[bru]

Ieeeeeeeeeeps,

Cansat i mig endormiscat, aprofito que les dones de casa dormen per agafar un paper trobat a l’avió, i de tornada a Barcelona, començo a escriure la crònica de la gran marató de Berlin

Divendres al vespre, fem via cap a Berlin.
Ens trobem a l’aeroport amb tot el grup de Borges, som una bona de Km’s 0 a la conquesta de Berlin 😉

Dissabte, es lleva núvol i amb pluja. Anem a la fira del corredor i començo a percebre la gran magnitud del esdeveniment…3 pavellons plens de stands, gentada per tot arreu…coi…i jo em pregunto…tot això per una "simple" marató 😯

Tot dissabte que va plovent, fred i cap el tard, s’enforteix força el vent

Vaig cap el "sobre" esperant que l’endemà millori el temps i amb moltes ganes de començar la gran cursa

Diana a les 5, menjar de pardal, com sempre, i cap a la sortida. Desprès de deixar, entre la multitud de gent, però tot molt ben organitzat, la bossa al guardarroba amb la gent de Borges, ens trobem amb en cargol i la gent del Sicoris 😆 i enfilem cap a la sortida, a l’avinguda anomenada dels tilers.

Entre la multitud de corredors….

Fins ara….

[bru]

…entre la multitud de corredors, l’organització alemana ho ha calculat tot al mil·límetre. A les 9 en punt, juntament amb en cargol, sentim el tret de sortida.

Tenim sort i podem sortir bastant endavant, sense gaires aglumeracions de gent, i donat que les avingudes i els carrers son molt amples, malgrat la gran quantitat de corredors, no em d’anar esquivant gaires obstacles.

Els 2 primers Kms, em surt a 8.05 😯 , i la multitud de gent desbordada animant, crits, instruments musicals, banderes a dojo, bandes de música… 😯 … realment, aquesta gent semblen d’un altre mon, un mon on l’atletisme es un esport prioritari…aquesta animació ens fan contagiar una alegria insconscient al nostre ritme previst, passant el tercer i quart km a 4.02 i cinquè a 4.05

A partir d’aquí, m’alenteixo un xic i perdo en cargol de vista. Intento afluixar, conscient del fort ritme que portem, i passo el sisè a 4.11 i el setè a 4.10.

Em veig amb molt bones sensacions, i la multitud de gent animant (sense paraules …no sentia en cap moment el soroll de les meves sabatilles corrent …impresionant 😯 ) fan que passi la mitja amb 1.28.19. Entre la multitud, veig la Silvia, la dona del Artur, animant juntament amb un grupet de Borges…quina alegria…aquests crits son per mi 😆 …gràcies…no sabeu pas com s’agraeix 😉

Passo en Victor de les Borges i ens animem mutuament 😉 …tambè atrapo en cargol (quina gran cursa company!!! 😉 ) passats els 30 primers Kms, veig que tinc possibilitats de baixar de 3 hores, em començo a sentir les cames, tinc una petita molèstia intestinal, però ho tinc a la mà … i, em dic a mi mateix, que poques ocasions hi hauràn tant favorables per fer-ho…

A partir del 32, em passa el grup de les 3 hores, però tampoc m’hi capfico gaire, ja que porten uns 2 minuts de marge…de tota manera, a partir del 35, veig que el ritme afluixa i ja es de 4.30 i 4.45 … el cos afluixa i les molèsties intestinals no marxen 😥 …passen el Kms i em faig conscient que l’objectiu sub’3 quedarà un xic lluny 😥

A l’últim Km, veig la airun, cridant, animant-me i donant-me l’estelada, enmig del deliri i els crits de la gent…quatre llagrimetes que no falten, em tapo la cara amb la bandera els últims 200 metres i entro a meta amb un somriure d’orella a orella 😉

Gràcies a tots pels ànims i la vostra ajuda, tot això va per tots vosaltres 😉

[ROMA34]

l´alineació de km0 a Berlin , és + dificil que del entrenador del Barça

heu anat casi tots els cracks.

enhorabona i molt bones cróniques

[bodi]

Enveja, nois, molta enveja….ieeeps! però sana, eh!

