Marató de Barcelona. Març 2009

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #19642
    Avatar
    cargol
    Participant

    Kaiserenhorabona per la crònica i per ser un MARATONMAN.
    Ara ja has “picat”, quina serà la propera?

    #19644
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Nois i noies, les vostres cròniques són realment emocionants. Em feu enveja els debutants, doncs em crec allò de que com la primera no n’hi ha cap…(almenys en quant a sensacions ).
    Corre..foc?. si jo m’he de parar en un bar, et juro que no torno a engegar.

    Albertbó, que contenta estic de que veiessis aquella imatge de mí, … Em va fer molta il.lusió trobar-te en aquell moment.

    Ah, i perdoneu les faltes i les errades, però sóc un desastre en informàtica : la primera versió se’m va borrar i la segona la vaig enviar directament, sense repassar, per por de què em tornés a passar.

    #19646
    Sime
    Sime
    Participant

    Alguna vegada abans d’una cursa us heu passat la nit somiant que corríeu?
    Potser passeu el vespre en bona companyia, sopar amb la família, xerrar amb els amics i a dormir d’hora, que cal matinar.
    Però el neguit de la cursa et fa somiar, ets a la sortida, moviment, primers quilometres, saludant, tranquil, gaudint de la cursa somiada.

    Alguna vegada us heu anat a dormir amb un bon refredat? En un principi us deixeu emportar per la calidesa del teu entorn, però al cap d’una estona la febre us fa tremolar. Una tremolor estranya, barrejada amb el vostre somni.

    Primer us sentiu flotar.
    La vostra percepció de les coses és estranya.
    Les imatges van de la claredat més absoluta de l’inici a, poc a poc, veure-ho tot lluny, darrera d’una cortina líquida.
    La respiració no varia, només estàs somiant.
    Ets al llit, t’embolcalles amb els llençols i segueixes somiant, un pas darrera l’altre.
    La suor és freda, suar i tenir fred: quin somni més estrany!
    Somies que et despertes però una altra cursa t’espera.
    Faig bromes amb els altres somiadors: què tu també tens una cursa demà?

    A la cursa somiada aquells problemes musculars de fa deu setmanes desapareixen i et deixen gaudir.
    Quan arribaré li faré un somriure d’orella a orella a les meves filles.
    Què guapes estan!
    Però el somni es repeteix, segueixes corrent i aquest cop els problemes no desapareixen.
    Punxades a la cama i tremolor.
    Fa fred?
    La mitja més fàcil i la cursa més estranya.

    Somiar i córrer.
    Somiar amb una cursa i despertar-te cansat.
    Somiar amb el moviment i oblidar-te de la meta.
    Pensar que vols canviar de somni.
    Una fiblada al tendó.
    Cansament?
    Les alarmes activades.
    Benvinguts al meravellós món de les contractures!
    M’espanto.
    Ho deixo estar.
    Ja no puc córrer.
    El temps va a una altra velocitat, més lent, al meu voltant tothom va de presa.
    Un pas darrera l’altre, un món paral·lel.
    Torno a córrer, a càmera lenta.
    Em despisto i perdo el somriure
    Arribar a meta per poder descansar.
    Estrany, content o preocupat.
    Decepció, preocupació, èxit.

    Alguna vegada abans d’una cursa heu somiat que corríeu?
    A mi em va passar el diumenge 1 de març al matí, però no somiava, corria una marató increïble.

    #19652
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Algú te contactes editorials? Quin nivell que teniu. :cheer: No se si no vull córrer un 42,195 per lo llarg o per la meva incapacitat literaria.:silly:

    Podeu continuar…

    #19653
    By Keds
    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    Escriure una crònica….escriure una bona crònica no té res a veure amb el domini de la llengua, el talent artístic, la imaginació o en no fer faltes d’ortografia.

    Per escriure una bona crònica, en aquest cas, només es necessita tenir una bona historia per explicar i tenir moltes, moltes ganes d’explicar-la i compartir.la amb gent que saps que l’apreciarà…..

    En aquest fil “Marató BCN ’09” és clar que hi ha grans històries personals i col.lectives i una gran solidaritat i complicitat entre els que escriuen i llegeixen…..

