Mitja marató del Llop, 8 de juliol
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Ieeeeeps,
Molt bones fotos Crit i cucudrulu :wink:!!!
Auuuuuuu…coi de llobatons, aquest cap de setmana em vàreu fer tornar a disfrutar de valent 😆
Concentrats gairebé tota la representació de la llopada llampant al mateix hotel Tortosí, vàrem fer una bona càrrega d’hidrats de carboní la nit avans, tot preparant el que ens venia a sobre…
Matí com ens esperavem, molt i molt caloròs.
Sortida a les 10 passades, amb tot un grup de llobatons llampants afamats de pujades per conquerir lo Caro…feiem por…auuuuuuuuPrimers Kms fets amb un bon grupet, montoliu, crit i el ganxet cucudrulu 😉 . Cap el Km10 però, el trenet es comença a trencar i comencen les rampes de debò
Arribem al Km 15 on ens espera la gran claca d’animadores del Km0 …aquesta animació ni al tour!!! Com molt bé ha dit en Segarrenc, aquesta claca feia ressucitar tot mort vivent que s’havia perdut enmig del Caro 😆
Felicitats i gràcies noies, no sabeu pas com s’agraeixen aquests moments 😉
Els Kms es van fent llargs, mooooolt llaaaaargs i no acaben maaaaaaiiii, mentre el mestre cucudrulu (rellotgeria suïssa) arriba a meta, seguit pel incombustible montoliu, la màquina d’en crit darrera i un servidor arriba tot seguit, exhaust i completament abatut, però content, molt content
Vaig endarrera i em venen imatges per recordar sempre…la cara de satisfacció de’n crit quan el veig estirat a terra acabat d’arribar o l’angel de la guarda de’n montoliu (això no es paga 😉 ), quan ens porta unes aigues i aquarius per un parell de llops ajaguts en coma
a l’arribada.I més satisfet encara quant vaig veient l’arribada de la llobatada que faltava, l’Artur (bo, molt bo company), en Bodi (màquina-màquina), segarrenc, jordi gràcia, madjoker (enhorabona llobato …com algú diu…ets el meu heroi company!!! 😉 ), i tambè arriben companys de Cervera, amb l’Imma sent tercera (felicitats 😉 ).
Enhorabona i felicitats a tots els arribats, a l’organització i la fantastica retrobada amb el company cucudrulu…aviat el tornarem a veure 😉
Fins l’any vinent Caro i salut 😉
Un llop llampant
Enhorabona a Ponent per haver conquerit el Caro.
Com va dir el segarrenc, els llops sempre ataquen en manada i així es va fer. Com era d’esperar la primera pertanyia a l’èlit, tal com es pronosticava la nit abans. L’atac va ser ferotge i acompanyats pel llop de Reus (qui l’ha de fotre 😉 ) es van cruspir la presa en forma d’enorme i duríssima muntanya.
Montoliu, Crit i el Bru, entraren a l’estela del llop de Reus, el ja mític Cucudrulu.
El segon atac no es feu esperar i una altre manada, encapçalada per l’Artur42, tornava a sembrar el pànic als ports.
El Bodi, Segarrenc, Jordi Gràcia, Madjocker, companys de Cervera i de llevant , van fer la resta.
El millor de tot el dinar post cursa, amb un ambient de primera amb companys de primera 😉 . Menjar i beure fins el punt que el PRESIDENT, ens va obsequiar amb unes paraules 😯
Per acabar, no podia deixar de felicitar, a tota la claca que hi duiem, estic segur que érem l’enveja de la resta de corredors, però no us passeu que l’any que vé ….demanarem…."top-less" 😆 😆 😆
Salut i felicitats per ser com sou C O L L O N U T S.
.
Companys:
Ja tenim aquí les classificacions:http://www.cursadelllop.com/classificacio-caro.htm
Salut i milles.
AbelIeeeps,
ostres, com que en vàren haver d’apuntar a última hora per un fallo de la organització, no surto com a Km0 😥 😈
De totes maneres, es tot un plaer quasi orgàsmic 😉 veure a la classificació el millor equip de la mitja més dura de Catalunya
Salut
Enhorabona a TOTS els llobatons que vàreu conquerir el Caro, ponentins o no.
Sí, realment és un gran plaer veure companys que coneixes tan amunt en la classificació.
