Donostiako maratoia
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Ja està, ja s’ha passat. Semblava que no havia d’arribar mai i mira…
..uuuf!…no sé per on començar…
La decisió
Suposo que cal remuntar-se a aquella, de les primeres sortides de Km0, del mes de març. Aquell dia el recordo particularment. Havíem sortit de l’antic Km0, a la Rambla de Pardinyes, recordeu? Vàrem fer una bona rodada en companyia i a l’hora de tornar a casa, em quedo sol amb un tal Ismael de Montoliu. Anem xerrant alhora que trotant i, no sé com, toquem el tema de la marató. Li dic que de cara al 2008 m’ho plantejaria, que he fet un parell de mitges, que potser Barcelona, que no sé, que què sé jo, etc. I ell, amb tota la tranquil·litat del món, em diu: -La marató?, no res!, sembla molt i no és tant!…ja la pots fer aquest any…a Donosti ja hi pots anar!…En arribar davant de casa meva ja m’ha convençut…L’entrenament
Després de vàries propostes, em decideixo per un entrenament de catorze setmanes que m’ha passat l’Artur. Faig càlculs…l’entrenament per a la Marató comença, exactament, el dia 20 d’agost. La temporada va avançant i les bones sensacions van arribat…després del Caro i sobretot a l’Espluga de Francolí. Toca descans….fins al 20 d’agost.
L’entrenament no sembla massa dur de seguir en quant a nivell, sí però en constància…ja sabeu..tres mesos i mig!
L’ Homedferro i l’Edu s’apunten al mateix entrenament, també s’anima en Xavi19.
Crec que, en general, l’he seguit bastant bé. He procurat respectar els dies de qualitat i les sortides dominicals. Saltant-me alguns dies de rodatge. El més important, no m’he saltat cap de les tirades llargues.
S’ha fet llarg. Sí. Perquè ara, recordant-ho, sembla que faci molt que vaig començar-lo. Després de Mollerussa, l’espera ha estat dura. M’han sobrat les dues últimes setmanes, de fet, ara sí, es pot dir que me les he passat…”pel folre”, gairebé no he sortit i només rodatges suaus.
Vull que arribi el dia!!I el dia arribà!
Després de voltar una mica la ciutat divendres i dissabte, arriba el Gran dia. He dormit bastant bé, però a les 5 AM ja estic despert. Ja no dormiré fins que em llevi a les 6. Esmorzo,[plàtan, pa amb melmelada, dàtils (recomanació d’en Cargol), galetes i suc. Serà suficient?….mmm… ], i em dutxo, em cau bé l’aigua, em calma. L’acabo amb aigua freda, cal activar-se!
A les 07:25h ens trobem al passadís de la pensió amb en Crit, Jmarkala i l’Homedferro. Bon dia i poques paraules més, ens mirem als ulls. Vull descarregar nervis observant la resta de companys. Cap a Anoeta…
En arribar-hi, ens trobem amb l’Edu, fa una estona que s’espera(ejem!).
La temperatura és baixa 3 o 4 graus positius. Sembla, però, que sortirà el sol.
A les rodalies de l’estadi ja comença el moviment de gent amunt i avall. Passem per l’WC…jo ja en porto tres…
Ens canviem i anem baixant cap a la sortida, a 300 m. d’Anoeta.
Al lloc ens anem aplegant els corredors i, el més increïble, un munt de gent que, a aquella hora i amb aquell fred, ja estan a punt per animar els corredors/es.
Fem un parell de fotos de grup i ens embotim dins la massa de corredors per evitar el fred i compartir nervis.Pum!…a córrer!
Començo lent i tranquil. Tinc ben present els consells dels meus companys maratonians, …la cursa comença al trenta… , així que vaig fent sense pressa. Alguns kms surten a 5’, altres a 4’50 i algun a 4’30,(el cos està calent i costa frenar-se). M’agafa en Juli i en fem un grapat junts. Ell para a pixar i continuo, ara paro jo,(per segona vegada), i ell em passa. Ens tornem a juntar i encara en fem algun més plegats. El ritme és bo.
Tot i la cridòria, és fa el silenci al meu cap. Ara m’ho estic passant bé. El ritme és molt regular i vaig contant les passes, 1, 2, 1, 2,…
En Juli decideix frenar-se una mica, ell sap el que vindrà. Jo, em trobo molt còmode i vaig fent.