Continuo regant l’hortet per ser-hi algun dia

ENHORABONA A TOTS, a disfrutar-ho 😉

[Artur42]

Ahir deixava la crònica just en el moment de la sortida de la marató i aquesta nit ja la tenia gairebé acabada quan….ha desaparegut. Misteris de la informàtica…o dels que la maltractem. Tot i això, faig un segon intent perquè l’Arcadi no em torni a fotre la bronca.

Després d’una última encaixada de mans amb Adolfo, JFK i Canyes per desitjar-nos sort, sortim jordigràcia i jo amb la intenció de tornar al cap de menys de 3 hores i mitja.
El primer quilòmetre el fem en 4’55". És el nostre ritme, i l’hem pogut seguir tot i haver de sortejar continuament corredors que busquen objectius superiors a les 3h45′ però han arrencat per davant nostre.
Malgrat que només fa cinc minuts que hem sortit, ja tinc ganes de pixar 😯 . Potser m’hauré passat amb la hidratació prèvia a la cursa. Paro amb la por de no tornar a trobar el company, però -miracles que passen- al cap d’una estona ja tornem a rodar plegats. Passem el quilòmetre 5 com una calculadora, amb 24’26". Arribem al 10 amb 49’05" i, el que és encara millor, una sensació de frescor impensable. Això sí, la bufeta no perdona i demana una segona "parada tècnica". Això ja em preocupa. No m’havia passat mai. Crec que la culpa la va tenir l’aigua de Berlín, ja que als avituallaments el líquid era de l’aixeta, i al quilòmetre 15 vaig haver de tornar a parar. A partir d’aquell moment vaig decidir dosificar els avituallaments; beure només un de cada dos.
Ens presentem a la mitja marató al.lucinats per la resposta de la gent de Berlín. Per molt que t’ho expliquin abans no deixen de sorpendre’t. A peu de carrer, a les balconades, sota els ponts, al damunt… tot Berlín viu aquest matí per i per a la marató.

El temps de la mitja: 1h44’25". Fantàstic!, sobretot perquè ni el Jordi ni jo tenim la sensació d’haver passat ja 21 quilòmetres. Mantenim el ritme fins al quilòmetre 28. Allà veig el segon parcial lleugerament per sobre dels 5 minuts i li demano a jordigràcia si pot incrementar el ritme un parell de segons per quilòmetre. Em temo la resposta. Fa una estona que ja no ve tant enganxat a mi. Ell em proposa que faci via, però prefereixo anar plegats fins a l’arribada. La marca no m’importa gens. M’estimo més disfrutar de la cursa. Però en un avituallament que jo em salto, el company s’amaga Passo la distància que va del 28 al 29 mirant enrere, buscant el Jordi, però no és difícil pensar que ell prefereix anar sol, al seu ritme. Així és que, al quilòmetre 30, veient que vaig bé de forces, em proposo anar a buscar la llebre de 3h30′. La veig, la agafo, la passo… Encara falten 9 o 10 quilòmetres per a l’arribada i valoro la possibilitat de fer marca. L’any passat havia fet 3h27 a Florència i a Berlín encara tenía terreny per provar-ho. A més, jordigràcia m’havia acomiadat com a llebre i jo necessitava una nova motivació. Em trobo fort, però si no hagués estat així, estic convençut que la gentada que ha envaït els últims quilòmetres del recorregut m’hagués portat en volandes. No paro d’avançar gent que ha punxat i em recorda episodis própis d’altres curses. Enfilo l’avinguda Unter den Linden veient al fons la porta de Brandenburg. Quina emoció!. Penso que quan passi per sota de l’arc viuré el moment més especial de la marató… però no, just després de la porta hi ha dues tribunes espectaculars amb milers de persones que aplaudeixen al ritme d’un animador. L’avinguda del 17 de juny és a punt d’esclatar. Sento per megafonia que Hayle Gebreselassie ha fet récord del món… i tinc un dubte: serà possible que en aquests moments la persona que ha fet la plusmarca mundial de marató sigui tant feliç com un Lleidatà del Pont de Suert que ha invertit 1 hora i 20 minuts més?. Estic convençut que no.

