S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Un bon enllaç per fer cultureta, amb enllaços molt interessants
http://historiatletismo.blogspot.com/
I un altre de matematics aborrits (conec en persona al presi Jose Maria Garcia) i… si el veia de lluny, sortia corrent, tenia que desparramar la info diaria.
http://www.rfea.es/aeea/index.htm
Força Vida!
super interesant¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
:)i el de estadistiques……:blush: :blush:
flipant¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
gracies:woohoo:Venga va, tots junts: campioooona, campioooona, oe, oe, oeeeee !!!!!!!
Moltes felicitats Mireieta !!!
Volem saber com va anar. Cronica si et plau !!!
Salut i kms
Tan sols unirme a molts de vosaltres en l´opinió de la bona organització de la cursa i el “bon rotllo” que dona correr a casa envoltat de gent coneguda. Entre tots la farem creixer.
Llarga vida a la mijta i la popular de Balafia-Lleida.
Enhorabona organitzadors!!!!!
Alex
Per a mi continua sent un misteri insondable el que la Mitja de Lleida no tingui una participació més nombrosa. Es pot valorar si potser s’hauria d’avançar al calendari per tal de no patir tanta calor, es pot valorar el sortir una hora abans, es pot valorar/evitar la coincidència amb altres curses multitudinàries, es podria fins i tot valorar un canvi de recorregut, però jo crec que el problema d’aquesta mitja és que pel motiu que sigui no té bona premsa entre els corredors, i igual que altres amb una qualitat i organització semblant semblen la rehòstia, aquesta no sé perquè no te l’afecte de la majoria.
Lo dicho…. misteris insondables…….:dry:Particularment és el tercer any consecutiu que la faig i la trobo més que correcta, organització impecable, voluntaris agradables, avituallaments suficients, bons regals post-cursa incloent un llibre i tot, i en quant al recorregut, doncs que voleu que us digui, jo no ho trobo tan malament, tampoc fa falta que totes les curses passin pel centre de la ciutat, ni que siguin planes, potser el problema el tenim el corredors que volem fer marca a cada cursa per davant de tot. Jo fins i tot trobo divertit aquest trenca-cames.
I pel que fa a la cursa en si, bones sensacions, la idea era estar al voltant d’1:45h, i acompanyat en tot moment per l’espi ens va sortit una cursa ben maca i encara acabant amb forces per esprintar, cursa ben controlada i amb bona companyia, NO ES POT DEMANAR MÉS.
Era el test definitiu de cara a la Marató de Madrid i almenys estic controladament satisfet.Una abraçada i LLARGA VIDA A LA MITJA DE LLEIDA I A PELS 500 INSCRITS A L’ANY 2012,
Jose H
Enric ha escrit:
Quote:Hache, tu surts… :silly:
El nostre company Sebas Guim ha acabat la Marató des Sables en la 46èna posició. Podeu consultar classificació i parcials´en aquest link.
Mis niñoosssssssssss!!
GRÀCIES A TOTS PER PENSAR EN MI I PEL ÀNIMS REBUTS!! SOU UNS SOLETS!!!:laugh: :laugh:
Ahir, acabada d’aterrar de terres franceses, vaig empalmar amb un tren nocturn, i cap a Palencia, a fer un curs setmanal. Així que de dormir, rien de rien, per lo que lo de la crònica, si el guapet del Redman m’ho permet, s’haurà d’esperar uns dies, que la neurona em patine, i potser que solti alguna tonteria.
Encara que per obrir boca, dir-vos que realment és una marató super super recomanable, per tot lo que implique (quantitat de gent, ambient espectacular, una monada de ciutat i de recorregut, animació pels carrers, tant a nivell popular, com d’ambientació musical, tot elevat al màxim!). Això si, és una marató per anar a disfrutar-la, ya que de ràpida no te res ( per sortir ja trigues entre 10 i 15 minuts, això si tens sort i surts dels primers calaixos), i el fet de ser 40.000 persones corrent per carrers estrets feia que en diversos moments de la cursa es formesin taps que et feien frenar de cop, parar i esperar una estoneta a que poguessis començar a tirar; i no dir lo de compartir un 90% de la cursa amb els braços i peus del gentio acumulat.I la calor, mare meua, quin solarro!!
Tot i això la vaig viure intensament, i tot i el cansament arrossegat del llarg entreno i de la visita megaultraràpida duta a terme a la ciutat en dia i mig, em vaig sentir força bé i força animada.
Bueno, que al final si us contaré tot; deixem algo per un altre dia. To be continued…
Mireia
Doncs jo era un dels que van patir moltíssim, tal i com s’havia escrit anteriorment en alguna entrada. La veritat és que sóc un inconscient i les ganes de ser present a la cursa em van trair. Unes dècimes de febre al moment més inoportú no podíen evitar-me l’objectiu que m’havia marcat. Ho havia de provar.
I de fet així va ser durant uns quilòmetres en que fins i tot vaig córrer per sobre del meu ritme (no gaire més), però evidentment les forces van començar a desaparéixer com per art de màgia i res no podia tornar-me a l’estat òptim.
