S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Ieeeeeps,
Nois, tal i com estarà la terra, al loro!!! vigileu amb les relliscades!!!!! :woohoo:
Disfruteu!!!
Salut i muntanya
Ep!!!!!
Ja n’hi ha una altra al sac!!!!
Mare de Déu quina marató…….
421 arribats, calor, MOLT vent, i el recorregut a part q és un trencacames continu (no crec q hi hagin 5 km’s plans en tota la cursa), acollonantment repetitiu, crec q hi ha punts pels q hem passat 5 o 6 cops.
Aviat crònica, ara a dormir xq hi han curses en q arribes en reserva, però jo avui he arribat amb el punt mort i per inèrcia.
Apa!!!
Bé, ejem,:blush: :blush: :blush: :blush: :blush: :blush: :blush: … Per la propera prometo llegir amb més calma.
No obstant, no calien disculpes. Quan escriu l’Enric ja sabem que no hi ha motiu per molestar-se, es podrà estar més o menys d’acord, però no dispara per fer sang. Cap problema.
Enric, pots dir el que vulguis, que de fet és el que fas.
Nois, al final tot això fa riure.
Què coi vol dir que parlar de “Nous” és quelcom racista????????????????. Caldria ser una mica més rigorós a l’hora d’utilitzar certs qualificatius. Racista és aquell que practica el racisme (Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. .)
Si jo per la qüestió que sigui he de canviar de país i marxo a Canadà, Zimbawe, Mongòlia, La Xina, Alemanya, Colòmbia, o on coi vulgui portar-me el destí, jo allà seré nou o si ho voleu nou vingut. Per què?? , doncs xq acabo d’arribar, i el que hauré de fer és esforçar-me al màxim per entendre, compartir i fer-me meu (evidentment sense renunciar a les meves arrels) el funcionament, la cultura, les tradicions i els sentiments de la societat que m’acull. A la vegada és d’esperar que aquest esforç sigui recíproc i em trobi mitjans per a que el meu procés d’adaptació sigui el més senzill possible dins la dificultat que comporta qualsevol canvi d’una magnitud similar.
No vull creure que hi hagi cap societat que no estigui disposada (i encantada) d’acceptar com a propi un membre amb voluntat real d’integració.
Quan estaré integrat ??? evidentment dependrà de mi i de les facilitats que em trobi, i suposo que serà el dia que em senti part de la societat en què visc, el dia que els problemes de la gent que m’ha acollit els senti com els meus problemes, el dia que les agressions a la meva cultura d’acollida les senti tant com les agressions a la meva cultura de naixement, el dia que senti parlar de la gent de Zimbawe, de Mongòlia, de la Xina, d’Alemanya o de Colòmbia i senti que parlen de mi, el dia que em preocupi de que els meus fills sàpiguen d’on venen, però que tinguin clar d’on són.
Dir que algú que arriba per primer cop a un lloc és “nou” és racista??????, en fi …….
Ep!
JOLIVA 2:46:17
Jmolins 3:05:39
Coro 3:05:42
Joan Navarro 3:05:46
Artur42 3:05:47
Daniel 3:28:30
CARLOS 3:38:02
Neus 3:05:56
Roser 3:31:53enhorabona a tots!
Enhorabona craaaaaaaaaacks !!!
Vaig estar a Vitoria al desembre i em va semblar una ciutat idonea per fer una marato, tal i com descrius Amata. De fet em sembla recordar que ja us ho havia comentat, no? :laugh:
Salut i kms
Aqui veig un grup de quatre, que van fer el mateix temps, molt perillos, pero que molt perillos !!! I a la llista en falta un de pitit, que anava molt i molt rapid i que nomes la mala fortuna va impedir que acabes una cursa extraordinaria.
Enhorabona companys!
Salut i kms
Per primer cop des de que faig Maratons, m’anava a “estalviar” de fer la crònica de la de Madrid, però a petició del meu mini-club de fans format per la meva dona, els meus fills i la meva cunyada, allà va……
Nos fuimos pa Madrid y sin remordimiento…….