    Gràcies a tots els maratonians…… i enhorabona a tothom !!

    Ha sortit un fil…..per emmarcar.

    Visca el Km0 Ponent !

    Salutacions.

    p.d.// per cert….crec que encara falta alguna que altra valuosa aportació……

    #19661
    Avatar
    homedferro
    Membre

    Emocions.

    Un garbuix indescriptible d’emocions m’embarguen. He travessat en solitari una línea d’arribada, com tres anys endarrere. La música reprodueix una immortal cançó de la gran Tina: Simply the best, i no puc evitar dibuixar un somriure sorneguer a la cara.
    He fet una cursa inversa al transcurs de la vida.
    He sortir amb la saviesa dels anys i la companyia dels amics, per gaudir dels petits moments, com correspon a un ancià.
    He estat prudent, com les accions dels avis envers la vida.
    He estat pacient, i he anat fent suau i tranquil, sense fuetades ni cops de geni, igual que quan es surt de la segona edat per entrar en la d’or.
    He estat treballador i persistent, com a resulta dels anys de maduresa
    He estat insistent i punyent, com cal ser-ho al sortir de la joventut
    He estat arrauxat i cabut, com un jovenet acabat de sortir
    He estat inconscient i rebel, com correspon a un adolescent
    He estat feliç i juganer, com correspon a un xiquet
    I finalment, he plorat com un nen.

