S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Molt bon dia a tot hom, fa un parell de setmanes a la mitja marató de Balafia, hem va passar una cosa que no m’habia passat mai i hem vaig asustar una mica, us explico una mica:
Estaba corrent per el km 6 despres de creuar el pont de pardinyes, quant vaig començar a notar unes fortes punxades en la part exterior del genoll esquerra, eren tant fortes que vaig haber de reduir considerablement el ritme de cursa, vaig pensar en abandonar, cuan en el km 10 – 11 se’m va passar completament el dolor, i vaig poder augmentar el ritme un altre cop, en els últims km de cursa, esporadicament hem donava alguna punxada. Per fí despres d’acabar la cursa, a l’estona hem feia bastant mal, de fet cuasi no podia ni doplegar el genoll del tot per el dolor.
Vaig passar una setmana sense sortir a entrenar, i a la setmana hi vaig torar, molt suaument, pero vaig tornar a notar molesties al mateix punt.
De moment tota la setmana sant l’he pasada de repos, però les ganes de anar a corre les tinc cada dia.
Hem podeu dir si a vosaltres us a passat alguna cosa semblant i que heu fet??
Moltes gràcies a tots!!!
Jaume.Hombreeeee!!!!
Aprofitant el rebufo de MCD i la marató de Roma, el dia 8 a tancar la temporada de marató i a passar-ho bé en bona companyia. Jo ja hi seré de ben segur el dia 7 per poder degustar una mica la gastronomia de la zona.
Apa!!!!
A veure, abans que res, la propera vegada q et passi q et fa punxades tant fortes al genoll, el millor que pots fer és parar, i no fer 15 km’s més, einggggg?????.
A mi m’ha passat quelcom semblant punxades a l’exterior delas genolls (a temporades un i a temporades l’altre). Finalment vaig anar al trauma i després de fer-me RM em va dir que tenia una condropatia rotuliana incipient als dos gemolls. En el meu cas es tracta d’un tema postural i el tractament de xoc van ser 10 dies de repòs combinat amb antiinflamatori (enantyum 20mg) cada 8 hores. Passats els 10 dies lleus molèsties que van anar desapareixent.
Ara porto plantilles i de moment la cosa ja fa gairebé un any i 2 maratons que aguanta.
Total, que vagis al metge.
Apa!!
Una cursa per repetir-la, sens dubte! Solament per tenir l’ocasió de córrer per aquells paratges, ja val la pena! La recomanem a tothom qui tingui ocasió d’anar-hi l’any vinent: el circuit, gairebé tot per boscos, amb pistes, corriols, dreceres i, tot i que havia plogut, molt poc fang (un privilegi d’aquelles terres).
I pel que fa a l’organització, un 10: només arribar, una càlida acollida als corredors del Km0; el circuit marcat impecablement, amb una pila d’avituallaments, i en arribar, un bon esmorzar.
Fins i tot el temps ens va somriure. Cel tapat en començar, al cap d’una estona, un bon ruixat per fer passar la calor, i després un bon sol per assecar-nos. En fi, tot perfecte.
Ras i curt, si podeu, l’any vinent no us perdeu la cursa de muntanya de les Gavarres!
Quote:amata ha escrit:Total, que vagis al metge.+1,ja que poden ser moltes coses,l’Alex t’ha dit el de c_ondrop_atia rotuliana jo et podria dir que podria ser sindrome de la cintilla iliotibial,el millor que vagis a un metge o a un fisio,(per aqui Km0 n’hi ha 1 de mooooooooooooooooooooooooolt bo
) i que t’orientin una mica.Trilogia: La glacera eteria, una nit per oblidar i un Lama al camp base
26 04 2011El trànsit per la glacera del Solo Khumbo
Teníem una certa ansietat per estar immersos ja al mig de la nostra història, no només per passejar per la glacera del Solo Khumbu per aclimatar-nos-hi i fer-hi fotos, sinó per poder superar tot el conglomerat de descompostos de seracs i trencaclosques que significa el trànsit per aquest indòmit espai.
Juanito Oiarzabal Trayecto CB a C1 Glaciar Solo Khumbu 21 abril P4210020Hi ha llocs en els que fa falta respirar un parell de vegades abans de poder agafar embranzida i fiar-te de la llei de la probabilitat. Metres cúbics de gel i neu (com edificis de tres plantes), desafien la insostenible lleugeresa de l’equilibri de la glacera, que dia a dia empeny des de les parts altes i van arrossegant merengues de gel fins a la llengua on està situat el camp base.
