Donostiako maratoia
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Edu,
Li he dit tantes vegades agur a donosti com kaixo. He viscut unes quantes vegades la teua història, gairebé calcada i en aquesta mateixa ciutat. Això sí, mai m’hi he presentat a les 7 del matí.
L’error de càlcul et delata, la prova et manava a tu -i a mi- i no pas al revés. Això també és part del joc, la relació de la marató i l’individu no deixa de ser una relació d’amor, i ja se sap com funcionen aquestes coses.
La vas lluitar al límit, gairebé trepitjant la línia prohibida. Amb els dies valoraràs al gest, a tu sí que t’ha canviat la vida una marató. Regust amarg? Temps al temps.
Descansa i no hi donis més voltes, ja n’hi has fet prou, has guanyat el concurs de km0, no hi pateixis, el premi no és cap inscripció a una marató. 😉
Ets el més gran de tots, de veritat.
Ànims, company!!
Magnífica marató, magnífics companys i companyes, magnífica ciutat, magnífica gastronomia, magnífic temps (per córrer), magnífiques les marques i magnífiques les vostres cròniques.
Moltíssimes gràcies als acompanyants que tant ens han animat al llarg de tota la prova. Cris, Àngels, Annes, Pili, Fabregat, Xavi 19 i d’altres: Moltes gràcies!!!!
Segarrenc, és molt gratificant veure que, malgrat les dificultats, no deixes de ser al costat dels qui som els teus amics. Ens va emocionar veure’t a Donosti. Comptem que l’any vinent hi serem junts, però compartint allò que tant ens agrada: córrer.
Crit, les properes, Barcelona i Viena! La primera per escalfar i la segona per competir (març i abril de 2008). Ànims! T’hi apuntes?
bona nit edu, i després de llegir la teva crònica, encara he de dir més fort enhorabona, zorionak, ho has aconseguit, ens has emocionat (com a mínim a mí) i suposo que a la resta de km’0
fa temps que et conec, molts entrenaments plegats, bastants curses també, mai t’havia vist tan valent com un matí de novembre a donostia i crec que el que ara et sembla amarg, quan passin uns dies i ho valoris realment, quan et passi la depressió postmarató que dius del josep antoni, tot es tornarà més dolç, podràs valorar el que has fet, la teva primera marató i t’has quedat a vint-i-nou segons del 3’30, això no està a l’abast de tothom, el que ara és amarg serà una simple anècdota quan portis més de deu maratons, perquè tornaràs, tornarem
ningú que no hagi fet mai una marató, (el meu cas) pot arribar a saber el que s’ha de patir per tal d’acabar-la, s’ho pot imaginar potser, m’ha emocionat el fet que l’última vegada que ens recordes al segarrenc i a mí, sigui al 28, quan al 41 us estàvem esperant a tots per donar-vos els últims ànims, just abans d’entrar a l’estadi i tocar el cel
per ser l’estrena del teu teclat en aquest fòrum, ha estat una crònica fantàstica
només vull dir-te que no pensis en dir agur, pensa en dir GERO ARTE DONOSTIA
salutHola Ponent !
Felicitar a tots per la marató de diumenge. Crit , em sap greu que en el 30 paressis, però ningú sap millor que ell mateix el què li convé … ara fa un any del primer sub 3 hores a França, no ?
Bé, només agraïr el suport que varem trobar els de fora de ponent de gent tant ben parida com vosaltres. Moltes gràcies !!! s’agraeixen molt les estelades amigues
Salut,
Eduard.
Edu molts ànims!. I si et serveix de consol, aquesta pel.licula ja la van passar el 2005. El protagonista era jo, i el temps final 3h30’20". La resta, gairebé pastada. Si vols saber el final: La depressió passa abans d’una setmana, just quan començaràs a pensar quan i on serà la pròxima.
Salut
Salut companys,
Edu m’has fet posar vermell 😳 i m’han emocionat els teus comentaris i la crònica. Per ser la primera i fer-nos-la suar tant l’has fet a consciència.
Parlem de la marató: les 3:30 i segons per ser la primera és un registre excel·lent. Si a més a més de debutar, que no és poca cosa, t’hi vas posar un objectiu, no podràs dir que no l’has aconseguit per uns pírrics segons després de 210 minuts d’esforç (què hi va de 12600 segons a 12630?), ho vas clavar!!!! El que més em va agradar va ser la manera d’afrontar la prova, amb decisió, valent.
En els punts quilomètrics portaves un lleuger avantatge del temps que volies fer. A la pissarra tothom guanya els partits i les curses surten perfectes, però les decisions s’han de prendre al camp, s’ha d’evaluar sensacions, mantenir el cap fred -en l’aspecte purament atlètic- i control-lar les emocions. No és tan fàcil.
L’avantatge que portaves no va ser cap disbarat, és clar que des de fora no es pot saber si es deu a un ritme sostingut o a algun quilòmetre esborrajat (sens dubte millor el primer), encara que això tampoc acaba de ser determinant si te’n adones i afluixes una mica per recuperar. En algú competitiu de mena com tu l’efecte psicològic de portar avantatge ha de ser bo per força.