    La logística emprada aquest cop, ha fet que em sentís molt tranquil, tant, que fins i tot no em vaig despertar el diumenge a l’hora que tocava… sort del brogit dels veïns, que si no… hagués arribat a misses dites!
    Arribem amb temps de sobres, però fotos aquí, fotos allà, quan vull anar a fer la última buidada, em trobo una cua llarga com un dia sense pa! A falta de cinc minuts puc entrar a la cabina… És el moment de més estres de tot el dia.
    De manera sorprenent, entro al calaix que em pertoca i ens trobem amb en Sime i en Jordi, i veiem com centenars de corredors amb el mateix color del dorsal que nosaltres passen via cap a un calaix més avançat… no ho entenem… i ens disgusta.
    Volia repartir sort a tots i cadascun dels companys, però no he pogut.
    Com ja és tradicional, sona el Barcelona d’en Freddy i la Montse i, amb cert retard, es dóna el tret de sortida.
    Veiem els globus de les llebres allà a la llunyania… La tàctica per avui està clara, seguir a en Sime fins que es pugui.
    La sortida es com sempre suau, un reguitzell de cops, copets i empentes, que et fan anar d’aquí cap allà. La sensació és de ser un cigró en mig d’una olla remenada.
    No hi ha sol, la temperatura és ideal i fins i tot, una fina cortina d’aigua ens acompanya.
    Els nervis que no he tingut, tampoc es presenten ara. De fet, la serenor, la tranquil·litat es qui em mena ara. Tinc davant 42195 metres per sentir-me de tantes maneres que ara no m’hi capfico. He dit que venia a passar-ho bé, i és el que penso fer.
    Passa pel costat, com aquell que va a comprar el pa, en JORDI CODONY, i se’ns endu al Jordi. En fi, por fin solos Sime…:ohmy:
    Comença el xou dels avituallaments… tornen les espentes, els cops… ostres!!! Si n’hi ha per tots! El dromedari (per no dir camell…) d’en Sime, per variar, no beu…
    Al llarg d’aquests deu quilòmetres hem caçat la llebre de les 3:45, i interiorment penso que l’estic cagant, doncs no em sento preparat per acabar-hi per davant.
    Injecció de moral! Ens trobem a en Artur42, en CARLOS, en Kaiser i a en Agulletaman. Collons! Estan volant!!! I aquests volen acabar sub4??? Si acabaran en sublahòstia!
    Ens animem mútuament, i ens endúiem a l’Agulletaman.
    Valoració en aquest moment … la sensació és que en Kaiser ha sortit massa fort, però més val que estigui acompanyat, que no pas que hagués sortit més suau però estigués sol. En Sime no va tot lo fi que hauria, doncs no fa bona cara, i farà un quart d’hora que m’ha dit que tenia com unes punxades a la cama. Finalment, la idea d’anar amb en Fidel s’ha materialitzat, sisquere, anirem junts una estona!
    És la tercera vegada que faig aquesta cursa, i és la primera en que realment veig que alguna cosa ha canviat. Hi ha força gent al carrer mirant l’espectacle (i dic espectacle per que veure un paio disfressat de hawaiano corrent una marató, és un espectacle)
    He arribat a la mitja marató, i tot i anar més ràpid del que em pensava, em trobo bé. Hem anat fent conya i xerrant tota l’estona, i “frenant” a l’Agulletaman, que s’accelera a cada cosa que passa: que passem un avituallament, al sortir surt accelerat; que veiem algú conegut de públic, accelera; que el recorregut puja, accelera; que baixa, accelera…
    El pas per la mitja marató ens confirma que anem bé, molt millor del que jo em pensava que aniria i un pel més lents del que es pensava en Sime que aniríem. Però les meves sensacions són immillorables! Fa una estona he tingut el primer avituallament individualitzat i m’ha sentat de conya. Una barreta energètica i un recuperation fabulosos; es que era l’hora d’esmorzar…:blush:
    El perill d’ara té un nom… eufòria. Va ser el pecat de la meva primera marató i no vull que sigui el d’en Fidel. Anem a un temps d’escàndol i no vull que canviï la situació.
    Aquests deu quilòmetres, en Sime pateix. Sobretot a partir del 25. La situació és ben curiosa, vaig escoltat per un que havia de venir a gaudir i pateix i per un altre que havia de venir a patir i gaudeix.
    Passat el 30 en un temps fantàstic, faig una valoració de danys. Estic bé. Em prenc un gel. M’ho estic passant de conya.
    El pas pel 34 ens deixa un agre regust, doncs veiem el noi estirat a terra, com li fan un massatge cardíac que no augura res de bo. Poc metres després veiem l’ambulància com hi va. Procurem parlar de qualsevol altra cosa i no pensar-hi.
    També aquí, en aquest interval, en Agulletaman estira i en Sime ja pateix massa. Com que he vingut a passar-ho bé (recordo que el lema d’aquesta marató era Gaudir Barcelona) decideixo quedar-me amb en Sime. I a més, l’Agulletaman pot i ha de lluitar tot sol la seva marató, que com molt bé sap, comença al 30…
    Vaig al costat d’en Sime, i ostres, com pateix. Ha ralentitzat lleugerament el ritme i no va fàcil. Faig la goma varies vegades i penso que l’estic fent anar a un ritme que no vol, i no se si li faig més nosa que servei. Li pregunto diverses vegades com està, com va,… li passo un gel, aigua, ànims… i decideixo deixar que s’ho lluiti sol, sense la presència d’un plom que el fa anar a un ritme diferent del que ell es troba còmode.
    Doncs au, tiro!
    Canvi de ritme! Les cames donen i penso anar a buscar al Fidel. Sé que d’aquí poc arribarà un xute d’endomorfines al passar per l’Arc del Triomf i que poc després, en tindré un altre, doncs m’espera la Jordina al 36. Som-hi, som-hi, som-hi!!!
    A pocs metres de l’arc veig l’espatlla coneguda d’en Fidel, vaaaaaa, una mica més. El desgavell d’aquest avituallament em frena, doncs dos corredors se’m foten al damunt, literalment, per agafar l’aigua. Ja que m’han trencat el ritme, aprofito per prendre’m un altre gel i beure’m l’aigua tranquil·lament i … a pel Fidel!
    L’atrapo poc després, doncs les cames em porten a un ritme viu, alegre. Em poso al seu costat i fem via.
    Cop de mall… però no del sr. Mur, si no al veure a l’Hache davant meu, sense córrer. Ostres paio! Que passa? T’has trencat? Va enganxa’t i fins a meta. Em giro un parell de cops i el vaig veient. El tercer cop que em giro, ja no.:(
    Sembla mentida la munió de gent que hi ha, tant corrent com animant des dels carrers! Impressionant. Ara ens avancem un parell de cops amb en Agulletaman, a tu, ara jo, ara tu, ara jo…
    Se el que m’espera, les Rambles, Colom, un carrer que puja per finalment tombar per Sepúlveda fins a plaça Espanya. Rambles i Colom, val… però aquest carrer de nom desconegut, sempre se’m fa molt llarg, i per tant, i com que les cames volen, augmento el ritme. Entro a Sepúlveda i només faig que visualitzar la seva fi, i quan hi arribo, m’emociono. M’emociono molt. Els crits de la gent, l’ambient, la música, les sensacions, … I instintivament afluixo el ritme, baixo la freqüència de gambades, relaxo les cames, fora tensió, i em dedico única i exclusivament a gaudir del moment. Busco amb la mirada la família que ha vingut, i a pocs metres de meta, aixeco els braços i faig l’avió. Miro el crono, deu n’hi do!

