S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Hola companys!
Si algú s’anima, avui hem quedat a les 15,30h a la Pasarel·la de Cappont (o del Liceu Escolar) per rodadeta de 50′ o 60′ amb algun canvi de ritme.
Salut!
Bones,
Saltamartí per poc però no coincideixen camins amb cap cursa. La s’ahir va ser molt bonica perquè aquell pais es molt frestec i amb pujades fortes o impossibles….sort que quan la cosa es complica podem fer anar peus i mans…per mi molt divertit, això sí el terreny és pedregós com a pocs llocs.
Últimament s’està creant un ambient muntanyenc per les Terres de l’Ebre que fa enveja. Organitzacions volcades en fer una cursa pels corredors i no un event on omplir-se les butxaques.
Respecte a la duresa, doncs jo penso que un 10.000m pla a muerte és més dur que una cursa de muntanya amb 2000m+ però a ritme que et permeti disfrutar….crec que tot depen del ritme més que la duresa.
Salut
PD Recomanació per qui vulgui tastar tot això, Cursa a Miravet, fan cursa i marxa, és de les millors de tot el circuit IMPRESIONANT!!! http://cursalacametacoixa.blogspot.com/
DIVENDRES 11 DE FEBRER:
Sortim des de l’aeroport de Reus a les 6,30 del matí, on coincidim amb una bona colla de moços de l’equip L’Esquadra de Tarragona que també van a correr amb les seves families.
A les 9 ja som a l’hotel i amb la meva filla petita, després d’un esmorçar ens començem a patejar la ciutat, recorreguent tot el centre i visitant la catedral i pujant als 97 m de La Giralda, dinar a una terrasseta al solet de Triana prenent unes tapes al costat del Guadalquivir i per la tarda anem ala Pl. España, Parque de Mª Luisa i la Real Fábrica de Tabacos (actualment l’Universitat). Encara ens queda temps per anar de rebaixes pels carrers peatonals del centre on sopem.DISABTE 12 DE FEBRER:
Anem en bus, cap a les 11, fins a la Isla de la Cartuja on hi ha la Fira del corredor dins de l’Estadi Olimpic. Fira molt pobre on recollim a una fila el dorsal. Comprobo que el meu xip groc no surt activat i he de reclamar-ho, entrega de bosses a un altra fila, amb samarreta de tirants i pantalonet curt tot técnic de la marca Joma. El que va ser molt interessant va ser una conferència que va donar
D. Miguel Ángel Morales, sobre “El origen de la Maratón: las primeras maratones olímpicas”.
Al sortir la fira està tant plena que es junten les cues del dorsal i la bossa, un veritable caos.
Anem a la Pasta Party que no està malament i que es fa molt a prop, al Fuerte del parc Isla Mágica que està tancat a l’hivern i que es com “La Cantina” de Port Aventura.
Per la tarda relax i visita a La Macarena que tenim devant de l’hotel i poc a poc anem rebent a SegiFarré i Bea, la seva parella, després arriba Lefoxi la meva filla gran i tots plegats després de veure el partit del Barça sopem al mateix hotel i a dormir aviat.DIUMENGE 13 DE FEBRER:
Tots 3 sortim de l’hotel a les 8 i agafem un bus fins l’estadi olimpic on hi ja la sortida i arribada.
La temperatura ideal de 10 graus i ne més pujarà fins als 14 amb el cel nùvol.
Fotos de rigor, lavabo i ens embotim a la sortida que es penosa, qüasi 5.000 persones a una pista d’atletisme.
Sortint bastant endevant, es molt lenta i passem el primer
km a 6’30” i el segon a 5′ 30”, a partir d’aquí em retrovo amb Lefoxi anirem passant gent i més gent tots plegats i a un ritme cómode.
Els primers 10 kms son dins l’illa de La Cartuja, a tierra de nadie, ja que està tot pelat, llavors atravessem el pont de La Barqueta i allí ens animen les nostres 3 noies i ens fan fotos, entrem ja a Sevilla, però amb la qÜantitat de llocs bonics que té la ciutat ens porten per avingudes radials amb rectes de 2 a 3 kms i passem la mitja a 1h 39′.
