S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Alvarfañez, no vull creure que a tu tb t’hagi afectat el virus Mourinho!!!!!!!! :ohmy: , però si això no s’ho creu ningú !!!!!!, ni l’Hache!!!!
Sempre us quedaran els articles del Roncero…..
Apa!!
Aquest fil tenia tota la pinta d’acabar com el rosari… però al final sembla que s’ha anat reconduint de manera més que raonable. Si pot ser que segueixi amb bon to, si no perdreu lectors…
Recordo una prova femenina de marxa de fa molts anys, no recordo ni el campionat ni el nom de l’atleta, crec que era una companya de la Mari Cruz Díaz, potser Reyes Sobrino, però no estic segur. Aquesta marxadora va fer els últims metres a dins de l’estadi absolutament grogui, deixant-se guiar per les indicacions dels jutges que l’indicaven cap a on havia d’anar, amb tot el públic animant-la per arribar i amb la seva companya (juraria que aquesta sí era la Mari Cruz Díaz) cridant-la des de la línia de meta. Al final ho va aconseguir. Moment emocionant.
En una entrevista posterior la protagonista de la gesta deia que no se’n recordava absolutament de res del que havia passat. Quan li van preguntar què pensava mirant les imatges del seu final ella va contestar que algú l’havia d’haver aturat per tal de donar-li assistència mèdica immediatament, perquè era evident que el que necessitava era ajuda i no ànims per acabar, més encara quan ja no havia de guanyar res.
Gran lliçó la d’aquesta noia. Reyes Sobrino? Algú se’n recorda?
Des d’aquell dia ha canviat la meva visió sobre aquests tipus de finals.
Edito:
Ho he trobat, Emilia Cano es deia la noia. Mundial de Roma, 1987.Com diu aquell:
Por qué? Jo sóc català nascut a Lleida, amb els pares murcians(tots dos i de tota la vida tu,) la meva dona ha nascut a França, sóc del Madrid, Reial Madrid, tinc 2+2 filles, sóc funcionari (privilegiado yo, tú), i sobre tot… m’agrada còrrer.
Companys, viva la divergència però dintre sempre del màxim respecte per qué segons com, és molt fàcil ferir a algú:blush: :dry: :blush: .
Com diu el Flo o el Hache… ei que esto es pa divertirse!!!
Molta sort als 3,gaudir-la molt i al tanto amb els montaditos,el vi i la carn de per allí que es molt tentadora:P
,estarem esperant la crònica.alvarfanyez ha escrit:
Quote:Quan de temps ha de passar per tal de que els nous deixin de ser nous? Les segones i les terceres generacions no tenen encara el dret a dir que són d’aquí?Companys, un “petit detall”, en especial al Alvarfanyez:
la meva menció als “nous” es referida al nou govern de la Generalitat, aquests que de 4 mesos ençà tindrien que estar mirant de modificar o millorar alguna cosa, també en el terreny de la llengua.
“A veure si els nous espavilen i aconsegueixen una mica del respecte que la cultura de la terra que trepitgem quan sortim a córrer mereix.”
Interpretar nous en clau sectaria, de categoritzar en nivells les persones que aqui vieun es una barbaritat racista que no accepto ni de conya i que no acceptaria de ningú dels que m’ envolta. La meva dona i els meus fills son nascuts fora de Catalunya. Seguint aquest fil, he descobert ara, en la resposta de l’ Agulletaman, la interpretació que s’ ha fet. No entenia perque es parlava de mals rollos! Alvarfanyez, qui pot tenir el dret de classificar algú com a “nou”?
Tinc clar que he d’ aprendre a escriure, espero que després de tornar-ho a llegir no facin falta les meves disculpes.
Vull que es produeixin canvis en el tema del respecte a la nostra cultura. Respectar una cultura no s’ aconseguirà si no es respecta a les persones que la conformen i no es fa un us intens de la tolerancia.
Arenes, sorres, arenas, sable o el que sigui… primer les persones.
Força vida!
Hola a tothom
Torno a escriure al fòrum desprès de molt temps. He obert aquest fil per a fer una oferta molt concreta.
Busco acompanyants/es per dimecres dia 11, fer l’ascenció al Cotiella (2900 m. aprox)per la banda de Seira i Barbaurens.
Es una ascensió fàcil, tot i que per a poder fer-la en un dia, es necessita cert grau de forma i experiència de muntanya.Aviam si algú s’anima.
Vinga corred@rs, ja tenim els primers 100 Templers inscrits a la cursa amb més participació de la provincia de Lleida, provinents de tota Catalunya, la franja de Ponent i algún altra de més enllà.
A partir d’ara serà un degoteig constant. Si be queden encara 6 setmanes, no ho deixis pel darrer moment.
Ens veiem el 19 de juny per donar la benvinguda a l’estiu, per tancar la temporada, per donar un tomb corrent per la nova i reformada Lleida, per compartir amb amics, per …
Salut i milles.