    Passo meta i allà em quedo. Tots de cara i jo d’esquena. Espero que arribin els companys. Agulletaman, Caragolet, Hache, Sime, germans Peguera i en Kaiser!
    No em quedo més que m’estic pelant de fred. Sé que falten en en Javatorr, en Josep i la Corre…foc?, però m’estic gelant de mala manera i m’he de tapar.
    Aquesta estona que veig i veig arribar corredors és un moment molt especial. En els seus rostres i en les seves cares s’intueixen centenars històries dignes de ser explicades. Només coneixeré les dels amics de Km0.

    Només unes ratlles per agrair a la Jordina la seva predisposició per a que tot em vagi bé.
    I a tots els que per un dia vareu ser espectadors, per tots els ànims donats, que van anar molt i molt bé. I sobretot, per en Redman, a qui una inoportuna lesió el va privar de trencar el rellotge en aquesta Marató, Arnau, tranqui, vaig preguntar a l’organització i em van assegurar que de moment, no tenen intenció de canviar Barcelona de lloc!;) :P

    Bru Gran és poc
    Els germans Lo man i Kimi: Nois, això és debutar i la propera Sub3
    Jmolins i sense ni despentinar-se, el dia que corri….
    JORDI CODONY otro que tal baila… només li faltava xiular!
    Amata hombre, l’home del mall? Segur???
    Ton la pròxima no tardaras vint anys més. Oi?
    Juanjo uf! I amb mal al peu…
    Jordi enhorabona company! T’ho has ben currat! Com ha canviat la cosa d’aquell llunyà sub1:45 eh?
    Homedferro jijijiji:woohoo: B) :silly:
    Agulletaman FELICITATS
    Caragolet baixar el temps que has baixat des de la última, només vol dir que lo del Bru s’empega…
    Hache val, l’home del mall, les rampes, el cap, el madriz que no xuta, però segona millor marca en Marató!
    Sime des del km8 amb mal… i també segona millor marca!!! Però de que esteu fets????
    CARLOS Sensacional! I arribant com aquell que no ha fet res!
    Artur42 que hi ha millor que acompanyar a un germà en el seu debut en la distància mitica?
    Kaiser LA SORPRESA!
    Javatorr i corrent des del 30 amb tres culs!
    Josep la propera, a saco!
    Corre… foc? Sincerament, moltes felicitats! Per la cursa i per la crònica! I ves pensant en la propera…

    I no voldria acabar sense fer una pregunta…. a qui li vaig donar la samarreta abans de la sortida?:blink: B)

    #19662
    Avatar
    kaiser
    Participant

    homedferro ha escrit:

    Quote:
    Artur42 que hi ha millor que acompanyar a un germà en el seu debut en la distància mitica?

    Bah… què sabràs tu? :laugh: :laugh: :laugh:

    …o potser sí?

    #19666
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Hola Km0s avans de començar LA MARATO en van dir despres res sera igual i la veritat sigui dita quanta rao tenia el Joan´, ahir per motius profesionals vaig tornar al lloc del meu debut i os ven juro quants records em va portar,vaig reviure ni que fos per uns segons el moment en que vaig enfilar la recta final,i os puc dir que els entrenaments,preparació,logistica van valdre la pena i lo millor de tot son les vivencies que tots amb anat explicant i el orgull de poderles conta als amics,que et miren amb una cara com si estiguesim boigs encara que una de les coses millors ha set descubrir de quina pasta som la gent de KM0 gracies a tots amics.

