Seny, córrer, anys i averies
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
albertbo ha escrit:
Quote:A nivell popular cadascú s’ho pren com vol. Jo, des del mateix moment en que sé que no m’hi van les garrofes, passo d’exigir-me més del necessari. Més enllà d’allò suportable que és el que hi ha ? Podeu respondre lliurement, és una pregunta molt oberta.I jo em pregunto, qué és suportable? quan sabem que aquell mal és el máxim que volem/podem suportar?
Jo mentres el meu cor/cap, i per aquest ordre, em diguin que volen sapiguer que hi ha més enllà doncs continuaré disfrutant de la busqueda.
Tot son maneres d’entendre la vida.
Jo ho tinc clar, tinc més capacitat de suportat el mal que l’incompetencia mèdica….així que davant del dubte …..a patir!!!!Doncs patir no se,
Jo em vull anar entrenant no pas per patir sino per gaudir i ara tinc al cap la cursa de que us vareu perdre l’any passat a Montblanc. És al setembre i el campió de Catalunya de Muntanya el senyor Just Sociats com l’any 2009 també hi serà. Us la recomano perquè és una cursa molt fresqueta encara que no ho sembli., em va sopar un avituallament que no m’hi vaig trobar mai en cap cursa, una font natural, tal qual surt l’aigua de la muntanya i molt freda i molt bona!
Arbres i molts arbres, ull amb les baixades. Al fil adequat ja la comentarem, ara per ara suau i mantenint el físic, no cal ser més competent, ja he arribat prou amunt. :woohoo:
Doncs jo pateixo molt per no saber dir que no he de patir.
Cada cop que el meu cos m’ avisa “ojo Enric, que fa mal a..” em faig el sord.
I això es el que en alguns cops -massa- m’ ha portat al repós, al metge, a la sensació de tenir carencianeuronal….
També podria ser aquella mena de Sindrom de Peter Pan que fa que no reconegui en el meu cos els 44 que ja porta ben gaudits.
Doncs… que me quiten lo bailao!
Força Vida (i força seny)
xavvier ha escrit:
Quote:Doncs patir no se,Jo em vull anar entrenant no pas per patir sino per gaudir i ara tinc al cap la cursa de que us vareu perdre l’any passat a Montblanc. És al setembre i el campió de Catalunya de Muntanya el senyor Just Sociats com l’any 2009 també hi serà. Us la recomano perquè és una cursa molt fresqueta encara que no ho sembli., em va sopar un avituallament que no m’hi vaig trobar mai en cap cursa, una font natural, tal qual surt l’aigua de la muntanya i molt freda i molt bona!
Arbres i molts arbres, ull amb les baixades. Al fil adequat ja la comentarem, ara per ara suau i mantenint el físic, no cal ser més competent, ja he arribat prou amunt. :woohoo:
Xavvier no et pensis que soc un masoquista i m’agrada patir per patir :S . Si pugués correr sense molesties llavors seria perfecte.
Em refereixo que a vegades davant d’una petita molestia, quan lo més assenyat seria descansar i anar al metge lo que faig és “disfrutar” del patiment i tiro endavant fent lo que m’agrada, que és córrer.Sindrome de carencianeuronal…..jo soc un diagnosticat de ja fa molts anys. jajajaja que bo Enric, que bo.
Salut i kms
Arctos,
Penso que patim tots en algun moment, tot i que alguns sense intenció. De parar de córrer per una molèstia, no correríem mai. Jo quan vaig començar a córrer em feien mal les cames ara no em passa. a vegades el millor no es parar de córrer sinó canviar la forma o el deport, potser ens recuperem més ràpid fent bicicleta que no pas al sofà tu ho saps bé que vens del pedal. Qui diu pedal diu banyador o altra cosa, és molt important no parar.
De la mateixa forma de tot plegat dedueixo que hi ha gent que entrenant menys arribaria més lluny sense patir tant.
Tinc una molèstia al genoll que ho he tingut sempre i abans de córrer em molestava més que no pas ara. He de dir que ara mateix quasi ni em molesta, és més complicat saber o no saber. Arctos, personalment penso que fas bé, si pots recuperar-te aprofita el màxim i jo també tal com l’Enric penso el mateix, que me quiten lo bailado. Els bons records ens fan feliços…
Cap a Montblanc…:woohoo:
perquè van pujant les visites dels fils ja abandonats pels lectors del km0?
podem fer una prova, aneu al google i escriviu con la frese exacta i voy a tener suerte, la frase que heu d’escriure és:
Seny, córrer, anys i averies
A veure si funciona i puja les lectures.
Sí que funciona, simplement escrivim
Seny, córrer, anys i averies i voy a tener suerte i flax aquí a sumar lectures.Dit això, intueixo que com més cultes siguem i més enriquim els nostres escrits amb paraules variades i fora del normal més lectors tindrem.
Més visites més km. També més coneixeran la nostra cursa i Lleida es farà famosa.
Salut!
Si algú ho vol desmentir endavant.