Lolo Gonzalez i Juanjo GarraTrayecto CB a C1 Glaciar Solo KhumbuTot aquest singular recorregut, que pot canviar jornada rere jornada, el mantenen un grup de xerpes batejats eufemísticament com a Ice Fall Doctors. Es coneixen pam a pam tots els racons de la glacera, posen cordes en els espais més inclinats i escales d’alumini en complexes esquerdes amb un fons infinit. Mai haguéssim imaginat que poguéssim fer oposicions a la meitat de l’Himàlaia, al Circ du soleil!
Una nit Toledana al Camp-I
Un cop arribats al Camp I, després d’una llarga i distreta jornada, un alpinista argentí, ens adverteix que hi ha diverses tendes destrossades pel vent d’altura d’aquests dies. Una vegada, els tres aposentats a la tenda, vam començar a fondre neu per poder hidratar-nos, una lleu brisa ens fa dubtar si posar el fogó de propà a l’interior de la tenda o bé en l’absis exterior. Ens reponem amb un conglomerat d’embotits, formatge d’Idiazabal, galetes, anxoves i altres delikatessen que encara ens entren en alçada.
Xerrem estirats en els sacs, sobre les coses divines i humanes. El vaivé del vent comença a modelar els laterals de la nostra tenda. Ens mirem tots tres, i assentim confirmant que el Déu Eolo sembla que s’està posant cada vegada més nerviós.
No passaria res, sinó estiguéssim a 6050 m d’alçada, envoltats d’esquerdes superlatives. A les 19’30 h, ja es fa insuportable intentar dormir. Ara, fora de les nostres tendes hi ha un autèntic vendaval, i a l’interior una preocupació creixent per la consistència del nostre petit habitacle. Enmig de l’escenari huracanat, surto a prendre prestats uns bambús d’altres tendes assegurades més generosament pels seus xerpes. En Lolo, posa els bambús i els nostres piolets a tots els vents que uneixen a terra la nostra passatgera llar. Tensant un dels cordinos, una ràfega esquinça tot un lateral de la nostra tenda de campanya. Encara que ens sembli increïble (i poc just), encara li queda més contundència al nostre inconsistent amic.
La cúpula de la tenda és ja un habitual a l’altura del nostres nassos. Un altre intent de resoldre el problema: els bastons d’esquí els fem servir des de l’interior com a contraforts, per evitar la ja irreductible deformació de la nostra closca cap a un naufragi anunciat.
L’escenari no sembla acompanyar-nos: Un final de vall acanalat, uns corrents d’aire de 90 km per hora, una temperatura exterior de 25 sota zero i una nova avaria a l’absis, amb les varetes totalment trencades. En Juanito, amb la pala de la neu, uns cordinos i altres bastons, improvisa una reparació a base de les bufetades rebudes per l’esbojarrada tela de la tenda de la campanya, que el vent remou al seu lliure albir. Algú definiria la situació com a crítica. Decidim de comú acord, recollir-ho tot a la motxilla, i estar dins el sac amb els botins ficats, davant possible expectativa de l’hecatombe total de la nostra tenda. Finalment amb la tenda a la UCI, i passades les dues de la matinada, el vent comença a amainar. A les sis del matí, sortim de les restes de la tenda i ens en tornem, embolicats de fred i de son cap al nostre enyorat camp base. La muntanya sempre ens dóna lliçons i ens recorda qui és el més fort en aquesta història.
La Puya
En totes i cadascuna de les nostres expedicions al Nepal, hi ha un moment especial: la cerimònia de la Puya. Un Lama budista, realitza una celebració religiosa per desitjar i aconseguir la bona fortuna a la nostra expedició. És un acte que se sol realitzar al propi camp base.
Ceremonia Puya CB 23 abril Sant Jordi P4230046
Construïm un pedestal amb pedres on es cremen branques de ginebre, posant al voltant de l’efímer monument els nostres piolets i grampons, així com menjar, que s’ofereix als esperits de la muntanya, amb la finalitat de buscar la protecció pels expedicionaris. Es decora tot el camp base amb banderes d’oració multicolors, aquestes tenen una història molt bonica: quan el vent les fa bellugar, desprenen les seves oracions, donant la volta al món i protegint a tots els seus fidels. És un acte que no deixa de ser entranyable i congrega una comunió especial entre tots els expedicionaris.
“Allá donde fueres, haz lo que vieres”
Moltes gràcies per la vostra resposta.
Lo de fer 15 km mes… tens tota la raó, però portava molt temps preparant la mitja i per poc que vaig poder la volia acavar com fos.
Gracies.!!