Gaudeixo del moment, dels kms, de la gent, dels amics que ens trobem a tot hora i a tot arreu animant-nos amb passió. Observo amb atenció la gran quantitat d’imatges que tinc al voltant, m’hi entretinc molt…Aquest, ha estat el millor moment de la cursa, més i tot que l’arribada…sí!, de veritat.
Arribo al 30, ja fa un parell de kms que noto una mica d’esgotament i em preocupa. Ui!…si ara comença la cursa! Veig per darrer cop l’Àngels, la Cris i…Crit? Vaig tant capficat que ni m’adono que el Presi ha plegat.
En el següent avituallament agafo dues bossetes de gel(glucosa), i sense pensar-m’ho prenc la primera. El cos m’ho demana. També m’aturo per prendre isotònics (els serveixen en gots).
Sembla que em revifo, vaig tirant, recupero bones sensacions.
Arribo a l’alçada de l’Edu i d’en Quim. Fem un km plegats i noto que vaig bé, que puc tirar una mica més. Ho faig.
Les cames m’avisen, …si continues així ens agafaran rampes als femorals…Això em preocupa, vaig molt bé i s’apropa el 35…a veure si ara fotrem cagarel·la!
Vaig tirant. Vull guardar-me el gel pel 38 però el devoro al 35. No vull parar per les rampes! No en tinc des de fa 12 anys, quan feia una mica de ciclisme.
Em va i em bé i, al 38 tinc un seriós avís que em fa baixar el ritme i córrer d’una manera estranya, sense pujar gaires els talons. Em faig fregues a la part posterior de les cuixes. M’aturo un instant a un dels darrers avituallaments i faig una bona glopada de líquid. Em fa mal quan paro. M’apropo a Anoeta i em trobo un company del Ràcing Cervera, ell m’estira fins que s’escapa, he de vigilar! Prenc un ritme que em permet continuar corrent sense perill.
A les portes de l’estadi la Cris em passa l’Estelada. Això s’acaba. Les cames aguanten, uf! Salvat!
Entro a l’estadi, encaro la recta final i,…desplego l’Estelada, quina cridòria!..entro feliç, amb els braços enlaire, satisfet, complagut, estrany i melancòlic.
Sí!!! Sóc un F I N I S H E R!Estrany
Una curiosa sensació s’apodera de mi. Com si acabés de perdre alguna cosa.
Suposo que, en certa manera, no volia creuar la meta, no volia acabar.
Tant de temps pensant-hi, tant de temps preparant-ho…i ara, què?…jo ho sé el que toca ara…decidir on i quan serà la propera…
Gràcies a tots els companys/es de Km0 per deixar-me formar part d’aquesta família i compartir tants kms amb mi.
Sense Km0 estic segur que no hi hauria arribat.
Gràcies a la família i amics per estar ben al costat.
I sobretot, gràcies a l’Àngels pel seu suport i la seva paciència.Us estimo…
O estic molt despistat, o encara falta la d’en MADJOCKER 🙄
Per altra banda les meva màxima enhorabona a tots, del primer a l’últim, els que hi debutaveu, als qui anaveu a sumar-ne una més, als que volieu "volar", tots segur, heu omplert el bagatge de mil sensacions que comporta SEMPRE que participes en una cursa d’aquestes dimensions.
De ben segur que tots hi tornareu, segur.Segarrenc, sempre un punt de recolzament vers els teus companys. Això és molt d’agraïr i et fa, si encara és possible, més gran.
Sens dubte una gran persona i millor company, que us haig de dir….Salut 😉
Madjocker, felicitats. Entre la cursa, la foto de portada i la cronica, estic preparant el teu club de fans.
Fins aviat, que ja vinc…
Ieeeeps,
ui, ui, ui…ja noto l’alè d’en madjoker a l’orella…que ve, que ve….
Felicitats campió, ben be que t’ho mereixes!!!!! 😉
Salut
No li doneu tant de protagonisme, si sabéssiu l’arsenal que es va fotre per esmorzar… va buidar l’eroski.
Ara, madjoker, ja ets gran per conèixer una altra cara de la marató 😉
Descansa que tenim la primavera al costat.
Salut
GRANS CURSES……GRANS CRÒNIQUES……
Altre cop, moltes felicitats a tots…….