Al marge de la cursa, la marató de Berlín m’ha deixat imatges imborrables. Imatges dels llocs que hem visitat i també de les persones que hem coincidit. El dia era gris, però Berlín, aquest diumenge, era groc, molt groc.

El sopar amb la gent de Borges a Spandau, genial.
bru vas per figura.
JFK, Canyes, molts ànims. La pròxima serà diferent.
Adolfo, Cargol sempre un plaer
jordigràcia sempre ens quedarà NY
i a tots els que ens hem vist dins o fora de la cursa, una abraçada i fins a la pròxima.

Perdoneu el rotllo. Sort que l’havia dividit en dos capítols

Salut a tothom

[cargol]

Hola companys;
De rodona puc calificar aquesta marató, que no te res a enveijar a la de NY.
Amb la meva filla petitam, compartim vol d’anada amb Artur42, Jordi Gracia, Diego i les seves parelles. També coincidim amb Marina, una barcelonina veterana i que s’estrenava a la distància que comparteix apartament amb altres companys i nou fitxatge de Km0 i que aviat podrem veure competir per Ponent
Ne mes aterrar ja vaig notar bones sensacions i tot va anar rodó, la mateixa tarda visita a la fira del corredor (el doble de gran que la de NY).
Calçat, cronos, suports alimentaris, roba (vaig trovar uns pantalons fosforito que vaig estrenar l’endemà, tot de "conju".
Dona goig veure un al costat de l’altra els stands de les millors maratons del planeta "barallant-se" per captar la nostra atenció, algunes de ben interesants (Roma, Tokio, Tal-Mahal, Muralla Xina, etc).
A la fira trobem a la colla del Sícoris amb Adolfo, JFK i la seva dona i anem tots a sopar (com no pasta).
Al dissabte dia lliure, fred, pluja i vent, aprofitem per veure la ciutat i algun museu. Mira que sempre dic que el dia abans de competir faré bondat, però es impossible amb tanta cosa interessant per descobrir. A la tarde podem veure la mini marató, una prova per nens de 4.219,50 m.
i més tard la marató de patins, espectacular.
Tota la nit plou i de matinada els nuvols no marxen, però ja no plou, 16º de temperatura, ideal.
Foto dels que ens trobem davant de la majestuosa Pora de Brandenburg per la que han passat tants exercits victorisos, avui li toca als km0. Quina grogor més llampant.
Amb Bru i Victor Sans de Borges estem als primers calaixos i amb la música de fons de "Carros de foc" sortim sense haver escalfat ni estirat. Anem devorant kilometres sense adonar-nos. Anem molt ràpids, però anem molt còmodes, deixem enrera al guia de 3 h perque pensem que va lent i tirem endavant. Bru es queda i jo continuo, vaig volant i disfrutant dels momuments que trobem i de la música que no falta, amb 60 grups repartits o el circuit, quan deixes d’escoltar una peça de jazz, començes a sentir la batucada, cants d’indis sioux, blues, música clàsica, etc. i sino la gent amb les culleres i caçoles. Gent i banderes per tot el circuit.
Arribo a la mitja amb 1h 26′ 28” , aixó pinta com a Amsterdam, però aquesta vegada no hi he anat el dia abans sentadet a donar un tomb en barco pels canals, sino que he fet uns 15 kms caminant entre els carrers i recorrent sales de museus i passa factura, poc a poc vaig perdent fuelle, però content perque veig que les forçes m’acompanyen.
Al km. 36 (devant del meu hotel "Alt Berlin" a Postdamerstrasse) hi ha la meva filla Gemma amb l’estelada i ja queda poc, aguanto a bon ritme, encara que em despedeixo de repetir sub 3h i enfilo la llarga recta amb el simbol de Berlin al fons i la cridoria de la gent, finalment 3h 3′ 34” (3ª millor marca).
Un puntazo va ser rebre al telèfon mòbil amb temps real, el pas per la mitja i arribada amb km/h de promig i temps per km.
A l’arribada després de penjar-nos la medalla, a hidratar-se amb Red Bull i cervesa.
Tot un honor haver corregut amb la cursa on s’ha batut el record mundial, que gran ets HAILE.
A la web oficial hi ha un video resum de la prova:
http://88.151.64.108/events/berlin_marathon/2007/

