33 Marató València - 17/11/13
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Ep!
Ja estem a València instalats!
Esperem gaudir tant com ens demaneu!!
A veure si ho sabrem explicar prou bé!Lo de la paella… Ja es veurà…
Salut!!!
Pd: Noerunner…. Cuando veas las barbas de tus vecinos cortar….
kepasaneng ha escrit:
Quote:Molta sort companys. Disfruteu-la i que l’arribada sobre l’aigua sigui triomfantGràcies!!!!
Pel que veiem i sembla, l’arribada també serà sota l’aigua…:woohoo:
crit ha escrit:
Quote:Com ha anat?http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2013/V1_FS_oficial.asp?fr_tipo_consulta=5&fr_kseq=33698
Home, si ja tenim el temps fet, molt bé…. la pregunta és aquesta: com ha anat? La resposta correcta és altra
Força Vida!
Ens teniu expectants pels comentaris i/o cròniques de la cursa d’ahir
http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2013/V1_FS_oficial.asp?fr_tipo_consulta=5&fr_kseq=33698
Epa gent!
Doncs Marató de València feta.
Marató gran que és farà més gran, doncs tenen tots els condicionants i la voluntat que així sigui…
Un circuit no molt revirat amb no gaires desnivells, però que de cap manera és pla, com promocionen en les seves propagandes. I molt menys els últims 8 kms com ens van fer creure…
Cal que donin un carril més als corredors (com a mínim), doncs en cap dels 42 quilòmetres vaig poder córrer a gust. Gent per totes bandes, davant, darrera, al mig. En aquestes condicions es va fer difícil avançar gent sense donar moltes voltes.
Molt públic i força animat, però bona part d’ell DAMUNT de la línia blava que marca el recorregut de la marató. Impossible córrer per damunt de la Blue line…
Avituallaments més que correctes amb la salvetat que insisteixen a donar la beguda isotònica en vasos de plàstic en lloc de vasos de cartró, on és més fàcil de beure-hi, o en ampolles de mig litre. Quan s’adonaran les fàbriques d’aquestes begudes que patrocinen TOTES les maratons que els hi sortiria a compte fer una ampolleta de 200 o 250 cl per les curses??? En fi…
Un 10 per tots els mitjans que ens auguraven “granizo rayos truenos y viento huracanado”…
Sol, gens de vent i fins i tot, calor els que triguem més temps a completar el circuit…Anem En Sime, en Fidel i jo. La tàctica és la del sempre, a passar-ho bé i mirar de córrer còmodes fins al 30 o així… a partir d’aquí, la Marató ja et diu a quin ritme has o no has d’anar…
RIDICUL tret de sortida. En estar a València esperàvem uns traca de dos pares de cojones!
Doncs no, de fet, jo ni el vaig sentir…Quasi 5 minuts a travessar la línia de sortida i au! Ja hi som.
Primers quilòmetres de tempteig, d’esbrinar si l’equipament triat ha estat el correcte, de copsar l’ambient, de respirar marató… i de pixar! Casum l’olla, al km5 he de fer una primera aturada per buidar líquid…
Trigo casi dos kms a recuperar el temps perdut i tornar a contactar amb els meus amics. I un cop fet, resseguim tots tres junts camí de la mitja. Al ritme que podem, doncs el circuit no ens deixa mantenir un ritme constant, doncs és un no parar de puja-baixa; sense gaire desnivell, això si, però de cap manera pla.
Molts i molts punts d’animació durant el recorregut. Diuen que n’hi ha 70! M’ho crec.
Al portar una quinzena, en Sime ja ens avisa que ell patirà, doncs a aquestes alçades encara no es troba còmode, i res li fa pensar que s’hi acabarà trobant.
Al 19-20, he de fer una nova aturada per tornar-me a posar o re col•locar el mitjó dret, doncs tinc serioses molèsties a la part externa de la planta del peu. Com diu en Sime, ningú s’atura per una butllofa… Aprofito per tornar a pixar….
Passo la mitja en solitari, a la cerca dels meus amics que van més endavant. Mirada de reüll al crono: 1:54:53. Dins del marge previst.
De nou tots tres recorrent València. Dura poc. Al 24 en Sime comença la seva guerra particular i en Fidel i jo anem fent, sense estridències. És un tram que puja, i el continuem sense trobar un ritme constant… aquest km ràpid, aquest km més lent…
Passarem el 30, i una Marató és una cursa de dotze quilòmetres que comença al 30… Doncs som-hi.Una ràpida valoració de danys, i tret d’un dolor constant i punyent a la planta del peu, la resta va bé. Les cames de moment continuen sense queixar-se, la respiració es rítmica i suau, i el cap encara està a lloc. Valoro un canvi de ritme. De fet, el provo en un parell d’ocasions…
Passem el 33, i m’asseguro que en Fidel acabarà si no hi ha cap daltabaix.
Agafo el meu ritme, i confiant en l’organització i els seus últims quilòmetres de baixada, tiro.
Es possible, que hi siguin… però jo no els vaig saber trobar per enlloc. Tot el contrari, al 34 em trobo una doble pujada, i al 36 un altre repetxonet, i quan veig el del 38… és fa fosc.Ara fan mal els quàdriceps, la superbutllofa, la respiració és agònica i el cap no rutlla… l’únic que és manté és el ritme; que no decau.
Al 40 tinc ganes d’acabar. Del 33 a aquí només m’ha avançat un corredor, i pretenc que així sigui fins al final… però al 41 han repartir turboboosts a uns quants, que em passen arrancant-me les pegatines… a l’únic tros REAL de baixada que hi ha en aquests 8 últims kms.Corro per damunt de l’aigua, amb un sol important i força caloreta, tant de temperatura com la que ens fa arribar el públic que hi ha a banda i banda. Fi. La quinzena.
Passen uns instants, i veig que tret de la butllofa, la resta està prou bé. El crono també!
No avanço, si no que com sempre intento fer, em giro i espero que arribin, per fondre’ns en una abraçada post maratoniana, com així succeeix.
I ja sabeu que passa… n’acabes una i ja en penses en un altra. Al gener ens esperen a Tarragona!
Salut!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.