Així diu una coneguda cançó de El Barrio, “yo me fui pa Madrid con una tranquilidad pasmosa”, com el que no va a córrer una Marató, si no a fer turisme. Venia de fotre’m una patacada considerable a la de Barcelona i un mes i mig després, sense cap preparació específica m’enfrontava amb un nou repte a causa de la meva inconsciència de voler fer quatre Maratons aquest any. Això si, com m’havien parlat de la seva duresa, de les seves pujades, i del remat final a partir del km. 36, havia entrenat bastant pel carrer Cavallers, Rambla Aragó, La Palma i Templers, que per pujades no quedés. I amb això, la caminada de la Marxa del Segrià i la Mitja de Balàfia que em va servir de test per provar-me, ja que no tenia clar ni si podia fer una mitja, nos fuimos pa Madrid……
Un cop a Madrid, a fer turisme, a no parar. Fira del corredor dissabte amb molts estands i molta gent, una mica aclaparador i tot, i a “patejar” la ciutat tot el dia, Bernabeu inclòs, un parell d’hores abans del primer dels innumerables derbis que hem viscut, molt ambient i per descomptat sense entrades o sigui que a sopar aviat i a veure-ho a l’hotel.
LA MARATÓ
Diumenge m’aixeco amb la intranquil•litat de estar massa tranquil, no noto aquell pessigolleig previ a una Marató, però és el cop que ho tinc més clar, aniré per sensacions i a mirar el crono el menys possible. Anem en metro fins a Colon, i entre treure’m la roba, fer quatre bromes i les fotos prèvies de rigor, se’m llança el temps a sobre, veig una tanca oberta i em col•loco on no em tocava, massa al davant. Degut a això, no perdo massa temps a la sortida, encara tinc la sort de veure i saludar a la família i comença la Marató, i ja casi des del començament anem pujant i anem gaudint d’un recorregut bonic de debò passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Ben aviat, l’alçada del Bernabeu, primer moment d’emoció de la cursa, deixant de banda el meu “merenguisme”, és el lloc on ens separem els que fem la Marató i els que fan els 10 km’s i espontàniament ens comencen a aplaudir i a animar-nos, els hi tornem els aplaudiments, “gallina de piel”, m’agrada aquest ambient i aquest companyerisme. De mica en mica l’ambient als carrers va augmentant fins arribar a uns dels punts àlgids que em torna a fer emocionar, ja que per la Puerta del Sol i rodalies la cridòria i la gentada que hi ha son indescriptibles, innumerables, a més a més, com passes al voltant del km.16, encara tens forces per viure-ho amb intensitat. La llàstima és que és un dels punts que havien quedat amb la família, però finalment no els veig. Continuo gaudint de la Marató, del recorregut i de l’increïble ambient , passo la mitja força bé i ens anem endinsant cap al 30 a la Casa de Campo, en aquest punt és on faig la primera avaluació de danys, i malgrat que fins ara el recorregut té més pujades de les previstes, em trobo força bé. Cap al 35 un dels millors moments de la cursa, segona avaluació de danys; estic fort, com una moto, és en aquell punt en el que saps que excepte lesió, acabaré la cursa. La gent no es cansa d’animar, jo ho agraeixo tot el que puc i a sobre aquest cop si que trobo als meus, els hi faig un gest perquè sàpiguen que estic bé, molt bé i em torno a emocionar…..
