II Duatló d'Alpicat, 20 de gener de 2008
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola valents i valentes!
Avui, tot i el fred, m’he apropat a Alpicat i he fet el recorregut atlètic i de bici. La veritat és que me l’imaginava més dur, o sigui que demà tots a disfrutar!
La part atlètica és absolutament plana i és aprox. 80% camí. Està prou ben senyalitzada amb esprai.
La part de ciclisme comença amb una pujada una mica forta però després d’això tot és ben pla fins que els últims 2km ens trobem unes baixades molt divertides. La part plana del mig (aprox. un 90% del total) transcorre per uns camins excepcionalment amples, plans i rectes sense asfaltar però força aplanats. El paisatge de la plana és espectacular fins on allarga la vista. Espero que demà faci sol perquè avui hi havia núvols baixos que refredaven molt l’ambient.
Vinga doncs, ens veiem demà per disfrutar de l’horta!
Hola km0’s.
Us desitjo a tots els duatletes del km0 (Roma34, Arctos, Marta, Kaiser, Eli,…..) que tingueu molta sort i que us ho passeu molt bé demà a "Alpicat City".
A mi, aquest any m’agafa baix de kilometratge i tinc que recuperar el temps perdut corrent……..a peu !!!!!
Potser l’any que ve………
També desitjo que s’ho passin molt bé als "hooligans" (seguidors radicals) Homedferro, Stomix………
Salutacions.
Fantàstic !!!!
De km0, abans de sortir sols he vist a l’homedferro (ara entenc el nom, ha vingut des de Lleida en bici i suposo que hi ha tornat), al kaiser, i la lagartija ja que la Eli no ha pogut córrer.
Tot i que he anat a participar i no a competir, m’ho he passat molt bé i crec que he gaudit molt més que en una marató tot i que són coses diferents i no es pot comparar.
He sortit poc a poc, he anat tota molta estona amb en Sebas i la Raquel, espero que us aficioneu a córrer i tornar-vos a trobar a Borges i a Puigverd, hem fet els 6,5 km suaus, tot parlant.
En el canvi de bicicleta amb la falta d’experiència (posar jersei, guants de roba (els de bici que tinc són d’estiu), guants de bici, culots) m’he quedat sola, després pujada, pla ,sort que ja es pla, i torno a atrapar en Sebas i la Raquel, poc després ens agafa l’Àngels de Borges i hem continuat al llarg pla, deixem el pla i m’he de treure les ulleres hi tinc tantes gotes d’aigua que no hi veig gens, millor sense ulleres tot i que és més difosa, més borrosa la imatge. Comencen les pujades, ens agafa la Tresina de Borges, i les baixades i ja he d’anar frenant, em fan por les baixades i les corbes, així que poc a poc, fins a l’última baixada que faig caminant, massa irregular el terreny i pendent per a mi. Després un tram pla amb fang i ja som a Alpicat.
Ara ve el més temut, tornar a córrer, però com he anat suau tota l’estona no he notat res estrany al tornar a córrer, sols mal de genoll, en el primer tram a peu m’ha fet mal als 10 minuts de córrer, amb bicicleta no he notat res i els 3 km finals torna a fer mal, però un cop acabat de córrer ja no fa mal, sols al baixar escales o baixades.Després un bon entrepà i he tingut el plaer de conèixer a l’Arctos.
Per mi ha estat molt bé però he trobat a faltar l’avituallament d’aigua, no n’he portat pensant que n’hi havia.
Hola Marta! M´alegro que t´hu hagis passat bé al duatló. Jo he fet bondat i m´he aconformat a veure-ho com a espectador…espero tindre una btt en condicions aviat i poder fer tambè duatlons. X cert crec q tinc fotos teves d´avui. Salut
Bones,
Llastima del temps perquè aquesta duatló esta força bé
, potser egoistament m’agradaria uns trams a peu i de bici més divertit 😈 
.
Jo l’he disfrutat molt i avui he sentit que realment competia 😈 ara passo al de davant ara em passa ell 😳 . Divertit, molt divertit.Un detall que m’ha fet molta il·lusió ha sigut veure la cara de Lagartija just arribar, ni rastre de cansament només un somriure d’orella a orella i molt contenta i il·lusionada. Desprès ha arribat Marta amb les mateixes sensacions…..que bonic és veure la gent feliç fent esport.
Un plaer coneixer les noies de Borges: Eli, Pili i Marta a veure si amb sort ens tornem a veure el próxim diumenge a la capital de l’Oli 😉 . Moltes gràcies pels ànims.
