No tinc proutes mans per prendre tot el que ofereixen. Jo m’he pres un gel al vint-i-pico, i estomacalment no ha acabat de caure bé; es per això que refuso posar a l’estómac res que no sigui aigua.
    Ja he quedat endarrere la segona de les rectes immenses que hi ha, i a partir d’ara, i recordant el que hi vaig fer aquí mateix fa dos anys, tot hauria de ser “baixada”…
    JA, JA i JA !!!
    Està arribant el punt quilomètric 38, i quant ja havia pensat que la marató havia acabat al 35 (Saber que arribaré al 35 i no pararé; és una frase que sempre m’acompanya en els meus entrenaments), de cop i volta fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! Bajon total. Sonen les alarmes! Capitan, nos atacant! CJ, al tejado! Preparen inmersion…. estic al punt d’autoinmolar-me quan de cop i volta veig una samarreta tant llampant com la meva!
    SALVACIÓ!!!
    Veig que és l’Héctor, però de seguida veig que hi ha quelcom que no va bé. L’he vist a la punta del carrer i sóc a la seva alçada en un no res. No va bé, no és ell, no cor com ell.
    Arribo a la seva alçada i li pregunto. Diu que el bessó ha decidit agafar vacances abans d’hora, que li fa molt mal i que pràcticament no pot avançar. Li demano si vol que em quedi amb ell o que si necessita que l’acompanyi, em contesta que no, que anirà fent que vol arribar que l’espera el seu fill. Ops! OKOK. Faig fent.
    Del 38 al 40 miro el meu Garmin set-centes vuitanta-tres vegades per metre. I tot i que em diu que la pèrdua de temps no és alarmant, el meu estat si que ho és! M’estic esforçant moltíssim per mantenir un 5’30!!! Penso en un amic meu que sempre em diu que no m’esforço en les curses i desitjaria que estigués allà davant meu en aquell instant, per canviar-nos els papers i fer ell el que queda… en fi… a què em vingut aquí???
    D’acord, cal eliminar pensaments negatius i posar-n’hi de positius… que fàcil de dir… penso amb la família, amb els pares, amb el meu germà (va home! Me diria ell…), amb els que ja no hi son…
    Procuro pensar per a no pensar.
    Finalment no aconsegueixo mono tocando platillos, però si que aconsegueixo posar el cap en blanc.
    Al 41 ens saludem amb en Fidel i ara que he tornat a baixar a la terra, veig que estic a un gir de la línia d’arribada. Apa! N’acabarem una altra! Miro el rellotge i veig que no he perdut gaire temps. Faig algun càlcul mental i veig que o poc m’equivoco o he doblat exacta una meitat i l’altra! Doncs mira, 3:40:55.
    L’objectiu no acomplert és el de gaudir TOTA la cursa…

    Post
    Ens anem retrobant i explicant les vivències, amb en mestre Hache, l’Hèctor i finalment amb en Fidel. L’avituallament final de Castelló es espectacular. Pizza a tutiplen, pastes, galetes, fruita, aigua, beguda isotònica i CERVESA AMB LLIMONADA. A veure qui te ganes de marxar!
    Menjo com un cosaco després de tres mesos de travessa per Sibèria i després cap a Lleida falta gent!
    Valoracions de la marató de Castelló
    És una molt bona cursa, amb una organització molt correcta, uns avituallament generosíssims, un circuit perfectament marcat (amb línia groga al terra per TOT el circuit), amb les marques dels punts quilomètrics ben disposades, amb el trànsit tallat en TOTS els sentits en TOT el circuit, amb molta gent i molt sorollosa, amb molts voluntaris i molta policia vigilant.
    No vaig trobar lavabos químics per poder alliberar certes pressions intestinals i vaig haver de pixar damunt d’uns arbusts… Bon detall de cobrir als corredors amb una tovallola a l’arribada.
    En fi, d’aquelles curses i llocs on tornaria sempre que pogués!
    Ara, amb una paradeta a la Sant Silvestre, la mirada posada a Tarragona!

    #37293
    Sime
    Sime
    Gestor de comptes

    Companys, sou uns cracks!
    Donen ganes d’apropar-se per Castelló i provar aquesta cursa.
    A la propera que teniu pensada no hi seré però a BCN espero que puguem compartir un parell de kms.

    Enhorabona!!

    #37296
    Avatar
    numovi
    Gestor de comptes

    Felicitats Marc !!

    M’has fet entrar ganes de còrrer a Castelló l’any vinent … aquests de Castelló et tindrien que fitxar com a RR.PP. 😆 😆

    Ara tocar pensar ja en Tarragona i els seus donuts :P

    #37329
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Valents, que sou uns valents ,…. home….!!!!!!!

S'està mostrant 7 entrades - de la 1 a la 7 (d'un total de 7)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.