    #19676
    Avatar
    Artur42
    Participant

    És ben curiós. En les inscripcions d’aquest any de la Marató de Barcelona, en la casella de “País” s’acceptava l’opció “CATALUNYA”. I així figurava tant en la confirmació de la inscripció com en les classificacions oficials… fins que -vaya por dios!!!- dimarts passat hi va haver un “cambiasso”. Tots els “Catalunya” es van convertir automàticament en “España”.

    N’hi ha que, preveient què passaria, es van inscriure directament amb “Polònia”, però voleu dir que no seria més senzill…?.

    #19691
    Avatar
    cargol
    Participant

    Els tencacles de Madrid son molt llargs. Ni a “casa” ens deixen fer, i aixó que no estem parlant de seleccions nacionals. En lloc de Polonia, proposaría per l’any vinent en senyal de protesta i per rebombori mediàtic inscriures amb algún país petit i llunyà que estigui molt anomenat per solidalitzar-se, com per exemple Palestina.
    Salut i milles.
    Abel

    #19695
    Avatar
    amata
    Participant

    Home posats a fer, casi que millor el Tibet que Palestina (al menys no hi ha organitzacions terroristes reconegudes internacionalment,no?).

    Apa!

    #19701
    Avatar
    PICO
    Participant

    eihhhhhhhhhhhhhhhhhh

    estic flipant, amb les croniques el quixot es queda curt. primer de tot felicitats a tots: bru màquina, amata al final ho has aconseguit aixó solament es la punta del iceberg encara et queden moltes barreres que trencar.

    de veritat us fel.licito a tots per les marques i sobretot per acabar sencers.

    salut forza i kms.

