La protesta dels "indignats"
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
.
Aquesta protesta dels “indignats” arreu de tot l’Estat sorprèn a tothom: estan donant una lliçó als que deien (dèiem?) que els joves eren uns passotes.Pucu
Mestre, sou d’un col·lectiu, l’atlètic, que majoritàriament em sembla poc passota.
Puc afegir que els muntanyencs i els castellers, col·lectius on també milito, són força conseqüents.
Altrament tenim jovent poc preparat psicològica i culturalment que només pretèn viure l’avui amb tots els drets del món i sense cap deure, poc integrador i a qui caldria fer-los entendre què és la dignitat i l’honestedat.
De bén segur d’aquests no n’hi ha cap a les places de les viles i ciutats del nostre país, on ara es manifesten. Són persones indignades perquè tenen dignitat !
No sé pas si m’enteneu, tinc dificultats d’expressió…siau…
Efectivament, és una qüestió de dignitat. No de segments d’edat, ni de campanyes electorals, ni confabulacions partidistes (com s’ha suggerit rànciament). Que també ho és. Simplement, ens estan negant el futur. A tothom. I aviat, no tindrem ni present.
Cristina, de 46 anys, ho resumeix perfectament:
[video]http://www.youtube.com/watch?v=3yQxixRBCls&feature=player_embedded[/video]
I que van respondre els periodistes?
Marraco, diuen que el hambre agudiza el ingenio. Molt d’ aquest jovent que vivia a la ombra del pare, ara ho té ,molt fumut. Perquè el papa ja no li dona els diners per sortir, tunejar el cotxe (on son?) fardar de mòbil… Perquè el papa, que al menys coneixia un ofici, també està a casa, en aquella casa on el nenet o neneta podia estar en lloc d’ anar on toca a la seva edat. Nini es un terme que ha quallat i en conec alguns. Com també conec gent amb estudis i possibilitats que han viscut a l’ombra dels euros dels papis, amb poca – o sense cap tipus de consciència ni implicació social.
Ara, la situació còmoda s’ ha acabat i la incomoda encara esta molt viva i sense brotes verdes, ben al contrari.Pregunta conseqüent: canviaran? El hambre agudiza o estan tant viciats que ni creuen en ells mateixos i pensen que sempre podran viure de la feina dels altres?
Molts cops ens queixem de la incapacitat dels nostres, diguem, governats i, p.e., dels seus sous. Doncs a mi m´encantaria tenir un president que guanyes 5 milions d’ euros al mes i que tothom pensés que els té ben guanyats. Amb coneixement del mon econòmic, de gestió, comunicador, reflexiu… amb idiomes… ( el del país, el del telefono i el del sms no es poden contar, a veure si també el INE ens ho graficarà)
Perquè aquests aspirants a imitadors de mediocres només han portat… que han portat?
A pastar fang.
Els indignats protesten, m’ agrada, ho entenc, els aplaudeixo. I ara?
Força!
Hola Km0’s.
M’agradaria estar equivocat, però…venen mals temps per a tothom, o almenys per la majoria.
Aquesta crisis que estem patint és molt més profunda i seriosa del que ens podem arribar a imaginar i al menys a nosaltres (catalans i espanyols) ens costarà moltíssim pair-ho i probablement la recuperació total i absoluta no serà possible.
Avui ja som, en general, més pobres i encara ens empobrirem més en el futur…
Més de quatre milions d’aturats és una motxilla molt feixuga de portar.
Quasi tots els economistes seriosos (els pocs que encara queden) ja estan pràcticament convençuts que el creixement econòmic dels propers anys, en cas que es produeixi i es mantingui, no podrà generar els llocs de treball que es necessitem amb urgència.
Amb molta dificultat i molts entrebancs es regularitzaran algunes coses del sector financer (nacional i internacional) que prèviament ja s’havien des-regularitzat fa temps i que intentaran ordenar una mica el panorama i que també dificultaran, com no podria ser de cap altra manera, l’accés al crèdit.