No deixa de ser curiós que fóssiu uns quants coneguts (i algun amic) els que tinguéssiu objectius molt similars i tot i això no vau prendre la decisió d’anar junts. Cadascú va triar el seu camí, encara que la presència per allà del Jmarkala i el Quim em donava una certa tranquil·litat per si hi havien problemes.
Patir!!! que poques vegades te’n escaparàs en una marató, per bé que vagis en voldràs més i hi deixaràs la pell intentant esgarrapar minuts. Se’n passen de mals moments, però sense aquests poques vegades s’assoleix res. D’altra banda si vas poder superar aquest entrebanc, no hi ha res que et pugui frenar en una propera. O sí, potser tu mateix a la recerca d’un hipotètic 3:20, per exemple. Hauràs de saber si l’esforç et compensa.
Tampoc has de deixar de pensar com era aquell Edu amb qui parlava al replà de l’escala i que tot just corria una canalització (o dues a tot estirar) i com és ara. Darrera aquella medalla que posaràs en algun prestatge de casa teva hi ha una llarga història que va acabar a Anoeta. Tu hauràs de saber si n’hi afegeixes, perquè cada una té la seva pròpia història. Si me’n haguessin donat alguna diumenge, repartint les que sobren, és obvi que ni l’hagués volgut, ni per posar-la en un calaix, ni de souvenir. Però cadascuna de les que tinc a casa, trossos de xapa per a molta gent i de cap valor real, són autèntics tresors per mi.
No sé quin record et quedarà de Donostia 2007, però del gran farcell que jo me’n emporto, per la part que t’afecta a tu, la d’un amic que va véncer les seves pors, s’hi va presentar il·lusionat, va afrontar valent la cursa, no sols a veure-les venir, i quan va tocar patir va donar el "callo" i va aconseguir un objectiu ambiciós. És poc? 😯
Una abraçada a tots.
Salut companys,
A tots els que hi vau participar us recomano accedir a la classificació a
http://www.championchipnorte.com i imprimiu-vos la classificació amb un grapat de punts quilomètrics i dades que podreu estudiar.Les vostres pròpies, per descomptat -tots els que conec jo vau estar superbs-, i veure els estralls que fa la marató.
Una abraçada a tots.
Sou uns campions!!!!!!!!!!
Jo també hi hagués volgut ser.!!!!!!!!!!
Els que us heu estrenat segur que ja teniu al cap quina pot ser la pròxima.
Això si, ara toca recuperar. El més gratificant de la marató son els 10 dies següents. L’objectiu es descansar, es part del nou projecte. Es necessari.
Tot el contrari és retrasar la recupració i la possibilitat de lesionar-se.Les emocions son grans, psicològicament esteu imparables però el cos està feble.
Salut!
Quote:[…]ara toca recuperar. El més gratificant de la marató son els 10 dies següents. L’objectiu es descansar, es part del nou projecte. Es necessari.
Tot el contrari és retrasar la recupració i la possibilitat de lesionar-se.Les emocions son grans, psicològicament esteu imparables però el cos està feble.
Descans, sisplau, descans, algun trot esporàdic i prou i si pot ser sobre gespa.
Salut
bru
La meva marca anterior de Mrató, la vaig fer corrent una bona estona al costat teu. Un matí de tardor a Àmsterdam.sime
Bonica crònica.edu
Aviat tornaràs a gaudir, emocionar-te i divertir-te. Ja veuràs com si! La Marató és una senyora sovint molt desagraïda, però quan la tastes de bones no t’ hi pots desenganxar.Publicat: Ahir a les: 16:42 Assumpte: marato san sebastian acompanyants
Hola bones , soc el sergi farre de Tremp.us escric per donar les gracies a tots els acompanyants dels maratonians de lleida que van correr a san sebastia, pels anims incansables i per les fotos que ens vau fer .Alhora felicitar-vos per que vosaltres sou una part molt important dintre de la marato per entendrens , ajudar-nos i acompanyar-nos a realitzar un dels nostres somnis.vosaltres també formeu part de la magia de la marato.
també felicitar a tota la gent que va estar a san sebastia corrent , tant si van sortir les coses com si no.
Felicitar també a tota la gent de km0 , per que done gust veureus tan ben
avinguts passejant les vostres samarretes grogues per tot arreu.
merci , i ens veiem a la proxima cursa!Enhorabona als que heu corregut fàcil i als que us ha costat o heu abandonat, força per la propera vegada, tots ens hem trovat alguna vegada amb el temut "mur", però es supera i et dona més energia per l’altra marató.
Salut i milles maratonmans
Abel.Ieeeeps,
edu, com diu en crit, temps al temps … m’has realment emocionat en llegir la teva gran crònica, felicitats i enhorabona de tot cor per tenir la sort de gaudir de totes aquestes sensacions del diumenge passat, creu-t’ho, ets gran, molt gran, i enhorabona pel gran temps que vas fer per ser la teva estrena en la marató, un 10!!!!!
Salut company 😉
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.