I Marato de la Costa Daurada
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Molt bones cròniques;) , però no trobeu que encara falten moooooooooooooltes:angry: ?????
Vinga nois, que hem estat molt pendent de vosaltres, com perquè ara no ens ho expliqueu……..
Volem més!!!!!
Hola companys!
Ja ha passat més una setmana des de la Marató Costa Daurada i jo encara li dono tombs a si he d’estar satisfet o totalment desabut amb el que vaig fer.
Vam sortir des de la boira amb l’autocar de Km0, que , igual que el que ens va portar a Barcelona al març, va ser una manera fantàstica d’anar-hi. Després de la cursa més d’un va preguntar “vosaltres sou els de l’autocar?”. Només ens va faltar alguna pancarta de Km0.:woohoo: :cheer:
:laugh:A l’arribada un plaer trobar tants Km0s, saludar-nos , escalfar una mica i cap a la sortida.
Sortim, en baixada, un grup bastant gran de Km0s. Quan arribem al pla-pujadeta em trobo amb força i accelero una mica. L’Agulletaman pica i s’afegeix (ho sento company):blush: .
Abans del primer gir comencem a saludar els craks que ja van cap al Passeig Marítim. Després contactem amb l’Edu, Lo Quique i el Josep Antoni. Ens hauríem d’haver quedat amb ells peró jo continuo endavant i l’Agulletaman amb mi (ho sento company):blush: .
Anem força ràpids , massa, i ho anem dient, però no afluixem. Passem la mitja en 1 hora i 41′ que està molt bé (o no), i seguim amb la mateixa marxa fins al km.24 o 25, on ens passen el JosepAntoni i lo Quique, que ens diuen que continuem amb ells , però no podem mantenir el seu ritme. . Em comença a fer mal un genoll i em trobo cansat i… falten 17 Kms.!!! Ha començat la PUNXADA. Parem un moment en un avituallament per beure un vas d’isotònica amb tranquilitat i sense escanyar-nos i continuem. Jo aquí ja tinc clar que la marató serà llarga, molt llarga.
L’Agulletaman em diu que caminarà una estona, que tiri. Ja m’hauria agradat tirar, però començo a arrossegar-me a un ritme patètic.
Al girar a Cambrils em passa la llebre de 3,30 i ni tant sols intento agafar-me. Al poc m’agafa l’Agulletaman i anem una estona junts però jo al següent avituallament em paro, em menjo una taronja i un plàtan i em bec un vas d’isotònica (no m’atreveixo amb les avellanes de Reus que després vaig comprovar que eren bonissimes), xerro una mica amb els voluntaris que em donen ànims, agafo una botella d’aigua i continuo la cursa a “trotecillo cochinero”. El genoll ja no em fa mal. Ha anat bé la paradeta.:unsure:I així fins al Km 41 on em passa l’homedferro (gran cursa la seva) i poc després arriba el Ton , que es queda amb mi fins a l’arribada.
Quan arribo aixeco els braços. Encara que és la pitjor marató que he fet, l’he fet. I he après unes quantes lliçons dels companys de com es fa o no es fa una marató o mitja. I com molts de vosaltres ja estic pensant en la propera, en els propers entrenaments, en continuar aprenent i xalant. Ja sabeu de que parlo, parlo de correr.:lol: :silly: :woohoo:
Salut
CARLOS ha escrit:
Quote:Hola companys!Ja ha passat més una setmana des de la Marató Costa Daurada i jo encara li dono tombs a si he d’estar satisfet o totalment desabut amb el que vaig fer.
Quan algú comença una crònica d’una marató així…pot semblar què “tot és molt confús”….
Però quan algú acaba la crònica d’aquesta manera:
Quote:Quan arribo aixeco els braços. Encara que és la pitjor marató que he fet, l’he fet. I he après unes quantes lliçons dels companys de com es fa o no es fa una marató o mitja. I com molts de vosaltres ja estic pensant en la propera, en els propers entrenaments, en continuar aprenent i xalant. Ja sabeu de que parlo, parlo de correr.:lol: :silly: :woohoo:Salut
Tots el dubtes s’esvaeixen i queda molt clar que vas fer….una gran marató !!
Ho confirmo.“Que gran Carlos…”Salutacions.
flo ha escrit:
Quote:Ja està, la quarta marató al sac.Segurament la de diumenge va ser la marató on he patit més de totes. Està clar que en aquesta cursa no es pot fer el ruc, 42 quilòmetres són molts i cal aprendre a mesurar i a regular bé les forces. No hi arribava en les millors condicions per afrontar la cursa molt alegrement, però com sempre, l’ambició pot a la raó i al final ho vaig pagar.
Diumenge al migdia no volia saber res de curses ni de maratons. Dilluns em feien mal els genolls, però ja pensava en quan tornaria a entrenar. Dimarts començava a planificar la següent marató. No anem bé…
CARLOS ha escrit:
Quote:Hola companys!Ja ha passat més una setmana des de la Marató Costa Daurada i jo encara li dono tombs a si he d’estar satisfet o totalment desabut amb el que vaig fer.
Quan arribo aixeco els braços. Encara que és la pitjor marató que he fet, l’he fet. I he après unes quantes lliçons dels companys de com es fa o no es fa una marató o mitja. I com molts de vosaltres ja estic pensant en la propera, en els propers entrenaments, en continuar aprenent i xalant. Ja sabeu de que parlo, parlo de correr.:lol: :silly: :woohoo:
Salut
Flo, CARLOS, crec que tots els que hem corregut algun cop una marató hem tingut la ingrata sensació que, independentment del temps, és la Marató la que ens controla a nosaltres i no al contrari. Però no dubteu ni un instant que com diu el refrany “Lo que no te mata te hace más fuerte”, vosaltres ja sou molt més forts i a la propera el control el portareu vosaltres.