Per acabar de adobar-ho, no hi ha diners a la caixa i totes les administracions i molts particulars estan endeutats fins on encara no sabem.
A més a més, amb tota probabilitat ja no tindrem mai més petroli barat.Davant d’aquest panorama, pura pel·lícula de terror, no és difícil imaginar el que ens pot venir a sobre de manera més o menys imminent….Empobriment generalitzat, economia al ralentí , augment d’impostos, menys serveis socials, retallades…..
Per posar un exemple força esgarrifós….avui en dia, crec sincerament, que és una autèntica incògnita per a tothom, inclòs el govern i els economistes seriosos, saber que pot passar amb les nostres estimades i desitjades pensions de jubilació a 10 o 15 anys vista.I què podem fer?….
1.- Deprimir-nos.
2.- Indignar-nos i escriure una bonica carta al reis d’orient ( que ja tothom hauria de saber que són els pares….)Segurament hi ha moltes altres opcions. A mi personalment m’agrada molt la de observar la realitat i intentar esbrinar la veritat del què passa i per què passa…..i un cop un creu tenir algun coneixement….aleshores opinar i actuar en conseqüència….sense baixar mai la guàrdia i estar sempre obert a nous coneixements i a rectificar el que faci falta.
Però és clar, reconec que no és una opció massa engrescadora…..Entenc perfectament que molta gent opti per parlar i actuar des de la ignorància o la falta de rigor, o que directament faci la carta als reis…
Per acabar, referent a les manifestacions dels indignats, tot i que tenen el meu respecte i una certa simpatia, no els hi veig un gran futur com a moviment d’influència política.
El que si veig en un futur no gaire llunyà és la possibilitat de conflicte i enfrontament social, la magnitud del qual encara no sóc capaç d’imaginar amb claredat.En fi, em sap greu no haver aportat gaire optimisme a aquest assumpte, però…..
Salutacions.
By Keds…. un trist Amen. Molt ben dit i pensat. I dur, molt dur. Pensions? JA. Atur… cap emoticona es vàlida.
Com deia el Humpry… sempre ens quedarà … Paris? No, millor una ruta per anar rodant-la.
Fins i tot Km0 sembla molt trist.
Força Vida!
.
A propòsit dels joves “indignats”, se’ls hi demana que facin propostes i les fan.http://catalanrevolution.wordpress.com/2011/05/19/catalanrevolt/
Demostren, també amb això, que saben molt bé el que fa falta per transformar la societat. Un canvi que amb l’avenç de la dreta d’ahir a Catalunya i a Espanya, és fa més necessari que mai.
Pucurull
Totxo va:( .
Em sembla que jo no sóc tan optimista sobre això que tan desafortunadament han anomenat Spanish Revolution. Jo crec que això es dissoldrà com el sucre a l’aigua, sense més ni més. Deixant de banda si m’agrada o no, que en general el jaleo sempre m’agrada, em sembla un fet simplement anecdòtic que no tindrà conseqüències.
No he fet la radiografia dels indignats, però no diria que vinguin del lumpen, més aviat em semblen fills de classes mitjanes amb una vida molt fàcil fins ara gràcies a les butxaques de papà i mamà, que ho han tingut tot fins ara, que s’han pogut formar, però que no han pogut madurar perquè papà i mamà s’ho han donat to fet.
A la universitat els veiem. Són nois i noies que venen a matricular-se amb mamà per que els hi ompli els impresos, no és cap exageració, passeu per qualsevol facultat al setembre. Els que teniu més de 40 i vau anar a la universitat, ¿recordeu alguna cosa semblant? Inimaginable fa 20 anys. Són nois i noies que quan els ofereixes una feina molt bona a la Vall d’Aran la rebutgen perquè això està massa lluny de la casa de mamà.
Els indignats del 2030 jo els estic veient a l’escola i al parc quan vaig amb els meus fills petits. Són fàcils d’identificar. Són aquells nens de 2 i 3 anys que per pujar l’escala del tobogan, per comptes de intentar-ho amb les seves pròpies forces, ploren una mica i mamà ràpidament els hi puja fins dalt de tot.