I com no podia ser d’una altra manera, després del 35, el 36 i a començar a pujar fins al final. Malgrat no portar un ritme massa ràpid, em faig un tip d’avançar gent, no camino ni un passo, però el 39 i el 40 se’m fan llargs, molta gent camina, molts estiren amb rampes, per un moment em veig a mi fa un mes fent el mateix, però aquest cop serà que NO, no em toca. Finalment Atocha, última pujada, i el Retiro, ho estic aconseguint, ho gaudeixo, ho assaboreixo, busco a la família de nou per dedicar-les la cursa, no la torno a trobar, però és igual, al cap i a la fi va per ells, i …….per mi, és la setena, aixeco set dits i ho celebro, si senyor……..Em col•loquen la manta tèrmica per no refredar-me i al donar-me la medalla em torno a emocionar. MADRID, t’he conquerit……… Definitivament, estic tou……………..Amb matisos, només conec dues sensacions a l’hora d’acabar una Marató, la ingrata en la que la Marató et controla a tu, i la grata, la eufòrica, que és quant tu has controlat a la Marató, aquest cop havia guanyat, l’havia controlat del km. 1 al 42…..i 195 m., en cap moment vaig tenir males sensacions. Em sentia guanyador quan al sortir no esperava res.
I així va ser més o menys la cosa, una Marató que indefectiblement s’ha de fer, molt ben organitzada i amb un ambient increïble. L’únic handicap és que pels que pateixen “marquitis crònica” no és el lloc idoni, potser per aquesta raó no augmenta el número de participants……
En fi, passat casi un mes no sé si se ho llegirà algú, però va sobretot pel meu mini-club de fans, Anna, Miquel, Andreu i Tere, la meva fantàstica cunyada que ja m’ha malacostumat i que no pot faltar al proper repte a Bilbao, oi que no???? Això si, haurem de revisar els conceptes “dreta-esquerra” a l’hora de veure’ns pel recorregut, ja he preparat el vídeos de BARRIO SÉSAMO.
Una abraçada a tots,
Jose H
També estic d’ acord. Soc un català que he viscut 13 anys en un altre país d idioma que no és el nostre i tampoc ho era el castellà. Tinc sensacions i experiències diferents, suposo que condiciona les perspectives. No tinc ganes d’ entrar en discussions de diccionari, Alex, segur que tindries raó. Ara, recorda que el terme “nous” en el context es referia a una 2 o 3 generació de persones establertes en un país i que tot i que ja en parlen la llengua, es plantegen si encara els tracto de nous. No vull que una persona que porta molts anys aquí i que s’ expressa en català pugui sentir que el tracto de “nou”. Si no és racisme seria prepotència o el que quedi establert al diccionari, absolutament igual, el que no vull es la sensació.
” Dir que algú que arriba per primer cop a un lloc és “nou” és racista??????, en fi ……. “
No sé d’ on surt, i a més a més, no soc capaç d’ entendre-ho.El que arriba té el deure d’ aprendre i adaptar-se a les nostres costums? Tinc molt clar el país que desitjo per el s meus fills. Els nous ho han de fer millor (nous en aquest cas es polivalent) Crec que fins ara s’ han quedat curts i que a més a més, la situació social ha canviat molt. I encara ho fa. S’ ha de fer millor, que quedi clar al carrer i no a les oposicions i a les estadístiques d’ enquesta de porta a porta.
Molts sentim que el país i la seva llengua mereixen un respecte; un respecte que cada cop va a menys; alguns tenen centrales lecheras i brunetes força efectives.
I, anecdòtic, Les Arenes tampoc m’ agrada perquè fan referència al lloc on es feien “corridas de toros”. El sorral?
Només això, i si soc poc rigorós, pos vale.
Força Vida. (.)
Bona crònica Hache i com tu dius, es una marató que s’ha de fer. Els 700 m d’altitut sembla que no, però també es noten.
De Madrid al cielo.
Aupa a Bilbao por la octava.
Salut i milles per la meseta.
AbelBones!!!
Seguint amb el meu tast particular de la muntanya, m’he inscrit a aquesta cursa en que, pel que m’han dit, és un racó dels que val la pena visitar… (No sé si una cursa compta com a visita turística :S )
És aquest diumenge 15/05/2011 i tot i que és aquesta mateixa setmana, si algú s’anima les inscripcions estan obertes fins el 12.
Aquí va l’enllaç:
http://www.tretzesports.com/vilaplana2011/index.html
Salut!
:laugh: 
