Donostiako maratoia, 25 de novembre de 2007
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Així doncs,
Busquem habitacions per :
* Madjoker
* Crit
* Segarrenc
* Homedferro
* Jmarkala
i………………………..?Enric, hola, MOLTES gràcies per la teva traducció. Veig que a Euskadi vas aprofitar el temps, els anys de viure-hi. Jo també hagués procurat aprendre l’euskera, de trobar-me en un cas similar.
madjoker, el teu "naixement" és el 20 d’agost, pensa-hi… 😆
Jo… també m’ho penso.
L’any passat vaig debutar al món de les maratons a Donosti. En segarrenc m’hi va animar. Era la primera marató, feia dos anys que no feia una cursa i només vaig fer la mitja marató de Sant Cugat, un mes abans, que va servir una mica per testar-me. Jo només sabia que era capaç de córrer dues hores i mitja o una mica més per la muntanya, la tirada més llarga que havia fet era de 2’45" i vaig acabar fos. A més la vaig fer la setmana abans de la marató (estic grillat? probablement).
De l’experiència… només sé que la recordaré tota la vida. I guanya punts si tenint en compte que la segona marató que he fet, a Barcelona aquest any, estava organitzada força pitjor.
Què puc dir de Donosti?
1- organització excel·lent. Dos dies abans de sortir cap a Euskadi em vaig adonar que no apareixia al llistat d’inscrits per culpa d’un error en el pagament per internet. En tot moment l’organització va mostrar la disposició a resoldre el problema. A la recollida de dorsals i la bossa de regals, no vaig haver de fer cua en cap moment. A Barcelona va ser un infern: 1 hora i mitja esperant. Una mica més i faig la marató més ràpid
😉 A banda d’això, durant la cursa hi havia avituallaments cada dos quilòmetres i mig o tres (a Barcelona, quan va començar a petar el sol, els cinc quilòmetres semblaven deu) i fins i tot oferien vaselina, detall gens gratuït. A l’arribada vaig flipar. A banda de les mantes tèrmiques per a tothom, un voluntari treia el xip de la sabatilla de cada corredor perquè no s’hagués d’ajupir, i d’aquí es passava a una zona on hi havia begudes, fruits secs, barretes energètiques i tot que el poguessis imaginar per a una ràpida reposició.2- el circuit és pla, però a més a més, com que consisteix a fer dues voltes (o era una i mitja?), és força compacte. Ara si ets dels que van tranquil·lament a acabar, vigila no et doblin els africans!!!!
El fet que el circuit sigui compacte i no extensiu és un gran ajut per als acompanyants (més tenint en compte que a Donosti no hi ha metro!!!!). Al mateix temps fa que el públic estigui més concentrat. Això li dona un caliu especial, al qual cal afegir el caràcter basc. Si ets noia et faran volar: "Aupa, neska!!"3- el clima és veritat que és fresc, però la meteorologia atlàntica també té que és molt més variable. L’any passat vam córrer en l’únic dia de sol entre dos fronts plujosos. L’any anterior, el 2005, tinc entès que hi va haver un xàfec monumental. Un amic meu hi va debutar i crec que el segarrenc també hi era. Els acompanyants encara maleeixen la pluja.
4- No poc important, les possibilitats de restitució de l’esforç que ofereix la gastronomia basca. Gens menyspreable.
Jo em recordaré sempre del km 38, quan un tipus va veure un conegut, que casualment es deia Patxi (quina casualitat!). Havia aguantat bé fins al 34-35, però aquí ja anava fos i només volia arribar, i just en aquell moment l’animador catxondo li diu al Patxi: "Aupa, Patxi, que no hay muro, el muro no existe!". No vaig poder evitar posar-me a riure tot i que anava mort. No, no hi havia mur. Vaig treure forces de flaquesa i vaig encara els quatre últims quilòmetres.
Jo aquest any, no sé si hi seré. El meu projecte passa pels Països Baixos. Amsterdam, un mes abans. Però queden molts mesos i pot passar de tot.
Ah, Abraham Olano va arribar en 2 h 45′. Què cabró, i ho va fer sense bici!!!. Afortunadament no em va treure ni una hora.
😉Els qui la vulgueu fer, us animo. Em feu una mica d’enveja.
iepaaa!!!!
ja tinc la habitació reservada.
Fa 3 dies que vaig començar la meva preparació:
primer que tot: 20 dies de DESCANS TOTAL.
ja anirém parlant.
Montoliu !!!!
No pares noi. Així m’agrada , que ja tinguis habitació . Ja quedarem per fer alguna tiradeta llarga.
Salut i kms
Uieps!!!
Jo no vaig poder esperar més, ja estic inscrit, i reseva també feta, alguns estarem a la pensió aida.
Apa, que ja hi som, o no?
Salut
montoliu!
Quin paio! Això si és començar a entrenar…."vint dies de descans total".
Ets el "més millor" 😉
Bona tarda companys!!!
Tinc l’intenció de venir però apuraré més dies en fer l’inscripció, dos mesos abans vaig a Berlin i en funció de com vagi i les ganes la corro.
Salutacions
Salut companys,
Bé per recordar-ho Crit, el camí de Donostia sempre és fantàstic, però amb l’allau km0 i grups atlètics lleidatans aquest any encara ho serà més. Des de divendres que vaig rodar amb alguns de vosaltres que no hi he pogut tornar, vaig acabar ben coix. Hem donaré de marge fins a final de setmana o principis de l’altra. No m’ho voldria perdre per res, però a estones et desanimes.
Hem de rodar plegats -amb molts de vosaltres- molts dies encara per arribar al 25 de novembre. Som-hi!!!!!!
Una abraçada a tots.
Companys,
Els KM0s ja han començat la seva preparació per la Marató de Donostia.
Haurieu de veure al crit com comença a "rodar suau"
, o a l’Homedferro fen costes a ritme 😯 o a un parell més que tenim d’amagats que no es perden ni una.Nois i noies això ja va de debó.
salut i kmos
Salut companys,
Si tot va bé demà m’afegiré a la llista. Amb totes les precaucions del món, i una mica "cagat", els problemes físics s’hi troben bé amb mí i no em volen deixar. Però si jo només vull anar corrent xino-xano i gaudir una miqueta de l’ambient.
No m’he inscrit, i tardaré una mica perquè estic desanimat, no vull fer-me il·lusions i després no poder anar-hi. Ho provarem.
Una abraçada a tots.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.