SalutAls demés segur q tb us dec haver pillat en alguna foto. Si em dieu el dorsal i la roba q portaveu, segurament us en puc enviar alguna. Salut i espero q ens veguem a Borges
Hola,
Jo he estat a la duatló d’Alpicat. M’ho he passat molt bé. Suposo que no tardaran a sortir les classificacions. He tardat una hora i 35 minuts em vaig superant a mi mateix. És molt divertit això de la BTT. La dificultat està en córrer després de deixar la bicicleta uff.
Ens veurem a Borges Blanques.
Molta sort!Hola!
Quina jornada més esplèndida que hem viscut avui a Alpicat! Llàstima de la boira i el fred, però ja se sap.
Ha sigut la meua primera duatló i segur que no serà l’última. Fins i tot crec que m’interessaré pel tema i intentaré afegir el prefixe tri- al nom de la cursa… Sincerament, no tenia cap intenció en participar-hi, va ser l’amic Rubén que em va convèncer fa un parell de setmanes i llavors va començar tot: trucades per trobar una bici, entrenaments en bici estàtica al gimnàs… al final vaig poder resoldre el tema logístic prou bé.
Ens plantem a la sortida l’Homedferro, el Rubén i jo, deixem les bicis preparades, m’ha encantat viure tot el tema dels preparatius: dorsal per mi però també per la bici, deixar-ho tot preparat per fer el canvi el més ràpid possible, etc.
PAM! Sortim en un ambient de festa, el primer tram en baixada. El Rubén s’ajunta a l’Homedferro, que va a menys de 5min/km. Aconsello al Rubén de deixar-lo fer: sortida d’animal, parada de somera. Queda clar que el Rubén i jo farem la nostra cursa, i l’Homedferro farà la seua. Hem "acordat" fer els dos primers segments junts, els darrers 3km lliures. Saludem a la Lagartija, no serà el darrer cop
. Arribem al primer canvi, ens diuen que hem fet 33′, per tant hem anat a 5min/km clavats. Molt bé!Casc, guants, ulleres, canvi de sabates en el cas del Rubén i pugem a les bicis. La primera pujada és criminal… torno a saludar a la Lagartija. Arribo a dalt i espero al Rubén, fem un refrigeri, ens hidratem i decidim fotre-li canya. Passem uns quants ciclistes. Del no-res enmig de la boira apareixen voluntaris que ens indiquen el camí. Un aplaudiment per ells, han hagut de suportar el fred més que nosaltres ja que ells no es moien.
En general m’ha encantat l’organització. No és fàcil tenir-ho tot controlat, el circuit és complicat i la duatló "popular" es corria simultàniament.
Arribem a la zona del trial (dissabte no vam passar per allí i m’ha agafat per sorpresa!) Què divertida! Pujades, baixades, fang… Si hagués conegut el circuit potser hauria sabut on calia frenar i on calia conservar la inèrcia perquè venia una pujada forta. El factor sorpresa ha afegit diversió a l’assumpte
Una mica més de fang i tornem al poble. Pedalem paral·lels amb corredors que ja arriben… no arriba a ser perillós perquè no erem molts però no m’agrada.Deixem les bicis, ulleres, casc, i en el darrer tram decideixo no esperar al Rubén, que encara s’ha de canviar les sabates. Després m’explica que al començar a córrer ha patit una forta rampa a un bessó. Pel que fa a mi, efectivament el contrast de pedalar a córrer cansa molt. Per sort el primer tram fa baixada i em recupero aviat. Girem a la rotonda i queda tot pujada fins al final. Passo uns quants corredors, sento veus a la meua esquena, que m’esperonen a no deixar-me avançar. Alguns caminen, els animo, ja falta poc. Esbufego, vaig al límit, arribo, brut i feliç. Què bé m’ho he passat! Pregunto l’hora, 1h40′, no tinc amb què comparar-ho, però és menys del que em pensava. El Rubén arriba al cap de cinc minuts.
Què bé que ha entrat el suc de pinya i l’entrepà de llonganissa descomunal!! Ens trobem tots netejant les bicis en un tren de rentat de cotxes. Curiós espectacle!
Me n’alegro d’haver participat. Demà veurem com m’aixeco…
Salut!
Això de la duatló m’ha semblat una festassa, kaiser !!
Llàstima que tingui al·lèrgia a la bici de muntanya…
D’allò, l’stomix i l’homedferro només venien a animar, no ? 😈
Sí senyor! Ha sigut una gran festa! Molt recomanable!!
