bona tarda companys
ara fa dies que no entrava per aquí i avui després de veure les vostres cròniques m’he decidit a escriure
cap de setmana a valència, arribada divendres al migdia i canvi de temperatura brutal, anant per lleida tota la setmana amb màniga curta i haver-te de posar la jaqueta més gruixuda de l’armari, el dissabte lleugera pluja i segons les previsions locals el diumenge seria igual
havia quedat mitja hora abans de la sortida amb el josepantonii l’ada, però a causa del trànsit va ser impossible i vaig anar a buscar el meu calaix. caminant em va sembla veure al sime i l’homedferroentrant en un d’ells, però de lluny i envoltat de molta gent és impossible ni apropar-me
sol i sense objectiu començo a pensar com serà de dura la marató, sort que a darrera hora els trobo al meu calaix, ara la cosa canvia, ja tinc objectiu, anar amb ells i intentar que puguin baixar la seva marca
a mi també em van agradar i desagradar algunes coses, sobretot, no sé que pintaven els camions de bombers rajant aigua al recorregut amb aquella temperatura (per córrer ideal, però per banyar-te fèia massa fred) tot i que la gent no va respectar gaire l’amplada del recorregut, em va agradar i em va recordar els ciclistes a les grans curses per etapes quan fan aquells ports de muntanya mítics
la cursa va anar molt bé, vam anar els tres plegats fins no sé exactament quin quilòmetre, però el trenta i escaig segur, després vam continuar el josepantoni i jo fins l’arribada, a mi em va semblar el recorregut molt pla, fins i tot diria que a valència la majoria de carrers són coll avall, era la meva sensació
bé, des de bon començament ja savia que no havia fet una preparació per intentar fer marca i vaig provar de gaudir la marató d’una altra manera i per primer cop en companyia, tercera marató de l’any, sisena en total i pensant en la setena per l’any que ve, però només una com a molt a l’any