Plans d'entrenament
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Quote:A mi no em sembla massa logic això de fer un pla indvidual per una cursa quan desprès passat unes setmanes és torna a fer un altre pla per el següent objectiu. Em sembla més raonable tenir un pla "anual" i tenir clar les curses que és vol fer bé i les que es vol participar però entenent la cursa com part de l’entrenament.
Jo ara mateix estic fent molts kms per tenir bona base i a principis de gener començar a introduir qualitat per arribar bé a Balaguer i Bcn, desprès farè sessions encaminades a la cursade muntanya de Sanauja però no hem caldra tornar a crear base perquè ja la tinc.
Bé que en penseu
: que opineu : algú sap la veritat absoluta en això del rendiment esportiu :Salut
Bones,
Els plantejaments encarats a una sola cursa sempre els he vist perillosos. Sempre que he preparat una marató amb temps, he lluitat algun 10.000 i un parell de mitges. I si falla el D, perquè fallen, doncs… ‘que me quiten lo bailao’.
El plantejament anual és una bona opció, però el nostre esport possibilita moltes diferents de viure’l. Quants plantejaments anuals som capaços de fer? Si se’n té ganes, perfectes, si no, hi ha moltes maneres de fer, això sí, intentant no anar contra el sentit comú, és a dir, respectant els períodes de descans que ens demana el cos.
Encadenar cicles? Només amb seny. Els cicles solen partir de zero, no té sentit encadenar-los. Quan arribes al final de la preparació estàs en un punt de forma molt maco, per què no aprofitar-ho? L’error està en creure que després de 20-30 dies de semi-descans ho hem perdut tot, hi ha que comença a moure espases massa aviat i… Per què no començar a rodar ben recuperat (dos setmanes i tornes a ser el mateix), passar a guanyar una mica de velocitat i plantejar-te una bona mitja?
Ara mateix sóc incapaç de fer un plantejament anual, pesaria massa la sensació d’obligació, l’any és molt llarg….
Salut
p.s: a Balaguer volaràs…
Quote:Bones,Els plantejaments encarats a una sola cursa sempre els he vist perillosos. Sempre que he preparat una marató amb temps, he lluitat algun 10.000 i un parell de mitges. I si falla el D, perquè fallen, doncs… ‘que me quiten lo bailao’.
El plantejament anual és una bona opció, però el nostre esport possibilita moltes diferents de viure’l. Quants plantejaments anuals som capaços de fer? Si se’n té ganes, perfectes, si no, hi ha moltes maneres de fer, això sí, intentant no anar contra el sentit comú, és a dir, respectant els períodes de descans que ens demana el cos.
Encadenar cicles? Només amb seny. Els cicles solen partir de zero, no té sentit encadenar-los. Quan arribes al final de la preparació estàs en un punt de forma molt maco, per què no aprofitar-ho? L’error està en creure que després de 20-30 dies de semi-descans ho hem perdut tot, hi ha que comença a moure espases massa aviat i… Per què no començar a rodar ben recuperat (dos setmanes i tornes a ser el mateix), passar a guanyar una mica de velocitat i plantejar-te una bona mitja?
Ara mateix sóc incapaç de fer un plantejament anual, pesaria massa la sensació d’obligació, l’any és molt llarg….
Salut
p.s: a Balaguer volaràs…
Bones,
Crit En un percentatge molt alt estic d’acord amb tu, però per mi és menys dur un pla anual on tens diferents pics de forma (diferents opcions de estar al 100% davant de diferents objectius… no tens la pressió de jugar-te tot a una carta) i pots anar adaptant l’entrenament utilitzant el seny i escoltant el cos.
Amb els plans d’una cursa si et lesiones a falta de pocs dies de la cursa tota la feina no serveix per res i la decepció pot ser molt dura de superar….sempre hi ha l’opció de buscar un objectiu unes setmanes més tard, però la sensació de fracàs suposo que et queda igual.A veure que ens diu el mestre Enric.
Per cert a Balaguer penso volar si fa vent de cul i hem fico la disfressa de SuperMan amb capa inclosa 😆 ….la veritat hem sento molt bé en quant a fons i preparat per Balaguer i BCN però no hem sento fi per correr ràpid, tindras feina per arrossegar-me 😉
Salut
Arctos, crit, tots dos teniu raó !!
Un pla anual ?? No sé què és això, jo… 🙄 😆
Corro per gust, però no sóc competitiu, ni tan sols a nivell popular, com vosaltres, que podeu aspirar a coses (podeu estar amunt en les classificacions, com tots ja sabem).