Els indignats de 2020 els veig a l’institut del meu fill gran. Els pares d’aquests futurs indignats van a protestar als professors quan gosen suspendre els seus pobres fills i els hi exigeixen l’aprovat. Mentre que els pares els hi fan la gestió, els pobres nois es queden a casa interrequeteconectats amb les xarxes socials, que en això són molt moderns.
Em sap greu, però estem educant nens que no maduraran mai. Algun dia s’hi trobaran amb la realitat que els seus pares els hi han amagat. Aquell dia seran indignats.
Diu By Keds que serem més pobres. Sí, més pobres que fa 5 anys, però més rics que fa 25, no ho hem d’oblidar. És lògic que davant d’una crisi econòmica hi hagi malestar. Algú se’n recorda del Cojo Manteca? Durant l’hivern del curs 1986-87 (la prehistòria) hi va ver una onada de vagues als instituts i les universitats de tota Espanya. Madrid va ser escenari d’unes grans manifestacions que cada dia acabaven amb durs enfrontaments amb la policia. Aquells si que eren indignats de debò, si atenem a com llançaven pedres contra les forces d’ordre públic.
Aquell esclat generalitzat i casi espontani als centres educatius de tota Espanya s’explique amb dues raons. Llavors es vivia una crisi amb uns nivells d’atur com els d’ara, però el país era més pobre i per tant les conseqüències de la crisi eren molt més greus. I aquella generació de joves va ser la primera que es va trobar amb que estudiar a la Universitat ja no garantia el futur. Terrible tragèdia per als fills de les classes modestes.
En fi, miro aquests indignats, me’n recordo del 86 i… m’estic fent gran:S .
By Keds, la pensió? Si ets valent mira una piràmide de població (però amb el Valium a prop). D’aquí a 20 anys no sabrem ni que vol dir la paraula pensió.
Alvarfanyez, ho copio, pego i fico el me nom
Un petit afegit… a l ‘universitat venen a demanar tutories amb mi… algún pare. Flipant.
Força vida…
Enric, aviem si ara hauràs d’estar d’acord amb mi. Canvio la meva opinió rápidament;) .
A l’Arnau, me explicaven fa poc, un metge que havia de començar el MIR s’ha presentat amb la seva mare per fer la paperassa. No és un estudiant de primer curs, no, és un senyor que ha acabat la carrera de medicina i ha aprovat l’examen del MIR. Tindrà 25 anys, com a mínim.
I això és només la punta de l’iceberg del que arribarem a veure.
Tots plegats estem creant una generació d’inútils. I no cal buscar culpables, som nosaltres qui ho fem.
Estic d’acord amb tot el que dieu…
Però continuo sense veure gaires propostes…
Es veritat els indignats d’avui són els espantats que veuen que la seua dolce vita del papi i la mami està desapareixent…
I els “cachorros” de les classes riques economicament, defensen el seu modus vivendi (els hi estan ensenyant això, via genètica).
Si realment estem d’acord amb el que reclamen els indignats post Sr. Hessel, recordo que després de la indignació es necessària una reacció. Que si ens mirem aquesta gent amb un “romanticisme” assegurat per les nostres feines més o menys fixes, més o menys retribuides, però no ens sumem a aquestes reclamacions i busquem fórmules per tirar-les endevant, si tots ens riguem o ens lamentem dels inútils de fills que s’estant criant, entre ells els nostres criats per nosaltres (qui no els ha proveït d’internet, mòbils, vàries televisions amb TDTs, ONOs, CANAL+… etc?), però continuem fent el que el sistema obliga…
Srs… díficil canviar la trajectòria.
Personalment crec que la iniciativa de protestar és necessària, que hem d’obligar als polítics a fer el que diuem que faran, que si no ho fan, els hem d’assenaylar amb acritud allà on els trobem, que sàpiguim que lluitem pels nostres drets I ELS DELS ALTRES, però per tot això també és necessari el nostre compromís, la nostra coherència amb el que fem i el que demanem…:dry: :dry:És molt complicat… criticar el que no funciona, quan s’ha demostrat sobradament que no funciona ho trobo bastant fàcil… el que no trobo són propostes per canviar-ho… Keds, de gran vull ser com tú, envejo el teu tarannà!!
