[Enric]

Luigi ha escrit:

Quote:

By Keds ha escrit:
No hi ha absolutament cap diferencia substancial entre un polític i una altra persona que no és polític.

Aquesta és una bona definició d’ANARQUIA, en el sentit que cadascú ha de ser autosuficient i actuar com a ciutadà polític d’allà on viu i es relaciona. Oi que no era aquest sentit el que volies expressar?

By Keds ha escrit:
(Després d’aquesta intervenció, acceptaré resignadament que potser alguns de vosaltres em retireu l’afecte que fins ara em tenieu.)[/quote]

Amb mi no pateixis. Entenc que la TOLERÀNCIA és un dels valors importants de la democràcia

Veig que aquest fil deriva cap a la teoria política (tal com ha succeït a corredors.cat amb la mateixa discussió). Entenc que el problema actual, i que fa temps que s’arrossega (i que s’anunciava p.ex. a “Teoría política” de J.M.Bermudo), és que els polítics actuals (n’hi ha molts que ja ni ho són per definició —> polític = el que fa política) han traït la Política (amb majúscules). Aquesta és la mare dels ous, al meu entendre…

Ara bé. No crec que s’hagi de començar la casa per la teulada, sinó regar generosament perquè les arrels creixin fortes i més endavant obtinguem el fruit…

Aquesta serà la meva última intervenció en aquest fil

PD: en un altre ordre de coses, lamento que al fòrum aquests fils de “no-atletisme” tinguin molta més participació que els fòrums que haurien de ser propis de Km0 (que en general, són bastant pobres). Sempre publiquem els mateixos. Sincerament, em cansa…[/quote]

Companys, només un aclariment: aquest paragraf marcat en vermell, no és meu. Es d’ un post anterior del Luigi, que en aquest seny que ell si que fica, ho deixa clar. Jo només afegeixo el “algú ho havia de dir”

Respecto totes les opinions, pero segueixo pensant el mateix, tot i que el debat sobre la prevalencia dels contiguts a la web em resulat més motivant..

I també penso que tinc ganes d’ acampar a Ricard Vinyes, perquè cada cop estic més indignat i em reconec a mi o a alguns coneguts i parents entre els que s’ han endut uns estupits e innecesaris cops dolorosos.

Pero, mira, aqui prefereixo parlar de còrrer i de Templers.

Força Vida i Templers!

Pd: la polémica es font de moviment.

[By Keds]

Hola Km0’s.

Divendres 27 de Maig a les 8 del matí.
Estic a casa recent llevat i veig a TV3 unes imatges força impactants. El Mossos d’Esquadra han fet acte de presència a la pl. Catalunya de Barcelona (també a R. Vinyes de Lleida) i en mig de informacions no gaire clares s’han produït càrregues policials de notable intensitat.

Més tard veig també per TV la imatge corprenedora de dues noies agafades de la mà fugint d’algun lloc i amb llàgrimes als ulls i força trasbalsades criden a una càmera…..“Aquesta és la vostra democràcia ?!!….Aquesta és la vostra democràcia ?!!…”

Realment vaig quedar molt colpit i en aquell moment us juro que m’hagués agradat travessar la pantalla del monitor que tenia davant meu i poder abraçar aquelles dues noies i compartir el seu patiment i indignació.

Em vaig quedar trist i durant la resta del matí vaig intentar seguir les novetats sobre el tema que ens arribaven pels mitjans. A tarda vaig veure en directe una nombrosa manifestació de “indignats” que en arribar a l’Ajuntament de Lleida, enmig de gran quantitat d’eslògans es demanava també la dimissió del Sr. Angel Ros. Pel que semblava, la protesta dels “indignats” seguia endavant més forta que mai….

Ara ja és diumenge 29 per la tarda i estic a casa deixant que els meus pensaments vagin agafant forma mentre recupero les imatges ja descrites.

Probablement aquelles dues noies atemorides, en aquell moment, no varen veure la nostra democràcia, ni la d’ells, ni la de més enllà…..segurament el que havien vist en primera persona i de forma cruenta era la REALITAT.

La REALITAT és immensa, inabastable, desconcertant, cruel, frustrant, contradictòria….i molt difícil d’observar en el seu conjunt i més difícil encara d’interpretar, encara que sigui parcialment.

Davant la REALITAT, en tota la seva magnitud i complexitat, no és estrany agafar por, o pànic, o caure sense remei dins el vertigen més impossible de controlar.
Alguns saben d’aquest perill i es mantenen lluny de la realitat i fan el possible per no tenir que afrontar-la. Són els “covards”, als que hem d’entendre i no crucificar. Qui no és mai una mica covard ?