Jo competeixo amb mi mateix, és normal voler millorar i lluitar contra el pas inexorable dels anys que van caient, però no tinc el mateix esperit envers el córrer tot l’any. Sóc totalment incapaç de mantenir "la corda tibant" tant temps, no planifico la temporada ni coses així. Quan comença la temporada, quan acaba ? Per mi ni comença ni s’acaba mai. Sempre es pot sortir a córrer, sempre hi ha curses, tot l’any. Però no em pregunteu on aniré el 2008, només sé segur que a la Marató de Barcelona.
Amb aquesta despreocupació pròpia en mi, dit això: ELS PLANS FUNCIONEN !
Agafeu-ne un que us agradi, que us hi sentiu còmodes, que sigui realitzable, però només com a pauta.
Vaig molt despistat amb el tipus d’entrenament que necessito per al meu proper objectiu important, i el pla triat m’ajuda, sé que m’ajudarà a no anar tan lent 👿 . Abans d’Empúries vaig fer algunes curses interessants, alguns tests, i en dono el mèrit a la preparació, pla, que seguia.
Sempre flexible, sempre amotllable, però en ment. Ho podria sintetitzar dient: RES D’ESTRÉS, CALIU VIU.
El pla, i és una cosa a la que li dono tanta o més importància que tot això, també m’ajuda a recuperar un cert autocontrol sobre una vida difusa. Em marco uns ritmes diferents, canvio alguns hàbits…Em forjo, en definitiva, un cert nou estil de vida. Temporalment, i no em costa gaire esforç, en un moment o un altre del dia tot gira a l’entorn d’aquest objectiu, i em fa sentir més bé, millor.
No recordo qui va dir fa cert temps que aquí idealitzem la marató, ja que d’aquest objectiu parlo, quan en altres llocs senzillament van i la corren.
Sí, jo ara també l’idealitzo, i per això el pla i tota aquesta xerrameca
.Jo també he anat, senzillament, a córrer maratons amb poca preparació, i el resultat ha acostumat a ser ben lamentable, en tots els sentits. Tampoc no es tracta d’això, oi ?
Planificació i periodització
Be, l’ Arctos em va deixar l’ encàrrec de que “el mestre Enric” digues quelcom al respecte. Be, per començar no soc ni de lluny un mestre. D’ altra banda, el que puc dir es a partir d’ una experiència nula en l’ entrenament de corredors, tot i que, al ser un esport de prestació, en gran mesura coincideix amb l’ esport que jo mes o menys conec, la natació.
També vull dir que el que segueix es discutible, perquè dins l’ entrenament 2 i 2 no son sempre 4. Entrenar es com una recepta de cuina amb els mateixos ingredients, cada cuiner pot fer un mateix plat força bo i de gust diferent; jo parteixo dels principis generals de l’ entrenament, i també d’ opinions i algunes experiències personals.Planificar i perioditzar l’ entrenament.
S’entén com a planificar el establir uns objectius, decidir els mètodes de treball, els controls, els llocs, horaris, determinar les competicions importants i les no importants, els aspectes que volem treballar – p.e capacitat aeròbica o potencia anaeròbia làctica -, etc. La planificació es un procés de durada molt variable. Un nen que veiem amb condicions entra en un equip ciclista i decidim que volem treballar perquè dintre de 6 anys estigui en condicions de córrer el tour amb un bon equip, fem una planificació a llarg –planificació estratègica, segons alguns autors- . Després anirem filant mes prim i perioditzarem el treball. Moltes vegades es confon la planificació amb la gràfica de Matveiev: determinació del volum, intensitat fins arribar a la competició. Crec que es un error comú, massa comú.Perioditzar: això es pot ser el que en Arctos comenta. Repartir el treball dins el període que ens interessa, plantejar els moments de competició, establir els moments, els períodes. En aquest moment dins Km0 s’ esta demanant l’ informació als organitzadors de les diverses curses de ponent per fer el calendari de l’ any que demà entra (avui es 31 de desembre). Si un es un aficionat que s’ inicia, això es el que pot determinar el seu proper període. Però si ets algun d’ aquests Km0 que fan cap a Berlín i demés, la cosa ja es diferent, sobre tot si l’ objectiu es fer la seva millor prestació en una competició en concret. I aquí es on CREC JO pot ser una de les situacions, diguem ne, mes curioses de la forma de treballar de molta de la gent que sortim a fer Kms. Sortim a córrer, anem fent, milles endavant i… diumenge fan una popular de 12 km a Can Pixa. Som hi! No tinc obligacions familiars, tinc temps, hi puc anar etc. ¿Es incorrecte? NO, crec jo. L’ objectiu es córrer, i això es el que fem. I per un corredor que vol fer un marató al juny, el fer una cursa pot ser ser part d’ aquest entrenament, p.e. un entrenament de ritme. O un test d’ estat de forma. La temporada de cross es una part del treball de molts atletes de pista.
