S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Molt bon record d’haver-hi anat fa un parell d’anys a trotar una mica per l’opció dels 25 kms.
L’arribada és zona molt distesa, molt apropiada i molt bon tracte !
Estic pensant repetir.
Spam, bitxos, torracoll… en fí, mala gent que us volen vendre verí.
Darrerament apareixen molts. Els anem esborrant, però tindrem que afegir més filtres.
(he mogut el fil a aquesta secció)Enhorabona MALUAL!!!
m’ha encantat la teva crònica…
ànims i quan ja hagis descansat el suficient, a por la 5º!!!!!
Sime ha escrit:
Quote:Spam, bitxos, torracoll… en fí, mala gent que us volen vendre verí.
Darrerament apareixen molts. Els anem esborrant, però tindrem que afegir més filtres.
(he mogut el fil a aquesta secció)Jo també he matat alguns bitxos, serà la primavera.
Al loro tots els admin.
Salut
Unparell més d’àlbums de fotografies.
Corresponen a la IV Xallenge David Duaigües de BTT celebrada a Seròs.http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157633057313720/
http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157633054701851/
siau….
L’INICI
Només acabar la Marató de València al mes de novembre, fent millor marca personal i acabant amb boníssimes sensacions, tenia clar que la següent era Barcelona. L’havia fet ja en quatre ocasions, però per un motiu o per altre, encara no havia aconseguit un resultat satisfactori i a més, les dues úniques punxades maratonianes les havia patit aquí. A més a més havia d’aprofitar l’assegurança que tenia amb el patrocinador per córrer gratis:laugh: !!!
LA PREPARACIÓ
Sempre que faig una Marató a la tardor, em costa molt motivar-me per preparar la de primavera, pràcticament és enllaçar dos plans d’entrenament, però aquesta vegada ho tenia clar, sense fer cap aturada, descansaria de seguir cap planing i començaria a entrenar en serio a mitjans de gener. I així ho vaig fer, nou setmanes, i tot i no haver fet cap mitja per testejar el meu estat de forma, confiat i amb bones sensacions.
BARCELONA
Arribem a Barcelona dissabte amb el meu mític mini-club de fans, aquest cop més mini que mai perquè els meus xicots s’han quedat a Lleida, i tot i estar molt ben acompanyat, els trobo a faltar. Tota la tranquil•litat que havia tingut fins ara, es comença a transformar en nervis i aquell pessigolleig a la panxa tant difícil de definir. Després de dinar vaig a buscar el dorsal i passo una bona estona a la Fira del Corredor i a voltar amb la family, sopar amb pasta, com no potser d’altra manera i cap a dormir….. dormir???? Doncs no massa, entre els nervis, el mig litre d’isotònica i les dues cerveses del sopar, no sé quantes vegades em tinc que aixecar per la nit, finalment cap allà a les sis toc de diana, a esmorzar, a preparar-se i cap a la Plaça Espanya……
LA MARATÓ
Si hi ha algo que m’encanta de la Marató són els moments previs, l’ambient al metro, l’espectacle d’arribar a Plaça Espanya i veure tot el muntatge…… i arribar a les fonts i saludar als companys, i amb el luxe de tenir a l’Aureli-Lo Marrako per deixar constància de l’event……… l’últim riuet, petons al mini-club i cap a buscar al MALUAL per agafar la barqueta del sub 3h30. A última hora el cargol decideix anar amb nosaltres, convidat de luxe sí senyor!!!! Anem a buscar els tres el nostre calaix, i literalment està a petar, no hi cap ni una agulla, al final “algú” obre una de les tanques i aconseguim entrar, però la veritat estem com sardines en llauna, sembla perillós i tot……
I tret de sortida i comença la Marató, la temperatura és ideal, i el plugim s’agraeix i tot, de seguida el cargol es comença a distanciar, anem massa lents per ell, i aprofitant que apareix sobre el km. 3 el crack del Juanjo marxen tots dos amb una tranquil•litat sorprenent. Per la meva part m’ho estic passant de conya, tot i passar pel costat del Nou Camp que no m’agrada massa:P
……… son els primers km’s i les forces estan intactes, casi sense adonar-nos ja estem al km. 10, però vaig veient que el MALUAL no està massa còmode. Sé que ha fet una preparació bestial, i que està per fer molt millor temps que jo, però em diu que avui no és el cap sinó les cames. Jo intento animar-lo i estirar-lo tot quan puc, em fa il•lusió que faci marca, i si la podem fer junts millor, i així anem fent fins arribar a la Mitja, entretant jo ja havia tingut les meves dosis de “subidón” al km. 12, 18 i 22 amb la fantàstica dona i cunyades que tinc. No vaig massa pendent del crono, però el temps de la mitja és una mica més lent del que pensava 1:47:22, però tampoc em preocupa massa, casi sense adonar-me veig que el MALUAL s’està quedant, tinc un moment de dubte, no sé si esperar-lo o