No em trobava malament, tan sols no tenia forces i us ven asseguro que vaig sentir el famòs mur d’una marató aplicat a la mitja. Fins i tot vaig tenir rampes, que no n’havia tingut mai a la vida.
Bé, marxo disgutat per la situació i penso tornar-hi l’any vinent per orgull i per veure el meu nom una mica més adalt.
Per cert, jo a l’arribada no vaig veure ni coca, ni llibres, ni begudes isotòniques, i l’aigua la donaven raccionada en vasos de plàstic perquè no en quedava. Igual les meves condicions no donaven per veure el que potser tenia allà mateix davant dels morros.
Tant se val, Visca la Mitja de Balàfia!!!És el dilema de tota cursa: mantenir-se o créixer.:dry:
Ara aquesta mitja és com moltes curses anys enrera, quan érem quatre gats i sense cap problema per aparcar, recollir dorsals, o als avituallaments. Llavors tampoc es mirava tant buscar un circuit pla i “agradable”, el que importava era poder córrer.
Si es vol augmentar els nombre de participants, jo crec que entrar a la Lliga Championchip seria el primer pas, però llavors també caldria augmentar el nombre de voluntaris i la infraestructura de la cursa, si no es vol perdre la qualitat actual.:unsure:
A mi no em va desagradar el circuit, no canviara anar i tornar per la carretera local per una avinguda dins la ciutat, al cap i a la fi, l’animació és similar als dos llocs.:blush:
No hi va faltar res, però hauria estat molt bé fer servir les graelles que eren darrera el pavelló per trobar-nos un entrepà a l’arribada….:woohoo:
Content d’haver compartit distància amb tants Km0 i, en particular, de veure com algú ha canviat la guitarra per uns keds….:cheer:Buff! ha escrit:
Quote:
Content d’haver compartit distància amb tants Km0 i, en particular, de veure com algú ha canviat la guitarra per uns keds….:cheer:No canvio res, toco la guitarra amb cordills i corro com la música dels àngels. :blink:
Gràcies hermanito :kiss: però abans de passar al costat més fosc dels “playbackeros” et reservo una sessió especial de murga “only for your ears“.
:laugh: :laugh: :laugh:Marcha de aproximación, Namche Bazaar
Una vez más y ya son unas cuantas, aterrizamos en el aeropuerto del corazón de los Himalayas, Lukla. Siempre se nos seca un poco la garganta y confiamos en la pericia de los pilotos. Pero anda la ostia! Resulta que Carlos Pauner (compañero de expedición y piloto comercial) nos chiva que el comandante le estaba haciendo la suelta al copiloto, pues vaya lugar donde hacer prácticas!
Cuando pasamos por encima del acantilado donde empieza la reducida pista, al pie de la pared muchos metros más abajo se pueden ver los restos de una avioneta estrellada, el acongojo en los 18 pasajeros es generalizado.
Una vez en Lukla, un placentero sendero de dos horas y media, nos lleva hasta Phakding, es un sube y baja que para ser la primera jornada de aproximación; (esas cosas curiosas de la montaña) nos deja 200 m más bajo del inicio de la marcha.
Este es un trekking agradable, pero un tanto masificado, a mi gusto el del Manaslu o el del Kanchenjunga nos adentran en el profundo y auténtico Nepal, sus gentes y sus condiciones de vida nos dan mucho que pensar, si los comparamos con nuestra situación privilegiada.
La segunda jornada, de Phakding nos conduce a Namche Bazaar, la capital de los sherpas, ese curioso asentamiento humano que en forma de media luna se distribuye en terrazas a lo largo de la pendiente de la ladera. Realmente, el paso del turismo ha hecho crecer progresivamente las curiosas construcciones, esculpidas a golpe de paciencia y de cincel, conformando una musiquilla acompasada que se oye a lo largo de todo el valle.
Namche Bazaar esta situado a la altura de la cumbre del Aneto. La antesala al pueblo, es el cruze del rio Bhote Khosi Nadi por el puente de Hillary, en una última subida de unos 600 m de desnivel que hace falta tomársela con algo de calma, sino, todo se acelera (cabeza, corazón y aliento).
La tercera jornada de la aproximación al campo base del Everest/Lhotse, siempre se suele dedicar a un descanso activo en Namche Bazaar, para que nuestro organismo se aclimate a estas nuevas condiciones que le son adversas, diferente presión atmosférica y la falta de oxígeno.
Esta mañana, para aclimatar hemos ido a la población de Khunde, una salida circular de 6 horas. En la primera parte del recorrido Juanjo ha realizado una parada técnica en mitad del camino, a partir de ese momento Lolo y yo hemos intentado localizarle, pero no nos hemos encontrado hasta la llegada al punto más alto de la arista herbosa del Gongla Danda.
Una comida reparadora en el Lodge donde estamos alojados, ha servido para ver la realidad de otra manera. Mañana seguimos la aproximación. El día 15 de abril por fin estaremos en el campo base, pero eso ya os lo contaremos desde 5400 m.
Juanito Oiarzabal, Lolo González y Juanjo Garra