Un petit aclariment, el Rubén amb qui he compartit la duatló no és l’Stomix sinó un altre amic
a l’Stomix no l’he vist… A l’Arctos tampoc l’he vist! 
Pregunta pel Homedferro i Kaiser on us heu amagat
:Mira que tenia ganes de veure com us havia anat i no hi ha hagut manera.
Kaiser m’alegro que ja estiguis pensant en tri…..que serà lo següent el Ironman:Salut
Wino he penjat algunes de les fotos al blog, la meitat aproximadament. Feu-hi una ullada i em dieu si en voleu alguna
Santi a tu ja te les he passat al correu.
Salut kms0!
Ostres en ARCTOS tercer!!!!!
Santi, ets un animal!!!!!! 😉
com carai ens volies veure, nosaltres vam arribar quan tu ja començaves la migdiada!!!!! :mrgreen::mrgreen::mrgreen:
Eps! Nois!!!
No tenia pas previst participar de la Duatló, si de cas anar-hi hi animar i cridar qual Hooligan ebri a en Arctos, en Kaiser i el Ruben (un amic comú dels dos!) i a tot aquell que la cara me resultes lleugerament coneguda!
Un dia abans em comenten de la disponibilitat d’un dorsal a canvi que per una estona en digui Àngel Farré… Cap problema! Així doncs, finalment faré el debut en la especialitat. A corre-cuita aconsegueixo una bicicleta i un casc.
Diumenge ben d’horeta agafem les bicis i cap a Alpicat! Pugem amb calma però sense dilacions (els castellans en dirien sin prisa pero sin pausa…).
Passem per davant de casa del Ruben i ja el trobem preparat… més o menys! Esperem cinc minutets i apareix en Kaiser. Ja hi som tots!
Ens dirigim cap a la zona de boxes, recollim pitrals (menció especial al plural de la paraula… és el primer cop que recullo DOS pitrals per una cursa…) xip, i au! A preparar-se toca!
Deixem les bicis i el casc, tot mirant a veure com ho fan els altres… som uns totals inexperts! Hehehe
Ens trobem al la Lagartija, na Marta i una bona i nodrida representació del Borges Femení! Encantats noies, ens veiem lo diumenge!
No veig en Arctos… però deu d’estar escalfant i fent aquestes coses que caldria fer…
El meu esclafament es una pseudovolta ridícula seguit d’una bici que em trepitja els talons.Tret de sortida i tots a córrer! S’arrenca en baixada i això fa que la sortida sigui ràpida. En els tres primers quilòmetres he de parar dos cops, ja que el maleït xip ha fet que es descordin els keds dos cops. Fet que fa que en sis quilòmetres passi fins a tres cops a la mateixa gent! I que perdi al grupet del mig definitivament
Correm per camins que estan força bé, planers i sense massa irregularitats, fet que fa que no calgui que vagi absolutament pendent d’on xafo, i que pugui gaudir de la boira en tota la seva esplendor… collons! Tot gris, gris i més gris!
Sortim de camins i retornem a l’asfalt, iuju! Apreto una miqueta i els nervis de fer la primera transició de la meva vida, comencen a sortir.
Entro a la zona, el meu avituallament personal em dona aigua, menys mal…
Miro de recordar tot el que he llegit sobre transicions, em poso el casc i l’abotono. Prenc la bici i amb ella a la ma, començo a córrer fins sortir de la zona, on hi pujo d’un salt i casi em foto de cap (quan deixaré de fer coses per les que no estic preparat?)
Les primeres pedalades son còmiques… qui diu que anar amb bicicleta és fàcil???
Encara rai que no caic, i ja em trobo davant una pujada que deu n’hi do! Poc habituat a moure plats i pinyos, em faig un embolic i tiro pel dret. A la merda els canvis i qui els va inventar! Passat aquest moment d’angoixa, trobo la manera d’adequar la marxa a l’exigent pujada a la que m’enfronto, i amb una cremor important als quàdriceps i amb la motivació de veure un grupet de 8 o 10 ciclistes que tinc a tocar tocar, serro dents, alço el cul del seient i tiro amunt! Aconsegueixo passar-los i arribar al cim (hi tant que es un cim!) i aleshores el terreny esdevé pla, certament amb un cert desnivell de pujada, però molt ample i molt regular en el seu ferm. La boira i un incipient fred acaba amb els nostres pitrals, i aquest tros amb bici és un reguitzell de pitrals pel terra! Espero que no ens desqualifiquin per no portar-lo!