Tots els que hi heu participat mereixeu gran admiració, i per part meva la teniu a parts iguals, tant si heu aconseguit l’objectiu que pretenieu, si el tenieu, com si no.
Sé com n’és de dura aquesta prova (2.25′ l’únic any d’anar-hi), i els poquets que s’hi enfronten són tots, repeteixo, admirables.
No res això…. !
Fins i tot cansa de llegir ho!!
FELICITATS A TOTS, els que vau pujar i també als que van animar.
Pot ser quan sigui gran….
Ei companys!!!,
Em sembla que uns dels llops és en aquests moments conquerint les terres d’Irlanda tot assaborint unes Guiness de reglament per recuperar. Potser des d’allà ens dirá la seva, doncs no me l’imagino tants dies de silenci amb els nivells d’orgull i satisfacció molt per sobre del normal.
Li dono de marge dos dies.
(Ostres, que bé senta això de ser un llop!!!)
Molta salut i una abraçada.Ei! Estic viu…encara! 😳 😳 😳 😆 😆 😆
Quan tingui les fotos de la cursa, que va fer l’Àngels, a punt, faré una "croniqueta"!
😉
i bon hora!
hi han curses que no s’obliden, aquesta és una d’elles.
com que ja no hem queden adjectius aniré al grá.
primer que tot, felicitar a tots els km0’s que vareu correr, un plaer:
jordigràcia encantat de coneixet, madjoker (després d’aixó, marató???….un fart de riure), segarrenc: sempre és un plaer, bodi: com es nota l’experiència. també als que hem deixo, i a la parella de Cervera, cony!!, ara no m’en recordo com és diuen.La carrera? doncs, ja está quasi tot dit: primers km’s amb bona companyia, si senyor: cargol, crit, brú i el crack de cracks cucudrulu.
al començar la pujada tot canvia, la cosa és trenca i… campi qui pugui: a patir com uns cabr… perdó com uns llops.
la sensació durant la pujada és fa dificil d’explicar: als que hi vau ser ja m’enteneu. Al final arribo darrera del inqualificable mestre cucudrulu: quin tio, no ho havia vist mai, una lliçó gràtis de com s’ha de pujar,…. quan hi penso hem vé la risa: hi havia moments que’l tio regulaba tant bé que’m pensava que és quedava i jo l’animava "-vinga mutxatxo" jejejeje.just d’arrera meu arriba en crit, bé, que podem dir, no sé, un altre crack??, que quasi sense entrenar és capaç de fer la cursa que va fer?? doncs tot aixó i més. quan estiguis en forma nanu, no et podrém parar.
Poc després arriba la sorpresa del dia: 😯 ens quedem bocabadats quan arriba en Artur42 quina carrera!! enhorabona, si senyor!!.
no, no me l’he deixat, el guardo per l’últim: CARRERON (amb majuscules) del senyor Bru: impresionant de veritat, sensacional, vam compartir la pujada un darrera l’altre patint com veritables cabr.. perdó com llops,… no, ja anava bé ja: com "cabrons".
perdoneu si hem deixo algú, tinc molt poca memoria.
el millor de tot, al final: compartir un dinar de competició amb tot el personal. un plaer de veritat. gràcies i fins a la pròxima.
a reveure.
Algunes de les fotos: AQUÍ.
Quote:Ei companys!!!,
Em sembla que uns dels llops és en aquests moments conquerint les terres d’Irlanda tot assaborint unes Guiness de reglament per recuperar. Potser des d’allà ens dirá la seva, doncs no me l’imagino tants dies de silenci amb els nivells d’orgull i satisfacció molt per sobre del normal.
Li dono de marge dos dies.
.Tens rao, Jordigràcia, he estat gaudint de les Guiness, i, sobretot, de les espectaculars terres irlandeses. Des d’allà he recordat, dia a dia, tot el que vam viure junts a la Mitja del Llop. Certament, ara que han passat gairebé dues setmanes, continuo tenint molt presents les sencacions que van experimentar plegats i també la intimitat d’una cursa que superes més amb el cap que amb les cames. Quan torni de vacances espero ampliar la meva crònica i confio recordar totes les persones que em van acompanyar en aquesta experiència única. La Cursa va ser especatular, però el millor de tot va ser l’amistat i els ànims rebuts de la claca de la Terra Ferma.
Salut a tots i fins aviat.
Ah, i gràcies per les magnífiques fotos.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.