[cargol]

… disculpeu perque he escrit amb negreta qüasi tot.
A la nit sopar tipic alemà amb la gent de Borges i Km0.
A més de disfrutar de la ciutat i la cursa, el millor la companyia de tots, Cada vegada aquest esport m’agrada més perque et permet coneixer gent mervavillosa que estan boigos com nosaltres.
Enhorabona a Toni i Dani pels vostres marcons. I als que vareu fer marca com Bru i Artur42 i a la resta Victor, Marta, Frank, Eli, Pili, Canyes, Andreu, Jaume i Salva Vidal, Antoni, Jaume i com no pel seu coratge a JFK i al mestre Adolfo que va compartir cursa amb el seu idol.
També mercés a la claca que portavem i que en diferents llocs del recorregut es van deixar sentir i s’agraeix molt,
Per ultim també mercés als que des de Ponent ens heu animat.
Salut i milles.
Abel

[marta]

Diumenge aixecar-se a les 5.30 per esmorzar i marxar cap a la sortida a les 6.30 ja que l’autocar no esperarà a ningú (però hi ha un corredor que cal esperar i ens fa retardar 20 minuts). Impossible arribar a la foto de km0.
Arribem, busquem la tenda corresponent del guarda-roba, deixem la bossa i cap al calaix de 4.30. Jo vaig amb La Eli i l’Andreu que esperen fer aquest temps però no porto l’entrenament suficient, tot i això espero fer el màxim amb ells i quan no pugui més ja afluixaré (les tres maratons que he fet les he fet en 5 hores casi). Falta 45 minuts per la sortida, fan aeròbic per escalar (convé, fa fred). Tret de sortida però no ens movem, 15 minuts i comencem a “caminar” durant 5 minuts fins arribar a l’arc de sortida on ja comencem a córrer. Cal vigilar amb la gent n’hi ha molta i constantment reps cops de colzes, cops de peus, …
Cada 6 minuts aprox. Passa un km però sembla que sigui cada minut ja que van molt ràpid a passar, hi ha tanta gent que anima!!
Al km 15 em noto el genoll, i cansament (porto 3 dies dormint 5 hores) estic més cansada que a la mitja de Sabadell, i tinc gana, començo a menjar pomes i plàtans als avituallaments. Abans del km 30 La Eli afluixa, li fa mal la cama, i poc després en l’avituallament perdo l’Andreu (de tanta gent que hi havia a cada avituallament ens havíem de cridar per no perdre’ns) penso que està per davant i com que la molèstia del genoll no ha augmentat intento continuar al mateix ritme, ja que hi vaig còmoda de pulsacions. Al km 36 espero veure els companys de Borges animant ara ho necessito més que al km 20, però no els veig (totes les maratons que he fet he punxat entre el 37 i el 40), em torna a venir el cansament, tinc ganes de parar i caminar però no tinc mal de cames, nomes molèstia al genoll que no ha augmentat. Penso amb la Lagartija, recordo el que em va dir “El poder de la ment” i, fins al final, busco els ànims dels espectadors, tot dient-me “no puc caminar, em trobo bé, puc acabar sense caminar”. Finalment 4.31h, impressionada, ganes de plorar però no puc, massa emoció.

També s’ha de dir que si això fos a Barcelona no hauria fet aquest temps, aquí el públic no et diu res, en tot cas et crida perquè li has tallat el carrer, a Berlín, molts et deien "Go, Go, Go, …", entre altres coses, hi havia bandes de música clàssica, grups de jazz, de pop, peruans, …, hi havia gent fent soroll amb tot tipus d’instruments panderetes, pitos, trompetes, gaita, imitant els ocells, gaita, tapes d’olles, …, hi havia gent amb els altaveus a les finestres de les cases amb la música al màxim volum, hi havia un amb un micròfon i un bafle animant, hi havia cartells amb ànims amb tots els idiomes, hi havia ….

Durant tot el circuit crec que no vaig veure cap tram amb 50 metres en el que no hi hagués algú animant!! Érem més de 40.000 corredors però crec que també hi havia més de 40.000 persones en el públic entre acompanyants i berlinesos.