Osti tú que peso me he quitao d’encima…:silly:
alvarfanyez ha escrit:
Quote:No he fet la radiografia dels indignats, però no diria que vinguin del lumpen, més aviat em semblen fills de classes mitjanes amb una vida molt fàcil fins ara gràcies a les butxaques de papà i mamà, que ho han tingut tot fins ara, que s’han pogut formar, però que no han pogut madurar perquè papà i mamà s’ho han donat to fet.Aquí t’equivoques company. Jo vaig ser-hi i uns quants amics meus també. T’asseguro que cap de nosaltres ho ha tingut tan fàcil com dius, en primer lloc perquè els nostres pares mai han tingut les butxaques plenes. Tenia al voltant amics i amigues amb formació acadèmica superior que han hagut de treballar i estudiar a la vegada per tirar endavant. Potser dels que dius tu n’hi havia, però atenció en generalitzar un moviment tan gran i que engloba diferents generacions. Agradi o no, tenim tot el dret d’estar indignats, perquè algú en algun moment s’ha equivocat i ho estem pagant la resta.
Redman ha escrit:
Quote:Agradi o no, tenim tot el dret d’estar indignats, perquè algú en algun moment s’ha equivocat i ho estem pagant la resta.Lamentablement, n’hi ha molts, moooolts que continuen equivocant-se molt i cada dia.
D’aquí un més veuras nous assessors als nous ajuntaments que es formaran.
I espero que no, però en el primer plenàri que es faci en aquests nous ajuntaments, el primer tema a tractar serà els emoluments dels regidors… I tindran la barra de dir que per les circumstàncies no és puja els sou… que vol dir que si no fos que tothom els maleiria, se’l pujarien!I no se si ho sabeu, però un alcalde no té mal sou…
En fi, indignat estic, i si res hi possa remei, indignat seguiré.
Salut…
Redman,
La meva dona també està amb els indignats, encara que ha passat només una estoneta a Ricard Vinyes. Aquí estem de discussió marital sobre el particular.
La meva opinió és només una impressió pel que veig a la tele, una generalització molt imprecisa per part meva. Assumeixo l’errada. Entenc que aquest moviment de protesta és molt heterogeni. Però vist de lluny, sense veure les cares i sense conèixer les històries, la impressió que em queda és aquesta. Segurament hi ha molt de prejudici per part meva.
És evident que qui estigui emprenyat pel que sigui, el que ha de fer és queixar-se.
Finalment, tinc molta curiositat per veure cap a on va tot plegat. Els del 86 van fer que el ministre de educació, Maravall, presentés dues vegades la seva dimissió al president González, que la va rebutjar. Quan va canviar el govern va abandonar la política definitivament. Per cert, era Rubalcaba qui negociava amb els sindicats d’estudiants.
Trobo que aquest fil és dels més interessants i amb aportacions més sucoses que hi ha al forum, és la meva opinió.
Respecte al tema en concert….ufff s’em fa difícil crear una opinió al respecte, i més quan al meu subconscient hi ha una sensació d’impossibilitat de canviar aquesta societat-economia.
Avui dia, un pais no pot decidir sortir del sistema economic. Tot esta inter-relacionat i una acció a lleida té que ser validada per mig món.
Crec que mentres els politics facin les seves normes no té cap sentit lluitar. Qui decideix el sou d’un regidor? ells mateixos. Qui decideix el sou d’un parlamentari? ells. Qui decideix el sou o pensió de qualsevol ciutada?nosaltres no.
Potser soc un derrotat o un hipòcrita però intento subsistir en aquesta societat podrida i intentant que m’afecti lo mínim possible tot plegat. No crec en els canvis justos només crec en els canvis per interesos dels que tenen ansies de poder….banquers, politics o qualsevolSalut
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.