S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Astorat mai quedat…:blink:
Un mayor incremento de la densidad mitocondrial diu el paio… Crec que entenc més coses quan parla la duquesa d’alba amb un polvoró a la boca. :side:
Total, crec que el tio vé a dir lo que per altres bandes sabem. Que entrenar en dejú fa que el cos cremi greixos i que s’adapti per regular la glucosa en sang, cosa que sempre va bé. O sigui que fer-ho de tant en quant està bé, sempre que l’entrenament sigui de baixa-mitja intensitat després.
Buff, aquest articles fan que em replantegi el tema de corredor “popular”…
Salut
A veure si ens veiem o quedem d’alguna forma tots el km 0 a la mitja de BCN, avanç de la sortida no??? Que els hi sembla as veteranos??
Ja ho ha fet.
Han estat 500 dies x 42,195m
Guiness, boig, inconscient, exhibicionista… som lliures de pensar
Pero han estat 500.
Per mes informació clica
Salut i vida
Article recomanable. Paga la pena. Avui en dia no és fàcil sentir parlar de la “CULTURA DE L’ESFORÇ”.
Gràcies Enric.
I jo que vaig fer quatre maratons l’any passat i em pensava que havia fet algo extaordinari:cheer: :cheer:
Realment és meritori, cultura de l’esforç i un físic de ferro, perquè no tenir ni una petita lesió en aquest periode tampoc és normal. Això sí, a veure com està aquest home d’aquí a 10 anys si continua amb nous reptes, que segur que serà així…
De totes formes ENHORABONA al Ricardo Abad!!!
Hache ha escrit:
Quote:Realment és meritori, cultura de l’esforç i un físic de ferro, perquè no tenir ni una petita lesió en aquest periode tampoc és normal. Això sí, a veure com està aquest home d’aquí a 10 anys si continua amb nous reptes, que segur que serà així…Tens raó, amic, a la llarga tot pasa factura… Lo bo, amb mesura encara és mes bo…
Quote:I jo que vaig fer quatre maratons l’any passat i em pensava que havia fet algo extaordinari:cheer: :cheer:No et treguis mèrit, va ser extraordinari…
Txema
Bones,
No sé quin adjectiu posar-li a ell. A qui sé quin posar-li és a la seva dona i filla: Santes.
Per cert, que sapigueu el seu nou repte… us poso el seu missatge directament:
Hola amigos, esto aunque parezca una inocentada no lo es.
Ahora mismo he presentado mi próximo reto. Consiste en doblar el reto, es decir completar 1.000 Maratones consecutivas y ademas sacarlo a los cinco Continentes.
Para ello me he marcado 100 días de plazo para buscar apoyos y patrocinios.
Así que esta tarde volveré a calzarme las zapatillas y saldré en busca de la Maraton 501.Suposo que es devia trobar raro sense córrer avui… :blink: :blink: :blink:
L’únic que puc dir és que l’he estant seguint cada dia al Facebook on penja les novetats diàries i al.lucino. És cert que això li passarà factura, però també que ha portat un control mèdic exhaustiu, com no podia ser d’una altra manera. I que ha corregut malalt vàrios dies. Té un mèrit excepcional.
Hache, fer 4 maratons en un any és també excepcional i al.lucinant, com també ho és el número 10 avui, tu ja m’entens….
Salut!!!.S’ hauria d’ analitzar el grau de dependencia que té aquest atleta amb l’ esforç de llarga durada. Desconec si físic, mental o una barreja (jo apostaria per la 3ª opció). Les endorfines i les seves parentes (dopa, oxi i sero) les necessita més que la sang. Sempre el veureu amb cara de somriure, (menys el dia que corren li van comunicar la mort del seu pare)
Kepasaneng, molt bo lo de les santes.
1000… possiblement ho farà. M’ agradaria veure – millor que no- unes radiogradies dels genolls i un analisi seriós del seu cos… no crec que sigui per envejar.
Merit, inmens.
Força Vida
Un bon amic em passa aquest enllaç. Potser aquest vídeo ja el teniu vist. Si és així perdoneu per la repetició,:unsure: però si no és el cas, us pot treure algun dubte, si algú encara en tenia cap…:ohmy:
Si aquest video preten motivar…
Ho aconsegueix amb escreix… Ufffff!!!!!!
Molt bonic, molt real, molt… viu
Gràcies Ivax
Salut i kilòmetres
La veritat és que està molt bé, motivació a tope…
Gràcies per compartir-lo!!!
Per cert, el podríem utilitzar per enganxar més gent a córrer i a km0 no???
a veure quin efecte aconseguim…jajaja!!!
m’ha agradat molt la frase que diu: “el dolor es pasajero pero la gloria es eterna”.