Per Lefox(Isaías) no havía passat la mitja d’una marató a una marató tant ràpit, doncs a mí em passava el contrari, mai l’havía passat tant lenta, encara que ja m’anava be, donçs despres de passar uns díes al llit amb grip no estava al meu millor moment.
A partir d’aquí toca patir i deixo marxar al meu company, van passant el kms per més i més llargs carrers sense apenes gent ni grups d’animació, tot es molt solitari.
Al 32 creuem de nou el riu i entrem a Triana recorrent el lateral del Real de la Feria de Abril que ja començen a preparar, al 36 tornem a creuar el riu i de nou al 37, fent els darrers i eterns 5 kms dins de La Cartuja, arribant a l’estadi amb 3h 32′, content per haver acabat.
Bon servei de recuperació i una vegada ens retrovem tots, anem caminant fins l’hotel, devant de la falta d’autocars per tornar-nos al centre … lamentable.
Dutxa a l’hotel i despedida del gran iroman Lefoxque ha fet marca i anem a fer unes tapes amb SegiFarréque també ha esgarrapat uns segons a la seva marca personal,
un altra crack que encara ha de despuntar.
A la tarda plou a bots i barrals, menys mal que la cursa ha respectat el temps.
A la nit para i encara podem anar a donar un tomb pel centre. Ens despedim de Sergi i Bea que es queden uns díes per terres andalusses i nosaltres agafem el vol a l’endemà.En resum una marató molt plana, però gens atractiva en quant al recorregut, ja que no espereu trovar cap momument, doncs no es gens turistic (i mira que porten 27 anys). L’organització fatal a la fira i amb els bussos llençadera de l’arribada. Un 10 pels voluntaris que patint fred eren els únics que animaven.
De totes formes, per 20 Euros no pots demanar gaira més.
Salut i milles des de Sevilla.
AbelBy Keds ha escrit:
Quote:…
Hi ha objectius de tota mena.
…By Keds tens tota la raó, hi ha objectius de tota mena.
De vegades va bé explicar-los, perquè ens compromet a complir-los, ens obliga una mica més.
Quan vaig començar a córrer el meu primer objectiu va ser aguantar mitja hora seguida. Vaig tardar un mes i mig i ho feia a ritme de tortuga, no feia ni cinc quilómetres.
El següent objectiu va ser aguantar una hora. Aixó va costar una mica més.
Per complir aquests objectius el pla va ser molt senzill, sortir un mínim de tres dies per setmana i perdre pes.Ara tinc un objectiu complicat -després de la bírria d’entrenament d’avui crec que complicadíssim- i m’ho he de prendre amb calma perquè tinc gairebé el doble d’anys de quan vaig fer la darrera cursa de 110 tanques.
Amb calma si, però ho he de fer i em tocarà ficar una mica més de la meva part.
Aquest any toca posar-me en forma, en bona forma física, no en aquesta forma arrodonideta i toveta que tinc ara.
Feina rai! :blush:Ja tenim el del By Keds. Espero saber aviat d’aquest deu mil esperat.
Ara a veure, qui més s’atreveix a mullar-se i explicar el seu objectiu?Córrer tres dies per setmana moltes setmanes seguides. Tan senzill com això, serà un èxit si ho aconsegueixo.
De moment, gener va començar bé però vaig tenir algun problema i febrer està funcionant molt bé. Ja veurem que ens té preparat el futur
Gaudir com el diumenge passat. Aquest any volia mirar de fer una mitja… i em van faltar una parell de Km! La culpa, dels companys de sortida. Avui ya siento las piernas!
Sime, sort, pero recorda que passar tanques no és tasca facil. I es requereix treball de força de cames i després de tanta cursa llarga cal tenir molt de paciencia. Pero l’ Ascen es l’ Ascen, tens molt de guanyat, si no que t’ ho digui el Quiñones.
Fins aviat!
Força Vida
alvarfanyez ha escrit:
Quote:Córrer tres dies per setmana moltes setmanes seguides. Tan senzill com això, serà un èxit si ho aconsegueixo.De moment, gener va començar bé però vaig tenir algun problema i febrer està funcionant molt bé. Ja veurem que ens té preparat el futur
Jo vaig seguir una estratègia molt fàcil de seguir, sobretot quan fa bon temps.