En realitat, quan fem un pla d’ entrenament, això ho tenim al cap. Això es veu molt clar quan treballem amb planificacions tipus “recepta”, que sens dubte poden ser molt bones. Si mirem la perioditzacio que esta seguin el By Keds, podem veure que la dinàmica de carrega –volum, intensitat, freqüència- esta establerta cara a estar en condicions d’ assolir el seu objectiu. Es veu els dies a treballar, els de descans, les tirades llargues, l’ alternança de mètodes –cursa continuada, ritmes, series, estiraments…- amb un increment progressiu, el període d’ afinament –el descans final- amb l’ objectiu 2 de març, Barcelona, 42,195, passar sota la pancarta. Ho faràs, n’ estic segur. Un objectiu, uns sistema de treball, un període pre-establert, uns descansos… i una motivació. Aquesta es fonamental i difícilment controlable.
El problema, crec jo, que es planteja d’ una forma mes clara, es quan competim de forma continuada per establir el nostre millor temps, millorar la nostra darrera classificació, etc. NO sempre es pot estar en el millor estat de forma, això es conegut per tothom. Dins una temporada, podem tenir contats moments de estat òptim, afinats, en realitat hauria de ser solament 1. Un corredor de 10.000 d’ elit sap que als propers JJOO es el moment X, allí, ni abans ni desprès. Te un període de temps curt –una setmana mes o menys- on ha de ser superman, estar en el seu moment òptim. En funció de l’ edat, el treball de base, aquest moment es pot anar millorant mes o menys temporades, però tots tenim clar que les millors prestacions assolides en cada esport es fan dins unes edats bastant estandar. Però, es aquesta la situació de la majoria de gent que va a córrer? Crec que no.
Però vull indicar dos situacions que crec es donen molt sovint a l´hora d’ entrenar: el primer problema, molt freqüent a l’ hora d’ entrenar en la majoria d’ esports i a contemplar dins la periodtizació, es l’ alternança correcta del treball de les vies energètiques en funció del seu període d’ adaptació i supercompensació ((això si seguim una metodologia basada en un model bioenergétic: Aeròbic, anaerobi 1…) Molts cops s’ entrena una via energètica quan aquest treball no tindrà un efecte positiu. P.e: 2 dies seguits de treball que genera una concentració làctica alta no produeix cap adaptació. Si ho fem, no guanyem res, estem perdent un entrenament productiu i en alguns casos es pot bloquejar l’ acció pretesa en el primer estímul. Però pot ser adequat si volem carregar molt.
L’ altre problema: creure que estem treballant un aspecte quan realment estem treballant una altra cosa. Això es veu clar amb aquest exemple: surts a fer un tomb suau amb en Crit, el Madjocker i el Bru (perill…) . Suau… per ells. Ells poden treballar A1 (aerobi lleuger) a4:30 el km i jo ja estic treballant A3 (aeròbic intens) o fins i tot ja estic produint tasses de lactat altes amb un pols a 170 (An1). Es un treball muscularment suau per ells i per mi… ja no se si tinc cames. I està clar que el mateix treball, en dos moments mes o menys allunats, poden provocar adaptacions totalment diferents, de fet ha de ser així. L’ individualització del treball es un dels principis de l’ entrenament. Però no tots els principis els em de seguir, nosaltres… la majoria volem córrer i gaudir de la Mitjana, la companyia seguint la canalització, anar plegats a córrer a la segona edició del ultra marató de Can Pixa.Conclusió: crec que molts realment sortim a córrer amb la voluntat de millorar, però no a base de “planificacions” –perioditzacions establertes, si no a partir de situacions personals, temps, estat físic i anímic, obligacions… Anem fent sortides a llocs que ens ve de gust, i anem millorant per un procés “natural”. Personalment no persegueixo res mes, simplement estar be, vaig començar per que tenia ganes de fer exercici, córrer m’ agrada de petit -mes que nedar- i perdre alguns kilets.
