Seny, córrer, anys i averies
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Fixeu-vos,
Com cal baixar les escales, per evitar lesions, no cal dir que el millor és quedar-se al sofa.
He anat mirant vídeos d’aquests i m’adono que no baixava correctament i segur que és el que em va causar el mal de genolls a la cursa de la fageda de la Sénia.
Anem aprenent.
http://www.youtube.com/watch?v=rec7Mk1UGy4
Salut!
Lliçons de biomecànica en carn pròpia:( .
Sotmeto als experts les meves experiències per tal de rebre la crítica corresponent.
Ja vaig explicar que jugant una pachanguita de futbol amb els pares del cole del meu fill m’havia fet un esquinç al turmell. Un cop recuperat d’aquesta lesió, vaig tornar i ara ha estat un trencament fibrilar al bessó. De tot això he après una mica de biomecànica.
La primera vegada portava sabatilles de córrer amb bona amortiguació i control de pronació. Sabatilles que no estan dissenyades per frenar bruscament, girar o desplaçar-se lateralment. A més a més, el taló elevat fa que el torçament del turmell sigui més probable i més greu, cas de produir-se. Resultat? Esquinç.
La segona vegada, després d’haver arribat a la conclusió de que la primera elecció de sabatilles havia estat incorrecta, em vaig fer amb unes de futbol sala. Taló pla, sense amortiguació i sense control de pronació. Afegim en això la superfície de formigó, el múscul no acostumat en aquest exercici i un peu bastant pronador (encara que portés plantilles). Tot això ens dona risc de sobrecàrrega al bessó o al tendó d’aquiles. Resultat? Trencament fibrilar al bessó.
Dues vegades que he anat a jugar i dues lesions. La lliçó que he après aquesta vegada és que potser ni els meus peus ni la meva edat són els més adients per jugar a futbol sala. Ja he anunciat la meva retirada als companys de pachanga.
Dos mesos aturat:( .
Tot això em referma en la visió que m’estava formant abans de que el futbol es creués a la meva vida: sortir a córrer tranquil·lament, quan pugui, i fer quantitat i no qualitat, sense objectius concrets, sense plans, sense ritmes, sense dates. Si un dia encaixa una cursa, la farem i si no, no en farem cap. Això no inclou, evidentment, la San Silvestre Vallecana
, que la farem amb crosses, si cal.Continuo la història dels partits de costellada amb els pares del cole dels meus fills.
Com està dit més amunt, l’any passat vaig participar-hi dues vegades i el resultat va ser d’un esquinç de turmell i un trencament fibrilar al bessó. Davant de tal èxit, vaig decidir no tornar a jugar.
Però la carn és feble. En un sopar, amb l’enteniment perjudicat pels vapors del vi, vaig prometre que tornaria. I he tornat. Resultat? Dos partits, dos lesions, una estrebada als abductors i una contractura als isquiotibials.
La meva dona em diu que jugui amb seny. Però com has de deixar de córrer quan pots fer o salvar un gol?
El més curiós de tot? Crec que tornaré. Tot sigui per les relacions socials, que al final és del que es tracta.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.