Vaig bé, no se si ràpid o lent, però vaig bé. La boira terrible no deixa poder veure per on circulem, sembla la carena de la Cerdera, i de ben segur que, si no n’hi hagés, la vista seria collonuda! En aquest tram, els membres de l’organització s’intueixen, perquè de veure’s es molt difícil… Les senyals fetes amb pintura al terra i els pitrals, són les millors evidències que anem per bon camí.
Aconsegueixo adelantar a tres o quatre ciclistes, i jo mateix en sóc superat per dos o tres. Un xicotet ben jove, uns setze o disset anys, es posa al meu costat i pedalem una estona junts. Va amb màniga i malles curtes! Li demano per si no té fred, ja que jo m’estic gelant, i em diu que si, però que es pensava que hi hauria solet, com l’any anterior.
Aquí acaba la meva “diversió”. S’acaba la planúria i comença la baixada. NO SE ANAR AMB BICICLETA. Unes baixades amb corbes i pedres, graveta i gravetat fan que gasti el fre del darrera i, amb menor mesura del davant. Em passa tothom. Però on s’ha deixat la por la gent??? M’avança una venerable iaiona que collia caragols, l’aplec de artrítics reumàtics de la baixa noguera, l’exèrcit de tortugues coixes de les Illes Verges en missió de reconeixement i per avançar, m’avança fins i tot el dia de demà!
Un cop acabada l’agonia del descens, torno a trobar l’enyorat asfalt i em tornen a portar cap a Alpicat. En aquest punt ens fan coincidir amb el que estan fent el tram final. I tinc l’oportunitat d’adelantar e en Kike Borras… això no passa gaire sovint!Entro a la zona de boxes, tornant a pensar en com ho he de fer, salto de la bici i la porto de la ma. M’adreço cap al lloc i torno a beure, i ara moooolt, del meu servei de repostatge personal. I au! A córrer. Al passar per meta m’ofereixen un vaset de beguda isotònica, segons em diuen. Es igual, a la gola i cap avall! Com si m’haguessin donat whisky!
Em lio a córrer. Què passa? De qui son aquestes cames i on son les meves? Però voleu fer el fotut favor d’anar rectes????
Ostres tinc la impressió que vaig molt ràpid. Miro el rellotge i veig que, efectivament, i lluny d’equivocar-me com altres vegades que he tingut la mateixa sensació, VAIG RÀPID. Faig el primer quilòmetre d’aquests últims que he de fer a menys de 4min/qm. Evidentment ho pagaré.
Error. Altre cop se’m deslliga el cordó de la sabata i he de parar a anusar-lo de nou. Al reincorporar-me a la cursa ja no tinc cames. Ostres, que dur. No avanço. Literal, no avanço. Busco una motivació i la trobo en un senyor amb un paravent d’un color que determino que no m’agrada i que per mi és lleig. Ara ja tinc motivació. A més a més, m’ha avançat mentre em cordava la sabatilla…
Em llenço a per ell, i al quilòmetre dos el tinc a menys de deu metres… un esforç més i l’atrapo. Però que fa??? S’atura!!! Això no val!
Quan el supero, en veig un altre allà al fons, i el reconec. És un dels que m’ha avançat a la baixada de la muerte… Doncs també a per ell! L’aconsegueixo agafar i avançar a la penúltima corba i aleshores ja veig la rotonda final i ja no deixo d’apretar.
Passo meta i miro el rellotge! Una mica més d’una hora i mitja i amb la sensació que la baixada amb bici m’ha privat de millorar aquest registre.Saludo als que m’esperen i començo a menjar i beure, entrepà, plàtan, mandarines, barretes energètiques…. tot el que ha faltat en cursa ho trobo aquí… de cara a edicions posteriors, potser caldria equilibrar-ho.
Mentre sortegen mil i un obsequis, arriba en Kaiser i una estona desprès en Ruben. A poc, van entrant la secció femenina del Club Borges… Si senyor! Sou unes autèntiques craks!No ens quedem a que acabi el sorteig ni al lliurament de premis. Ens en anem cap a netejar les bicis del terrible fanguer que duen a sobre… Dos euros de manguerades per tres bicis…
Ens despedim d’en Kaiser i d’en Ruben, i TRANQUIL•LAMENT, fem el camí e retorn a Lleida.Molt bon dia, l’únic però, la terrible boira humida que ens ha acompanyat tota l’estona. Una molt més que correcta organització amb l’únic punt dels no avituallaments.
Em sap greu no haver vist a en Arctos, haurem de coincidir en una altra…
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.