    #19843

    CRÒNICA DE LA MARATÓ DE BARCELONA 2009

    Desprès de tres mesos entrenant sense para ja som dissabte al matí i arribem a Barcelona. Anem a recollir els dorsals on ja es respira ambient atlètic, estanc de roba esportiva, de maratons d’arreu d’Europa i fins i tot vam veure Abel Anton. Vam dinar en un restaurant bufet lliure on vam arrasar, al acabar cap a Viladecans a descansar que ja ens cansarem dema.
    22:00 de la nit i al llit començo a donar tombs i tombs, intento no pensar en dema per relaxa’m i poder quedar-me adormit, 0:20 encara no he aclucat l’ull però li queda poc…
    06:15 sona el despertador ja arribat el moment tan esperat, vestir-se, esmorzar i anar cap a Barcelona per arribar a l’hora amb molts nervis.
    08:00 Ja estem a la font lluminosa lloc de quedada de tots els corredors de l’ekke per fer-nos la foto i desitjar-nos sort en la cursa. Ens reunim tots ens fem la foto i ens fiquem en rotllana tots amb les mans al centre i comença’n a cridar oe, oe per acabar-nos d’animar!!! Vaig cap a la sortida amb Joan Bru un company de fatigues d’entrenament ell anirà a intentar fer 2:55, li dic que aniré al seu costat fins al km 30 i desprès ja les veure vindré. Ell era la seva 13ena marató amb experiència i hem va aconsellar en tot moment en la carrera.
    08:30 Acabar de sonar la cançó de Barcelona de Freddy Mercuri i Montserrat Caballer el joan i jo ens donem la mà i ens desitgem sort. Pum, pum!! ja està!! Ja arribat el moment quina pujada d’adrenalina. Començo a córrer tranquil per no accelerar-me controlat en tot moment el garmin la velocitat que porto per no passar-me i desprès pagar-ho més endavant.
    Allà al km 2,5 veig passar Joan Paredes un altre company, ens saludem i ens desitgem que ens vagi bé.
    Abans d’arribar al km 5 on hi ha el primer avituallament d’aigua el Bru hem recomana que begui en tots els avituallaments encara que sigui dos glops jo li faig cas. Jo normalment no bec mai en carrera i la meva intenció ara beure però cap allà el km 20 però si ell ho diu li faig cas k te més experiència.
    Al km 9,5 primera sorpresa veiem al Ivan el nostre entrenador durant aquests mesos & co. Fent fotos i animant-nos hem sorprèn veure’ls allà perquè ens havien dit que estarien al km 20.
    Al km 13 veig al Oscar un altre company que tenia que estar amb nosaltres corre’ns però per culpa una lesió al bessó li impedeix córrer-la, però anirà a la de Madrid ho sigui que ànims!
    Ja ens anem apropant al km 21 i per la meridiana vec una noia guapíssima per allà animant la meva germana! Esta en un punt que la vec de pujada i baixada, quan fem la baixada per meridiana vaig mirant els que pugem a veure si vec al cunyao i si allà està ens fem un parell de crits d’ànims i l’aviso de que la meva germana està més amunt.
    Passo la mitja 1:28 vaig més bé de temps d’el que m’esperava i be de cames de moment.
    Km 25 començo ja ha prendre gel i el Bru que s’envà una mica no hem preocupa sort ell que al menys hem estat 2 hores de carrera junts i sembla que no però no es fa tan pesat, però bueno el vaig aguantant però al km 28 ja s’envà del tot les meves cames començen a dir-me Xavi ara et ve lo bo!!
    Al km 30 un altre cop el Ivan animant i dient-me que estic a 20 segons del Bru i jo penso i els que més que m’agafarà!! Ja es comença a patir una mica però el ritme de cursa vaig al estimat això hem manté amb força
    Km 36 ui, ui el dos quàdriceps més concret a les dos insercions del vast intern començo a notar petites rampes vaig afluixant el ritme però aguantant força bé, al cap de dos km ja està rampes a les dos cames per tot el quàdriceps uff quina sensació més bona es un mal però que a l’hora t’agrada i penses que ho has donat tot, t’has esforçat fins a final que ho has aconseguit, has arribat ja fins aquí només queda 4 km hi ja he arribat, no hem preocupa el temps que farè però disfruto d’aquest últims 4 km amb un sabor de boca impressionant, hem passa el globós de sub 3h i intento ficar-me al seu ritme però més impossible, més que córrer sembla que estigui fent marxa.
    Últims metres de la marató ho he fet, he pogut! Penses en tot la gent que t’ànimat i t’ha anat donant consells durant aquests dies, sobretot de qui hem vaig enrecordar al passar a la línia de meta on vaig mirar un moment al cel va ser pels avis. Ja està passes la línia de meta 3:03 començo a caminar com puc i s’emescapa alguna llàgrima d’emoció. La meva sorpresa que hi ha unes noies que et fiquen una medalla no ho sabia encara m’emociono més. Intento ha veure si vec el Bru per felicitar-nos i a veure com anat però no el trobo i decideixo assentar-me perquè no puc moure les cames. Al cap d’un 10 minuts m’aixeco com puc i decideixo anar on hi ha la fruita per si vec al cunyao que se que estarà allà menjant efectivament allà està! Vaig cap a ell i un altre cop unes llagrimetes més mentres ens abracem. Desprès a canviar-me com puc, escric un missatge a tots els que m’han animat els últims dies, hem truca la mama hi tornem a que caiguin unes quantes llàgrimes més. Desprès vaig cap on es trobar la meva germana i el meu pare ens abracem i ja l’última descarrega de llàgrimes. Ja poc a poc ens anem trobant tots i comencem a explicar-nos com ha anat tot.
    Per últim agrair Ivan per la preparació sap que no hi ha paraules, ni gràcies per molt que li diguem per agrair-li el que ha fet per nosaltres. Desprès al Miki per els seus massajitos i a tots els que bau estar animat amb missatges i trucades com: Quim, Miquel, Marçal, Robert, Pedro, Kike, Arcadi, Mireia, Raquel i segur que hem deixo algú més Gràcies a tots!!
    Com no de la meva família primer de tot la mama per aguantar k arribes tard a dinar per culpa del entrenaments, el papa per deixar-me dormi a casa seva (bueno de la Conxita) dos vegades per la marató i per la mitja marató i la tata per aguantar les converses tan apassionants de runner’s que teníem amb el cunyao.

    #19854
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeeps,

    L’espera ha valgut la pena!!!! Gran crònica xavithai :)

    …i això que només es la primera, a partir d’ara, que no pari la gresca!!!! ;)

    Salut campió!!!!

S'està mostrant 14 entrades - de la 61 a la 74 (d'un total de 74)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.