Però si volem realment assolir uns objectius alts, aquesta planificacio-periodització ha de ser molt mes afinada, en base a criteris i controls personalitzats.No crec haver dit res de nou. En tot cas, gràcies per aguantar el rollo si es que heu tingut la paciència d’ aguantar fins a la fi.
Enric, crec que s’ha produït un error: no és "mestre Enric"… És
MESTRE ENRIC!!
Gràcies per aquesta lliço de, sobretot, coherència i paciència.
Salut! Amb o sense plans d’entrenament! He dicho!
Mestre Enric,
Gràcies per una explicació tan àmplia i completa. Crec, al meu parer, que ho has descrit perfectament.
Si es té un objectiu important, per mi, està clar que s’ha de renunciar en moltes ocasions a les sortides amb companys, oblidar-se d’algunes curses de cap setmana que no s’adapten a l’entrenament, controlar l’alimentació, ser constant i exigent amb els exercicis a fer, etc, i això, o estàs molt motivat o no hi ha manera de portar-ho bé. A més, crec que no es poden empalmar fases d’entrenament+objectiu sense parar. Jo ho he notat. Després del Marató de Donostia estic experimentant una baixada de rendiment. Però bé, ja hi estic treballant. 😈
Repeteixo, Enric, moltes gràcies. 😉
collons Enric… no ho podries haver explicat de cap manera millor del que ho has fet.
Sincerament, gràcies.
Pd: que hi ha més superlatiu que MESTRE?
Bones,
GRÀCIES ENRIC
Ja tinc lectura per un parell de dies, quin plaer llegir a un mestre que en sap tant.
Al final lo més bonic és veure que siguin quin siguin els nostres objectius tots fem el mateix esport, i que un dia podem sortir tots plegats i uns patiran i els altres estiraran cames, però tots disfrutarem de la companyia de gent que disfruta fent aquest esport.Jo per la meva part intento planificar i perioditzar la meva temporada però des de l’ignorancia en l’apartat del rendiment però des de la saviesa del disfrutar del plaer de córrer.
Si mai realment vull prioritzar el rendiment per davant del plaer, llavors hem ficaré en mans d’un entrenador.Salut
PD Enric moltes gràcies per compartir els teus coneixements i sobretot per destinar el temps que t’haura costat redactar aquesta reduïda bíblia del atletisme.
Ni mestre ni punyetes. Aixó ho coneixeu tots, només esta un pel ordenat.
La majoria de vosaltres sabeu mes que aixó.
En tot cas, gracies.
ENRIC FOREVER !!!!!!
M’ha agradat tant l’escrit de l’Enric que l’he volgut rellegir en veu alta per a que ho pogués escoltar la meva gata que estava asseguda al meu costat…………i quan he acabat, fins i tot ella (la gata), no ha pogut reprimir un sorollós "Miau" d’aprovació.
Gràcies, Enric.
By Keds. menys peloteo i mes kms, que ja comences a buscar excuses. Que si tinc que fer la pilota, que si un arrofredat, que si la gata està en cel, que si tinc mono de bici… 2 de març, tira!
Penca un pel i fora collonades, que jo torno a estar amb una contractura que fins i tot fa mal en repós . Merda!!! No se si provaré l’ oli….
Dejad que me cite a mi mismo:
Quote:Dando una vuelta por internet he entrado en la página del club atletismo olimpo de zaragoza http://www.olimpoatletismo.esPD. En el mismo foro un poco más abajo aparece un truquito para bajarse fotos del asiphoto (empresa que hace fotos en algunas carreras, creo que tambien en el maraton de bcn y después las vende bastante caras) sin pagar. Lo he probado y funciona.
Pues resulta que en su día funcionaba. Y resulta que no lo anoté en ningún sitio. Ahora me iría bien. Y resulta que no me acuerdo. Y resulta que ha desaparecido la información. ¿NO OS ACORDEREIS ALGUIEN DE COMO IBA?
Gracias
bona nit baldato
he trobat aquest tutorial per descarregar-te les fotos de la marató de barcelona
ho he provat i m’ha funcionat, la qualitat i tamany de les fotos no és la millor i a més surt la inscripció d’asiphoto, però si més no ja tinc unes quantes fotos
prova-ho amb aquest enllaç http://www.behobia-sansebastian.com/index.php?option=com_joomlaboard&Itemid=75&func=post&do=quote&replyto=2496&catid=4
suposo que buscant més es podria trobar alguna opció millor, però de moment prova aquesta, sembla que funciona
salut
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.