He arribat a la conclusió que per saber les visites reals cal dividir-les entre 3. Pensant que no hi ha cap llest que es passi el dia entrant i surtin. Són visites reals però no pas diferents persones. La meitat de les persones s’enganxen com si fos un culebró segueixen els fils.
Visites reals = X/3.
crec que és el moment de fer enquestes, però no si val a votar dos cops o més. Jo no ho vaig aconseguir, no veig la forma d’adaptar l’enquesta al fil.
I per no sortir del nom del fil diré que penso que a cada averia que sumem també incrementem la possibilitat de tenir més averies i més fortes i més sovint. Vull dir que a cada averia caldrà incrementar els dies de repòs.
Toi i que estic en plenes vacances i fent repos… costa pillar-ho! En tot cas, lo del coeficicent X/3 ho crec encertat … encara que no sé si el criteri “3” `pot ser el correcte.
Pero aquest fil… surt al Gokle!!! que diu la meva filla
Força Vida, força vacances i poques averies!!!
Tinc una bona col·lecció d’avaries, no massa greus com per a preocupar però suficientment greus com per a no deixar-me córrer amb continuïtat.
L’última ha estat bona. Em va agafar una senyora contractura al quàdriceps mentre que estava al llit… dormint!:angry:
Em vaig anar al llit sense cap molèstia i a mitja nit vaig despertar amb un dolor intens a la cuixa, com si estigués fent un estirament fort. Al matí em vaig aixecar totalment coix (cosas veredes, amigo Sancho).
Es veu que vaig tenir somnis molt esportius, quina altra explicació pot tenir això?
Ja ho deia jo que està comprovat, sempre que començo a agafar la forma m’ha de passar alguna cosa. Portava setembre molt bé, per Sant Miquel ja rodava molt còmode i amb uns ritmes molt bons per ser jo. Ja em feia il·lusions de tal o qual cursa.
I què va passar? Doncs que alguns pares (i una mare, tot sigui dit) del cole dels nens organitzen una pachanga setmanal de futbol i vaig tenir la feliç idea de apuntar-me, per allò de establir relacions diplomàtiques. Reconec que també pensant que el meu estat de forma supliria les meves carències tècniques i em faria destacar.
Resultat? Esquinç de turmell al minut 15 del meu debut. Tan ximple com intentar trepitjar una pilota a la carrera, això tan fàcil que veiem a la tele. Ara porto dues setmanes sense córrer i potser me’n queden dues més, m’ha dit el fisio al que visito.
El futbol, a segons quines edats, és un esport de risc, això ja ho sabia. De fet portava tota la setmana pensant: “Álvaro tranquilo que te vas a hacer daño“. Però veus una pilota rodant i allà que vas, sense coneixement.
Per cert, com que era el primer dia i anava per provar, no em vaig comprar sabatilles de futbol-sala i anava amb unes velles de córrer, que amb el taló tan elevat segur que van ajudar a la lesió i aquí deixo aquest comentari obert per als experts en biomecànica.
Doncs aixó… Seny, córrer, anys i averies. Lo que jo dic.
Però una bona paxanga, sempre es una bona paxanga. I si jugues al costat dels pares arrodonits que no corren, estàs fort i potent, i dribles semblant al Messi.Jo tampoc hi fico seny!
I el seny, a poseriori, ens diu… paciencia!
Força Vida i alegria!
Dos setmanes parat i encara et queden probablement dos més :S
No soc ningú a qui es pugui fer cas, però parar tant temps ho trobo una passada, quan tornis a estar actiu tindras un turmell dèbil, sense res de to muscular i els tedons i lligaments ja no recordaran que és córrer.
Salut i paciencia i seny i….
alvarfanyez,
No pots fer bicicleta?
Jo, he tingut molta sort, amb la lesió de genoll, he descobert la bicicleta com mai i vés per on sembla que ja puc córrer una mica.
És per anar fent exercici i reforçant a la vegada.
Sembla que la bici també entrena molt.
alvarfanyez , algun esport deu haver per anar fent, pot ser la natació…
Salut i força!
Efectivament, el seny és el que li va fallar al meu turmell. Segurament perquè això del seny, cas d’existir, es troba lluny, uns 170 cm més a d’alt :unsure: .
Ja porto unes quantes sessions de fisio i encara que ha millorat molt, el turmell encara em fa mal si miro de córrer.
De fet, demano disculpes, però he amagat part de la informació:blush: . M’estic canviant de pis i l’altre esport que faig és fer coses com ara desmuntar mobles de menjador, desmuntar mobles de cuina, carregar una cuina sencera de l’IKEA en una furgoneta i d’altres activitats semblants:S . Ja m’imagino que no és el millor per al turmell, però em sembla que no tinc alternativa. Si més no, exercicis d’enfortiment ja estic fent.
Tot plegat em fa recordar això que expliquen: una malaltia greu amb hospitalització són 30 dies de baixa si ets treballador por cuenta ajena (Com es diu en català?) però tres dies si ets autònom.
I m’he salvat del divorci per poc. Havíeu de veure la cara de la mestressa:angry: quan em va veure coix el dia d’abans de començar a fer tot el canvi de pis:huh::huh::huh: .
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.