Altres intenten afrontar la REALITAT amb més coratge, però davant de la magnitud de la gesta i la dificultat que això comporta fan trampa i utilitzen la tàctica de SIMPLIFICAR.
Tampoc amb aquests hem de ser massa rigorosos, perquè…..qui no ha fet mai trampes ?, o qui no en fa alguna de tant en tant ? . Encara que sigui petita…

SIMPLIFICAR és una temptació molt fàcil de cometre. Fa que les coses semblin el que no són i d’aquesta manera tot és més senzill i ens sentim més segurs de nosaltres mateixos, de les nostres opinions i accions….de tot ! Però compte. No podem oblidar que estem fent…..trampa!

Des de el meu modest punt de vista, els amics “indignats”, pels qual continuo tenint respecte i simpatia ,crec que simplifiquen. Ho simplifiquen molt tot plegat.

Com també ho simplifiquen tots aquells que en un moment donat, o sempre, donen la culpa de tot o quasi tot als polítics, als arbitres, al cap de la feina, als immigrants, a Unicef, a Bin Laden, als romanesos, als banquers, als lladres de coure,……als demés !!

Per acabar, i em sap molt greu tenir-ho de dir, reconec que els “indignats” per defensar les seves reivindicacions, algunes de les quals són força raonables i justes, no tenen una alternativa fàcil i viable a la que ja estan portant a terme. Però això ja és un altre tema….

Salutacions & sort

[Icaro]

Fa uns tres o quatre dies vaig llegir una carta que un lector va fer arribar a un diari..
Es un article d’opinió que es va públicar a l’apartat “cartes dels lectors” del diari. Es un article curiós, que em va cridar molt l’atenció i que vaig trobar molt interessant. En un país com aquest, mes papista que el papa, en que tothóm te infinitat de drets i no te cap obligació, un pais “d’advocats i entrenadors de futbol”, i amb por a lo “politicament incorrecte”… Un escrit que, a banda d’altres coses, parli de normes, no deixa de sorprendre. Pensava que ja no existien… Qua ja no s’ensenyava…

No pretenc jutjar, no pretenc posar a tots els indignats al mateix sac, ni molt menys, tots no son iguals, ni les seves circumstàncies. Hi hauràn que tenen molts motius per estar indignats i estic segur, que hi ha d’altres que estan molt ben acostumats. Per aquests ùltims vull imaginar que va aquest escrit. No estic d’acord amb tot el que hi diu, potser en alguna cosa concreta…
En tot cas no és un escrit meu, jo només el reprodueixo, ja que segur generarà debat en aquest fòrum…

El article en qüestió és, tal qual, el següent:

Desallotjament Plaça Catalunya

Si a les 7 del matí li començo a demanar a la meva filla que es vesteixi per anar a l’escola i després de demanar-ho per activa i per passiva a les 11 decideix no vestir-se ni anar a l’escola i se senta al sofà, jo, el seu pare li deixò anar un clatellot (des de el mes profun afecte) que la posarà ferms al moment.
I la nena va a l’escola, com un gingol.

Si a la via pública un policia vestit de negre amb casc i amb la porra més llarga que Rocco Sifreddi hem demana que abandoni el lloc i decideixo pels meus collons, quedar-me, després ja no tinc dret a queixar-me publicament, ni a queixar-me en fòrums o xarxes socials.

Si hi va haver una apagada mentre estaves a la incubadora o per contra els teus pares eren una mica Hippies, és normal que no entengis les normes i que fins i tot et sentis ofès perquè pensaves que la policia et deixaria assegut davant d’un camió de “BCN Neta” pensant que és un tanc a causa dels canuts que t’has fumat.
Doncs no. Desperta

Cal fer cas als teus pares (si són normals) i als professors, i al revisor del tren i com a no a la policia. No val lamentar-se quan després d’explicar-te que el foc crema, poses la mà i a sobre culpes a qui et va avisar.Si vols acció i conquerir el món, juga al Risk amb els teus companys i muntes l’anarquia en el pol nord si et ve de gust.

Però si de debò vols ser útil i canviar el món, munta un partit polític, covences a la resta que et voti o que voti a la millor opció, recull i presenta signatures en el congrés, etc.

Però ficar-se al mes de juny (nits agradables) de “acampada alternativa” en un espai que no és només teu, per a muntar “Assemblees” (que no sabies el que eren fins que t’has fumat el tercer porro), escriure en el facebook i compartir la conversa amb endarrerits d’altres països (el que passa que en parlar en un altre idioma no ho semblen), això, al final no anirà a cap lloc.

POSA’T A TREBALLAR, QUE LA FEINA A PLAÇA CATALUNYA NO TE LA PORTARAN

P. E. Si els teus pares no són Hippies pregunta’ls el de l’apagada

[Pucurull]

.