no, però ja havíem quedat que si un es trobava fort, que ho intentés, i vaig decidir emprendre l’aventura en solitari …… bé, en solitari amb la resta de corredors, és clar……. passant prop del Pont de Calatrava i apropant-se la part lletja de la Marató, em venen al cap els fantasmes passats en forma de “hombre del mazo”, rampes, etc. Però aquest cop dic que no, estic bé, estic fort i continuo gaudint com un cabró, o sigui que salvo imprevist, res m’aturarà!!!!! Passat el 35, sé que la família m’espera a l’Arc de Triomf, al mític arc on dues vegades havia arribat triomfant però altres dues m’havia sentit totalment derrotat. És psicològic, però el veure allà als meus em va injectar l’última dosi que em faltava per arribar, ni gels, ni isotònica ni punyetes, ADRENALINA PURA en vena i molta emoció, tanta que estic a punt de la llagrimeta, aquest tram m’encanta, la gent no para d’animar, GALLINA DE PIEL…….. I jo a lo meu, sense defallir en cap moment, arribo a Colom, Paral•lel, i tot i ser en pujada, vaig com una moto….. bé, en realitat vaig a 5’/km. però com en aquest punt hi ha molta gent tocada, et dona la sensació que vas més de pressa, arribat a la recta final veig que si apreto una mica encara baixaré de 3’36, faig un esprint i aconsegueixo parar el crono en 3’35”50, una moooolt bona marca per a mi, i per fi un bon temps a Barcelona on fins ara m’havia quedat en 3h48, 3h44, 3h43 i 3h53…… i misteriosament no estic massa cansat, les cames estan molt bé i ni tinc que parar a descansar ni recuperar-me…… estic eufòric…… arribo a l’alçada de l’entrega de les medalles i veig una noia que amb tota la simpatia del mon, em somriu i alça la medalla per posar-me-la, no em puc estar de fer-li una abraçada i em torno a emocionar……. QUE COLLONS TINDRÀ AIXÒ DE LA MARATÓ!!!!!……. l’eufòria continua i arribant a les escales per pujar a la font, em ve al cap la imatge d’altres Maratons on pujar aquestes escales m’havia semblat una gesta similar a escalar l’Everest, aquest cop no, estic tan eufòric, amb tanta força, que crec que les podria pujar corrents……. i que inclús si m’ho proposés de veritat podria volar………. per sort no vaig fer ni una cosa ni l’altra…………Un cop a dalt, retrobament amb la família, salutacions amb alguns companys de Km0 i de la feina que literalment han volat, fotos de rigor i …………. a pensar en la següent…… segurament tornarem a Donostia a per la dotzena…….
AGRAÏMENTS
Com sempre no em puc estar d’agrair als meus el seu suport incondicional, van fer una Marató en metro i segurament van acabar molt més cansades que jo. Anna, Tere, Núria, moltíssimes gràcies, no us podeu imaginar lo important que són els vostres ànims. I per suposat als meus xicots que no hi van ser però els vaig tenir presents durant tota la cursa.
I per finalitzar, el meu record al Xavier Jiménez, un corredor popular que va acabar la seva última Marató, i que malauradament ens va deixar. Descansi en pau.
A la web del Mundo Deportivo hi ha penjades gairebé 5.000 fotos de la cursa de diumenge.
http://maratobarcelona.mundodeportivo.com/interior.php?dep=1
Bucant fotos meves he trobat algunes d’alguns km0’s
https://picasaweb.google.com/117675137519668089290/MaratoBCNKM0
Gracies per les cròniques,com diu l’Enric fins i tot entren ganes de fer-ne una,ENHORABONA A TOTS,SOU UN CRACKS
Bones, aquí va la meva mini crònica:
Felicitats a Cargol per la seva 25ª marató, als 16 trempolins , especialment a l’Albert que també corria la seva 25ª i a tots els KM0 que heu corregut.
Per a mi era la vuitena, i un cop més he tornat a caure en errors passats que m’han dut a correr 3/4 parts de la cursa perfectament, i a patir uns infern als vuit kms finals.
Els primers kms van ser de calentament, amb molta gent, i amb incident que m’agués pogut deixar “fora de joc”: Algú em va donar un cop al taló, i quan semblava que anava a aterrar, una mà miraculosa em va salvar de menjar-me l’safalt (ventatge de correr al costat d’agú que en fa 2 com jo).
El ritme fins el km 34 va ser còmode, o al menys es el que jo pensava, i anava be per fer poc menys de 3h20’. Llavors el de sempre, punxada al izquio de la cama dreta i a patir fins el final. Rampes i mes rampes…
El resultat va ser; fer “el pena” durant 8 kms, i em vaig quedar clavat al 41 i pico on vaig perdre quasi 5 minuts estirant per les malaides rampes. Em vaig asegurar de no tenir que parar els darrers metres, i vaig creuar la línea d’arribada per sota de les 3h 30’.
Vaig enrecordar-me tot el camí d’una frase que va dir cargol abans de sortir: “la feina està feta, ara només falta correr una mica per anar a recollir la medalla”….(Per mi va ser una mica més complicat).