M’hauria agradat veure la resta de companys de km0.
Encantada de conèixer a Jordi Gràcia i Marina.
El sopar molt bé!! Un lloc molt acollidor!!

Gràcies a tots i totes pel suport!!

[Neus]

què se us dóna millor córrer o escriure??

Perquè quins temps que heu fet i quines cròniques!

Em doneu molta enveja, per com correu i per com escriviu, es nota que s’ha viscut amb passió per poder-ho plasmar tant bé,doncs nomès:

MOLTES FELICITATS FINISHERS!,

I MOLTES GRÀCIES PER LES CRÒNIQUES

[Crit]

Bé, ja ho veieu, tots malalts!!!

Fer una marató ja té mèrit, impressionants els relats, però m’agradaria felicitar-vos pels kms de juliol i d’agost 😆

Sí, sí, ho vau trobat tot preparat, no sabeu que complicat és enviar milers de globus grocs cap a Alemanya. Però us va fer il·lusió, no?

Au, que encara no heu escrit tots!!

Salut

[PILIborges]

HOLA COMPANYS,

ESTIC MOLT EMOCIONADA PER HAVER ACABAT LA MEVA PRIMERA MARATÓ, CREC QUE QUANT ES DIU QUE AL LLARG DE LA VIDA S´HA DE PLANTAR UN ARBRE, PUJAR EN GLOBUS, ESCRIURE UN LLIBRE…. S´HAURIA DE INCLOURE PARTICIPAR EN UNA MARATÓ.

ES UNA BARREJA DE SENSACIONS, ESTÀS NERVIOSA ABANS DE COMENÇAR LA CURSA, A MESURA QUE PASSEN ELS KILÒMETRES VAS AL.LUCINANT DE LA GENTADA QUE HI HA I ELS PRIMERS KILÒMETRES PASSEN VOLANT, S´ACOSTA EL KM 22 I LA GENT DE LES BORGES ENS ESPERA AIXÒ ANIMA A CONTINUAR, L´AMBIENT DE CADA VEGADA MÉS ES TRANSFORMA EN UNA FESTA .

KM. 37 POSTDAMER PLAZ JA QUEDA MENYS, I QUANT JA PENSES QUE NO ARRIBARÀS MAI, JA VEUS LA PORTA DE BRANDENBURG I EL COR S´ACCELERA…. I QUANT JA HI ETS … LA GENTADA QUE ANIMA I CRIDA.. EMOCIÓ, LLÀGRIMES I ORGULL D´ACONSEGUIR UN REPTE.

GRÀCIES FRANK PER ACOMPANYAR-ME EN AQUESTA AVENTURA, GRÀCIES MARTA PER COMPARTIR AMB NOSALTRES AQUEST VIATGE I A TOTS ELS COMPANYS DEL CLUB ATLÈTIC BORGES : EMILI, ANDREU, TONI, VICTOR, EUGÈNIA, MAYBE, DOLORS, JOSEP Mª I A LA ELI PER EL SEU SUPORT I ÀNIMS QUE SENSE ELLA NO ESTARIA FENT AQUESTA CRÒNICA I MOLTES GRACIES A LA GRAN FAMÍLIA DEL KM0.

FINS AVIAT. PILIBERLIN
PD: BRU UN PETONET A LA JOANA

😆 : 😉

[Adolfo]

http://km0.lleida.org/joomla/images/stories/0742berlin/berlin1.jpg
http://km0.lleida.org/joomla/images/stories/0742berlin/berlin2.jpg
http://km0.lleida.org/joomla/images/stories/0742berlin/berlin3.jpg

Pili, felicidades por tu éxito. Me alegro de haberte conocido. Saliste muy guapa en la foto de Segre.

Apunta en tu agenda el 2 de Marzo en Barcelona, será la tercera edición de una nueva etapa que hará de Barna una de las grandes. Con toda seguridad.

Saludos a todos los amigos de Borges.

[marta]

Ja hi ha fotos a

https://www.km0.cat

[PILIborges]

HOLA ADOLFO,

MOLTES GRÀCIES, ESPERO QUE ENS RETROBEM EN ALTRES CURSES.

ADEU.

PILIBERLIN

[Adolfo]

[Autor]

Entrades