Malauradament, a la Plaça Catalunya de Barcelona hi han anat a parar altres col•lectius que no tenen les mateixes inquietuds que els indignats, i l’esperit de l’acció –l’esplèndida acció al meu parer- amb que va començar, s’ha anat perdent.

Ahir per la tarda hi vaig estar, i vaig poder veure que l’ambient ja no és el mateix que el dels primers dies. Ni de bon tros.

Fan bé, els indignats, d’anar abandonant l’acampada.

catalunyapress.cat

Quina llàstima!

Pucu

[Icaro]

Pucurull ha escrit:

Quote:

.

Malauradament, a la Plaça Catalunya de Barcelona hi han anat a parar altres col•lectius que no tenen les mateixes inquietuds que els indignats, i l’esperit de l’acció –l’esplèndida acció al meu parer- amb que va començar, s’ha anat perdent.

Ahir per la tarda hi vaig estar, i vaig poder veure que l’ambient ja no és el mateix que el dels primers dies. Ni de bon tros.

Fan bé, els indignats, d’anar abandonant l’acampada.

catalunyapress.cat

Quina llàstima!

Pucu

Estem d’acord mestre… A això és a lo que em referia o a lo que l’autor de l’escrit feia referència… La majoria dels acampats, ara, son els que son, no els veritables indignats, els que realment tenen motius… Ara estan “els de sempre” que han aprofitat la repercusió mediàtica per continuar vivint “del cuento”, les pagues setmanals dels seus pares, o les ajudes socials permanents i vitaliceas…

Barcelona ja fa temps que, malauradament, és la referència dels grups antisistema, anarquistes i Black Bock d’europa, sobre tot Italians i Grecs… Això no és nou. I ara busca de qui es la culpa… dels politics? massa permisivitat en el passat…?

P.
-Sabeu que han plantat tomateres als jardins de la Plaça Catalunya…??
-Una advocada d’esperit romàntic, llibertàri i idealista amiga meva es va presentar a ajudar-los i, en presentar-se, en manifestar que era advocada i que volia i podia ajudar, li van dir que tornés al dia següent, que tenien que fer una “assamblea” per saber si necessitaven la seva ajuda com a lletrada o no, i per decidir quina feina li assignaven… Es evident que la meva amiga ja no va tornar…va marxar “indignada”
-Sabeu que un pispa va robar un pot “d’aportacions econòmiques” que la gent encara els hi fa (quins co…ns, a sobre…!!!), i perseguit pels indignats va acabar en mans de la policia…? Doncs a l’hora de preguntar si el pispa seria denunciat, es va decidir que, “per decidir” si es denunciava i qui ho feia, van montar una assamblea… I van “decidir” que no el denunciaven, alegant que tothom a la seva vida alguna vegada s’habia endut alguna cosa que no era seva…El pispe va marxar. Demencial, irrisori, digne dels “Hermanos Marx”… Si es que tenim el que ens mereixem….!!!

Txema

[albertbo]

Hola, arribo moooolt tard a aquest fil però l’he revisat
(gairebé…, hi ha molta teca ! :woohoo: ) de dalt a baix.

Feia temps que no hi veia tant apassionament, amb tantes i tan diverses intervencions per un tema concret com en aquest.

Podria destacar-ne unes quantes, d’intervencions. Potser la d’Arctos s’assembla més a allò que jo penso.

Algú recorda el 10-J, per exemple ? Massiva expressió popular i pacífica d’un sentiment d’indignació generalitzada.
Foc d’encenalls al capdavall, en mans dels polítics. Ells poden ser com nosaltres però NO actuen com nosaltres, estan encotillats.
El resultat d’aquella massiva expressió popular i pacífica d’un sentiment d’indignació generalitzada m’ha portat a reforçar el meu nihilisme. I consti que tinc a algú molt proper implicat en política i que s’hi deixa les pestanyes i bona part de la salut pel bé comú. Però és clar, no té poder REAL.

Manifestar-se al carrer per qualsevol motiu, ocupar un espai públic durant temps… expressa un rebuig real, és una protesta REAL. A mi no em valen arguments de tipus pseudo-sociològic com ara l’extracció social d’aquest o de l’altre “indignat”.

La Constitució Espanyola reconeix el dret al treball. ¿Estamos?

Un dret fonamental com molts altres, crec jo. A partir d’aquí, parlem clar. O es defensen els drets humans costosament adquirits peti qui peti o tornem al vasallatge.

El PODER REAL i l’ànsia de dominar els congèneres és consubstancial a l’espècie humana. Pots dominar tothom algun temps; pots dominar algú tot el temps; però no podràs MAI dominar tothom tot el temps. L’Història n’és plena d’exemples, molts d’ells tràgics.

