Hola companys,
Ara mateix estic a la sala de professors llegint, tardanament, les cròniques de les vostres maratons de Castelló….. i intueixo que un company veia com m’estava emocionant. De veritat, sou uns cracks, i avui no parlo de temps sinó de sensacions.
De vegades penso que la societat ha anat perdent moltes de les diferent cultures que els nostres avantpassats van intentar conservar com les coses més apreciades per a ser persones, però llegint les vostres cròniques arriba un sospir de descans. De veritat. No només encara sabeu preparar les EMOCIONS (parlo d’intel•ligència i cultura emocional), sinó que les sabeu viure i després transcriure, i AIXÒ “NO ES MOCO PAVO” (com deia ma padrina amb la seva saviesa popular).
Potser avui estic una mica més tendre del normal després del fiasco de l’entrenament d’ahir i veure que uns “arriben”, potser si, però benvinguts siguin aquests moments per entendre i valorar la profunditat de les coses.
Apa, ja n’hi ha prou. Ens veiem a l’assemblea, que encara he de conèixer moltes cares de les que hi han al darrere dels nicks.
Carles (cali)