Acabo amb un altra frase o millor dit pregunta que vaig escoltar a la entrada del metro: Us imagineu, tothom fent cua, amb silenci relatiu, alguns baixant les escales de costat, i una veu d’una nena que li diu al seu pare tota eufórica: “Pare, quan correràs la propera marató?”….. A mi em va venir la resposta al cap (“quan ens deixi la mare…”)
Parelles i familiars, amics i companys que ens soporteu abans durant i després de correr una marató: MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PACIÈNCIA…..
Salut!!!!
JordiBones. Us deixo la meva crònica també.
Des del 2010 que no feia cap marató, i de la última no guardo un gran record ja que vaig acabar lesionat.
Tot i això al desembre vaig decidir tornar-ho a provar amb la de Bcna, la qual no havia fet mai, i com en MALUAL la vaig preparar amb l’Ivan Espílez i la gent de l’Ekke;
sens dubte un encert, i tres mesos després em plantava a la sortida amb la idea de rondar els 3:45 i si tot anava rodat, baixar-los.
Vaig començar molt tranquil, potser massa, i fins arribar al santuari culé no vaig pujar de marxa. Anava còmode, conscient del que faltava i mirant de regular al màxim per no pagar-ho després.
Van anar passant el km’s, uns quants compartits amb en Jaume dels Tremp Runners, fins arribar a la Sagrada Familia on m’esperava la Yoli. Va ser un moment emotiu veure-la davant mateix del temple, on hi havia molta animació i amb 16 km’s a les cames em notava fresc encara.
La part de la Meridiana em feia bastant respecte, el fet d’anar-nos creuant em va ajudar i vaig poder saludar alguns km0, cosa que sempre anima.
Vaig passar la Mitja en 1:49:18, anava molt bé de temps, tant que em preguntava si no estaria forçant massa.
El tram de la Rambla Prim ja s’em va fer una mica llarg i fins arribar a la torre Agbar vaig regular molt el ritme per si de cas, allí m’esperava la meva fan particular. Veure algú especial animan-te ni que sigui uns breus segons dóna un plus d’energia.
Arribant al km 30 tenia clar que llavors començava la marató de debó. Encara anava bastant bé de forces i mantenia un mitja de temps molt bona.
A l’alçada del Fórum ja anava trobant corredors caminant, estirant o a un ritme molt baix. Els anava avançant preguntant-me si no m’estaria animant massa, però no tenia la impressió d’anar forçant, sensació que aviat desapareixeria. En aquest tram vaig poder saludar en MALUAL i algun altre company.
Vaig passar el 35 i de moment el famós mur no arribava tot i que ja em costava mantenir el ritme. Al passar per l’Arc del Triomf primers símptomes d’esgotament, hauria de dosificar-me fins al final.
La Plaça Catalunya plena de gent em va emocionar, i baixant el Portal de l’Àngel va ser l’últim moment de gaudir corrent fins al final.
Just abans d’agafar la Via Laietana vaig notar com se m’acabaven les piles, va ser quasi instantani. La sensació de que ja no podia i que els darrers tres km’s serien molt llargs. Veia al senyor Colom apropar-se lentament i un cop arribat al Paral·lel ja estava patint de debó. La imatge al fons de la plaça Espanya que no s’apropava mai mentre recordava algun company parlant del dur que es fa el Paral·lel al final.
Aquests darrers km’s van ser una agonia, anava a més de 6′ i encara sort dels ànims de la gent. No paraven d’avançar-me corredors. Vaig intentar no mirar el GPS i pensar en la Yoli que m’esperava a la meta i els amics i familia que segur m’animàven des de casa.
Molt lentament van passar els km’s però finalment vaig encarar la Plaça Espanya saludant i gaudint, ara sí, els últims 200m braços enlaire.
Al final 3:41:01, MMP i molt content d’haver-la assolit. Sense la “pájara” final hauria baixat dels 3:40 i ja hauria set massa!
Destacar els ànims constants de la gent i algunes pancartes inspiradores, sobretot la de “Chuck Norris mai ha corregut una Marató”.Salut i km’s!!
Ei, jo també n’he trobat unes quantes a la mateixa pàgina!!. Busqueu els números 7 , 82, 204, 206, 215,233 i246.
Trobo que esteu afavorits,jejeje…!!!Avore on son els moderadors???? sisplau demano que l’Enric sigui condemnat per Spamer!!! jajaja
Jo ficaria la foto que demana l’Enric però al revelar no se que va passar amb els líquids i s’ha perdut :whistle:
Ara en serio…. el gos s’ha menjat l’album de fotos de ma família i estem vigilant-lo i a la que surtin les penjo
Salut
Enric ha escrit:
Quote:Si voleu riure, que el gran Arctos penji les fotos de la depilada que li han fet aquset matí per tal de ficar-li el pulsometre a la prova d’ esforç…I, tinc clarissim, clarissim del tot , que no feia cap, pero cap falta, depilar-lo. :woohoo:
Anna, penja la foto, porfaaaaa.
Força riure!