Afegiré: guanya tant com puguis però no donis pel sac a qui no t’ha fet res.

Bé, al final de tot conflicte latent no sol·lucionat, com sembla que serà aquest, només sembla quedar el lamentable recurs a la violència. No hi ha formes més intel·ligents d’actuar?

[Álvaro]

Ara sí, amb aquesta actuació davant del Parlament ara els indignats i jo comencem a entendre’ns. No estem indignats? Que es noti. Ja sé que és molt greu atemptar contra la sobirania del poble representada al Parlament, però si els indignats volen aconseguir alguna cosa, han de superar aquesta fase de “aplaudiment sense soroll per tal de no fer nosa”. És clar que s’ha de fer nosa i molta.

Tots els parlaments autonòmics bloquejats, tots el ajuntaments, les carreteres, els transports. I a rebre de la policia, però ben rebut. Arriba un moment en el que el cost polític de continuar donant cops de porra a la gent és més alt que el de seure a negociar. S’ha d’arribar en aquest punt.

Això de les xarxes socials està molt bé, però no es fa la revolució assegut a casa davant de l’ordinador, cal sortir al carrer.

Albertbo parla del 10-J, bé la qüestió és que el 11-J la gent se’n va anar a la platja. Si després del 10-J n’hi hagués hagut un 11-J, un 12-J, un 13-J, un 14-J, un… la cosa hauria estat molt diferent.

No estem indignats? Que es noti.

Dit això, estic absolutament en contra de la decisió d’en Mas d’arribar al Parlament en helicòpter. Si jo sóc el president, la policia em fa fora aquesta gent i pels meus c. que entro caminant al Parlament, és clar que entro. El president és el representant de la sobirania popular i amb això no es juga. Avui Mas ens ha humiliat una mica a tots.

[Saltamartí]

Ja era hora, Em passat de pegar-nos entre nosaltres a molestar als polítics, alguna cosa canvia. Esperem no siguem tan carallots com els nostres antepassats, en aquells temps llunyans quan els polítics els feien lluitar guerres absurdes catalans contra castellans.

Quina pena em fan els dos bàndols, subordinats què van morir per dues banderes plenes de ratlles i de molta sang. d’Enganyats n’hi ha hagut tota la història.

Esperem no torni a passar, defensem les nostres llibertats democràticament i exigim als veritables responsables de tot plegat. Als polítics, què ens treguin d’aquesta crisis.

[albertbo]

No fotem !

A veure, estava anunciat i previst: després de Pça. Catalunya, la Ciutadella.

Hosti tu !, quin problema protegir la seu del Parlament, no ? Avui he sabut que té heliport i tot.

Ep !, no us quedeu en l’anecdotari. NO EM CREC, DE CAP MANERA, algunes coses:

(Encadenades)

1) Que la Policia de Catalunya i el Conseller responsable siguin tan negligents com per no haver previst un dispositiu suficient per si hi havia aldarulls, cosa no gens estranya en concentracions de molta gent

2) Que alguns aldarulls per part de població civil no gaire ben organitzada, pel que sembla, i evidentment previstos per una policia eficient puguin esdevenir font de notícia d’encapçalament d’informatius

3) Que es vulgui fer gran ressó d’incidents a càrrec d’elements aïllats rebentadors i rebutjats per l’immensa majoria de protestadors (i suposo que hauran de respondre per ells, tot sigui dit. O tot és circ ???) volent bandejar el fet de fons: una gran indignació social subjacent amb tot el SISTEMA. I aquesta és la notícia principal, senyors informadors, no els helicòpters ni els esprais.

4) Que a partir d’aquí es vulgui criminalitzar qualsevol actitud “no-convenient” a allò establert. Això SÍ interessa als remenadors de les millors cireres

M’ho crec i no m’ho crec. Veig molt poca intel·ligència a l'”establishment” polític. Ho deia ahir i em reafirmo, són presoners de les seves cotilles, els seus tics…

“Polònia” té un filó inesgotable en els nostres polítics. Quina pena !

Veig molta dominació i repressió encoberta a tots els nivells, encara avui. No cal que es vagi vestit de gris, tot és molt més subtil. A vegades la subtilesa volguda disfressar queda amb el cul a l’aire, i les nostres garrofes ens són venudes molt cares !

[Saltamartí]

Què es barallin els polítics entre ells!

No s’ha volgut evitar les agressions contra els polítics. Home, els mossos d’esquadra no han de fer ús de la violència que si es passen què? Ara qui són els dolents?

Jejeje fa molta gràcia i és divertit com més odi entre polítics menys corrupció tindrem. Diuen que després es van a fotre una mariscada tots junts. Andaaa yaaaa.

Nosaltres els corredors, conquistarem gardeny pacíficament.

:kiss:

[Autor]

Entrades