Jaume
L´home de Negre ha escrit:
Quote:Quote:amata ha escrit:Total, que vagis al metge.+1,ja que poden ser moltes coses,l’Alex t’ha dit el de c_ondrop_atia rotuliana jo et podria dir que podria ser sindrome de la cintilla iliotibial,el millor que vagis a un metge o a un fisio,(per aqui Km0 n’hi ha 1 de mooooooooooooooooooooooooolt bo
) i que t’orientin una mica.Jo cada cop soc més esceptic amb moltes de les valoracións, interpretacions i procediments que s’ utilitzen
. En tot cas, sense cap mena de dubte aniria al que és mooooolt bo.. un tal R_ _ _ _ NPintxoz pintxo…..
Edariaren lagungarri izateari utzi, eta gure lurraldeko ohiturarik sendoenetako baten protagonista bihurtu dira gaur egun pintxoak, baita Euskal Herriko turismo eskaintza nagusi ere. Bezeroen ahoa ez ezik, begiak ere gozarazten dituzte tabernetako pintxoek. Osagaien jatorriko zaporea errespetatuz egiten diren aldetik, pintxoek tradizioa eta berrikuntza uztartzen dituzte. Teknikari eta aurkezpenari irudimena dantzan jartzen dute sukaldariek, bene-benetako maisulanak lortzeraino. Horregatik, ondo merezita dute pintxoek honako izendapena: goi mailako sukaldaritza, miniaturan.
Jo també vindré amb la família a la marató de Vitoria, segur que serà un bon cap de setmana.
Anomenada també “CAMINADA DE CARENES”
Dissabte Alguns anirem a caminar una mica. Tinc poca experiència en aquesta modalitat, però espero disfrutar força.
Us deixo l’enllaç per si algú es decideix a darrera hora:
http://www.elpontdesuert.com/filesimagina/agenda/archivos/diptic%20caminada%202011.pdf
Salut
JordiMolt bones a Tots/es.
El meu nom es Jaume però aqui hem vaig ficar el nik de Jaques (es Jaume amb francés).Jo porto tota la vida lligat a aquest esport, de fet desde ven petit competia a atletisme al Col.legi Terraferma, els quals vam quedar tercers de catalunay de Cross i despres vaig estar corrent molts anys per el Dominiques Pryca, dels cuals tinc molt bons records. Vaig estar vora 9 anys sense practicar aquest esport, però (mira quines coses te la vida) l’any pasat hem vaig casar, y per aprimar una mica hem vaig ficar a correr un altre cop i vaig recuperar en un tres i no res aquelles sensacions de quant feia atletisme 9 anys anrera.
La veritat que desde que torno a corre, he recuperat en l’esport aquell afany de superació, i aquella veu interior que apareix en mig de una cursa, cuan tu et preguntees que coi fas aqui corrent que et fa mal tot, cuan podríes estar a casa tranquilament; però aquella veu et diu: “molt be, segueix així, fa uns mesos no t’imaginaves poder corre aquesta distància…” ja ho sabeu, la veu interior que t’anima a acavar i ha fer-ho el millor posible.
Aquest any he fet la meva primera mitja marató, va ser la de Balafia, en la cual vaig coneixer a alguns de vosaltres, i la veritat tinc ganes de recuperar-me definitivament de unes molesties al genoll per prepara la segona mitja. En aquesta 2ª etapa en l’atletisme porto ja varies curses populars, (entre d’altres la Sant Silvestre de Pamplona).
Espero que puguem coincidir moltes vegades en curses amb vosaltres i seguir coneixent a la resta de la gent. Amb el que mes coincideixo es amb el Montoliu, el cual si es un exemple de superació (ultra fons es el que te).
Fins aviat companys!
Bon dia,
50 inscrits
1250 places lliures
Recordeu que juntament amb la inscripció podeu adquirir el xip groc per 10 euros:silly: :blink:
– Us servirà per les 30 principals curses de Lleida, i 100 principals de Catalunya.
– No caduca, alguns corren amb un xip de més de 10 anys.
– No us haureu d’aturar passat la meta a descordar-vos les sabatilles.
– Tindreu un descompte a les principals curses (a Templers concretament 2 euros).
– Ens ajudareu a fer més fàcils les arribades, menys cues.
Si algú ja s’ha inscrit i el no ha pensat a comprar-lo, que passi un correu a km0@km0.cat
Salut a tots i templers!
Jaques ha escrit:
Quote:Espero que puguem coincidir moltes vegades en curses amb vosaltres i seguir coneixent a la resta de la gent. Amb el que mes coincideixo es amb el Montoliu, el cual si es un exemple de superació (ultra fons es el que te).Fins aviat companys!
BENVINGUT JAQUES…!!!
Segur que coinciderem… I ens aniràs coneixent a tots, només t’has de deixar veure i donar a conèixer
Com bé dius… Fins aviat!!!
Txema