Guardaré durant les properes setmanes, a la meva tauleta de nit, les cròniques dels tres debutants…SIME, EDU, MADJOKER.
El camí cap a Barcelona pot ser llarg….i dur…..i interessant.Salutacions.
Bon día!
Enric, apunta’m al club de fans pel madjoker!!! M’ha fet plorar!
Companys/es, gràcies per les vostres narracions. Ens porten a les portes de l’estadi d’Anoeta.
Salut i km’s!!!
Madjoker soc un impresentable, t’havia de trucar el diumenge i ja estem a dijous.
Has fet cim i estàs tocant els núbols. Ara toca baixar. Baixa d’esquena i no et
faran tan malt les cames. JE JE JE !Baixa lentament i quan arrivis a la plana, ja voldràs ser una altra vegada allà
a dalt.Pujar i baixar es la clau en la trajectòria maratoniana. Que estrany tot això, si les maratons son més aviat planes.
EDU, enhorabona també, ja ens maratonià, aqueslls companys de feina, em sembla que més d’un també caurà en el parany.
Salut!
Companys, estava esperant les vostres cròniques per felicitar-vos.
Un cop rebuts els vostres resultats diumenge, la pinta era molt bona, però havia de conèixer com s’havia arribat a aquests resultats. Del km0 al 42,195 hi ha un llarg camí, i per a molts aquest camí era desconegut.
Un cop llegides, lo primer és la felicitació general SOU UNS AUTÈNTICS VALENTS.
Desprès personalitzant us vull dir;
Crit, ets savi, i si vas decidir retirar-te al 30, segur que aquesta era la decisió correcta, ets tot un veterà i no et pot fer mal, ans el contrari, segur que vas gaudir veient com la teva mainada creix i es fa gran de cop.
Montoliu, ets dels pocs que encara no han fet la crònica, però veient el teu temps em queda el dubte de sempre, segur que a la teva família no hi ha avantpassats keniates?
Gorka1, mig lesionat i 3:18, no tinc paraules.
Jmarkala, el típic que si sí, que si no, que aquesta es la última, que massa sacrifici, dubtes, i mira, una més al sac i amb un bon temps. Així que la última, no?. Suposo que compartirem km’s a començaments de març a Barcelona?
Homedferro, et vaig veure patir al teu debut a la Marató de Barcelona, aquesta veig que la has gaudit molt més. Ets uns dels referents de la classe mitja (¡que lo sepas!). Felicitats de debò, castells, curses, maratons…… ets l’homedeferro…..QUE COI¡¡¡¡¡
Sime, quan et vaig conèixer fa uns quants anys i teníem més cabell, em vaig quedar amb la sensació de que eres un tío una mica raro. Han passat 20 anys, i crec que em vaig quedar curt, ets un tío raro i estàs completament boig. La historia ja la sap tothom, en temps rècord aprimar-te 20-25 kg, i de no poder fer ni cinc minuts seguits a una marató. RES ÉS IMPOSSIBLE (i no vull fer propaganda de res). Chapeau, VALENT, ets GRAN SIME. (Pròxim repte, els 42 km. tanques????? 😆 😆 )
Edu, has esperat molt a manifestar-te, però renoi quina entrada, la pell de gallina, he patit amb tu el teu debut, realment no sé que dir-te, fes cas als que en saben més, la memòria és selectiva i d’aquí a uns dies segur que gaudiràs més dels bons moments i del teu magnífic temps.
Madjoker, definitivament no, ja no ho pots negar, ets una màquina, estava segur que baixaries de 3:30, i ets el clar exemple de que la disciplina i l’entrenament a consciència normalment dona bon resultat.
Perdoneu si em deixo algú més, es curiós però sense haver-hi anat, he corregut la Marató de Donostia des de diferents punts de vista i sentiments i sensacions.
FELICITATS DE NOU PER LA VOSTRA MARATÓ I PER LES VOSTRES CRÒNIQUES
Sí, senyor. Felicitats madjoker i gràcies per la crònica. Amb tu he reviscut la meva primera marató.
Madjoker novament enhorabona, simplement has recollit el fruit del que has sembrat amb seny, i la cullita a partir d’ara serà llarga.
T’auguro molts exists company.
Salut i moltes milles per endevant.
AbelAquí teniu les fotos fetes per l’Àngels:
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.