Com que la feina i la familia de vegades ens ocupen molt de temps feia coma mínim un entrenament entre setmana, com fos i a l’hora que fos.
Després sortia dissabte i diumenge ben de mati i ja tenia els tres dies fets.
De totes maneres als pocs mesos vaig fer més setmanes de quatre sortides que de tres, fent dues sortides entre setmana en lloc d’una sola. :woohoo:Sime, per fer tanques, jo crec que amb un entreno quincenal ja et val. EL nivell del tio del video assegurat. Ara, si vols una cosa més digna… 3 no és massa.
I si algú desconeix que és un 110 tanques o/i pensa que es cosa fàcil, organitza un dia de proves. Jo vindré vestit de carrer pero amb 3 cameres, youtube pot donar beneficis.
Força vida!
Ep!!!!
Doncs això, resulta que el meu Forerunner 305 acava de passar a millor vida :ohmy: . Per sort des de la casa Garmin m’han dit q en una setmana me’n enviaran (previo pago de la mòdica quantitat de 58 € + IVA + TRANSPORTS):angry: .
El problema és q estic preparant la marató de Roma i faig un parell de dies de sèries i canvis de ritme a la setmana i se’m fa imprescindible el control del ritme (les distàncies al riu més o menys les tenim apamades).
Total, que si algú q no estigui entrenant (o que en tingui dos) em pot dseixar un pulsòmetre amb control de ritme de cursa (rollo Garmin) durant una setmana, li estaria molt agraït.
Apa!!!
També m’afegeixo a l’autocar de BCN.
Autocar Barcelona:
Kimi (4)
Loman
Lo Marrako (2)
Julià (2)
Hache
Àlvaro
CARLOS
Homedferro
Josep Antoni
xavi19
Pomponio
L´1_tim
lo QuiqueSalut i molts KM´s.
Bones,
No entenc el sentit d’aquestes curses. Està bé tenir de tot, però, arriba a les olimpiades una cursa amb obstacles…
La muntanya és la natura, rius, pedres i altres, però les tanques?
Després direu que córrer lligats amb una corda no sembla massa seriós, doncs no, no crec que ho sigui, penso què les curses de tanques tampoc. Serveixen per això penjar-les al yotube i passar-s’ho bé mirant-les.
Dacord que hi hagi de tot, però, des d’un punt competitiu no em crida massa l’atenció aquesta classe de curses.
Pot ser perquè ho trobo perillós i sembla que hagin de caure cada cop que se’ls hi apropa aquell obstacles.
Avui en dia no cal anar a una pista preparada per entrenar, només cal sortir al carrer i n’hi ha per tot arreu, tots els carrers de qualsevol ciutat estan plenes d’aquestes tanques.
Tranquil·litat i bon entrenament! :woohoo:
Sime, aquesta és la idea, un dia entre setmana com sigui, és la clau.
Ahir precisament se’m va complicar la tarda i ja pensava en no sortir: “Millor em quedo a casa a mirar el partit, que segur que avui l’Arsenal li fa uns quants al Barça“
. Però un altre pensament em va venir al cap: “Ostres, ja l’he dit al Sime que sortiria tres cops per setmana, si no surto avui, aquesta setmana la tinc complicada i fallaré“. Total, que gràcies al teu comentari demanant declaració explícita d’objectius, ahir vaig acabant sortint.I bé, com que era l’hora del partit, no hi havia homes, tot ple de dones, sense competència és més fàcil lligar:P . Quan començava la segona part no hi havia ningú al carrer, ni un cotxe. I vaig arribar just per veure els gols de l’Arsenal:blush: . Jugada rodona.
Gràcies Sime.
Apa, amb el Joan Pere ja en som un més!
Kimi (4)
Loman
Lo Marrako (2)
Julià (2)
Hache
Àlvaro
CARLOS
Homedferro
Josep Antoni
xavi19
Pomponio
L´1_tim
lo Quique
Joan Pereapa, que ja en som 19. Ja en falten menys per plenar l’autocar de 60
salut!