Sou uns triomfadors!!!!
Pd. Ja no hi ha més cròniques?????:angry: :angry:
No sé mai com anirà una marató.
De fet en aquesta, vaig agafar consciència de la situació al baixar de l’autocar Km0 (per cert, fantàstic).
Com sempre, no vaig fer cap pla d’entrenament, només alguna tirada llarga i sortides solitàries seguint la filosofia Cruyff: “salir i disfrutar”.
La marató és per mi una mena de pacte entre el cos i el pensament, els dos van lligats, i el moviment de l’un determina el moviment de l’altre.
Si després de 20 o 25 Km, veig que el cap està tranquil i el cos va responent, sento una bona sensació que normalment m’acompanya fins al final.
Entre mig, vas parlant amb algun company, vas mirant als altres corredors, el paisatge, la gent que t’anima, etc…
Cap al final desitges acabar, peró també et sap greu trencar aquest moment màgic que et dona la marató.
Són més de tres hores (en el meu cas), de sensacions una rere l’altra que només pots sentir de tant en tant.
La propera…Barcelona !!!
Fins aviat companys.JORDI CODONY ha escrit:
[/quote]La marató és per mi una mena de pacte entre el cos i el pensament, els dos van lligats, i el moviment de l’un determina el moviment de l’altre.
Si després de 20 o 25 Km, veig que el cap està tranquil i el cos va responent, sento una bona sensació que normalment m’acompanya fins al final.
Entre mig, vas parlant amb algun company, vas mirant als altres corredors, el paisatge, la gent que t’anima, etc…
Cap al final desitges acabar, peró també et sap greu trencar aquest moment màgic que et dona la marató.
Són més de tres hores (en el meu cas), de sensacions una rere l’altra que només pots sentir de tant en tant.[/quote]Estimat Jordi Codony, gracies per compartir amb nosaltres els teus sentiments respecte a la marato. Aixo que sembla tan senzill ho resumeixes breument en quatre linies. Fantastic!
Salut i kms
Ostres nois!
Mai hauria pensat que faria una Marató.
Això va començar ja fa temps. Després de la primera, va venir la segona… I un bon dia un amic va proposar de fer totes les maratons catalanes. Es clar que ell es referia a fer-les en una temporada…
Però la cosa ja estava allà, i aquell any Barcelona i Empúries ja van caure a la saca…
La del Mediterrani, per dates, em caldrà esperar i ser pacient. Algun any m’anirà bé. A la de Perpinyà ja no hi era a temps…
COI! Cap a Tarragona (Tot i que reconec que era la segona opciò, però no va haver-hi la conjunció astral necessària per anar a Florència
)O sigui que després d’unes setmanes d’entrenaments irregulars i sense cap competició a les cames, em planto a la linea de sortida amb la única (igens menypreable) intenció d’acabar la cursa!
Sortim en grup, menys dos unitats que volen baixet i s’escapen uns metres, unes decenes de metres, uns centenars de metres… coi, no els agafarem pas ja!
Amb els que estem, anem fent grup i corrent a ritme còmode, i comentaris amunt, acudits avall, anem menjant quilòmetres amb facilitat. Em trobo bé de cames i el ritme m’és molt assumible. Fantàstic, doncs durant les setmanes d’entrenament he anat alternant dies on no anava ni amb rodes, amb d’altres que literalment, anava com un tiro. Avui em convenia un dia “tranquil”.
Som un grup molt nombrós, per tant, anem perdent unitats a mesura que els minuts es van afegint al compte que portem. Els avituallaments i els punt d’animació (si es que d’uns altaveus connectats a un mp3 se’n pot dir animació) i les animades converses que anem portant, ens duuen fins a la mitja marató, on la Caragolet decideix que ja ha fet el que havia vingut a fer, i es despedeix de nosaltres.
Hem passat la mitja, i pràcticament fins al 32-33, tot passa molt depressa, pixeres, intents de cagueres, més pixeres col·lectives i altres condicionants fan, sense encara saber com, hem trobi que només tinc al costat a en Ton.Doncs apa, que vaig emb un excel·lent company de ball! La fresca matinal ja fa estona que s’ha esvaït, i el sol fa estona que ens recorda que ell és l’astre rei. Vamos, que començo a tenir una calor i a suar moltíssim.
Faig una ràpida, però acurada, revisió de danys, i determino que no estic massa perjudicat, i instintivament, augmento llegurament el ritme.D’aquí fins al final, es tracta d’anar agafant esquenes. No som gaire corredors i els espais entre nosaltres són gran. Però en Ton tira i jo vaig aguantant.
Al final, una apretadeta de dents, unes gambades i el plus que et dona el públic a l’últim kilòmetre fan que entri en un supertemps de 3:35. El millor temps que em podria pensar que hauria fet!
En resum, una fantàstica Marató que recomano a tothom que ja n’hagi fet alguna!
No m’importaria gens torna-la a fer!Salut!
homedferro ha escrit:
D’aquí fins al final, es tracta d’anar agafant esquenes. No som gaire corredors i els espais entre nosaltres són gran. Però en Ton tira i jo vaig aguantant.
Per al·lusions:
Marc, com que ja fa dies d’aquesta cursa i això ho has escrit no fa gaire, no recordes bé com va anar la història. Jo sí: VAS SER TU QUI EM VA PORTAR TRAIENT LA LLENGUA ELS ÚLTIMS QUILÒMETRES, TANT QUE AL 41 JA NO VAIG PODER AGUANTAR-TE EL RITME :angry: .
Perdoneu les majúscules, però “algú ho havia de dir” ! !
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.